25
de gener
del
2023
Han passat més de cinc anys de l'1-O i tot just ara sembla que comença a escardar-se la impunitat de què han gaudit els agents de la policia espanyola que van actuar aquell dia. Les càrregues policials, que van provocar més de 1.000 ferits, van fer la volta al món, però fins ara cap agent ha estat condemnat. Aquest dimecres, el jutge Francisco Miralles, del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, ha acordat tancar la instrucció per la violència policial del referèndum i deixar a punt per al judici 45 agents de la Policia Nacional que van actuar aquell dia en 13 centres de votació de la capital catalana. Se'ls persegueix per lesions als votants, però les acusacions podrien anar més enllà i demanar condemnes per tortures i atemptat contra la integritat moral.
Per arribar fins a aquest punt ha estat clau el paper de les acusacions exercides per Irídia i Òmnium, que s'han encarregat d'impulsar la investigació davant el desinterès i el bloqueig de la Fiscalia -que volia arxivar la causa- i el Cos Nacional de Policia. "Aquest és un pas més contra la impunitat", ha ressaltat Anaïs Franquesa, codirectora d'Irídia. "Volem acabar amb la impunitat de l'Estat", ha remarcat Xavier Antich, president d'Òmnium, en declaracions a Nació. Malgrat tots els entrebancs, que no han estat pocs durant aquests cinc anys d'instrucció complexa, la investigació ha tirat endavant fins al punt de deixar la quarantena d'agents a les portes d'un judici, el primer cas de policies que van actuar per impedir el referèndum que s'asseuran al banc dels acusats.
La participació de la societat civil ha estat determinant perquè les acusacions poguessin tirar endavant la investigació. La col·laboració de la gent que va participar de l'1-O a l'hora d'aportar vídeos de les actuacions policials i testimonis sobre els fets han servit a l'instructor per nodrir la causa, que pel camí ha deixat una vintena d'agents que, segons el jutge, no se'ls pot enviar a judici per manca d'indicis. En els altres 45, els vídeos aportats els assenyalen directament en actuacions al marge dels protocols i "clarament desproporcionades", motiu pel qual el jutge considera fonamentat continuar el procediment contra ells. Són agents rasos, però també responsables de grup que no van impedir actuacions concretes o bé les van incentivar.
Concretament, el jutge veu indicis de delicte en les actuacions de tretze centres de votació i ho explicita de manera gràfica, amb expressions contundents. A l'Institut Pau Claris, un dels que més va patir la violència policial, el jutge hi veu intervencions "clarament denigrants" cap als ciutadans que participaven del referèndum. També es relata actuacions "clarament innecessàries", violència "desproporcionada", intervencions al marge dels protocols policials i sense supervisió dels responsables de l'operatiu, cops de puny, empentes o puntades de peu contra votants, entre els quals hi havia gent gran. Ressalta, per exemple, l'actuació "especialment violenta i agressiva" de la policia a l'Escola Pia de Sant Antoni, que va deixar una desena de ferits acreditats pel metge forense.
Per concretar les actuacions irregulars dels policies el jutge es basa, més enllà dels testimonis, en els vídeos d'aquell dia, que permeten identificar els agents que aniran a judici. Destaquen, entre d'altres, l'escola Els Horts, on el jutge veu una actuació "tan clarament desproporcionada i innecessària que no es comprèn com va poder succeir si no és amb el coneixement i beneplàcit del responsable jeràrquic del grup". O l'escola Infant Jesús, on la policia va dur a terme una actuació contra diverses persones "sense cap finalitat concreta". O també a l'IES Víctor Català, el jutge veu desproporció en les "bufetades", "cops de puny a la cara", o els "cops de diverses maneres" contra ciutadans "sense que s'arribi a comprendre la necessitat d'una actuació d'aquestes característiques".
Seran les acusacions les que decidiran si acusen per aquests delictes i, en última instància, el tribunal haurà de dictar sentència. En el cas de tortures, les penes poden arribar als sis anys de presó i dotze d'inhabilitació total en la modalitat més greu. En el cas de l'atemptat contra la integritat moral, les penes poden arribar als quatre anys de presó i inhabilitació. Sigui com sigui, encara hi ha marge per presentar recursos contra la interlocutòria del jutge i les parts tenen temps per presentar els seus escrits d'acusació abans que, finalment i malgrat tots els entrebancs, els policies de l'1-O s'asseguin al banc dels acusats. Encara falten mesos, però cinc anys després del referèndum la "impunitat" de què parlen Òmnium i Irídia comença a esvair-se.
