01
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
02
de febrer
a les
14:27h
Els esculls que han retardat l'acord de pressupostos entre Govern i PSC han estat sobretot les polèmiques operacions urbanístiques de l'ampliació de l'aeroport, el Quart Cinturó i el Hard Rock. Des de l'executiu, feia temps que s'afirmava que, en els aspectes sectorials, l'entesa era plena. Ara bé, què inclou aquesta? Què han pactat executiu i socialistes en les 26 pàgines del pacte que no fa referència a grans infraestructures? Nació resumeix en deu apartats les novetats en polítiques socials, indústria, mobilitat, medi ambient o cultura. Ara bé, diverses exigències inicials del PSC han acabat decaient. També s'expliquen aquí.
Alguns dels elements que han caigut són de caràcter profundament polític. Els socialistes no han aconseguit que l'executiu es comprometi a no obrir cap nova delegació internacional i que, a nivell intern, tanqui la delegació territorial a Barcelona -el pacte passa per analitzar les funcions de totes-. Tampoc el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixarà de dependre del Govern per fer-ho del Parlament, no se suspendrà la prova pilot de la renda bàsica, ni es crearà una comissió parlamentària sobre els ajuts a mitjans de comunicació, si bé la comissió de seguiment dels comptes entre executiu i PSC en farà un seguiment.
A més, els socialistes reclamaven que aquesta comissió de seguiment es reunís dos cops al mes i finalment ho farà trimestralment, també exigien que l'ACN s'integrés a la CCMA i això només s'estudiarà, i demanaven que el Govern firmés el contracte-programa amb Renfe i, en canvi, se'n reclama el traspàs de la infraestructura. Altres elements que han caigut d'aquell document de "mínims" són una partida de 380 milions per a inversions a barris i municipis sense determinar i 200 milions més per al pla de barris i viles, 50 milions per ajudar a empreses afectades pels preus de l'energia o l'exigència de no augmentar la pressió fiscal -l'acord amb els comuns preveia alguns canvis tributaris que els d'Illa volien frenar.
Igualment, els socialistes volien un compromís explícit del Govern amb la seguretat i ordenament jurídics i el respecte al marc legal i que l'executiu hagués d'acordar amb el PSC la destinació d'eventuals ingressos superiors als previstos que arribessin durant l'exercici. Cap de les dues qüestions apareix al text final.
Finalment, moltes partides quantificades al document socialista s'incorporen a l'acord amb el Govern, però rebaixades. El pressupost reclamat pel PSC per a Salut era de 13.845 milions, però finalment queda en 12.212,8 milions, així com també es limiten de 100 a 50 els milions per a reduir llistes d'espera o del 7% al 4% l'increment de les tarifes de serveis socials. Els 200 milions exigits per a suport a la indústria queden en 105, els 40 milions per al creixement vegetatiu de les universitats queden en 17,2, els 100 milions contra la segregació escolar queden en 58, els 53 milions d'increment per a concerts educatius queda en 39 i els 43 milions per a modernització de regadius queden en 15, entre molts altres canvis durant la negociació.
El Govern es compromet a augmentar en 1.284 milions el pressupost del Departament de Salut, arribant als 12.212,8. L'increment és especialment notable en atenció primària, fins als 2.100 milions (el 24% de la inversió en provisió de serveis sanitaris), el qual anirà acompanyat d'una creació d'estudi al Parlament per avaluar com se'n segueix millorant el finançament. Els recursos aniran destinats a la millora de les condicions laborals dels sanitaris (amb una harmonització progressiva de salaris i drets de tots els professionals del sistema públic de salut), a fer front a la salut mental i les addicions (augment de 30 milions), a reduir les llistes d'espera (50 milions) o a renovar l'equipament mèdic (40 milions).
L'executiu també ha pactat destinar 30 milions a desplegar l'Agència de Salut Pública de Catalunya, aprovant estatuts i cartera de serveis i augmentant-ne la dotació en 485 professionals fins al 2027, així com a incrementar l'oferta de places de formació sanitària especialitzada, a arribar als 365 higienistes bucodentals i sumar-hi col·lectius amb dret d'accés, i a impulsar l'avantprojecte de llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària. Igualment, el 4,9% del pressupost es destinarà a equipaments i infraestructures, amb millores als hospitals del Vendrell, Calella, Blanes, Parc Salut Mar, Vall d'Hebron i 20 centres d'atenció primària, i la construcció del de Tortosa, el nou Josep Trueta i el nou Hospital Clínic.
