30
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
20:09h
La marató de reunions celebrada aquest dilluns al Palau de la Generalitat entre el Govern i el PSC té números de convertir-se en definitiva per encarrilar un acord imminent per als pressupostos del 2023. Les dues reunions celebrades no han servit per rubricar l'entesa, però l'executiu ja parla que només és necessari "tancar serrells", un concepte que els socialistes adjectiven amb la fórmula "no menors" per allunyar, encara, el pacte. Els contactes continuaran aquest dimarts i s'espera que, en algun moment, apareguin el president Pere Aragonès i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, per encarrilar la fase definitiva.
Les trobades han comptat amb la presència de les conselleres Laura Vilagrà -Presidència- i Natàlia Mas -Economia- per part del Govern, mentre que per part del PSC hi ha assistit la portaveu parlamentària, Alícia Romero, acompanyada dels negociadors habituals de la delegació socialista. En els últims dies també hi ha hagut contacte directe entre Aragonès i Illa, que com a mínim dijous de la setmana passada -el dia que el president va acceptar el Quart Cinturó com a via per salvar els pressupostos- van parlar, segons fonts consultades per Nació. ERC considera que ja no hi ha "esculls" per tancar l'entesa. De fet, un dels missatges que verbalitzen en privat dirigents republicans i del Departament d'Economia és que l'acord pressupostari, a nivell tècnic i de números, està tancat amb els socialistes. Sindicats i patronals pressionen perquè es tanqui ja tot, i a la demanda s'hi han sumat les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que han reclamat "responsabilitat" a tots els actors.
Implicats directes en les negociacions assenyalen que tot va fer un tomb el 28 de desembre, quan Romero va comparèixer públicament per posar les condicions del PSC per tenir pressupostos. Les més rellevants tenien a veure amb tres aspectes al marge dels comptes: el Hard Rock al Camp de Tarragona, l'execució de la Ronda Nord -aspecte que ha estat abordat en converses directes entre el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez- i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Són tres aspectes que poden col·lisionar amb l'entesa ja rubricada amb els comuns pels pressupostos, però des d'ERC assenyalen que sempre s'ha informat la formació que lidera Jéssica Albiach dels avenços amb els socialistes. Amb Junts, en canvi, l'escull -per part del Govern- sempre ha estat la política fiscal i, tenint en compte les rebaixes reclamades per Jordi Turull i Laura Borràs.
Els exsocis, a banda, estan molestos per dues qüestions. La primera, que s''hagin fet més cessions al PSC per pactar els pressupostos que davant d'ells quan s'estava debatent el futur de la coalició i Junts reclamava reprendre el rumb del procés. La segona, que un acord amb els socialistes dinamitaria, segons ha explicat aquest dilluns Josep Rius, la majoria del 52% que va permetre posar en marxa la legislatura. "ERC haurà confirmat que ho ha deixat estar i que ha abraçat l'autonomisme de manera definitiva", ha assenyalat el portaveu de Junts després de la reunió de l'executiva. Al mateix temps, però, la formació també ha presentat -i presenta- dubtes sobre la possibilitat de fer costat als pressupostos un cop va decidir, gràcies al vot de la militància, abandonar l'executiu a principis d'octubre i passar a l'oposició.
El cert és que els socialistes han guanyat centralitat al llarg de la legislatura, especialment des que van contribuir a desbloquejar càrrecs caducats com la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El PSC també ha aprofitat per jugar un paper que li permetés treure beneficis de la mala relació entre ERC i Junts: amb els primers ha aprovat propostes parlamentàries a favor de la taula de diàleg, per exemple, mentre que amb els segons s'ha arrenglerat al voltant de l'ampliació del Prat, l'aposta inequívoca pel Hard Rock i el Quart Cinturó. Amb aquest acord imminent de pressupostos, el PSC completa la paradoxa: aspira a projectar responsabilitat per aterrar a Palau en les properes eleccions, però ho fa dotant d'oxigen el principal rival.
