10
de febrer
del
2023
Durant aquests anys de pandèmia, quan ens hem preguntat per les causes del que estàvem vivint, hem tendit a parlar de la Xina, del mercat de Huanan a Wuhan, dels ratpenats, dels pangolins... També s’han plantejat relats que explicarien la malaltia per altres motivacions, recerques secretes, guerres biològiques... Quan ja fa més de tres anys de les primeres notícies de la malaltia encara no hi ha un coneixement clar i compartit de l’origen de la pandèmia. Tampoc tenim un coneixement clar i compartit de com la nostra societat ha contribuït que hàgim viscut la pandèmia de la manera que ho hem fet.
Des de l’ecoepidemiologia hem escoltat veus, com la de Jordi Serra Cobo, que ens expliquen que l’acció humana és un element important per entendre la possible proliferació d’aquestes malalties que es converteixin en pandèmies. La desforestació ens apropa a un contacte amb animals que pot ser causant d’aquestes noves malalties que arriben als humans. El nostre món globalitzat contribueix a la transmissió i la falta de mecanismes de control i seguiment és un greu problema. Res fa pensar que si no revertim aquestes realitats el futur sigui diferent a allò que hem viscut i estem vivint amb la pandèmia.
Però les explicacions que ens ajuden a entendre com hem arribat a patir aquesta pandèmia no tenen a veure només amb l’origen de la malaltia i la seva difusió global, també tenen molt a veure amb la resposta que li pot donar una societat. Nani Vall-llosera és metgessa de família al CAP del barri del Bon Pastor de Barcelona i membre del Fòrum Català de l’Atenció Primària, i quan recorda les vivència des de la trinxera del seu CAP, alerta que “aquesta malaltia ha estat molt paradigmàtica del que són les desigualtats i els determinants socials de la salut; on neixen, com viuen, amb qui es relacionen, a on treballen… tot això repercuteix sobre la salut de les persones”. Quan en parlàvem un any després de l’esclat de la pandèmia, plantejava exemples molt concrets que li seguien preocupant. Per exemple, quan un grup-classe s’havia de confinar perquè un infant havia donat positiu en covid, no era el mateix per una família on el teletreball era una possibilitat que en una en què no.
“Jo he vist un nombre no menyspreable de persones que han estat acomiadades per haver acumulat dos [confinaments per] contactes estrets”, apunta la metgessa. “Qui viu en condicions domiciliàries més precàries, conviu amb més persones, té més probabilitats de passar quarantenes per contacte estret, i si, a més a més, resulta que a la feina per complir la quarantena el fan fora, això el que fa és que la gent no les compleixi”. “No garantir que no hi hagi represàlies per part de les feines, no posar les condicions perquè la gent pugui complir amb el que s’ha de fer, és empitjorar les possibilitats de controlar la pandèmia”, conclou.
El testimoni de Nani Vall-llosera forma part del projecte Memòries de la pandèmia, i serà una de les ponents del diàleg que tindrà lloc el pròxim dimarts a les 18 h a l’antiga presó Model, en què ens preguntarem “Com hem arribat a patir una pandèmia?”, posant atenció a les seves causes mèdiques, però també ecològiques i socials, per entendre no només l’origen de la Covid, sinó també perquè hem viscut la pandèmia com l’hem viscut, i sobretot què podem canviar per evitar tornar a patir allò que hem patit. Són inevitables les pandèmies? Es poden evitar? Podem preparar-nos per respondre millor a les seves conseqüències?
En aquest segon diàleg de dimarts 14 de febrer comptarem amb Jordi Serra-Cobo (professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona), Carme Borrell (doctora en Salut Pública i gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona), Laura Aznar (periodista a Crític i sociòloga), Nani Vall-llosera (metgessa de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària) i tothom que hi vulgui assistir. El diàleg començarà a les 18 h a la Model (carrer d’Entença 155, Barcelona).
João França i Jordi Mir són comissaris del projecte Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.
Des de l’ecoepidemiologia hem escoltat veus, com la de Jordi Serra Cobo, que ens expliquen que l’acció humana és un element important per entendre la possible proliferació d’aquestes malalties que es converteixin en pandèmies. La desforestació ens apropa a un contacte amb animals que pot ser causant d’aquestes noves malalties que arriben als humans. El nostre món globalitzat contribueix a la transmissió i la falta de mecanismes de control i seguiment és un greu problema. Res fa pensar que si no revertim aquestes realitats el futur sigui diferent a allò que hem viscut i estem vivint amb la pandèmia.
Però les explicacions que ens ajuden a entendre com hem arribat a patir aquesta pandèmia no tenen a veure només amb l’origen de la malaltia i la seva difusió global, també tenen molt a veure amb la resposta que li pot donar una societat. Nani Vall-llosera és metgessa de família al CAP del barri del Bon Pastor de Barcelona i membre del Fòrum Català de l’Atenció Primària, i quan recorda les vivència des de la trinxera del seu CAP, alerta que “aquesta malaltia ha estat molt paradigmàtica del que són les desigualtats i els determinants socials de la salut; on neixen, com viuen, amb qui es relacionen, a on treballen… tot això repercuteix sobre la salut de les persones”. Quan en parlàvem un any després de l’esclat de la pandèmia, plantejava exemples molt concrets que li seguien preocupant. Per exemple, quan un grup-classe s’havia de confinar perquè un infant havia donat positiu en covid, no era el mateix per una família on el teletreball era una possibilitat que en una en què no.
“Jo he vist un nombre no menyspreable de persones que han estat acomiadades per haver acumulat dos [confinaments per] contactes estrets”, apunta la metgessa. “Qui viu en condicions domiciliàries més precàries, conviu amb més persones, té més probabilitats de passar quarantenes per contacte estret, i si, a més a més, resulta que a la feina per complir la quarantena el fan fora, això el que fa és que la gent no les compleixi”. “No garantir que no hi hagi represàlies per part de les feines, no posar les condicions perquè la gent pugui complir amb el que s’ha de fer, és empitjorar les possibilitats de controlar la pandèmia”, conclou.
El testimoni de Nani Vall-llosera forma part del projecte Memòries de la pandèmia, i serà una de les ponents del diàleg que tindrà lloc el pròxim dimarts a les 18 h a l’antiga presó Model, en què ens preguntarem “Com hem arribat a patir una pandèmia?”, posant atenció a les seves causes mèdiques, però també ecològiques i socials, per entendre no només l’origen de la Covid, sinó també perquè hem viscut la pandèmia com l’hem viscut, i sobretot què podem canviar per evitar tornar a patir allò que hem patit. Són inevitables les pandèmies? Es poden evitar? Podem preparar-nos per respondre millor a les seves conseqüències?
En aquest segon diàleg de dimarts 14 de febrer comptarem amb Jordi Serra-Cobo (professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona), Carme Borrell (doctora en Salut Pública i gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona), Laura Aznar (periodista a Crític i sociòloga), Nani Vall-llosera (metgessa de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària) i tothom que hi vulgui assistir. El diàleg començarà a les 18 h a la Model (carrer d’Entença 155, Barcelona).
João França i Jordi Mir són comissaris del projecte Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.