1 de 10
Senat

El salari mínim pujarà fins als 1.080 euros mensuals

Sánchez defensa les mesures adoptades per minimitzar els efectes de la inflació i carrega contra les polítiques "neoliberals" de la dreta i l'extrema dreta

Pedro Sánchez, aquest dimarts al Senat. | Europa Press
per Oriol March, Barcelona | 31 de gener de 2023 a les 16:30 |
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts en una compareixença al Senat que el salari mínim interprofessional pujarà un 8%, fins als 1.080 euros mensuals, en les properes setmanes. Aquest increment, que la vicepresidenta Yolanda Díaz estava treballant amb patronals i sindicats, es convertirà aviat en un fet. Al llarg d'aquesta legislatura, la coalició formada pel PSOE i per Unides Podem ha anat actualitzant el salari mínim per adequar-lo al cost de la vida, disparat per la inflació durant l'últim any. El 2019 es va apujar a 900 euros, xifra que es va veure superada -950- l'any vinent. El setembre del 2021 es va incrementar fins als 965, i a partir d'aquest 2022 va arribar al llindar dels 1.000 euros. El líder socialista també ha tret pit pel fet d'haver reformat les pensions, que s'han actualitzat amb l'IPC, de manera que ha suposat un benefici per als pensionistes. La patronal i els partits de drets han estat com a mínim escèptics amb totes aquestes mesures, que veuen negatives per l'economia.

Sánchez ha indicat que entre les preocupacions de la ciutadania no hi ha cap "contuberni judeobolivarià" que vulgui instal·lar una "dictadura comunista", ironitzant sobre el que proclama l'extrema dreta contra el govern espanyol. Sí que ha admès, en tot cas, que la vida és "més cara" per la inflació, motivada pels efectes de la pandèmia i per la invasió d'Ucraïna. "El març de l'any passat, poc després que les tropes russes entressin a Ucraïna, ja era del 9%, i al cap d'uns mesos va superar el 10%", ha rememorat el líder del PSOE, que ha insistit que les dificultats persisteixen malgrat que no s'ha entrat en recessió. "Espanya està esquivant la crisi millor del que van pronosticar els profetes de l'Apocalipsi, que no van confiar en les fortaleses del país", ha apuntat el dirigent socialista. La setmana passada, el govern espanyol va convalidar el sisè decret de mesures destinat a minimitzar els efectes de la guerra.

 

"Hem d'afrontar les injustícies del sistema, de modular les càrregues. Res amenaça al sistema, perquè la postura antisistema és tancar els ulls davant la desaparició de la classe treballadora i posar en risc la convivència i la confiança en les institucions. Ser antisistema és no voler corregir el que priva les noves generacions, o no fer més digne la feina", ha reflexionat sobre el PP i Vox. "Nosaltres treballem per defensar Espanya, però amb més drets i llibertats, amb més oportunitats per als nostres joves i més serveis públics", ha remarcat el dirigent socialista, que ha reclamat a les grans fortunes que paguin "allò que els correspongui".

Mobilització de 45.000 milions d'euros


El líder del PSOE ha defensat haver intervingut el mercat de lloguer i també l'energètic, així com també la mobilització de 45.000 milions d'euros per protegir les classes populars. "Gràcies a això i a les reformes, Espanya és una de les economies europees que més ha crescut", ha apuntat Sánchez. La reforma del mercat laboral, educativa i del sistema de pensions han estat citades també pel president espanyol com a fites de la Moncloa en un moment en què ja s'enfila el camí cap a les municipals i, després, les espanyoles. Tanmateix, el poder adquisitiu és "baix", com ha admès Sánchez, que ha defensat "contribuir" a reduir els efectes d'aquesta circumstància. El líder del PSOE ha carregat contra el PP i Vox per denunciar la "sobredimensió" de l'Estat, els immigrants en el mercat laboral i també la transició ecològica.


Sánchez accentua el perfil social davant la dreta i l'extrema dreta, als quals acusa de tenir una deriva "antisistema" per no voler reduir desigualtats

"Hi ha aquestes efectes, i després jo", ha apuntat Sánchez, que s'ha situat al costat de José Luis Rodríguez Zapatero i de Felipe González en el trident de personatges blasmats per la dreta. "Tots els organismes seriosos que estudien la pèrdua de poder adquisitiu sostenen que no té a veure amb els immigrants o els serveis públics; es va exacerbar fa una dècada per la crisi financera i per la gestió neoliberal d'aquesta crisi. Aquests termes els hem de parlar a fons i de debò sobre els dos processos que han portat a la pèrdua de poder adquisitiu, és la conversa que aquest país necessita", ha remarcat el dirigent socialista. Els salaris reals, en aquest sentit, han estat caient durant una dècada, perquè han crescut un 10,6% mentre que els preus s'incrementaven en un 17%, segons les dades de la Moncloa.


Abans es feien servir quatre salaris anuals a pagar un pis, i ara se'n necessiten vuit. "El poder adquisitiu s'ha reduït", ha apuntat Sánchez, que ha carregat contra grans empreses perquè apugen els bonus als directius però no toquen "ni un cèntim" el sou als empleats. "Aquesta situació és justa? Si una empresa guanya 600 milions d'euros l'any, per què només va a parar a mans d'uns pocs? Per què no es recompensa els transportistes, els administratius o el personal que ordena els productes? No tenen a veure amb l'èxit de l'empresa? Jo crec que sí", ha remarcat Sánchez en el marc d'un discurs eminentment social.

Esmena a la totalitat de Feijóo


El primer en pujar al faristol per replicar el discurs de Sánchez ha estat Alberto Núñez Feijóo, cap de files del PP, que només pot debatre amb ell al Senat. S'ha encarregat de fer una esmena a la totalitat al projecte econòmic de la Moncloa, perquè segons ell Espanya és l'últim país en estar recuperant el PIB previ a la pandèmia. "Haurem d'esperar el 2024 i, si hi ha sort, a finals d'enguany", ha indicat de manera càustica el líder conservador. "La realitat és tossuda", ha remarcat Feijóo, que ha carregat contra la política internacional i també contra la llei del "només sí és sí", que el PSOE aspira a reformar entre reticències d'Unides Podem.

"Vostè no va pensar en les dones ni quan va aprovar la llei ni quan ha decidit corregir-la. La va aprovar sabent que era perjudicial, perquè va avantposar la seva coalició. I ara la modificarà perquè avantposa els seus interessos electorals. No li preocupa el mal causat a les dones, sinó les enquestes. Estalviï als espanyols les seves disculpes i no culpi una ministra. Canviïn la llei i comptin amb el PP si ho necessiten. I assumeixin responsabilitats", ha apuntat Feijóo.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació