06
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
16:23h
L'alcadable del PSC, Jaume Collboni, vol marcar accent progressista. Així, aquest dilluns ha descobert una de les seves noves cartes per a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig: incorporar Lluís Rabell, històric líder del moviment veïnal i cap de files de la candidatura que aglutinava l'espai dels comuns el 2015 a les eleccions al Parlament. Collboni, en la presentació de la nova incorporació a la seva llista, ha valorat "l'experiència" de Rabell. També ha anunciat que el fitxa amb una "missió concreta" que és "impulsar el Pla de Barris". Tant és així que preveu atorgar-li una tinença d'alcaldia específica, si governa.
Rabell ha començat el seu discurs reconeixent que el seu pas podia ser difícil d'entendre. "Avui quan ha sortit la notícia alguns vells amics em deien que m'hauria d'explicar molt bé", ha apuntat el nou fitxatge socialista, amb un somriure iniciàtic. En la seva exposició de les motivacions que l'han dut a donar el "sí, vull", el mateix ex-cap de files de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) ha defensat que a Barcelona calen "nous lideratges" i que es presenta per "recosir la ciutat". Per fer-ho, Rabell ha lloat el "pes històric" del PSC a l'hora d'aconseguir "pactes" i oferir "diàleg", dues de les paraules que més ha repetit com a pals de paller de la política que considera que ha de regnar els pròxims anys.
Qui va ser president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) haurà de fer de frontissa entre l'entorn associatiu i el govern, si finalment es dissenya l'executiu que el PSC té en ment. Una posició de tensió, ja que la FAVB ha mantingut una pressió constant sobre el bàndol socialista de l'actual govern municipal, en polítiques clau com les terrasses dels bars o el recent debat del pla d'usos de l'Eixample. En aquest pla, Lluís Rabell ha apostat per escoltar les noves necessitats de la ciutadania i reclamar "col·laboració" a la resta d'administracions. També ha mencionat algunes preocupacions concretes com la lluita contra la manca d'accés a l'habitatge o la soledat de la gent gran.
Com a promesa electoral tangible, vinculada al pas de Rabell, Collboni ha apuntat que si encapçala el govern municipal a partir del juny de 2023 doblarà el pressupost de l'actual Pla de Barris, que posa el focus en la necessitat de revertir desigualtats territorials a les zones amb menys serveis o nivells de renda més baixos. Actualment es compta amb un pressupost d'uns 150 milions d'euros anuals, i Lluís Rabell passaria a gestionar uns recursos de "300 milions d'euros", ha expressat el cap de files dels socialistes.
Al seu torn, Collboni ha insitit que el seu govern tindrà "una orientació progressista", si prospera, però ha obert la porta als pactes que puguin donar-se per aritmètica. "Compte amb les línies vermelles", ha resolt. Sobre la posició concreta que ocuparà Rabell a la llista, el líder de la candidatura del PSC ha apuntat que encara no s'ha decidit però que té "garantida una posició de sortida".
En aquest cas, Collboni ha volgut reconèixer en dues ocasions la posició que Federalistes d'Esquerres i Lluís Rabell en particular van adoptar en els moments àlgids de l'embat independentista. N'ha valorat la "coherència que va demostrar en els fets de 2017" per "resistir moments molts crítics" fent servir ""arguments, diàleg i mantenint la coherència federalista". Alhora, però ho ha aprofitat per enviar un dard als comuns. "Quan a alguns sectors de les esquerres els tremolaven les cames, els actors federalistes deien que aquell no era el camí", ha reblat l'alcadable del PSC.
Al seu torn, sobre l'altra ombra política que li pesa a sobre, després d'haver liderat la candidatura de l'entorn dels comuns a Catalunya en el passat, Lluís Rabell ha aprofitat per desvincular-se del projecte de Barcelona en Comú. "Els governs d'Ada Colau han complert un cert paper en una etapa determinada", ha afirmat. Ha recalcat que l'any 2015 aquesta funció passava per capgirar el model de ciutat de CiU -amb Xavier Trias al capdavant- i que l'any 2019 tornava a tenir sentit la seva investidura de Colau per "permetre que el govern de la ciutat no caigués en mans d'una aposta independentista" que hagués utilitzat Barcelona com a "plataforma d'una agitació" que va "esclatar mesos després". Comptat i debatut, Rabell ha considerat que "això forma part del passat" i s'ha mostrat confiat en les aspiracions socialistes.
