13
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
18:41h
El Tribunal Suprem ha trigat exactament un mes a revisar la pena als líders del procés des que va entrar oficialment en vigor lareforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC, dels pocs fruit palpables de la taula de diàleg, juntament amb els indults. De la decisió de Manuel Marchena -que ha tornat a exercir com a ponent de la decisió- en depenia no només el futur jurídic i personal dels condemnats per l'1-O, sinó també la delimitació exacta del terreny de joc dibuixada per la modificació aprovada al Congrés dels Diputats amb la majoria de la investidura. La revisió de penes ha servit per esvair els dubtes sobre l'abast real de la reforma, tenint en compte que l'última paraula no la tenien els legisladors, sinó la interpretació que en farien els tribunals. El camí judicial, en tot cas, no s'ha acabat.
Aquestes són totes les conseqüències jurídiques i polítiques de la decisió rubricada per Marchena, que no s'estalvia crítiques a la manera com s'ha procedit per modificar el codi penal i que tanca -o obre, en funció del cas- perspectives per als protagonistes de la tardor del 2017.
ERC, que va presentar la reforma del codi penal com una via per obtenir els "efectes" de l'amnistia, s'ha queixat aquest dilluns del fet que els jutges deixin "en paper mullat" la modificació aprovada al Congrés dels Diputats. "Demostrar l'arbitrarietat facilitarà la defensa de la nostra causa davant dels tribunals internacionals", ha assenyalat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta. Jordi Turull, que ha comparegut de manera extraordinària a la seu de Junts, ha retret a ERC que no negociessin la modificació amb la resta de l'independentisme, i ha constatat que es continua "criminalitzant" el referèndum. "L'únic que puc dir és que l'experiència demostra que quan hi ha una petita escletxa el Suprem t'agafa tot el braç", ha resumit. Junts fa setmanes que demana que Aragonès comparegui al Parlament per explicar la negociació del nou codi penal.
A diferència de Junqueras, Turull, Raül Romeva -nom que havia estat vinculat a un hipotètic relleu d'Ernest Maragall a Barcelona si es donava el context judicial propici- i Dolors Bassa, la resta de condemnats per l'1-O veuen cancel·lada la seva inhabilitació. Es tracta de Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Josep Rull. En el cas de l'expresidenta del Parlament, juga un paper de segona fila tot i formar part de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació. Cuixart viu a Suïssa i va deixar de presidir Òmnium per propiciar -entre altres motius- un relleu en els lideratges de l'independentisme. Forn forma part de la junta directiva de l'entitat sobiranista i, havent-se deslliurat de la inhabilitació, podria tenir un paper en la llista que enllesteix Xavier Trias com a candidat de Junts a Barcelona. L'exconseller d'Interior va ser un dels lloctinents de Trias durant la seva etapa com a alcalde, i el 2019 va ser candidat des de la presó.
Sànchez va deixar al juny la secretaria general de Junts després de perdre la confiança de tots els sectors, però continua sent influent de portes endins. En la campanya en la consulta del mes d'octubre va posicionar-se clarament a favor de continuar al Govern, i també va ser un dels qui va mostrar-se proper a Turull en les negociacions amb Laura Borràs -amb qui està enfrontada- per evitar un congrés de ruptura a Junts. Per últim, Rull és ara president del consell nacional del partit i un dels dirigents més estimats per la militància. En l'última etapa de CDC, la seva figura anava encaminada a un perfil electoral en un moment en què encara no s'havia abordat oficialment el relleu d'Artur Mas. El nou escenari judicial li deixa totes les portes obertes, també tenint en compte que Turull veu com la inhabilitació que pesa sobre seu es manté intacta.
Fa poques setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar resposta a les qüestions prejudicials de Llarena amb un exercici d'equilibri: va obrir la porta a noves euroordres -opció que el Suprem es reserva fins a tenir clar si poden tenir una certa viabilitat- però també va oferir als exiliats nous arguments per defensar-se i argumentar una vulneració sistemàtica de drets fonamentals contra el "grup objectivament identificable" que és l'independentisme català. Tot apunta que qui primer s'haurà d'enfrontar a aquesta nova situació és Lluís Puig, que no té immunitat. La resta d'exiliats mantenen de moment aquesta protecció a l'espera de què digui en els propers mesos el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
La interpretació del Suprem, que molt probablement ratificarà també la Fiscalia Superior de Catalunya en els propers dies, entén l'ànim de lucre com una qüestió que va molt més enllà d'embutxacar-se diners o afavorir algun conegut. ERC va maniobrar per diferenciar entre la malversació amb lucre -la clàssica corrupció política- i la malversació sense ànim de lucre -destinar diners públics a una finalitat diferent, però sense apropiar-se'ls-. En el pitjor dels casos, interpretaven els republicans, l'1-O quedaria emmarcat en aquest segon tipus delictiu, castigat amb una pena màxima de quatre anys de presó. El Suprem, però, diu que l'ànim de lucre no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó "la disminució il·lícita" dels fons públics, cosa que permet aplicar la malversació greu al referèndum. La batalla, en tot cas, continuarà primer al Tribunal Constitucional (TC) i, després, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Ara bé, aquest delicte sí que es podrà aplicar per a manifestacions massives amb relativa intensitat. El Suprem l'aplica als casos de Sànchez i Cuixart -que eren activistes i no polítics, per tant no podien desobeir- perquè considera que ells sí que van "executar actes de violència o intimidació contra les coses". Malgrat condemnar-los per aquest delicte, cop que la pena de presó va ser indultada i els desordres públics no inclouen inhabilitació si l'autor no és "autoritat", la pena queda extingida.
A Espanya, igual. El PSOE pot dir que l'1-O continua perseguit, i amb duresa, a través de la malversació, i que la nova legislació compta amb l'aval -i la participació activa- del principal partit independentista. De tota manera, el Suprem no escatima retrets per la derogació de la sedició, que suposa, segons l'alt tribunal, deixar impunes els processos de secessió sense violència o intimidació i, de fet, deixa sense pena diversos líders independentistes. Aquest argument el podrà utilitzar el PP, que ha dit més d'una vegada que el pacte pel codi penal és una "traïció" i deixa "desprotegit" l'Estat. Els populars, però, també hauran de reconèixer que els principals líders de 2017, amb Puigdemont i Junqueras al capdavant, continuen perseguits i que l'1-O, si hi ha la malversació pel mig, no quedarà impune.
Aquestes són totes les conseqüències jurídiques i polítiques de la decisió rubricada per Marchena, que no s'estalvia crítiques a la manera com s'ha procedit per modificar el codi penal i que tanca -o obre, en funció del cas- perspectives per als protagonistes de la tardor del 2017.
- L'opció Junqueras queda descartada
Un dels arguments que l'independentisme més abrandat -especialment a les xarxes socials- retreia a ERC quan es va negociar la reforma és que es pretenia un vestit a mida per a Oriol Junqueras. Fins i tot s'havia especulat amb la possibilitat que, si dequeia la inhabilitació, estaria en disposició de presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat malgrat que qui l'ocupa ara, Pere Aragonès, és del seu mateix partit. La revisió de Marchena impedeix aquest escenari, de manera que Aragonès té via lliure per tornar a ser cap de cartell mentre Junqueras -inhabilitat fins al 2031- continua com a president d'ERC, càrrec que va revalidar a finals del 2022. El màxim dirigent republicà és, des de fora de les institucions, un dels principals protagonistes del diàleg i també actua com a interlocutor amb el govern espanyol.ERC, que va presentar la reforma del codi penal com una via per obtenir els "efectes" de l'amnistia, s'ha queixat aquest dilluns del fet que els jutges deixin "en paper mullat" la modificació aprovada al Congrés dels Diputats. "Demostrar l'arbitrarietat facilitarà la defensa de la nostra causa davant dels tribunals internacionals", ha assenyalat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta. Jordi Turull, que ha comparegut de manera extraordinària a la seu de Junts, ha retret a ERC que no negociessin la modificació amb la resta de l'independentisme, i ha constatat que es continua "criminalitzant" el referèndum. "L'únic que puc dir és que l'experiència demostra que quan hi ha una petita escletxa el Suprem t'agafa tot el braç", ha resumit. Junts fa setmanes que demana que Aragonès comparegui al Parlament per explicar la negociació del nou codi penal.
