Transports
Renfe i Adif destitueixen dos càrrecs pels trens que no caben als túnels
El govern espanyol havia encarregat una auditoria interna per esclarir els fets i depurar responsabilitats
Un tren de Renfe, en una imatge d'arxiu | EuropaPress
Renfe i Adif han materialitzat aquest dilluns les destitucions anticipades pel govern espanyol arran de l'error amb l'encàrrec de 31 trens a Cantàbria i Astúries que no caben als túnels. La víctima en el cas de Renfe és el gerent de l'Àrea de Gestió de Material a Cantàbria, mentre que en el cas d'Adif, és el titular de la direcció d'Inspecció i Tecnologia. Tot, a l'espera de conèixer el resultat de l'auditoria interna encarregada pel Ministeri de Transports.
L'error, que podria costar fins a 258 milions d'euros, ha provocat que 31 combois destinats a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries no puguin passar pels túnels. Són massa grans. Tanmateix, endarrereix dos o tres anys més la renovació dels trens a les comunitats autònomes. Davant la gravetat de la situació, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, es va mostrar determinada a prendre mesures exemplars.
El ministeri constituïrà un grup de treball, en què ha convidat a participar als dos governs autonòmics, i ha encarregat una auditoria interna per esclarir els fets i depurar responsabilitats. L'objectiu, "determinar amb més detall quan es va produir aquest error".
Durant una visita a l'Ajuntament de Castro Urdiales, a Cantàbria, Sánchez va demanar disculpes a la ciutadania i va assenyalar que ha mantingut una conversa amb el president Miguel Ángel Revilla per compartir el seu "enuig" i la seva "indignació". El pla era estrenar els combois el 2024, però aquest contratemps obligarà a reformular el calendari i ajornar-ho fins al 2027.
Els trens no estaven acabats, sinó en fase de disseny. Per això, el govern espanyol s'ha compromès a accelerar els tràmits per minimitzar les conseqüències de l'equivocació. L'origen del problema es troba en un error de gàlib, concepte que designa les dimensions màximes d'alçada i d'amplada que poden tenir els vehicles per poder creuar els túnels i ponts sense problemes. Aquestes mesures, publicades per Adif i utilitzades per Renfe, eren errònies.
Altres notícies que et poden interessar
L'error, que podria costar fins a 258 milions d'euros, ha provocat que 31 combois destinats a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries no puguin passar pels túnels. Són massa grans. Tanmateix, endarrereix dos o tres anys més la renovació dels trens a les comunitats autònomes. Davant la gravetat de la situació, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, es va mostrar determinada a prendre mesures exemplars.
El ministeri constituïrà un grup de treball, en què ha convidat a participar als dos governs autonòmics, i ha encarregat una auditoria interna per esclarir els fets i depurar responsabilitats. L'objectiu, "determinar amb més detall quan es va produir aquest error".
Durant una visita a l'Ajuntament de Castro Urdiales, a Cantàbria, Sánchez va demanar disculpes a la ciutadania i va assenyalar que ha mantingut una conversa amb el president Miguel Ángel Revilla per compartir el seu "enuig" i la seva "indignació". El pla era estrenar els combois el 2024, però aquest contratemps obligarà a reformular el calendari i ajornar-ho fins al 2027.
Els trens no estaven acabats, sinó en fase de disseny. Per això, el govern espanyol s'ha compromès a accelerar els tràmits per minimitzar les conseqüències de l'equivocació. L'origen del problema es troba en un error de gàlib, concepte que designa les dimensions màximes d'alçada i d'amplada que poden tenir els vehicles per poder creuar els túnels i ponts sense problemes. Aquestes mesures, publicades per Adif i utilitzades per Renfe, eren errònies.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Arxivat a:
Societat, Cantàbria, Raquel Sánchez, Renfe, Adif, Miguel Ángel Revilla, govern espanyol, Ministeri de Transports, Astúries Ara a portada
El més llegit
Com sempre la culpa és d'un altre. La màxima responsable i qui hauria de dimitir en un cas tan gruixut com aquest és la senyora ministra. Típic del país: tothom vol ser a dalt del tot amb les prerrogatives que això comporta, però a l'hora assumir responsabilitat les passen a un altre.