Per arribar fins a aquest punt ha estat clau el paper de les acusacions exercides per Irídia i Òmnium, que s'han encarregat d'impulsar la investigació davant el desinterès i el bloqueig de la Fiscalia -que volia arxivar la causa- i el Cos Nacional de Policia. "Aquest és un pas més contra la impunitat", ha ressaltat Anaïs Franquesa, codirectora d'Irídia. "Volem acabar amb la impunitat de l'Estat", ha remarcat Xavier Antich, president d'Òmnium, en declaracions a Nació. Malgrat tots els entrebancs, que no han estat pocs durant aquests cinc anys d'instrucció complexa, la investigació ha tirat endavant fins al punt de deixar la quarantena d'agents a les portes d'un judici, el primer cas de policies que van actuar per impedir el referèndum que s'asseuran al banc dels acusats.
La participació de la societat civil ha estat determinant perquè les acusacions poguessin tirar endavant la investigació. La col·laboració de la gent que va participar de l'1-O a l'hora d'aportar vídeos de les actuacions policials i testimonis sobre els fets han servit a l'instructor per nodrir la causa, que pel camí ha deixat una vintena d'agents que, segons el jutge, no se'ls pot enviar a judici per manca d'indicis. En els altres 45, els vídeos aportats els assenyalen directament en actuacions al marge dels protocols i "clarament desproporcionades", motiu pel qual el jutge considera fonamentat continuar el procediment contra ells. Són agents rasos, però també responsables de grup que no van impedir actuacions concretes o bé les van incentivar.
"Violència innecessària", "desproporció", "tracte denigrant"
Amb la instrucció tancada, hi ha marge encara per presentar recursos i el jutge ha donat un termini de 40 dies a les parts perquè presentin els escrits d'acusació i de defensa, abans que finalment s'obri judici oral contra, en paraules d'Antich, "una de les causes de violència policial més grans d'Europa". Les imatges parlen per si soles, però fins ara els jutges havien mirat cap a una altra banda. El relat que fa magistrat Miralles és dur: en les 69 pàgines d'interlocutòria, repassa exhaustivament les denúncies fetes en la trentena de col·legis on van actuar els agents, i justifica per què en alguns casos la causa s'ha d'arxivar i en d'altres ha de continuar endavant per indicis de delicte de lesions -o més greus, si així ho consideren les actuacions.Concretament, el jutge veu indicis de delicte en les actuacions de tretze centres de votació i ho explicita de manera gràfica, amb expressions contundents. A l'Institut Pau Claris, un dels que més va patir la violència policial, el jutge hi veu intervencions "clarament denigrants" cap als ciutadans que participaven del referèndum. També es relata actuacions "clarament innecessàries", violència "desproporcionada", intervencions al marge dels protocols policials i sense supervisió dels responsables de l'operatiu, cops de puny, empentes o puntades de peu contra votants, entre els quals hi havia gent gran. Ressalta, per exemple, l'actuació "especialment violenta i agressiva" de la policia a l'Escola Pia de Sant Antoni, que va deixar una desena de ferits acreditats pel metge forense.
Per concretar les actuacions irregulars dels policies el jutge es basa, més enllà dels testimonis, en els vídeos d'aquell dia, que permeten identificar els agents que aniran a judici. Destaquen, entre d'altres, l'escola Els Horts, on el jutge veu una actuació "tan clarament desproporcionada i innecessària que no es comprèn com va poder succeir si no és amb el coneixement i beneplàcit del responsable jeràrquic del grup". O l'escola Infant Jesús, on la policia va dur a terme una actuació contra diverses persones "sense cap finalitat concreta". O també a l'IES Víctor Català, el jutge veu desproporció en les "bufetades", "cops de puny a la cara", o els "cops de diverses maneres" contra ciutadans "sense que s'arribi a comprendre la necessitat d'una actuació d'aquestes característiques".
I si va més enllà de lesions?
El jutge Miralles considera que hi ha indicis clars contra 45 policies que permeten enviar-los a judici per diverses actuacions que s'allunyen dels protocols de la policia, que es regeixen, almenys formalment, pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat". En la interlocutòria, l'instructor diu que els fets poden ser constitutius de delictes de lesions, però obre la porta a les acusacions perquè vagin més enllà en els seus escrits. "Més enllà de delictes lleis o menys greus de lesions, els fets també poden ser constitutius dels delictes previstos en els articles 174 i 175 del codi penal", diu el magistrat. Quins són aquests delictes? Segons la interlocutòria, la violència policia podria suposar un delicte de tortures i atemptat contra la integritat moral.Seran les acusacions les que decidiran si acusen per aquests delictes i, en última instància, el tribunal haurà de dictar sentència. En el cas de tortures, les penes poden arribar als sis anys de presó i dotze d'inhabilitació total en la modalitat més greu. En el cas de l'atemptat contra la integritat moral, les penes poden arribar als quatre anys de presó i inhabilitació. Sigui com sigui, encara hi ha marge per presentar recursos contra la interlocutòria del jutge i les parts tenen temps per presentar els seus escrits d'acusació abans que, finalment i malgrat tots els entrebancs, els policies de l'1-O s'asseguin al banc dels acusats. Encara falten mesos, però cinc anys després del referèndum la "impunitat" de què parlen Òmnium i Irídia comença a esvair-se.