- Sànchez, Rull i Forn recuperen protagonisme
A diferència de Junqueras, Turull, Raül Romeva -nom que havia estat vinculat a un hipotètic relleu d'Ernest Maragall a Barcelona si es donava el context judicial propici- i Dolors Bassa, la resta de condemnats per l'1-O veuen cancel·lada la seva inhabilitació. Es tracta de Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Josep Rull. En el cas de l'expresidenta del Parlament, juga un paper de segona fila tot i formar part de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació. Cuixart viu a Suïssa i va deixar de presidir Òmnium per propiciar -entre altres motius- un relleu en els lideratges de l'independentisme. Forn forma part de la junta directiva de l'entitat sobiranista i, havent-se deslliurat de la inhabilitació, podria tenir un paper en la llista que enllesteix Xavier Trias com a candidat de Junts a Barcelona. L'exconseller d'Interior va ser un dels lloctinents de Trias durant la seva etapa com a alcalde, i el 2019 va ser candidat des de la presó.
Josep Rull, fora de Lledoners després de rebre l'indult del govern espanyol Foto: Adrià Costa
Sànchez va deixar al juny la secretaria general de Junts després de perdre la confiança de tots els sectors, però continua sent influent de portes endins. En la campanya en la consulta del mes d'octubre va posicionar-se clarament a favor de continuar al Govern, i també va ser un dels qui va mostrar-se proper a Turull en les negociacions amb Laura Borràs -amb qui està enfrontada- per evitar un congrés de ruptura a Junts. Per últim, Rull és ara president del consell nacional del partit i un dels dirigents més estimats per la militància. En l'última etapa de CDC, la seva figura anava encaminada a un perfil electoral en un moment en què encara no s'havia abordat oficialment el relleu d'Artur Mas. El nou escenari judicial li deixa totes les portes obertes, també tenint en compte que Turull veu com la inhabilitació que pesa sobre seu es manté intacta.
- Consolida la "nova" persecució als exiliats
No serà per sedició ni per desordres públics, però sí per la modalitat més greu de la malversació. Ja ho va verbalitzar Pablo Llarena al gener i ja aleshores diverses fonts jurídiques consultades donaven per fet que el jutge del Suprem no actuava sol. Ara, això s'ha confirmat: la sala penal tanca files amb Llarena i fa seu el posicionament sobre el nou codi penal sobre els fets de 2017. Consolidada aquesta posició, els exiliats saben que l'amenaça ja no és la sedició -una amenaça amb poc recorregut- sinó la malversació, un delicte més homologable a les democràcies europees. Els advocats dels dirigents a l'exili dubten també que hi hagi marge per a una extradició per aquest delicte, si bé tot estarà molt condicionat per la justícia europea.Carles Puigdemont, al congrés de Junts. Foto: Europa Press
Fa poques setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar resposta a les qüestions prejudicials de Llarena amb un exercici d'equilibri: va obrir la porta a noves euroordres -opció que el Suprem es reserva fins a tenir clar si poden tenir una certa viabilitat- però també va oferir als exiliats nous arguments per defensar-se i argumentar una vulneració sistemàtica de drets fonamentals contra el "grup objectivament identificable" que és l'independentisme català. Tot apunta que qui primer s'haurà d'enfrontar a aquesta nova situació és Lluís Puig, que no té immunitat. La resta d'exiliats mantenen de moment aquesta protecció a l'espera de què digui en els propers mesos el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
- Manté l'amenaça al "sottogoverno"
