Apareix un corrent intern a l'ANC crític amb la direcció de Feliu i la gestió de la llista cívica

La dimissió de Mònica Batalla com a membre del secretariat nacional de l'ANC no és anecdòtica i és el símptoma d'una crisi interna a l'entitat independentista. No es descarten més dimissions en els propers dies perquè el malestar al secretariat és important, segons fonts dels diversos sectors consultades per Nació. El motiu? La gestió que la direcció, liderada per Dolors Feliu, està fent del quart espai electoral independentista, que es presenta com a llista cívica, una de les apostes estrella que consten en el full de ruta de l'entitat i en la qual l'ANC està dedicant més esforços. La situació, apunten veus de l'entitat, és "delicada" mentre que la cúpula refreda la crisi i apunta que el debat és "ric i intens" i que les dimissions que puguin haver-hi són decisions "personals i respectables" que "lamenten".

Les veus crítiques s'han agrupat en un corrent intern anomenat Indesinenter, que en un comunicat traslladat a les bases de l'Assemblea han manifestat la seva oposició a la direcció de Feliu i la manera com s'està gestionant la proposta de la llista cívica. "Som secretaris nacionals que estem en contra de l'orientació política que lidera l'actual majoria del Comitè Permanent del secretariat nacional", diuen els crítics. Proposen un acord ampli per prioritzar les objectius de l'entitat i "remodelar" el Comitè Permanent per evitar el bloqueig de l'entitat. "Estem disposats a buscar una entesa sòlida sobre l'estratègia i els objectius operatius, i també afrontar la renovació necessària en les responsabilitats personals atorgades", rebla el comunicat.

La divisió interna va aflorar fa uns dies, arran de la votació del plenari del gener. La direcció portava una proposta per abordar la llista cívica, pensada per superar les ofertes d'ERC, Junts i la CUP, en un grup de treball, però va topar amb l'oposició de la majoria del secretariat nacional. El debat sobre la llista cívica continuarà, però el malestar intern és una evidència pel "tarannà demofòbic", diuen sectors del secretariat, de la direcció de l'ANC. "S'han prohibit debats", asseguren fonts consultades. De fet, el resultat de la votació sobre la manera d'abordar la llista cívica s'explica, també, per la mala maror pels vetos del secretari de l'ANC, Jordi Domingo, a algunes propostes. De tota manera, res del que ha passat vol dir que es renunciï a aquest punt del full de ruta, almenys per ara, ni tampoc que el secretariat s'oposi a aquest quart espai, que ha posat en guàrdia els partits tradicionals, especialment Junts.

Hi ha cert consens entre les fonts consultades que la llista cívica pot ser una bona eina, però el debat és un altre. Una part de la direcció focalitza els esforços en tirar endavant aquesta proposta de quart espai mentre part del secretariat nacional demana una estratègia més àmplia, que posi les bases per forçar un embat amb l'Estat i que situï la llista cívica com a eina en l'última fase, no com una finalitat en si mateixa. Són, al cap i a la fi, dues interpretacions d'un mateix full de ruta. El sector crític amb la direcció admet "preocupació" per la poca cura que Feliu i el seu entorn tenen amb els "mecanismes democràtics interns de l'entitat". "Hi ha secretaris molt molestos per com se'ls ha tractat, és dels cops que la situació és més tensa", assenyalen fonts coneixedores.

Els crítics denuncien que l'equip de Feliu, amb algunes excepcions, actua com a bloc per "frenar la dissidència" i impulsa la llista cívica, però sense omplir aquest concepte de contingut. La direcció nega que estigui basant la seva acció únicament en aquest punt del full de ruta, insisteixen en el caràcter assembleari i democràtic de l'ANC i recorden que en els darrers mesos s'han fet campanyes importants com la de "Nosaltres acusem" contra la repressió, continua en marxa "Eines de País" (ja es prepara la llista de la Cambra) i també s'han impulsat manifestacions "de pes", com la de la Diada, la del cinquè aniversari de l'1-O o la contrària a la cimera hispanofrancesa. En l'actual context, el vicepresident, Jordi Pesarrodona, que va ser el més votat entre les bases, apareix com a figura de consens i podria sortir reforçat de la crisi.
 

La qüestió de fons: el post-2017

En tot cas, la tensió interna és un fet quan aviat farà un any del relleu al capdavant de l'ANC, que va suposar un pas al costat d'alguns dirigents històrics de l'entitat. "Si no canvien la manera de fer, es quedaran sols", avisa una font consultada, coneixedora de la situació interna. Gent amb ascendència dins l'ANC ja s'està movent per convèncer les bases perquè bloquegin el camí que està prenent la direcció i concretament Feliu i les seves persones de confiança. "S'està verticalitzant l'organització", denuncia un membre del secretariat. En els propers dies podria haver-hi més moviments al secretariat, perquè la situació és tensa. El debat sobre el quart espai, però, és la part visible d'un problema més profund.

Aquesta setmana, dos fundadors de l'ANC —Miquel Sellarès i Pere Pugès— signaven un article al Punt Avui crític amb la direcció, en què demanaven un nou comitè permanent "representatiu de les diferents visions" de l'organització, i convocar una assemblea extraordinària per obrir una nova etapa "amb un full de ruta adequat a les circumstàncies actuals i un replantejament de fons de l'estructura i funcionament de l'ANC". Diverses fonts consultades per aquest diari apunten que l'ANC no està abordant el tema de fons: com es vol adaptar a la nova situació de l'independentisme. "L'ANC no estava pensada per durar tant de temps", assenyalen veus consultades. De fet, la limitació de mandats al secretariat dels dirigents n'és una prova. Tots ells ressalten, això sí, la importància d'una entitat de les característiques de l'Assemblea.

 

Un debat incipient i un context que serà decisiu

Al calendari hi ha dues dates importants a hores d'ara: el proper plenari del febrer, que pot escenificar de nou la divisió interna, i la Conferència Nacional del Moviment Independentista, al març. Els crítics veuen aquesta conferència com un moviment de la direcció per rebre l'aval de la proposta de la llista cívica, però la cúpula recorda que aquest punt no és pas el protagonista de la trobada i només és una part d'una de les ponències que es faran. La conferència vol crear sinergies entre l'independentisme civil per definir conjuntament les actuacions que han de dur a terme les institucions i el moviment de base per fer efectiva la declaració d'independència.

Avui dia, la qüestió de la llista cívica es troba tot just a les beceroles, si bé des de l'entitat es fan xerrades arreu del territori des de ja fa temps per tenir un termòmetre de què pensen les bases independentistes. En les xerrades hi participen activistes com Vicent Partal, Josep Costa, Albano Dante Fachin o Pilar Rahola, entre més, com detallava fa uns mesos Dolors Feliu en una entrevista a Nació. "Estem percebent que la gent respon i que agrada la idea", deia Feliu. El debat, en tot cas, encara és incipient i la decisió sobre la llista cívica no quedarà al marge de com avanci la legislatura i quin rumb agafin els diferents partits. Amb l'acord de pressupostos entre el Govern i el PSC, l'escenari d'eleccions s'allunya.

L'espai que pugui tenir aquesta quarta llista, dependrà de molts factors. En l'horitzó proper hi ha decisions importants de la justícia europea, especialment la que fa referència a la immunitat de Carles Puigdemont, i l'advocat Gonzalo Boye planteja obertament les possibilitats d'un retorn, que podria sacsejar el panorama independentista. El rumb polític i en l'orientació dels lideratges que prengui Junts també oferirà més o menys espai per a noves llistes, a banda de l'evolució del malestar contra els actuals partits. Tot això ho haurà de tenir en compte l'ANC abans de fer passos en clau de llista cívica. Abans, l'entitat haurà de recosir-se si vol continuar avançant en un debat que ja està tensant les costures i enfrontant els diversos sectors.