Guia per entendre la sentència de Luxemburg sobre les prejudicials de Llarena

El que passi aquest 31 de gener a Luxemburg serà decisiu de cara al futur proper dels exiliats independentistes. Aquest dimarts, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà sentència sobre una de les peces clau del trencaclosques de l'estratègia jurídica de l'exili. El TJUE acotarà les condicions en què un estat de la Unió Europea pot rebutjar una petició extradició d'un altre estat. Ho farà a instàncies de Pablo Llarena, que el 2021 va presentar una bateria de preguntes a l'alt tribunal europeu després que Bèlgica rebutgés extradir Lluís Puig a Espanya. La sentència, apunten fonts de la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, "no serà blanc o negre" i serà determinant l'argumentació que utilitzi el tribunal per respondre les preguntes del jutge del Tribunal Suprem.

Fins ara es coneix només el posicionament de l'advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que no va ser favorable als interessos dels exiliats. De fet, va comprar tots els arguments de Llarena i Espanya, en una posició que, segons la defensa dels independentistes, s'allunyava de la jurisprudència del mateix TJUE i també de posicionaments d'altres advocats generals. L'informe de l'advocat general no és vinculant per al tribunal, però sí que acostuma a marcar la línia que seguirà en sentència. Fonts de les defenses veuen poc probable que els jutges del TJUE comprin íntegrament els arguments de l'advocat De la Tour, però tampoc donarà tota la raó als exiliats. La sentència es mourà en l'àmplia gamma de grisos d'una qüestió complexa, i es dictarà pensant no només en el cas català, sinó també per a tot Europa.

Dins del tribunal hi ha diferents sensibilitats sobre un debat que, en essència, ha de determinar si a la Unió Europea preval la defensa dels drets fonamentals -com argumenten els exiliats- o bé la confiança mútua entre els estats -com sosté Llarena, Espanya i la Comissió Europea. El president del tribunal, Koen Lenaerts, sembla decantar-se per les tesis que fan prevaldre la confiança mútua. El vicepresident, Lars Bay Larsen, ponent de la sentència, ja s'ha pronunciat sobre qüestions similars en una línia més favorable a la defensa de drets. Per la defensa de Puigdemont, una de les claus de la sentència serà què digui, precisament, sobre la capacitat dels estats de la UE fer examinar el risc de vulneracions de drets fonamentals en l'estat que demana una extradició.

 

Entre l'examen dels drets i les noves euroordres

La defensa preveu que algunes qüestions prejudicials puguin ser inadmeses, perquè ja han estat respostes. Les preguntes clau són dues, la que fa referència a vulneracions de drets fonamentals i la possibilitat d'emetre noves euroordres. La primera tracta de la capacitat de l'estat executor de l'euroordre -en aquest cas, Bèlgica- d'analitzar les vulneracions de drets fonamentals en l'estat demandant de l'extradició -en aquest cas, Espanya-. En aquest àmbit, l'advocat de la UE va dir que no es podia denegar una euroordre si no s'acreditaven "deficiències sistèmiques" de l'estat de dret al país que demana l'extradició. Si el tribunal compra aquest posicionament, serà una mala notícia per als exiliats, que, tot i això, creuen tenir prou arguments per acreditar aquestes deficiències generalitzades a l'estat espanyol.

Pel que fa a noves euroordres, el TJUE ha de dir si un estat a qui ja se li ha denegat una ordre d'extradició en pot emetre una de nova contra la mateixa persona. En el cas dels exiliats, seria la quarta, cada vegada per delictes diferents, cosa que segons la defensa evidencia una persecució política i dona arguments sòlids perquè els jutges europeus deneguin futures peticions d'entrega a Espanya. En aquest àmbit, el vicepresident del TJUE ja es decantava, en el cas de la immunitat dels eurodiputats, per rebutjar que es puguin anar enviant noves ordres d'extradició contra una mateixa persona quan ja ha estat rebutjada. Sigui com sigui, es preveu una sentència llarga i carregada de matisos. "No serà una victòria per golejada", remarquen fonts de les defenses.
 

Noves euroordres; nous suplicatoris?

La decisió que prengui el TJUE serà ferma, no hi haurà marge per més recursos i tindrà conseqüències sobre els exiliats. En aquest sentit, no es pot descartar nova euroorde de Llarena contra Lluís Puig aquest mateix dimarts, cosa que reactivaria el procediment d'extradició per un delicte de malversació greu que la nova defensa de l'exconseller, pilotada ara per Miquel Sàmper, mira de desmuntar. La resta dels exiliats són eurodiputats i tenen immunitat, per tant la seva situació és diferent i Llarena no preveu enviar noves euroordres contra ells fins que no es resolgui la qüestió del suplicatori al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que també està pendent de què dirà aquesta setmana el TJUE i podria dictar sentència de cara al març.

Sigui com sigui, fonts de les defenses no veuen risc en cas de noves euroordres. A més, asseguren que si Llarena vol dictar noves euroordres contra els eurodiputats hauria de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu. Per què? Segons els advocats dels dirigents de Junts, perquè Llarena va deixar sense efecte les ordres nacionals de detenció -per sedició i malversació- i en va dictar de noves -per malversació-, sobre les quals es fonamentaran les noves euroordres que, com que no tenen res a veure amb les que hi havia fins ara, necessitaran una nova autorització de l'Eurocambra. En tot cas, el Suprem considera que no cal aquest pas i Llarena ha dit que esperarà el TGUE per emetre noves euroordres. Veurem, doncs, si Bèlgica les accepta o recorda al jutge del Suprem que cal demanar permís, de nou, al Parlament Europeu.