Un dels objectius de la reforma del codi penal era rebaixar la pressió per als alts càrrecs de la Generalitat perseguits per l'organització i els preparatius del referèndum. Hi ha una trentena de persones pendents de judici per delictes que poden sumar altes penes de presó pel seu paper els mesos previs a l'1-O des dels seus càrrecs. Destaquen Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, dirigents d'ERC i homes de confiança de Junqueras, i que seran jutjats en els propers mesos al TSJC. La principal amenaça és el delicte de malversació i això és el que es volia desactivar, sense èxit, amb la reforma del codi penal. La pressió sobre el sottogoverno es manté intacta.Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, després de ser detinguts el 20 de setembre. Foto: ACN
La interpretació del Suprem, que molt probablement ratificarà també la Fiscalia Superior de Catalunya en els propers dies, entén l'ànim de lucre com una qüestió que va molt més enllà d'embutxacar-se diners o afavorir algun conegut. ERC va maniobrar per diferenciar entre la malversació amb lucre -la clàssica corrupció política- i la malversació sense ànim de lucre -destinar diners públics a una finalitat diferent, però sense apropiar-se'ls-. En el pitjor dels casos, interpretaven els republicans, l'1-O quedaria emmarcat en aquest segon tipus delictiu, castigat amb una pena màxima de quatre anys de presó. El Suprem, però, diu que l'ànim de lucre no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó "la disminució il·lícita" dels fons públics, cosa que permet aplicar la malversació greu al referèndum. La batalla, en tot cas, continuarà primer al Tribunal Constitucional (TC) i, després, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
- L'Estat perd algunes armes (però en manté d'altres)
La resolució del Suprem dona part de raó a tothom i no la dona completament a ningú. ERC pot dir que ha derogat la sedició, cosa positiva, i que l'Estat perd armes per perseguir un procés d'independència pacífic -ho admet el Suprem-, però ha de reconèixer que encara es mantenen diverses inhabilitacions per la via de la malversació, un delicte reformat que no ha servit per al seu propòsit. Al seu torn, Junts pot dir que ERC ha fracassat amb l'estratègia del diàleg, perquè la persecució contra l'independentisme persisteix, però també és un fet que el nou codi penal permet alleugerir la pressió contra alguns dels seus dirigents, i la sedició no se substitueix pels desordres agreujats, com van brandar durant setmanes els dirigents de Junts.Ara bé, aquest delicte sí que es podrà aplicar per a manifestacions massives amb relativa intensitat. El Suprem l'aplica als casos de Sànchez i Cuixart -que eren activistes i no polítics, per tant no podien desobeir- perquè considera que ells sí que van "executar actes de violència o intimidació contra les coses". Malgrat condemnar-los per aquest delicte, cop que la pena de presó va ser indultada i els desordres públics no inclouen inhabilitació si l'autor no és "autoritat", la pena queda extingida.
A Espanya, igual. El PSOE pot dir que l'1-O continua perseguit, i amb duresa, a través de la malversació, i que la nova legislació compta amb l'aval -i la participació activa- del principal partit independentista. De tota manera, el Suprem no escatima retrets per la derogació de la sedició, que suposa, segons l'alt tribunal, deixar impunes els processos de secessió sense violència o intimidació i, de fet, deixa sense pena diversos líders independentistes. Aquest argument el podrà utilitzar el PP, que ha dit més d'una vegada que el pacte pel codi penal és una "traïció" i deixa "desprotegit" l'Estat. Els populars, però, també hauran de reconèixer que els principals líders de 2017, amb Puigdemont i Junqueras al capdavant, continuen perseguits i que l'1-O, si hi ha la malversació pel mig, no quedarà impune.