ERC defensa «imbricar estratègies amb l'esquerra espanyola» per aconseguir el referèndum

Els republicans, en la ponència política, defensen que la col·laboració amb "altres nacions sense estat" i organitzacions sobiranistes dels Països Catalans és "necessària" davant d'un hipotètic govern del PP i Vox a la Moncloa

Congrés d'ERC a Lleida.
Congrés d'ERC a Lleida. | Marc Puig / ERC
Carme Rocamora / Oriol March
28 de gener del 2023
Actualitzat a les 18:21h
La ponència política aprovada aquest dissabte al congrés que celebra ERC a Lleida incorpora modificacions respecte a l'esborrany original presentat al desembre per la cúpula del partit. Un dels canvis transaccionats amb la militància en el text definitiu, al qual ha tingut accés Nació, passa per la defensa d'aquest posicionament de cara a la consecució del referèndum: "Imbricar estratègies amb l'esquerra espanyola i amb altres nacions sense estat de l'estat espanyol i, molt especialment, amb les organitzacions sobiranistes de la resta dels Països Catalans, que possibilitin l'establiment d'aliances republicanes dedicades a defensar, arreu, de l'Estat, l'autodeterminació, les llibertats democràtiques i el qüestionament del règim monàrquic". "Aquesta col·laboració és especialment necessària davant d'un hipotètic govern de les dretes espanyolistes en la pròxima legislatura espanyola", ressalta el redactat, que ha rebut 632 vots a favor -un 97% del total dels presents en el moment de la votació-, 7 en contra i 14 abstencions. 

Més d'un miler de militants estan reunits aquest dissabte a la Fira de Lleida, i ho fa per debatre i previsiblement aprovar el full de ruta per als següents quatre anys, que insisteix en la via del diàleg per resoldre el conflicte polític. També avalaran la necessitat d'avançar en un acord de claredat que permeti definir quin ha de ser el mecanisme per arribar la independència. La proposta dels d'Oriol Junqueras passa per un referèndum amb pregunta clara, on participi com a mínim el 50% de la ciutadania, i on el 55% doni suport al "sí": un model que recorda la via Montenegro.

Els dirigents republicans van presentar la ponència política a finals de l'any 2022 i durant tot aquest temps la militància l'ha pogut revisar i fer aportacions. En total, es van presentar 270 esmenes, que es van debatre als congressos territorials i a les assemblees sectorials. La meitat van superar el procés de debat i s'han incorporat al text mitjançant transaccions o bé han quedat acceptades, com és el cas de l'esmena sobre imbricar estratègies amb "l'esquerra espanyola". Per a la jornada, només queden dues esmenes vives. Una d'elles, demana que en l'escrit no es faci referència a Montenegro quan es parla de com han de ser les característiques del referèndum.

Una esmena de Joan Tardà, a votació

La segona esmena viva i que els equips encarregats d'elaborar la ponència han descartat inicialment, busca reforçar la representació del País Valencià i les Illes, i afavorir l'avenç del republicanisme en aquests territoris. Segons ha pogut saber Nació, la va presentar i la defensarà l'històric dirigent Joan Tardà, i es votarà a mà alçada aquesta mateixa tarda. "En el procés de construcció de les distintes repúbliques en el marc dels Països Catalans afavorirem la creació de les millors condicions i dels escenaris més adients per tal de consolidar l'avenç del republicanisme del País Valencià i de les Illes", apunta el text consultat per aquest diari. Per fer-ho, demana incloure en les pròximes candidatures a les eleccions generals presentades al Principat, persones proposades per ERC del País Valencià i de les Illes "per fer efectiva la representació del republicanisme valencià i illenc a les cambres legislatives espanyoles". És un moviment, així, per permetre que els representants d'ERC d'aquests territoris tinguin representació al Congrés, ja que a hores d'ara difícilment aconsegueixen prou suport electoral per tenir diputats propis a Madrid.

Un debat marcat per la negociació pressupostària

Més enllà d'aprovar l'estratègia de futur, la jornada també està inevitablement marcada per la negociació pressupostària amb el PSC. Dijous, ERC va decidir finalment cedir a les pressions dels socialistes i donar suport a una moció al Parlament per impulsar el Quart Cinturó, tot i que els republicans, i fins i tot el conseller de Territori, Juli Fernàndez, s'hi havien posicionat històricament en contra. N'ha fet menció el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la benvinguda a la militància: "Vull posar en valor la maduresa d'ERC a l'hora de prendre decisions complexes. Governar no és fàcil. Agraïm l'empatia, la complicitat i la comprensió dels companys de viatge", ha indicat el president. També Vilalta ha explicat que ha estat una decisió que demostra una "lliçó de responsabilitat", i ha convidat les bases a anar amb el "cap ben alt".

El Quart Cinturó apareix també en la ponència política que els republicans aprovaran. Malgrat la predisposició a impulsar-lo en l'àmbit institucional per arribar a una entesa amb el PSC, el partit en el seu full de ruta defensa implementar una "mobilitat sostenible", i carrega contra infraestructures que consideren obsolotes: "No acceptem lliçons de gestió de part dels qui sempre han dirigit Renfe i l'han convertit en el caos actual o defensen projectes anacrònics com el Quart Cinturó o l'ampliació del Prat imposats per l'Estat", recull el text.

 

29cgn Ponencia Politica by naciodigital on Scribd