​Sis projectes competeixen per instal·lar un parc eòlic marí a la Costa Brava

L'estat espanyol frega els 30.000 MW de potència eòlica instal·lada, però amb totes les instal·lacions ubicades sobre terra. Catalunya –que pot tancar l'any amb 1.450 MW- està molt lluny dels objectius en energia renovable. I, en aquest context, el desenvolupament de l'eòlica marina viurà en els propers mesos un punt d'inflexió amb l'aprovació dels plans que la regulin. 


Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, avança en una entrevista a Nació que “en breu” s'aprovaran definitivament els denominats plans d'ordenació de l'espai marítim (POEM). La també vicepresidenta tercera del govern espanyol confirma que a Catalunya només es definirà una àrea viable, al nord de la Costa Brava. Fins a sis empreses han presentat projectes per optar-hi i competiran en un concurs públic on, probablement, només se n'escollirà un.

 

Sis projectes per a la badia de Roses

La primera proposta del POEM del nord de la Costa Brava delimita un polígon aigües endins de la badia de Roses, entre el cap de Creus i el massís del Montgrí. Quan en les setmanes vinents s'aprovi el reial decret amb la proposta definitiva, les empreses podran començar a presentar els seus projectes. “No és un procés ràpid ni automàtic”, adverteix la ministra en declaracions a Nació.

De moment, fins a sis empreses han manifestat la voluntat de presentar-se al concurs públic. Quatre tenen una potència de 500 MW i entorn de 35 aerogeneradors. És el cas del projecte Tramuntana, impulsat per les empreses Sener i Blue Float Energy, que després de dos anys d'estudis previs, presentacions i debats públics, és el més madur.

Ho justifica l'enginyer Sergi Ametller, director d'eòlica marina de Sener: “Hem parlat amb el màxim de sectors per compatibilitzar el projecte amb les activitats existents i hem avançat bona part dels estudis necessaris per a l'estudi d'impacte ambiental”, explica a Nació. En aquest sentit, portar quasi un any i mig d'estudis sobre l'ecosistema on s'hauria d'ubicar el projecte podria permetre'ls rebaixar a només dos o tres anys el període per aconseguir tots els permisos, que en altres circumstàncies es podria allargar fins a cinc.

Un sol projecte per a la Costa Brava?

L'aprovació definitiva dels POEM –el de la Costa Brava i els de la resta de l'Estat- es complementarà amb un segon reial decret que reguli el sector. Tanmateix, el pas clau serà la convocatòria dels concursos públics i els corresponents criteris. Un fet que fonts del ministeri situaven fins ara a mitjan 2023, però que segurament no serà realitat fins a final d'any.
 

Amb l'energia eolica marina tenim per davant una gran oportunitat.

Per part dels promotors del projecte Tramuntana s'espera que no es redueixi a criteris econòmics. En aquest sentit, consideren que s'ha de tenir en compte elements de reducció d'impacte ambiental o de participació del territori. Posen com a exemple el compromís que la línia d'evacuació entre Sant Pere Pescador i Santa Llogaia sigui soterrada o que veïns i empreses puguin invertir en el projecte en un sistema de crowfunding, com passarà en el primer parc eòlic terrestre de la comarca.
 
La ministra Teresa Ribera no es mulla si a la badia de Roses seria compatible instal·lar més d'un projecte, però des del sector es considera una possibilitat remota. Que quatre dels sis projectes hagin apostat per una potència de 500 MW és significatiu, però l'enginyer Sergi Ametller no descarta que l'Estat optés per 1.000 MW. “Si passés, caldria analitzar-ho bé i decidir si cal modificar el projecte que presentem al concurs”, assenyala. Sigui com sigui, l'objectiu del ministeri és tenir entre 1 i 3 GW d'eòlica marina el 2030 al conjunt de l'Estat.
 

Si en el concurs només pesen els criteris econòmics, es deixaran de banda les peticions del territori.

No ho veuen així des de la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí. “En el polígon del POEM hi caben un centenar d'aerogeneradors i estem segur que s'acabaran construint tots”, assegura el seu portaveu Jordi Ponjoan. “Si continuen avançant els tràmits, arribarem fins als tribunals i fins on sigui necessari”, afegeix.
 