L'executiu també ha pactat destinar 30 milions a desplegar l'Agència de Salut Pública de Catalunya, aprovant estatuts i cartera de serveis i augmentant-ne la dotació en 485 professionals fins al 2027, així com a incrementar l'oferta de places de formació sanitària especialitzada, a arribar als 365 higienistes bucodentals i sumar-hi col·lectius amb dret d'accés, i a impulsar l'avantprojecte de llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària. Igualment, el 4,9% del pressupost es destinarà a equipaments i infraestructures, amb millores als hospitals del Vendrell, Calella, Blanes, Parc Salut Mar, Vall d'Hebron i 20 centres d'atenció primària, i la construcció del de Tortosa, el nou Josep Trueta i el nou Hospital Clínic.
A diferència de l'àmbit sanitari, els acords en educació no expliciten un increment pressupostari global, sinó que sumen un recull mesures en diferents aspectes -amb compromís de despesa-. Entre aquests, un augment de 52,3 milions en el finançament de les llars d'infants per garantir la gratuïtat de P2, 58 milions per al pacte contra la segregació escolar i 23,7 milions més per al pla d'equipaments educatius (fins arribar als 138 milions).
El Govern també ha acordat amb el PSC que redactarà amb patronals i sindicats un informe general de prospectiva 2023-2026 de la formació professional per planificar-ne l'oferta, augmentarà en 6 milions el pressupost per a ensenyaments artístics i en 39 milions els concerts educatius. Pel que fa a l'educació inclusiva, el text preveu 29,4 milions per a monitors, 10,8 milions a unitats d'escolarització compartida, 35,5 milions per a plans de millora d'oportunitats educatives i plans educatius d'entorn, 20 milions per a la contractació de professionals d'atenció educativa i la incorporació de 461 nous mestres d'educació especial i orientadors durant el present curs.
El Govern també ha acordat amb el PSC que redactarà amb patronals i sindicats un informe general de prospectiva 2023-2026 de la formació professional per planificar-ne l'oferta, augmentarà en 6 milions el pressupost per a ensenyaments artístics i en 39 milions els concerts educatius. Pel que fa a l'educació inclusiva, el text preveu 29,4 milions per a monitors, 10,8 milions a unitats d'escolarització compartida, 35,5 milions per a plans de millora d'oportunitats educatives i plans educatius d'entorn, 20 milions per a la contractació de professionals d'atenció educativa i la incorporació de 461 nous mestres d'educació especial i orientadors durant el present curs.
L'acord incorpora un nou increment del 4% en les tarifes de serveis socials, a banda del 3% de l'any passat, i una avaluació dels costos de cara a un nou increment l'any vinent que serà d'un 5% de mitjana. També augmenta en 2 milions les subvencions a projectes i activitats a entitats de l'àmbit de polítiques socials, tendint a la concertació, i es preveu reduir en un 50% el temps d'espera per valorar grau de dependència i discapacitat, incrementant en 2 milions la dotació de recursos dels equips que se n'encarreguen.
Igualment, s'intentarà reduir també a la meitat el temps d'espera d'accés als serveis, arribant a un període màxim de 6 mesos en tres anys. Per fer-ho, es pressuposten aquest any 56 milions per a 2.000 noves places residencials i centres de dia i 50 milions per a 2.500 places més a través de noves prestacions econòmiques vinculades a centres privats, a banda de preveure's 30 milions dels fons finalistes de l'Estat per reforçar les prestacions econòmiques a 10.500 famílies amb cuidadors.
Igualment, s'intentarà reduir també a la meitat el temps d'espera d'accés als serveis, arribant a un període màxim de 6 mesos en tres anys. Per fer-ho, es pressuposten aquest any 56 milions per a 2.000 noves places residencials i centres de dia i 50 milions per a 2.500 places més a través de noves prestacions econòmiques vinculades a centres privats, a banda de preveure's 30 milions dels fons finalistes de l'Estat per reforçar les prestacions econòmiques a 10.500 famílies amb cuidadors.
L'acord pressupostari incorpora el compromís de gastar la totalitat dels imports previstos en el Pacte Nacional per a la Indústria, els quals són 680 milions d’euros per al 2023, per tal "d'accelerar la transformació del model industrial del país cap a la digitalització i la sostenibilitat". També preveu incrementar en 56 milions el programa destinat a mesures de suport a la indústria (fins als 105 milions), dotar amb 20 milions les línies de reindustrialització, augmentar en 15 milions el suport a l'agroindústria, destinar-ne 20 a la descarbonització i automatització de processos per a pimes i avançar en la reindustrialització de la plataforma Logis Penedès.
