26
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
22:17h
El 26 de gener de 1939, un escamot de soldats franquistes va prendre possessió de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB). El 3 de febrer, el Boletín Oficial del Estado va anul·lar l’autonomia universitària. Començava un llarg període de repressió a la universitat. Montserrat Fullola, autora del llibre Breu història de la Universitat de Barcelona (Edicions UB), explica que, "entre l'exili, les carreres reorientades cap a altres àmbits fora de la Universitat, i d’altres, la Universitat de Barcelona havia perdut, el curs 1939-1940, el 71,38 % del professorat". Aquest dijous, la UB ha volgut recordar totes les víctimes de la repressió que formaven part de la comunitat universitària en un acte solemne al paranimf.
El rector Joan Guàrdia ha assenyalat la solemnitat i la significació especial del moment. “Les parets d'aquest edifici tenen memòria, i han estat testimoni de moments gloriosos, però també de repressió i barbàrie”, ha manifestat. El catedràtic del Departament d’Història i Arqueologia Carles Santacana ha pronunciat una ponència en la què ha repassat dos moments àlgids de la repressió franquista en la UB, primer en la immediata postguerra, fent palesa la voluntat explícita de Franco d’aniquilar la significació de la Universitat Autònoma de Barcelona, per democràtica i catalanista, amb l’exili dels rectors Jaume Serra Húnter i Pere Bosch Gimpera, i la depuració de més de 135 docents.
I el segon, amb la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants al convent dels Caputxins el 1966, on la repressió desfermada del règim va propiciar que el franquisme perdés definitivament la universitat. Ha clos la seva ponència amb un record explícit del rector Bosch Gimpera, citant un fragment de la seva autobiografia en el seu exili mexicà, adreçada al joves de Catalunya, enllaçant les dues generacions, la del exili i la de les esperances de canvi que es començaven a congriar als anys seixanta.
Posteriorment, s’han lliurat les plaques commemoratives a la setantena de persones homenatjades que havien estat estudiants, personal d’administració i serveis i professors de la Universitat, castigades per les seves idees polítiques. En molts casos han estat recollides pels seus familiars, i en les que han brillat noms molt coneguts com Ramon Aramon, Guillem Díaz Plaja, Alexandre Galí, Jordi Maragall, Josep M. Bricall, Josep Fontana, Ernest Lluch, Andreu Mas-Colell, Manuel Vázquez Montalbán, entre d'altres.
Seguidament, ha intervingut Mari Carmen Serra, neta del rector de la UB Jaume Serra-Húnter (1931-1933), "el más humilde de los sabios”, com ha volgut recordar-lo, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil. Deixeble ella mateixa de Pere Bosch Gimpera, ha recordat la rellevant contribució dels intel·lectuals i acadèmics de la II República a la universitat mexicana. El catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Robert Rodríguez Roisín, molt emocionat durant tot el seu parlament, ha recordat la seva vivència en primera persona de la creació del SDEUB, donant veu als represaliats de la generació dels seixanta de la Universitat de Barcelona durant el franquisme.
En la cloenda de l’acte, la consellera Gemma Ubasart ha palesat el paper de la universitat en la lluita per la recuperació de la democràcia, i ha recordat la necessitat de tenir polítiques de memòria com les d’aquest acte per a reparar les injustícies comeses en temps de manca de llibertats. Al seu torn, el ministre Joan Subirats ha donat testimoni ell mateix de la repressió patida el 1974, llegint una carta del rector de la UB d’aleshores, en què li prohibia l'accés als recintes universitaris per haver format part d’una reivindicació democràtica. “Aquest acte ens recorda que no tot està guanyat, i ens posa alerta per a que els temps foscos no tornin”, ha finalitzat.
El rector Joan Guàrdia ha assenyalat la solemnitat i la significació especial del moment. “Les parets d'aquest edifici tenen memòria, i han estat testimoni de moments gloriosos, però també de repressió i barbàrie”, ha manifestat. El catedràtic del Departament d’Història i Arqueologia Carles Santacana ha pronunciat una ponència en la què ha repassat dos moments àlgids de la repressió franquista en la UB, primer en la immediata postguerra, fent palesa la voluntat explícita de Franco d’aniquilar la significació de la Universitat Autònoma de Barcelona, per democràtica i catalanista, amb l’exili dels rectors Jaume Serra Húnter i Pere Bosch Gimpera, i la depuració de més de 135 docents.
I el segon, amb la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants al convent dels Caputxins el 1966, on la repressió desfermada del règim va propiciar que el franquisme perdés definitivament la universitat. Ha clos la seva ponència amb un record explícit del rector Bosch Gimpera, citant un fragment de la seva autobiografia en el seu exili mexicà, adreçada al joves de Catalunya, enllaçant les dues generacions, la del exili i la de les esperances de canvi que es començaven a congriar als anys seixanta.
Posteriorment, s’han lliurat les plaques commemoratives a la setantena de persones homenatjades que havien estat estudiants, personal d’administració i serveis i professors de la Universitat, castigades per les seves idees polítiques. En molts casos han estat recollides pels seus familiars, i en les que han brillat noms molt coneguts com Ramon Aramon, Guillem Díaz Plaja, Alexandre Galí, Jordi Maragall, Josep M. Bricall, Josep Fontana, Ernest Lluch, Andreu Mas-Colell, Manuel Vázquez Montalbán, entre d'altres.
Seguidament, ha intervingut Mari Carmen Serra, neta del rector de la UB Jaume Serra-Húnter (1931-1933), "el más humilde de los sabios”, com ha volgut recordar-lo, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil. Deixeble ella mateixa de Pere Bosch Gimpera, ha recordat la rellevant contribució dels intel·lectuals i acadèmics de la II República a la universitat mexicana. El catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Robert Rodríguez Roisín, molt emocionat durant tot el seu parlament, ha recordat la seva vivència en primera persona de la creació del SDEUB, donant veu als represaliats de la generació dels seixanta de la Universitat de Barcelona durant el franquisme.
En la cloenda de l’acte, la consellera Gemma Ubasart ha palesat el paper de la universitat en la lluita per la recuperació de la democràcia, i ha recordat la necessitat de tenir polítiques de memòria com les d’aquest acte per a reparar les injustícies comeses en temps de manca de llibertats. Al seu torn, el ministre Joan Subirats ha donat testimoni ell mateix de la repressió patida el 1974, llegint una carta del rector de la UB d’aleshores, en què li prohibia l'accés als recintes universitaris per haver format part d’una reivindicació democràtica. “Aquest acte ens recorda que no tot està guanyat, i ens posa alerta per a que els temps foscos no tornin”, ha finalitzat.