12
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
23:00h
Xavier Trias mou fitxa i es compromet a recuperar l'agermanament amb Tel-Aviv si és escollit alcalde després de les eleccions municipals del pròxim mes de maig. El candidat de Junts ha enviat una carta a l'alcalde de la ciutat israeliana en què s'ha compromès a "normalitzar relacions" i ha lamentat la decisió "errònia i electoralista" d'Ada Colau de congelar relacions amb Israel.
Trias, en la mateixa missiva dirigida a Ron Huldai, assegura que incrementarà els "vincles de col·laboració" entre les dues ciutats i que s'implicarà "activament" en la construcció de ponts d'entesa entre israelians i palestins i en benefici d'una "pau duradora i justa per a les dues parts". A més, recorda, el viatge oficial que com a alcalde va fer l’any 2013 a Israel i en el qual va poder "constatar" que Tel-Aviv és una "ciutat oberta, cosmopolita, respectuosa amb els drets civils i coneguda pel seu enorme dinamisme i prosperitat econòmica, i que ha basat el seu èxit en el coneixement i la innovació tecnològica".
Barcelona va trencar les relacions amb Israel aquest dimecres per la "violació sistemàtica" dels drets humans del poble palestí. Així ho va fer saber l'alcaldessa de la capital catalana al president israelià, Benjamin Netanyahu, en una carta en què també explicava que suspenia "temporalment" l'agermanament que Barcelona manté amb la ciutat de Tel-Aviv.
Per recuperar els vincles, Colau exigeix a Netanyahu que es garanteixen precisament els drets dels ciutadans palestins i que es compleixin "plenament" les obligacions imposades pel Dret Internacional i per les resolucions de Nacions Unides sobre el conflicte. Per altra banda, l'alcaldessa remarcava que la decisió és de caràcter estrictament polític i reivindica que Barcelona és una ciutat "orgullosa del seu llegat jueu" i de les comunitats jueves que avui dia formen part del municipi. "Com a alcaldessa, estaré al costat d'aquestes comunitats per fer front a qualsevol mostra d'antisemitisme", reiterava.
Per la banda de Junts, l'exconsellera d'Acció Exterior i integrant de la candidatura de Trias a les municipals, Victòria Alsina, ja va expressar-se en la mateixa direcció que Bonet i va catalogar la decisió d'"error descomunal". Alsina va assegurar que Barcelona i Tel-Aviv tenen reptes compartits i va recordar que "els comuns a Madrid no qüestionen l'ambaixada espanyola a Israel". "Les coses no s'arreglen fent ponts, no trencant-los", va defensar.
Sobre Israel, el Parlament va aprovar el juny de l'any passat una proposta de resolució en què considerava que el sistema que aplica Israel als territoris ocupats és contrari al dret internacional i que és equivalent al crim d'apartheid. El text va ser presentat pels grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns a la Comissió d'Acció Exterior i es va aprovar amb el vot a favor d'aquests partits i el PSC malgrat el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i Ciutadans.
Trias, en la mateixa missiva dirigida a Ron Huldai, assegura que incrementarà els "vincles de col·laboració" entre les dues ciutats i que s'implicarà "activament" en la construcció de ponts d'entesa entre israelians i palestins i en benefici d'una "pau duradora i justa per a les dues parts". A més, recorda, el viatge oficial que com a alcalde va fer l’any 2013 a Israel i en el qual va poder "constatar" que Tel-Aviv és una "ciutat oberta, cosmopolita, respectuosa amb els drets civils i coneguda pel seu enorme dinamisme i prosperitat econòmica, i que ha basat el seu èxit en el coneixement i la innovació tecnològica".
Barcelona va trencar les relacions amb Israel aquest dimecres per la "violació sistemàtica" dels drets humans del poble palestí. Així ho va fer saber l'alcaldessa de la capital catalana al president israelià, Benjamin Netanyahu, en una carta en què també explicava que suspenia "temporalment" l'agermanament que Barcelona manté amb la ciutat de Tel-Aviv.
Per recuperar els vincles, Colau exigeix a Netanyahu que es garanteixen precisament els drets dels ciutadans palestins i que es compleixin "plenament" les obligacions imposades pel Dret Internacional i per les resolucions de Nacions Unides sobre el conflicte. Per altra banda, l'alcaldessa remarcava que la decisió és de caràcter estrictament polític i reivindica que Barcelona és una ciutat "orgullosa del seu llegat jueu" i de les comunitats jueves que avui dia formen part del municipi. "Com a alcaldessa, estaré al costat d'aquestes comunitats per fer front a qualsevol mostra d'antisemitisme", reiterava.
Un "gravíssim error", segons el PSC i Junts
La decisió de Colau va deixar un nou xoc al govern municipal que comparteix amb el PSC. La socialista Laia Bonet, tercera tinent d'alcalde, va definir el trencament amb Israel com "un gravíssim error" i una "decisió unilateral" de l'alcaldessa. "Barcelona no trenca, suma", va reivindicar Bonet, que creia que l'alcaldessa "tapa la boca al plenari a cop de decret des d'un despatx". Davant la decisió, el PSC presentarà al ple una iniciativa per restablir les relacions amb Tel-Aviv i Gaza i no debilitar el paper de Barcelona al món.Per la banda de Junts, l'exconsellera d'Acció Exterior i integrant de la candidatura de Trias a les municipals, Victòria Alsina, ja va expressar-se en la mateixa direcció que Bonet i va catalogar la decisió d'"error descomunal". Alsina va assegurar que Barcelona i Tel-Aviv tenen reptes compartits i va recordar que "els comuns a Madrid no qüestionen l'ambaixada espanyola a Israel". "Les coses no s'arreglen fent ponts, no trencant-los", va defensar.
Sobre Israel, el Parlament va aprovar el juny de l'any passat una proposta de resolució en què considerava que el sistema que aplica Israel als territoris ocupats és contrari al dret internacional i que és equivalent al crim d'apartheid. El text va ser presentat pels grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns a la Comissió d'Acció Exterior i es va aprovar amb el vot a favor d'aquests partits i el PSC malgrat el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i Ciutadans.