Entre les inversions en el camp de la societat del coneixement, el document preveu un pla d'inversions universitàries de 125 milions entre 2023 i 2027, 20 milions per desplegar la llei de ciència, 17,2 milions per a despeses pel creixement vegetatiu de les universitats, 15 milions per a un programa d'incentius de millora de la docència i incrementar en 6,2 milions la partida a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. El Govern també es compromet a signar el convenir amb el projecte Fraunhofer, un centre a Barcelona que "ha de facilitar la transferència de coneixement a les empreses", i a destinar-hi 17 milions en set anys, a banda dels recursos de l'Estat i de l'Ajuntament.
El Govern i el PSC han pactat reclamar el traspàs complet de Renfe -pel que fa les infraestructures que puguin ser segregades de la xarxa d'interès general estatal- i una actualització del Pla Rodalies 2020-2030, però també diverses inversions a les xarxes ja catalanes. En concret, es preveuen 29,8 milions en obres per a intercanviadors o millores en l'accessibilitat en estacions de tren, més freqüència a Rodalies de Lleida, licitar les obres del Tram del Camp de Tarragona i, en relació als FGC, analitzar el desdoblament de les línies d'Igualada i Manresa, estudiar la supressió del pas a nivell d'Igualada, l'ampliació de la línia Llobregat-Anoia i la connexió amb Castellar del Vallès (que també podria ser amb trams).
En relació al metro, l'acord preveu 20 milions en noves màquines (fins al 2027, en serien 337,4 milions), 23,2 milions per a la renovació de vies, 3,1 milions per al Pla de Corxeres i el de Sistemes i 5 milions per modernitzar la xarxa (760 milions, fins al 2035). Quant a línies concretes, s'inclou l'ampliació de la L1 (Fondo-Lloreda Sant Crist, amb un cost total de 350 milions fins a 2027 i l'inici d'obres fins a Badalona Rodalies), l'actualització del projecte de L3 de Zona Universitària a Esplugues de Llobregat (costarà 400 milions fins a 2030) i redactar el projecte de perllongament de la L4 entre La Pau i Sagrera.
En relació al metro, l'acord preveu 20 milions en noves màquines (fins al 2027, en serien 337,4 milions), 23,2 milions per a la renovació de vies, 3,1 milions per al Pla de Corxeres i el de Sistemes i 5 milions per modernitzar la xarxa (760 milions, fins al 2035). Quant a línies concretes, s'inclou l'ampliació de la L1 (Fondo-Lloreda Sant Crist, amb un cost total de 350 milions fins a 2027 i l'inici d'obres fins a Badalona Rodalies), l'actualització del projecte de L3 de Zona Universitària a Esplugues de Llobregat (costarà 400 milions fins a 2030) i redactar el projecte de perllongament de la L4 entre La Pau i Sagrera.
Més enllà del conveni pel Quart Cinturó, el pacte inclou altres compromisos pel que fa a carreteres. Entre aquestes, actuacions a la C-55, com un una partida de 30 milions per al nou projecte de variant de Castellgalí i l'ampliació fins a Manresa, i 5 milions per a assumir la titularitat de les carreteres de l'Eix Transversal de Ponent i permetre així la connexió de la plana d'Urgell amb les Terres de l'Ebre, seguint el traçat de la C-233 i la C-12, entre Bellpuig i Maials.
També 6 milions per a la millora del traçat de Sant Feliu de Codines a Moià i 5 milions per a la xarxa viària del Baix Ter i abordar el projecte de millores a la C-28 (d'acord amb el Conselh Generau d'Aran), de la variant de la C-59 al seu pas per Sant Feliu de Codines, de la variant de la C-37 entre la Vall d'En Bas i Olot, de la millora de la C-12 entre Amposta i Lleida i de mesures de seguretat viària a la C-31 al seu pas per Ullà, així com la licitació d'obres de millora del traçat de Moià fins la C-25 i del nou pont sobre el riu Ter a la C-38 entre Sant Pau de Segúries i Camprodon. L'executiu també ha pactat acabar el primer trimestre de 2023 el pla director urbanístic del Circuit de Catalunya.