2030: termini més optimista

Per què ni Catalunya ni la resta de l'estat espanyol tenen un sol parc eòlic offshore? La resposta la té la mateixa ministra de Transició Energètica: “A diferència del nord d'Europa, aquí la plataforma continental té molta major profunditat a pocs quilòmetres de la costa”. D'aquesta manera, no ha estat fins que han madurat tecnologies d'aerogeneradors flotants, que han començat a avançar els projectes per desenvolupar-la. “Tenim per davant una gran oportunitat. Sabem que desperta molt debat, però precisament pot contribuir a reduir la pressió sobre el territori”, afegeix.
 
I quan podria ser realitat el projecte d'un parc eòlic a la badia de Roses? En les previsions més optimistes dels promotors, no abans del 2030. Una vegada publicats els criteris del concurs públic, les empreses podran presentar els projectes i l'Estat haurà de fer l'adjudicació, probablement avançat l'any 2024. El període per aconseguir tots els permisos i superar l'avaluació d'impacte ambiental es podria allargar entre 3 i 5 anys, tot i que els impulsors del Parc Tramuntana confien a reduir-ho a només dos, si resulten escollits. Finalment, la construcció del projecte no seria menor a quatre anys.
 

Els promotors menteixen quan diuen que han buscat l'acord amb el territori.

Tan bon punt Sener i Blue Float Energy van manifestar al ministeri la voluntat de desenvolupar un projecte, diversos sectors de les comarques gironines van posar sobre la taula la possibilitat d'optar inicialment per una prova pilot. “Hi estem oberts. I, de fet, treballem en paral·lel tant en el projecte del parc comercial de 35 aerogeneradors com en una proposta més petita de recerca i experimentació”, explica Sergi Ametller. “És només una estratègia. Ningú es creu que vulguin fer dos o tres molins”, repliquen els contraris al projecte que qualifiquen de “polígon eòlic”.
 

Descartat el Delta de l'Ebre... de moment

Inicialment, es van plantejar dues zones viables per acollir l'eòlica marina: la badia de Roses i el litoral de l'Ebre. Aquesta darrera opció està descartada pel Ministeri de Transició Energètica, si més no a curt termini. “Ara aprovarem els POEM per cinc anys. El 2027 es revisaran i serà el moment per veure si es pot avançar més en algunes zones i analitzar si es pot fer en altres territoris”, assenyala Teresa Ribera. “Temps al temps. És una bona notícia que comencem d'aquesta manera, ordenada, tranquil·la i amb un consens important”, afegeix en una entrevista a Nació.


La regulació de l'eòlica offshore és competència 100% de l'Estat, tant per ser projectes que superen el llindar dels 50 MW de potència com pel fet d'afectar el domini marítim. Un fet que provoca que Acció Climàtica es mantingui a l'expectativa a l'espera que s'aprovi el POEM. Una vegada publicat, expliquen fonts del departament a Nació, es reuniran amb els municipis afectats –ja hi ha un grup de treball creat- per analitzar el marge per actuar i definir els criteris més respectuosos. De fet, els promotors del Tramuntana asseguren que és “el moment del territori” per incidir en les condicions del concurs públic.


El document Prospectiva i planificació energètica (PROENCAT) assenyala que Catalunya hauria de tenir 1.000 MW d'energia eòlica marina, una meta que es va fer seva la consellera Teresa Jordà en una visita a Dinamarca el febrer 2022. Des d'Acció Climàtica, s'aclareix que aquest document no conté objectius a complir sinó una indicació en el camí a seguir per aconseguir la descarbonització l'any 2050. Sigui com sigui, des del Govern s'assenyala com a clau el consens territorial per tal que els projectes d'energies renovables, no només els d'eòlica marina, puguin tirar endavant.


La plataforma Stop Macro Parc Eòlic carrega tant contra els promotors com contra la Generalitat. “Menteixen quan diuen que han buscat l'acord amb el territori. Hi ha 25.000 signatures en contra, els tres parcs naturals han signat el manifest i més de 25 municipis han aprovat mocions”, explica Jordi Ponjoan a Nació. Per altra banda, lamenta que el Govern no presentés al·legacions contra l'avaluació ambiental estratègica del POEM, com van fer les Illes Balears i Andalusia, respectivament. Una acció que va suposar descartar Menorca i el Cabo de Gata, respectivament. “És greu que la Generalitat no hagi defensat els interessos catalans. És una autèntica deixadesa de responsabilitats”, conclou.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor