Aquesta setmana la gran notícia és que tenim una nova eina per detectar quins neologismes catalans poden entrar en un futur al diccionari normatiu i, per tant, ser diccionaritzables. Quin derivat tan bonic, oi? Diccionaritzable o no diccionaritzable, aquesta és la qüestió. La nova eina s’anomena Garbell, un projecte finançat per l’Institut d’Estudis catalans durant el període 2018-2021 i que ha estat desenvolupat per investigadors de l’Observatori de Neologia, de la Universitat Pompeu Fabra. Garbell conté 10.000 neologismes lexicogràfics provinents del BOBNEO (una base de dades de neologismes lexicogràfics) i analitzats des del punt de vista de la seva diccionaritzabilitat. El programa aplica automàticament 24 criteris: 9 criteris d’ús, 4 criteris lingüístics i 11 de documentals.
És un bon recurs per orientar escriptors, traductors, redactors i, en general, usuaris que no es refien de la seva intuïció lingüística, fet normalíssim perquè el català és una llengua subordinada. És important perdre la por d’utilitzar paraules que no són estrictament al diccionari (no seria la primera vegada que en una traducció ens veten un ual·la per un apa perquè no és normatiu). Ja sabem que introduir paraules al diccionari té un gran poder simbòlic, però sempre hi ha vida més enllà i un registre informal per explorar. Així doncs, formes com ara xapar, xiringuito, xuleta, xòuman, xutar-se, candau, llomillo, mandanga, matxacar, mimar, moguda, molar, frapar, garrafal, candau o zulo, es consideren adequades, ben formades, estables en l’ús, freqüents i necessàries. Per tant, són més aptes a poder ser incorporades en el diccionari. En canvi, xipiró, xupito, agòbio, anclatge, amotllar-se, arrepentir-se, liar-se, ligue, bolleria, bulo, whatsappejar o l’expressió by the face es consideren neologismes efímers, locals, inadequats i poc estabilitzats en l’ús. Per tant, no són bons candidats per al diccionari.
Això no vol dir que tard o d’hora el diccionari hagi d’incorporar totes les formes diccionaritzables, però és un bon termòmetre que combina criteris fiables com ara la formació lingüística, l’ús i la documentació. L’única pega que hi trobo és que moltes formes tenen prou tradició, estan consolidades per l’ús, i tampoc no es poden considerar pròpiament neologismes d’actualitat. I és que BOBNEO conté els neologismes recollits des de l’any 1989, any en què es va posar en marxa l’Observatori de Neologia. Però "encara es troba en fase de processament de les dades". Deixem que l’eina respiri, va.
Tot el que sigui anar més enllà de la norma i de l’encotillament és bo! Mantenim l’esperança per a la creació d’un diccionari col·loquial (amb argot inclòs) que tingui en compte tota la comunitat lingüística. Sí, torno a obrir el meló de la necessitat d’un diccionari col·loquial amb les formes més actuals que fan servir els joves i no tan joves. Ara que tenim les eines per mesurar graus de diccionariabilitat, ens faltaria fer el gran salt i que els usuaris, sobretot els joves, s’animessin a fer un diccionari en línia a l’estil de l’Urban Dictionary, sense filtre institucional. Evidentment, no ha de ser calcat de la versió original. Ja que ens hi posem, fem-ho bé! Un web amb una bústia de propostes que filtri mínimament els continguts per acabar de valorar-los, amb un equip d’assessors experts en llengua i d’esperit jove. Conec uns quants traductors literaris que pagarien per tenir aquest diccionari col·loquial i que ja fan cua per finançar el projecte. Sovint s’han de traduir textos (de novel·les, de sèries, de pel·lícules...) amb un to molt col·loquial. És important que deixem de dir baixon i potenciem més el xof! Amb la quantitat de matxirulos que hi ha pel món i encara no es documenten enlloc! Ara potser m’estic enfilant o engoril·lant massa, que seria una bona traducció de venirse arriba, però hi ha esperança! Tenim força recursos lingüístics en línia i ningú no ha gosat de traspassar la frontera i d’anar cap a un català més estripat sense caure en el parany dels barbarismes, òbviament. És bonic fer crides a Twitter per demanar "Com es diu X en col·loquial?", però més bonic seria tenir un recurs disponible que potenciï la creativitat, a l’abast de tothom. Que el romanticisme ens matarà!
En una de les meves darreres teràpies de llengua al programa Zona Franca de TV3, Joel Díaz em plantejava com s’havia de dir carinyo en català: amor, cuca... Sí, tenim opcions. Però oh, sorpresa! Resulta que, cercant al Garbell, la paraula carinyo compleix els requisits per ser diccionaritzable en un futur, tant pel que fa als criteris d’ús com als criteris lingüístics i documentals. Joel, tenim una sessió de teràpia pendent!