També 6 milions per a la millora del traçat de Sant Feliu de Codines a Moià i 5 milions per a la xarxa viària del Baix Ter i abordar el projecte de millores a la C-28 (d'acord amb el Conselh Generau d'Aran), de la variant de la C-59 al seu pas per Sant Feliu de Codines, de la variant de la C-37 entre la Vall d'En Bas i Olot, de la millora de la C-12 entre Amposta i Lleida i de mesures de seguretat viària a la C-31 al seu pas per Ullà, així com la licitació d'obres de millora del traçat de Moià fins la C-25 i del nou pont sobre el riu Ter a la C-38 entre Sant Pau de Segúries i Camprodon. L'executiu també ha pactat acabar el primer trimestre de 2023 el pla director urbanístic del Circuit de Catalunya.
L'acord del Govern amb els comuns ja era molt extens en l'apartat verd, però, així i tot, el subscrit amb el PSC també inclou diverses partides en aquest camp. En l'àmbit energètic, destaca l'increment del 50% en les ajudes per instal·lar fonts de producció d'energia renovable per a l'autoconsum (fins als 180 milions) i la incorporació de 75 persones per accelerar la tramitació d'aquests projectes, 54 milions per al programa Barris per rehabilitar edificis per a la millora de l'eficiència energètica, 25 milions per a l'Energètica pública -ja incorporats en el pacte amb els comuns-, 5 milions per descarbonitzar la indústria química de Tarragona i l'establiment d'incentius a les renovables i suport financer de l'ICF.
Quant a medi ambient, el text inclou 60 milions per a promoció de la biodiversitat i qualitat de les masses d'aigua de rius i llacs, 40 milions en dos anys en subvencions al món local per a projectes d'adaptació al canvi climàtic, 12 milions en subvenció a per a infraestructura verda municipal i per a gestió de boscos, 5 milions per a la millora d'infraestructures viàries en àrees rurals i de muntanya i 4 milions per a subvencions a projectes de recuperació de la qualitat ambiental de rius.
Finalment, en matèria d'aigües, les partides són més elevades, però majoritàriament plurianuals. Es tracta de 260 milions fins al 2030 en una nova planta de regeneració d'aigua del Besòs, 200 milions fins al 2027 per millorar les estacions de tractament d'aigua potable de la conca del Besòs i del Llobregat, 165 milions per a l'ampliació de la dessaladora de la Tordera, 120 milions en 5 anys per doblar el volum d'aigua regenerada a Catalunya (fora de l'AMB), 22 milions per a modernització de regadius -i línia de finançament específica de l'ICF-, 2 milions per millora de gestió del risc d'inundacions i 100.000 euros per a un estudi sobre la dessaladora del Foix.
Quant a medi ambient, el text inclou 60 milions per a promoció de la biodiversitat i qualitat de les masses d'aigua de rius i llacs, 40 milions en dos anys en subvencions al món local per a projectes d'adaptació al canvi climàtic, 12 milions en subvenció a per a infraestructura verda municipal i per a gestió de boscos, 5 milions per a la millora d'infraestructures viàries en àrees rurals i de muntanya i 4 milions per a subvencions a projectes de recuperació de la qualitat ambiental de rius.
Finalment, en matèria d'aigües, les partides són més elevades, però majoritàriament plurianuals. Es tracta de 260 milions fins al 2030 en una nova planta de regeneració d'aigua del Besòs, 200 milions fins al 2027 per millorar les estacions de tractament d'aigua potable de la conca del Besòs i del Llobregat, 165 milions per a l'ampliació de la dessaladora de la Tordera, 120 milions en 5 anys per doblar el volum d'aigua regenerada a Catalunya (fora de l'AMB), 22 milions per a modernització de regadius -i línia de finançament específica de l'ICF-, 2 milions per millora de gestió del risc d'inundacions i 100.000 euros per a un estudi sobre la dessaladora del Foix.
El pacte incorpora també acords puntuals en àmbits diversos. En el cas de la cultura, es preveu augmentar el pressupost fins a assolir l'1,5% del total, mentre que, pel que fa la cooperació, s'incrementa la partida per a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en 10,2 milions (curiosament, la consellera Meritxell Serret va anunciar fa poques setmanes que que l'alça seria de 10,5 milions).
