La proximitat de les municipals accentua el discurs pragmàtic de Junts

La candidatura de Trias, molt sol·licitat per alcaldables a l'hora d'arrencar la precampanya, marca el rumb del camí cap al 28-M, que tindrà conseqüències en base al resultat de Barcelona i al futur judicial de Laura Borràs

Xavier Trias, en la convenció municipalista de Junts.
Xavier Trias, en la convenció municipalista de Junts. | Junts
05 de febrer del 2023
Actualitzat el 06 de febrer a les 12:59h
A l'equip de campanya de Xavier Trias li arriben cada dia peticions per presentar candidats de Junts arreu de Catalunya de cara a les eleccions municipals. A Granollers, per exemple, va fer costat al cap de cartell Àlex Sastre al costat de l'exconseller Jaume Giró. A Reus va participar en l'acte d'arrencada de precampanya de Teresa Pallarès, una de les dirigents del partit que va aterrar-hi el 2017 per fer costat a la llista de Carles Puigdemont. La demanda per part dels alcaldables de la formació és indicativa de fins a quin punt el retorn de Trias ha generat il·lusió entre els quadres, malgrat l'aversió a l'herència més convergent que han exhibit sectors de Junts des de la fundació del partit. I també és indicativa de com les municipals han fet decantar el discurs cap a una visió més pragmàtica de cara al 28-M, prova de foc per a la formació de Jordi Turull i Laura Borràs després de la sortida del Govern de principis de tardor.

Aquell episodi, entre el sector més pragmàtic, encara genera reticències. "Entre la sortir del Govern i que la suspensió de Borràs ha portat Alba Vergés a ocupar interinament la presidència del Parlament, hem cedit espais de poder a ERC", es queixa sovint un membre de la direcció que era partidari de continuar a l'executiu. Tanmateix, no són poques -ni molt menys- les veus que consideren encertada l'estratègia adoptada a l'octubre un cop certificat el pacte de pressupostos entre Pere Aragonès i Salvador Illa, primer secretari del PSC. "Queda clar que som el primer partit de l'oposició", remarquen aquesta setmana a Junts. El discurs passa pel que va vertebrar aquest dimecres Albert Batet al Parlament: davant de l'amenaça d'un nou tripartit, la formació s'erigeix com a alternativa en clau independentista i també de gestió. Poc abans, Turull havia enviat una carta a Aragonès oferint-se a garantir "estabilitat institucional", sempre i quan es reformulés l'estratègia del diàleg amb l'Estat i es descartés el PSC com a soci.

I on es pot fer bandera de la gestió, un cop abandonat el Govern i allunyats dels comptes que s'aprovaran a principis de març a la cambra catalana? Bàsicament, des del món municipal. "És evident que no estem al 2019", remarquen des de l'equip de campanya de Trias. Els comicis de fa quatre anys es van celebrar en paral·lel a les europees, amb Carles Puigdemont com a protagonista i clar vencedor, i només un mes després que unes espanyoles en què els presos -Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull- van ser candidats. Joaquim Forn va fer tàndem des de Soto del Real amb Elsa Artadi, però només va obtenir cinc regidors. Una tendència que es vol revertir amb Trias, alcalde entre el 2011 i el 2015 i que no té cap mena de complex a l'hora de reivindicar l'essència convergent de la candidatura. Tots els qui l'acompanyaran -Jordi Martí, Neus Munté, Damià Calvet, Ramon Tremosa i Victòria Alsina- provenen del mateix imaginari.
 
Trias, de fet, només va fer el pas per ser candidat si li donaven mans lliures amb la llista i amb el discurs. I el discurs es basarà en la idea de canvi, perquè segons els baròmetres municipals hi ha un 64% de barcelonins -així ho tenen computat a l'equip de campanya- descontents amb la gestió de l'alcaldessa Ada Colau. Es buscarà al màxim la polarització amb ella, tenint en compte que ja s'està deixant enrere Ernest Maragall, almenys en les últimes enquestes, per fer tornar el marc de la campanya al 2015. Aquesta vegada, però, amb els papers canviats: una Colau que afronta les eleccions des del poder i un Trias que es projecta com a únic aspirant real de canvi. I, per fer-ho, l'accent es posarà en la gestió, en un retorn a l'ordre -en urbanisme, en seguretat, en grans projectes- i en una campanya personalista, sense interferències externes.

Quin és un dels perills que afronta l'equip, en aquest sentit? Les reverberacions que pugui causar el judici contra Borràs pel cas de corrupció presumptament vinculat a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La vista oral arrenca divendres vinent, 10 de febrer, i la sentència es preveu per abans que arrenqui la campanya. "La faran pública, si és una condemna, quan ens pugui fer més mal. Està cantat", remarca un dirigent consultat. Borràs, segons el seu entorn, també és una de les més sol·licitades a l'hora de fer presentacions territorials. Un dels que està fent quilòmetres és Giró, a qui se li atribueix voluntat de ser candidat a la presidència de la Generalitat. Una victòria de Trias i, per tant, del gir pragmàtic el podria beneficiar.

La bandera de la seguretat

Al marge de qüestions internes, un dels denominadors comuns que hi ha en les campanyes que ja s'estan desplegant -Vic, Manresa, entre d'altres- és el de la seguretat. "Això preocupa de debò a la gent", remarca un dels implicats en estratègia del partit de cara a les municipals. Al Parlament, per exemple, Junts hi defensa una llei per acabar amb "ocupacions conflictives" que tinguin afectacions directes entre el veïnat. En la negociació dels pressupostos amb el Govern es va posar aquesta carpeta com a condició, i fins i tot es va reclamar a l'executiu la posada en marxa d'una unitat específica dels Mossos d'Esquadra per acabar amb aquestes ocupacions. La rebaixa d'impostos també ha estat una de les banderes de Junts, tant pel que fa als nous comptes com també en l'ideari fixat en el congrés celebrat al juliol a l'Hospitalet de Llobregat.

El missatge de Trias a la direcció de Junts i als candidats municipals és aquest: "No fer ximpleries"; això vol dir, en el fons, esquivar les interferències

Missatges de campanya al marge, el que acabarà definint el rumb de Junts no és només el resultat que es pugui treure de les urnes -en especial a Barcelona-, sinó també la política de pactes que es posi en marxa. Es prioritzarà a tot arreu l'eix independentista? Es buscarà perjudicar les aspiracions d'ERC de la mà del PSC? Són dues preguntes que només es podran resoldre a partir de la nit electoral. Fins aquell moment, els alcaldables intentaran seguir la màxima que Trias els va traslladar dissabte passat a Girona:"No fer ximpleries". És a dir: posar per davant el pragmatisme i deixar-se estar d'interferències. Externes i internes.