Les trobades han comptat amb la presència de les conselleres Laura Vilagrà -Presidència- i Natàlia Mas -Economia- per part del Govern, mentre que per part del PSC hi ha assistit la portaveu parlamentària, Alícia Romero, acompanyada dels negociadors habituals de la delegació socialista. En els últims dies també hi ha hagut contacte directe entre Aragonès i Illa, que com a mínim dijous de la setmana passada -el dia que el president va acceptar el Quart Cinturó com a via per salvar els pressupostos- van parlar, segons fonts consultades per Nació. ERC considera que ja no hi ha "esculls" per tancar l'entesa. De fet, un dels missatges que verbalitzen en privat dirigents republicans i del Departament d'Economia és que l'acord pressupostari, a nivell tècnic i de números, està tancat amb els socialistes. Sindicats i patronals pressionen perquè es tanqui ja tot, i a la demanda s'hi han sumat les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que han reclamat "responsabilitat" a tots els actors.
Implicats directes en les negociacions assenyalen que tot va fer un tomb el 28 de desembre, quan Romero va comparèixer públicament per posar les condicions del PSC per tenir pressupostos. Les més rellevants tenien a veure amb tres aspectes al marge dels comptes: el Hard Rock al Camp de Tarragona, l'execució de la Ronda Nord -aspecte que ha estat abordat en converses directes entre el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez- i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Són tres aspectes que poden col·lisionar amb l'entesa ja rubricada amb els comuns pels pressupostos, però des d'ERC assenyalen que sempre s'ha informat la formació que lidera Jéssica Albiach dels avenços amb els socialistes. Amb Junts, en canvi, l'escull -per part del Govern- sempre ha estat la política fiscal i, tenint en compte les rebaixes reclamades per Jordi Turull i Laura Borràs.
Els exsocis, a banda, estan molestos per dues qüestions. La primera, que s''hagin fet més cessions al PSC per pactar els pressupostos que davant d'ells quan s'estava debatent el futur de la coalició i Junts reclamava reprendre el rumb del procés. La segona, que un acord amb els socialistes dinamitaria, segons ha explicat aquest dilluns Josep Rius, la majoria del 52% que va permetre posar en marxa la legislatura. "ERC haurà confirmat que ho ha deixat estar i que ha abraçat l'autonomisme de manera definitiva", ha assenyalat el portaveu de Junts després de la reunió de l'executiva. Al mateix temps, però, la formació també ha presentat -i presenta- dubtes sobre la possibilitat de fer costat als pressupostos un cop va decidir, gràcies al vot de la militància, abandonar l'executiu a principis d'octubre i passar a l'oposició.
Quin calendari s'obre en cas d'acord?
En cas d'aconseguir un acord imminent de pressupostos, el calendari que es projecta conté un mínim de 45 dies per tramitar-los al Parlament i aprovar-los. En el cas dels comptes per al 2022, que es van aprovar en els últims dies de l'any anterior, es va trigar exactament mes i mig entre que l'exconseller Jaume Giró els va portar a la cambra i van sortir validats, en aquest cas amb l'abstenció dels comuns. En primer lloc cal superar el tràmit de l'esmena a la totalitat i, després, que cada secció superi el debat en comissió. Un cop validat en aquest marc, es procediria a la votació definitiva a l'hemicicle. El PSC mai ha considerat una abstenció, de manera que el seu vot seria favorable. Això garanteix 66 escons als comptes, suficients perquè els comuns ja han garantit que els faran costat. Un canvi d'alternatives respecte dels últims anys.El cert és que els socialistes han guanyat centralitat al llarg de la legislatura, especialment des que van contribuir a desbloquejar càrrecs caducats com la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El PSC també ha aprofitat per jugar un paper que li permetés treure beneficis de la mala relació entre ERC i Junts: amb els primers ha aprovat propostes parlamentàries a favor de la taula de diàleg, per exemple, mentre que amb els segons s'ha arrenglerat al voltant de l'ampliació del Prat, l'aposta inequívoca pel Hard Rock i el Quart Cinturó. Amb aquest acord imminent de pressupostos, el PSC completa la paradoxa: aspira a projectar responsabilitat per aterrar a Palau en les properes eleccions, però ho fa dotant d'oxigen el principal rival.