Ucraïna, després dels Leopard 2: claus de la nova fase de la guerra

L'enviament de carros de combat potentíssims per part dels aliats pot suposar el pas d'una estratègia defensiva a una d'ofensiva en el camp de batalla

Soldats ucraïnesos, a la regió est del país.
Soldats ucraïnesos, a la regió est del país. | Europa Press
27 de gener del 2023
Actualitzat el 15 de gener del 2024 a les 18:12h
La decisió d'enviar a Ucraïna els tancs Leopard 2 de fabricació alemanya i els M1 Abrams nord-americans suposa l'entrada en una nova fase de la guerra. El moment pot ser decisiu. Hi ha la sensació que, quan s'acosta el primer aniversari de la invasió, el 24 de febrer, la guerra pot estar a punt d'entrar en un tombant. També l'estat espanyol ha anunciat que s'afegirà a l'enviament. Però, en aquest cas, es tractarà inicialment d'un petit nombre de vehicles, ja que la majoria dels més de 300 que té l'exèrcit espanyol han de passar primer pel mecànic. 

En total, sumant tots els contingents previstos de Leopard 2 -Alemanya ha anunciat que n'enviarà 14 unitats-, poden arribar a Ucraïna més d'una seixantena de tancs. Però la majoria d'experts assenyala que, per tenir un impacte real en el curs de la guerra, en caldrien més de cent. Així estan les coses a Ucraïna després dels anuncis de Berlín i Washington.
 

El canvi d'Alemanya

El canceller alemany Olaf Scholz està fent història. Ja es veurà amb quin resultat. Poc s'ho esperava aquest socialdemòcrata pragmàtic, més de centre que d'esquerra, amb fama de seriós i bon gestor, que lideraria el major canvi estratègic en la política exterior i de seguretat del seu país des de la fundació de la República Federal Alemanya, el 1949. Scholz ha cedit a les pressions de l'OTAN i enviarà els Leopard 2, però ha aconseguit també no fer-ho sol i que Washington mogui peça.

 

Els EUA tanquen el puny

Els M1 Abrams són considerats els tancs amb més capacitat letal del món. De la transcendència de l'enviament en dona mostra que va ser el mateix president nord-americà, Joe Biden, qui va fer l'anunci oficial. Al seu costat, el general Lloyd Austin, secretari de Defensa, escoltava amb posat greu. Ha estat la concessió a Berlín, que no volia actuar sola. Biden ha elogiat la "lliçó de lideratge" de Scholz. 

Des de l'inici de la invasió, han estat els EUA i l'OTAN, amb l'entusiasme del Regne Unit, els qui han dut la iniciativa en l'estratègia per gestionar el conflicte. Una posició que ha volgut ser contrarestada per França i Alemanya en un intent fins ara poc eficaç de buscar vies de sortida a l'atzucac. L'Administració Biden ha imposat una estratègia de resposta militar i creu haver trobat el punt per fer trontollar Vladímir Putin.
 

Un suport ofensiu?

L'arribada dels tancs al front no serà immediata. Especialment, en el cas dels Abrams, un tanc potentíssim però pesat i necessitat d'una formació sòlida per conduir-los. Els nord-americans ja s'han compromès també a dotar de formació els militars ucraïnesos. Els Leopard són molt més àgils. Passaran setmanes abans que puguin entrar en funcionament. Però ja es pot dir que suposaran un gir cap a una major agilitat i potència de xoc contra l'exèrcit rus, els tancs del qual són clarament inferiors, amb una enorme dificultat per recular amb rapidesa en cas d'atac. Hi ha el dubte de fins a quin punt el nou armament pot ser considerat ofensiu i ser vist pel Kremlin com un salt qualitatiu. Potser per això Biden va insistir en l'anunci d'enviament dels Abrams no suposava sortir del suport a Ucraïna per defensar-se.  
 

Rússia: amenaces i divisions a la cúpula

La resposta de Rússia a l'anunci dels enviaments ha estat l'amenaça i el menysteniment alhora. Moscou ha advertit d'una "catàstrofe global" i també ha donat per fet que els tancs occidentals "cremaran". Però el cert és que hi ha molta inquietud i nerviosisme al Kremlin. Les darreres setmanes han esclatat les divergències internes, amb la destitució del general Serguéi Surovikin, amb fama de brutal, i la seva substitució per Guenadi Guerasimov, molt proper a Putin i considerat un militar clàssic, amb obra publicada sobre estratègia que té lectors també entre l'oficialitat ucraïnesa.

El fundador del Grup Wagner de mercenaris, Yevgueni Prigozhin, ja ha explicitat la seva oposició a la línia seguida per l'alt comandament rus, que considera ineficient. Prigozhin encapçala la posició dels falcons més bel·licistes al front i és un enemic de Guerasimov, a qui responsabilitza de la marxa de la guerra. L'explicitació d'aquestes diferències indica una lluita pel poder i també delata que les coses no estan anant bé per Moscou.  
 

Esperant la primavera  

Passaran coses quan arribi la primavera. Es considera que aleshores Rússia estarà en disposició d'efectuar una gran operació d'atac per intentar capgirar la sort de la invasió. Però quan arribi l'abril, Ucraïna ja disposarà sobre el terreny de part del potencial de guerra que ha anat reclamant des de l'inici del conflicte. No sabem si en paral·lel als enviaments d'armes i preparatius també està actuant la diplomàcia. Un enviament com l'anunciat té també un component d'amenaça i de mostrar les cartes a jugar. S'acosten setmanes decisives.