17
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
11:35h
Més de cinc anys després de l'1-O dos dels principals organitzadors del referèndum -Josep Maria Jové i Lluís Salvadó- saben a què s'enfronten. I no són penes menors. La Fiscalia ha presentat el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés Nació, contra els dos dirigents d'ERC, que l'any 2017 eren alts càrrecs del Departament d'Economia i homes de la màxima confiança d'Oriol Junqueras. Per a Jové, ara president del grup parlamentari d'ERC, el fiscal demana 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació, i una multa de 30.000 euros. Per a Salvadó, que ara és president del Port de Barcelona, el ministeri públic demana 6 anys i tres mesos de presó i 27 d'inhabilitació, i una multa de 24.000 euros. Se'ls acusa dels delictes de malversació greu, prevaricació i desobediència.
L'escrit, que signa el fiscal Pedro Ariche, inclou també la petició de pena per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, pel seu paper en els preparatius del referèndum quan era alt directora de serveis, també del Departament que pilotava Junqueras. En el seu cas, després de caure l'amenaça de malversació ja fa mesos, s'enfronta a un any d'inhabilitació i una multa de 18.000 euros per un delicte de desobediència. En cas de condemna, un cop la sentència sigui ferma, la seva continuïtat al Govern quedaria en dubte. Pel que fa a la responsabilitat civil, la Fiscalia vol que Jové i Salvadó abonin de manera solidària prop de 755.000 euros. Ara com ara, encara no hi ha data de judici i falta que la resta de parts presentin els seus escrits.
Jové ha defensat la seva feina l'1-O. "Tot el que vam fer, fem i farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat", ha dit a través de Twitter. Garriga ha lamentat que el sistema judicial espanyol no faci justícia, sinó política, i ha denunciat una causa general contra l'independentisme. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha donat suport als dirigents d'ERC i ha dit que treballar per la llibertat de Catalunya no és delicte. L'expresident Carles Puigdemont ha denunciat una "persecució ideològica". "La repressió continua desfermada contra l'independentisme", ha afirmat.
En l'escrit d'acusació, de 49 pàgines, la Fiscalia situa Jové i Salvadó com a dues peces clau en l'organització del referèndum i la construcció d'estructures d'estat, com la hisenda pròpia, des del Departament d'Economia. Situa Jové com el responsable del document EnfoCATs, una "proposta estratègica" per "reenfocar el procés d'independència per a un resultat reeixit" un cop s'havia decidit fer un referèndum, després de la qüestió de confiança de Puigdemont. El fiscal detalla exhaustivament aquest document, que explica els passos que s'han de seguir des de les institucions per assolir la independència. Tambá fa referència a l'agenda Moleskine de Jové, on el dirigent d'ERC anotava escenaris de futur amb relació al procés.
Això de moment no passa. La Fiscalia General de l'Estat, en una circular enviada fa uns dies per fixar com s'ha d'interpretar la nova llei, va deixar clar que l'1-O és malversació en la modalitat agreujada, és a dir, com abans de la reforma. Va tancar files així amb la interpretació que en va fer Pablo Llarena ara fa unes setmanes per al cas dels exiliats, i també va aplanar el camí a la Fiscalia del Tribunal Suprem per continuar perseguint l'1-O amb duresa. Ara, la Fiscalia Superior de Catalunya va en la mateixa línia en el cas de Jové i Salvadó i els acusa, entre altres delictes, per la malversació més greu.
Amb el moviment de la Fiscalia, i a l'espera que les altres parts presentin els seus escrits, la causa pels preparatius del referèndum és més a prop de judici, que previsiblement arribarà aquest any després d'una investigació eterna. El cas va néixer al jutjat 13 de Barcelona i es va fer públic amb les detencions del 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil per desactivar el referèndum. Del jutjat 13 s'han anat nodrint altres causes contra els independentistes, també la del Tribunal Suprem que va acabar amb la condemna de mig Govern. La carpeta de Jové, Salvadó i Garriga va passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè són aforats, i per això la seva causa ha anat fent camí al marge dels problemes en la peça del 13, pendent de decidir si s'agrupa amb la del jutjat 18 o no.