Rabell ha començat el seu discurs reconeixent que el seu pas podia ser difícil d'entendre. "Avui quan ha sortit la notícia alguns vells amics em deien que m'hauria d'explicar molt bé", ha apuntat el nou fitxatge socialista, amb un somriure iniciàtic. En la seva exposició de les motivacions que l'han dut a donar el "sí, vull", el mateix ex-cap de files de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) ha defensat que a Barcelona calen "nous lideratges" i que es presenta per "recosir la ciutat". Per fer-ho, Rabell ha lloat el "pes històric" del PSC a l'hora d'aconseguir "pactes" i oferir "diàleg", dues de les paraules que més ha repetit com a pals de paller de la política que considera que ha de regnar els pròxims anys.
Qui va ser president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) haurà de fer de frontissa entre l'entorn associatiu i el govern, si finalment es dissenya l'executiu que el PSC té en ment. Una posició de tensió, ja que la FAVB ha mantingut una pressió constant sobre el bàndol socialista de l'actual govern municipal, en polítiques clau com les terrasses dels bars o el recent debat del pla d'usos de l'Eixample. En aquest pla, Lluís Rabell ha apostat per escoltar les noves necessitats de la ciutadania i reclamar "col·laboració" a la resta d'administracions. També ha mencionat algunes preocupacions concretes com la lluita contra la manca d'accés a l'habitatge o la soledat de la gent gran.
Com a promesa electoral tangible, vinculada al pas de Rabell, Collboni ha apuntat que si encapçala el govern municipal a partir del juny de 2023 doblarà el pressupost de l'actual Pla de Barris, que posa el focus en la necessitat de revertir desigualtats territorials a les zones amb menys serveis o nivells de renda més baixos. Actualment es compta amb un pressupost d'uns 150 milions d'euros anuals, i Lluís Rabell passaria a gestionar uns recursos de "300 milions d'euros", ha expressat el cap de files dels socialistes.
L'ombra incòmoda d'un possible pacte amb Trias
Preguntat per Nació sobre un possible pacte de futur amb la llista de Trias, ja que les enquestes apunten una gran fragmentació del vot entre les principals llistes polítiques i això afavoriria la necessitat de pactes post-electorals, i tenint en compte el discurs històric crític de Rabell amb les polítiques de Convergència i Unió, el nou fitxatge socialista ha evitat ser contundent però s'ha mostrat confiat en la promesa progressista de Collboni. "No tinc cap por d'anar-me'n a dormir un dia i trobar-me al costat, al llit, algú que no esperava", ha reblat Lluís Rabell. També ha remarcat "tinc clar que és una candidatura progressista", en la línia del que els parlaments de Collboni han volgut transmetre els pròxims dies.Al seu torn, Collboni ha insitit que el seu govern tindrà "una orientació progressista", si prospera, però ha obert la porta als pactes que puguin donar-se per aritmètica. "Compte amb les línies vermelles", ha resolt. Sobre la posició concreta que ocuparà Rabell a la llista, el líder de la candidatura del PSC ha apuntat que encara no s'ha decidit però que té "garantida una posició de sortida".
Ecos del paper de Rabell amb el procés, l'any 2017
De nou, s'ha donat la doble realitat que fins ara embolcalla el debat de les municipals: la referència constant a què el procés ha quedat enrere com a discussió electoral, però amb mencions explícites a les posicions polítiques que cada candidatura té actualment i va tenir en el passat, sobre la independència. Parlar sobre no parlar-ne.En aquest cas, Collboni ha volgut reconèixer en dues ocasions la posició que Federalistes d'Esquerres i Lluís Rabell en particular van adoptar en els moments àlgids de l'embat independentista. N'ha valorat la "coherència que va demostrar en els fets de 2017" per "resistir moments molts crítics" fent servir ""arguments, diàleg i mantenint la coherència federalista". Alhora, però ho ha aprofitat per enviar un dard als comuns. "Quan a alguns sectors de les esquerres els tremolaven les cames, els actors federalistes deien que aquell no era el camí", ha reblat l'alcadable del PSC.
Jaume Collboni i Lluís Rabell, en la presentació de la nova incorporació a la campanya del PSC a Barcelona / D.C.
Al seu torn, sobre l'altra ombra política que li pesa a sobre, després d'haver liderat la candidatura de l'entorn dels comuns a Catalunya en el passat, Lluís Rabell ha aprofitat per desvincular-se del projecte de Barcelona en Comú. "Els governs d'Ada Colau han complert un cert paper en una etapa determinada", ha afirmat. Ha recalcat que l'any 2015 aquesta funció passava per capgirar el model de ciutat de CiU -amb Xavier Trias al capdavant- i que l'any 2019 tornava a tenir sentit la seva investidura de Colau per "permetre que el govern de la ciutat no caigués en mans d'una aposta independentista" que hagués utilitzat Barcelona com a "plataforma d'una agitació" que va "esclatar mesos després". Comptat i debatut, Rabell ha considerat que "això forma part del passat" i s'ha mostrat confiat en les aspiracions socialistes.