.jpg)
L'autovia més solar de Catalunya
La instal·lació de plaques fotovoltaiques a la C-17 subministrarà el 30% de l'energia dels túnels que connecten Osona i el Ripollès
Instal·lació fotovoltàica a la C-17, a Sant Quirze de Besora | Adrià Costa
Els conductors que hagin circulat les darreres setmanes per l'autovia que connecta Osona i el Ripollès hauran vist canvis en el paisatge viari. En diversos punts de la C-17 s'hi estan instal·lant plaques solars fotovoltaiques. Una actuació força pionera –hi ha diversos projectes previstos en altres infraestructures- que permetrà subministrar almenys el 30% de l'energia consumida pels túnels entre Sant Quirze de Besora i Ripoll.
Per superar-ho, la millora de la carretera va suposar la construcció de diversos túnels. Unes infraestructures que es van multiplicar ara fa 12 anys amb el desdoblament de la C-17. El sistema format per set túnels i zones adjacents té un consum anual de quasi 1,4 MWh d'electricitat anuals.
El projecte d'autoproducció solar fotovoltaica de la C-17, segons dades facilitades per la concessionària Cedinsa, aportaran un 37% de l'energia consumida en aquest tram. S'estan acabant d'instal·lar els 2.000 metres quadrats de plaques que, sumades, aporten una potència de 373,2 kW.
Per altra banda, calia optimitzar el màxim la producció solar als moments de màxim consum. O cosa que és el mateix, no tenir cap moment on es generés excedent. El motiu, segons fonts de Cedinsa, és que una empresa no pot cedir-lo si no es converteix en comercialitzadora. D'aquesta manera, les sis zones amb plaques fotovoltaiques tenen un aprofitament mitjà del 90%.
Concretament, s'han fet cinc actuacions en túnels: el de Ripoll, Terradelles –amb dos grups de plaques-, els de la Farga i Montesquiu, el de Sora i el de Sant Quirze de Besora. A més, s'ha fet una sisena instal·lació a l'edifici de Gurb des d'on es gestiona la infraestructura amb una autosuficiència del 70%. La previsió és generar més de 563.000 kW/h anuals, que suposen un 37% del consum elèctric.
Producció total: 563.539 kWh / anual
Superfície: 1.926 m2 de plaques
Autosuficiència: 37% del consum anual (1,4 MWh)
Aprofitament: 90%
Edifici Gurb: 44,5 kW potència | 73% autosuficiènci
Túnel Sant Quirze de Besora: 45,5 kW potència | 36% autosuficiència
Túnel Sora: 60,4 kW potència | 37% autosuficiència
Túnels Farga de Bebié-Montesquiu: 145 kW potència | 35% autosuficiència
Túnel Terradelles (dues instal·lacions): 32,7 kW potència | 38% autosuficiència
Túnel Ripoll: 44,5 kW potència | 33% autosuficiència
Mentre l'actuació de Gurb ja va entrar en funcionament l'any passat i la del túnel de Ripoll aquest gener, la resta estan en fase de proves o d'instal·lació. En aquest sentit, Cedinsa espera que el maig ja funcionin totes a ple rendiment.
Fonts de la companyia expliquen que es tracta d'una iniciativa pròpia, però en coherència amb les directrius de sobirania energètica, autoconsum fotovoltaic així com estalvi i eficiència energètica que marquen els plans de la Generalitat.
En aquest sentit, l'estratègia va incloure estudis per instal·lar energia solar fotovoltaica a les autovies concessionades: C-17, C-16 –entre Sant Fruitós del Bages i Berga-, C-35 –entre Maçanet i de la Selva i Platja d'Aro- i la C-25.
A banda de la infraestructura que connecta Osona i el Ripollès, hi ha previst dos petits parcs solars a la C-16 i un tercer a la C-35, en aquest cas només per donar servei a l'edifici de serveis. En el cas de l'Eix Transversal, ara gestionada per la Generalitat després d'avançar l'extinció de la concessió, es preveien deu actuacions.
L'octubre del 2021 l'aleshores vicepresident Jordi Puigneró va anunciar que la conversió en parcs solars de l'espai lateral de les autopistes ocupats per les cabines sense servei. Fonts de Territori expliquen a Nació que encara s'està redactant el projecte per desmuntar les antigues instal·lacions –només es van aterrar els del tronc central de la via ràpida-. Un document que també inclou una primera fase d'implantació d'energia solar als antics peatges de Mollet (C-33) i Santa Susanna (C-32).
La resta de fases en aquesta autopista –quedarien com a mínim els peatges de Vilassar i Arenys de Mar- es farien en fases successives en el marc d'una estratègia de descarbonització a la xarxa viària, que el Departament de Territori podria presentar públicament els mesos vinents.