En l'àmbit de l'esport, l'acord passa per consolidar els augments en l'execució pressupostària del 2022 en les subvencions a entitats, amb 14,2 milions per a federacions esportives, 5,4 milions a consells esportius, 4 milions a clubs esportius (en aquest cas, un més dels de l'any passat) i 850.000 a la Unió de Federacions. També es redactarà un pla plurianual per a l'esport adaptat 2023-2028 i, quant a la seguretat, s'aprovarà el pla general de seguretat de Catalunya 2023-2026 i es convocaran 840 noves places de Mossos anuals, amb l'objectiu d'arribar a 600 més a Barcelona.
En l'àmbit de l'esport, l'acord passa per consolidar els augments en l'execució pressupostària del 2022 en les subvencions a entitats, amb 14,2 milions per a federacions esportives, 5,4 milions a consells esportius, 4 milions a clubs esportius (en aquest cas, un més dels de l'any passat) i 850.000 a la Unió de Federacions. També es redactarà un pla plurianual per a l'esport adaptat 2023-2028 i, quant a la seguretat, s'aprovarà el pla general de seguretat de Catalunya 2023-2026 i es convocaran 840 noves places de Mossos anuals, amb l'objectiu d'arribar a 600 més a Barcelona.
El Govern s'ha compromès a impulsar un pla de simplificació i reordenació del sector públic de la Generalitat, reduint el nombre d'organismes en un 10%, excepte en salut i universitats i recerca, així com a analitzar l'estructura territorial de les administracions, incloent les seves delegacions territorials. També es traslladarà el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i se n'augmentarà el pressupost en 100.000 euros, s'incrementarà en 32 milions el pressupost de la CCMA i s'encarregarà un estudi sobre la integració de l'ACN a aquest organisme on es troba ja TV3 i Catalunya Ràdio.
Quines exigències del PSC no s'han incorporat?
ERC ha hagut d'assumir les contradiccions d'acceptar tres grans operacions urbanístiques que rebutjava, però el PSC tampoc no ha aconseguit incorporar totes les seves exigències. Malgrat que Salvador Illa i els dirigents socialistes insistien que el document lliurat a finals de desembre no era una proposta a negociar, sinó un "mínim" a acceptar pel Govern, finalment l'acord subscrit en deixa fora diversos punts, mentre que d'altres s'inclouen força rebaixats.Alguns dels elements que han caigut són de caràcter profundament polític. Els socialistes no han aconseguit que l'executiu es comprometi a no obrir cap nova delegació internacional i que, a nivell intern, tanqui la delegació territorial a Barcelona -el pacte passa per analitzar les funcions de totes-. Tampoc el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixarà de dependre del Govern per fer-ho del Parlament, no se suspendrà la prova pilot de la renda bàsica, ni es crearà una comissió parlamentària sobre els ajuts a mitjans de comunicació, si bé la comissió de seguiment dels comptes entre executiu i PSC en farà un seguiment.
A més, els socialistes reclamaven que aquesta comissió de seguiment es reunís dos cops al mes i finalment ho farà trimestralment, també exigien que l'ACN s'integrés a la CCMA i això només s'estudiarà, i demanaven que el Govern firmés el contracte-programa amb Renfe i, en canvi, se'n reclama el traspàs de la infraestructura. Altres elements que han caigut d'aquell document de "mínims" són una partida de 380 milions per a inversions a barris i municipis sense determinar i 200 milions més per al pla de barris i viles, 50 milions per ajudar a empreses afectades pels preus de l'energia o l'exigència de no augmentar la pressió fiscal -l'acord amb els comuns preveia alguns canvis tributaris que els d'Illa volien frenar.
Igualment, els socialistes volien un compromís explícit del Govern amb la seguretat i ordenament jurídics i el respecte al marc legal i que l'executiu hagués d'acordar amb el PSC la destinació d'eventuals ingressos superiors als previstos que arribessin durant l'exercici. Cap de les dues qüestions apareix al text final.
Finalment, moltes partides quantificades al document socialista s'incorporen a l'acord amb el Govern, però rebaixades. El pressupost reclamat pel PSC per a Salut era de 13.845 milions, però finalment queda en 12.212,8 milions, així com també es limiten de 100 a 50 els milions per a reduir llistes d'espera o del 7% al 4% l'increment de les tarifes de serveis socials. Els 200 milions exigits per a suport a la indústria queden en 105, els 40 milions per al creixement vegetatiu de les universitats queden en 17,2, els 100 milions contra la segregació escolar queden en 58, els 53 milions d'increment per a concerts educatius queda en 39 i els 43 milions per a modernització de regadius queden en 15, entre molts altres canvis durant la negociació.