L'escrit, que signa el fiscal Pedro Ariche, inclou també la petició de pena per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, pel seu paper en els preparatius del referèndum quan era alt directora de serveis, també del Departament que pilotava Junqueras. En el seu cas, després de caure l'amenaça de malversació ja fa mesos, s'enfronta a un any d'inhabilitació i una multa de 18.000 euros per un delicte de desobediència. En cas de condemna, un cop la sentència sigui ferma, la seva continuïtat al Govern quedaria en dubte. Pel que fa a la responsabilitat civil, la Fiscalia vol que Jové i Salvadó abonin de manera solidària prop de 755.000 euros. Ara com ara, encara no hi ha data de judici i falta que la resta de parts presentin els seus escrits.
Jové ha defensat la seva feina l'1-O. "Tot el que vam fer, fem i farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat", ha dit a través de Twitter. Garriga ha lamentat que el sistema judicial espanyol no faci justícia, sinó política, i ha denunciat una causa general contra l'independentisme. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha donat suport als dirigents d'ERC i ha dit que treballar per la llibertat de Catalunya no és delicte. L'expresident Carles Puigdemont ha denunciat una "persecució ideològica". "La repressió continua desfermada contra l'independentisme", ha afirmat.
En l'escrit d'acusació, de 49 pàgines, la Fiscalia situa Jové i Salvadó com a dues peces clau en l'organització del referèndum i la construcció d'estructures d'estat, com la hisenda pròpia, des del Departament d'Economia. Situa Jové com el responsable del document EnfoCATs, una "proposta estratègica" per "reenfocar el procés d'independència per a un resultat reeixit" un cop s'havia decidit fer un referèndum, després de la qüestió de confiança de Puigdemont. El fiscal detalla exhaustivament aquest document, que explica els passos que s'han de seguir des de les institucions per assolir la independència. Tambá fa referència a l'agenda Moleskine de Jové, on el dirigent d'ERC anotava escenaris de futur amb relació al procés.
Esquiva la reforma de la malversació
Més enllà de la duresa de l'escrit de Fiscalia, el cas de Jové i Salvadó és important perquè certifica la manera com el ministeri públic -seguint la línia del Suprem- aplica la reforma de la malversació impulsada pel PSOE i ERC i que tenia, entre altres objectius, rebaixar la pressió contra els alts càrrecs de la Generalitat que van participar de l'organització de l'1-O. Bona part d'ells estan processats per malversació, delicte que porta associades penes altes de presó que poden arribar fins als 12 anys. Amb la reforma de la llei, ERC va intentar revertir els canvis introduïts pel PP l'any 2015 i mantenir una malversació greu -amb ànim de lucre- i una de menys greu, castigada amb penes de fins a quatre anys de presó. En el millor dels casos, pensaven els republicans, l'1-O quedaria despenalitzat i, en el pitjor, seria una malversació lleu.Això de moment no passa. La Fiscalia General de l'Estat, en una circular enviada fa uns dies per fixar com s'ha d'interpretar la nova llei, va deixar clar que l'1-O és malversació en la modalitat agreujada, és a dir, com abans de la reforma. Va tancar files així amb la interpretació que en va fer Pablo Llarena ara fa unes setmanes per al cas dels exiliats, i també va aplanar el camí a la Fiscalia del Tribunal Suprem per continuar perseguint l'1-O amb duresa. Ara, la Fiscalia Superior de Catalunya va en la mateixa línia en el cas de Jové i Salvadó i els acusa, entre altres delictes, per la malversació més greu.
Amb el moviment de la Fiscalia, i a l'espera que les altres parts presentin els seus escrits, la causa pels preparatius del referèndum és més a prop de judici, que previsiblement arribarà aquest any després d'una investigació eterna. El cas va néixer al jutjat 13 de Barcelona i es va fer públic amb les detencions del 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil per desactivar el referèndum. Del jutjat 13 s'han anat nodrint altres causes contra els independentistes, també la del Tribunal Suprem que va acabar amb la condemna de mig Govern. La carpeta de Jové, Salvadó i Garriga va passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè són aforats, i per això la seva causa ha anat fent camí al marge dels problemes en la peça del 13, pendent de decidir si s'agrupa amb la del jutjat 18 o no.