Quasi 2.000 metres quadrats de plaques
La connexió entre Osona i el Ripollès no és fàcil. A la zona del Bisaura, el Ter s'encaixona i les vies de comunicació –carretera i tren- transcorren enganxats al riu. A més, la zona de Terradelles suposa una barrera natural al sud de Ripoll que l'antiga N-152 havia de superar amb un traçat estret i moltes corbes.Per superar-ho, la millora de la carretera va suposar la construcció de diversos túnels. Unes infraestructures que es van multiplicar ara fa 12 anys amb el desdoblament de la C-17. El sistema format per set túnels i zones adjacents té un consum anual de quasi 1,4 MWh d'electricitat anuals.
El projecte d'autoproducció solar fotovoltaica de la C-17, segons dades facilitades per la concessionària Cedinsa, aportaran un 37% de l'energia consumida en aquest tram. S'estan acabant d'instal·lar els 2.000 metres quadrats de plaques que, sumades, aporten una potència de 373,2 kW.
Sis zones d'actuació
El projecte havia de tenir en compte dos condicionants. Per una banda, trobar els espais adequats per instal·lar les plaques solars. I no era fàcil, ja que calia aprofitar zones a tocar dels túnels de l'autovia que tinguessin una bona insolació solar, en una zona amb un relleu molt irregular.Per altra banda, calia optimitzar el màxim la producció solar als moments de màxim consum. O cosa que és el mateix, no tenir cap moment on es generés excedent. El motiu, segons fonts de Cedinsa, és que una empresa no pot cedir-lo si no es converteix en comercialitzadora. D'aquesta manera, les sis zones amb plaques fotovoltaiques tenen un aprofitament mitjà del 90%.
Concretament, s'han fet cinc actuacions en túnels: el de Ripoll, Terradelles –amb dos grups de plaques-, els de la Farga i Montesquiu, el de Sora i el de Sant Quirze de Besora. A més, s'ha fet una sisena instal·lació a l'edifici de Gurb des d'on es gestiona la infraestructura amb una autosuficiència del 70%. La previsió és generar més de 563.000 kW/h anuals, que suposen un 37% del consum elèctric.
El projecte d'energia solar, a la C-17, en dades
Potència total: 373,2 kWProducció total: 563.539 kWh / anual
Superfície: 1.926 m2 de plaques
Autosuficiència: 37% del consum anual (1,4 MWh)
Aprofitament: 90%
Edifici Gurb: 44,5 kW potència | 73% autosuficiènci
Túnel Sant Quirze de Besora: 45,5 kW potència | 36% autosuficiència
Túnel Sora: 60,4 kW potència | 37% autosuficiència
Túnels Farga de Bebié-Montesquiu: 145 kW potència | 35% autosuficiència
Túnel Terradelles (dues instal·lacions): 32,7 kW potència | 38% autosuficiència
Túnel Ripoll: 44,5 kW potència | 33% autosuficiència
Mentre l'actuació de Gurb ja va entrar en funcionament l'any passat i la del túnel de Ripoll aquest gener, la resta estan en fase de proves o d'instal·lació. En aquest sentit, Cedinsa espera que el maig ja funcionin totes a ple rendiment.
La primera gran actuació en una via ràpida
El projecte de la C-17 suposa la primera gran actuació d'energies renovables en una via ràpida de Catalunya. Forma part de l'estratègia de transició energètica que va engegar el 2020 Cedinsa, l'empresa concessionària de diverses autovies del país amb el mètode de peatge a l'ombra.Fonts de la companyia expliquen que es tracta d'una iniciativa pròpia, però en coherència amb les directrius de sobirania energètica, autoconsum fotovoltaic així com estalvi i eficiència energètica que marquen els plans de la Generalitat.
En aquest sentit, l'estratègia va incloure estudis per instal·lar energia solar fotovoltaica a les autovies concessionades: C-17, C-16 –entre Sant Fruitós del Bages i Berga-, C-35 –entre Maçanet i de la Selva i Platja d'Aro- i la C-25.
A banda de la infraestructura que connecta Osona i el Ripollès, hi ha previst dos petits parcs solars a la C-16 i un tercer a la C-35, en aquest cas només per donar servei a l'edifici de serveis. En el cas de l'Eix Transversal, ara gestionada per la Generalitat després d'avançar l'extinció de la concessió, es preveien deu actuacions.
Territori també treballa en una estratègia de descarbonització
Mentre el projecte d'instal·lar plaques solars a la C-17 no havia transcendit, sí que ho van fer altres propostes que encara no estan executades. És el cas de la zona alliberada pels antics peatges de la C-32 i la C-33, que van passar a dependre de la Generalitat.L'octubre del 2021 l'aleshores vicepresident Jordi Puigneró va anunciar que la conversió en parcs solars de l'espai lateral de les autopistes ocupats per les cabines sense servei. Fonts de Territori expliquen a Nació que encara s'està redactant el projecte per desmuntar les antigues instal·lacions –només es van aterrar els del tronc central de la via ràpida-. Un document que també inclou una primera fase d'implantació d'energia solar als antics peatges de Mollet (C-33) i Santa Susanna (C-32).
La resta de fases en aquesta autopista –quedarien com a mínim els peatges de Vilassar i Arenys de Mar- es farien en fases successives en el marc d'una estratègia de descarbonització a la xarxa viària, que el Departament de Territori podria presentar públicament els mesos vinents.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada