​Així és com la picada d'una paparra pot acabar causant esclerosi múltiple anys després

En l'última dècada, el nombre de pacients ingressats per la malaltia de Lyme ha augmentat gairebé un 300% a Catalunya

Una paparra.
Una paparra. | EP
Nació
22 de gener del 2023
Actualitzat a les 11:21h
La malaltia de Lyme, provocada per la picada d'una paparra, pot estar darrere d'alguns casos d'esclerosi múltiple, segons ha advertit el doctor Mariano Bueno, director mèdic de Biosalud Medical Center, situat a Madrid.

La malaltia de Lyme és una patologia infecciosa que es contreu principalment a través d'un bacteri, la Borrelia burgdorferi, que transmeten les paparres a humans i a animals. És el tipus més comú d'infecció transmesa per aquests insectes, que són els segons a transportar microbis nocius, després dels mosquits. "El 50% de les paparres estan infectades amb el bacteri", ha comentat l'expert, en declaracions a Europa Press. És habitual que després de la picada aparegui inflor i enrogiment, però l'agent infecciós pot estendre's a altres teixits i òrgans, podent afectar el sistema nerviós, les articulacions, el cor i la pell. 

Per això, en aquesta patologia, és fonamental la detecció precoç per començar un tractament amb antibiòtics al més aviat possible, encara que la dificultat per reconèixer els símptomes porten a unes altes xifres d'infradiagnòstics de la malaltia. Si la detecció i el tractament es retarden, poden sorgir problemes articulars, cardíacs i neurològics de gravetat, com ara la infecció neurològica denominada neuroborreliosis.

Tots aquests símptomes persistents conformen el que es coneix com a "Lyme crònic", i que pot donar lloc a malalties autoimmunes, com l'artritis reumatoide o l'esclerosi múltiple. També pot ser una de les causes dels trastorns de l'espectre autista (TEA), ja que és una malaltia que es transmet durant l'embaràs. "Fins i tot pot arribar a provocar trastorns mentals, com l'esquizofrènia", exposa el doctor.

Preguntat sobre per què aquesta malaltia infecciosa pot arribar a tenir afectació en el cervell o en el sistema nerviós, l'especialista ha detallat que la Borrèlia "produeix neurotoxines, és a dir, toxines que segreguen toxicitat en el teixit nerviós i en el teixit cerebral". D'aquesta manera, la malaltia de Lyme també pot estar darrere de la depressió. "Es tracta de pacients amb molts símptomes articulars i altres afectacions i no veuen la llum, passen per molts metges sense un diagnòstic i res del que intenten funciona. Això evidentment pot acabar en una depressió, perquè s'enfronten a la incomprensió de l'entorn familiar", afegeix Bueno.
 

La malaltia de Lyme pot estar "adormida" tota la vida

Tal com ha explicat el doctor, "el problema d'aquesta malaltia és que depèn del pacient i de com està el seu sistema immune". És a dir, "en funció del sistema immune de la persona, aquesta patologia es pot posar en marxa o no", aclareix. A l'inici, el pacient pot tenir una reacció cutània, com un eritema migratori, i un dia o dos de febre, però després ja "tot desapareix", assenyala l'expert, "perquè aquestes infeccions són intracel·lulars i, quan detecten un sistema immune competent, es fiquen dins la cèl·lula i poden quedar-se aquí tota la vida". Bueno ha alertat que "mentre el sistema immune estigui bé, el pacient pot morir d'una altra cosa i no saber que tenia la malaltia de Lyme. No obstant això, si el sistema immune s'afebleix, la malaltia pot activar-se en qualsevol moment".
 

Símptomes i tractament

Sobre els símptomes d'un Lyme sense diagnòstic o Lyme crònic, el doctor exposa que, al mes de la picada, l'habitual és començar amb cansament i dolors articulars aguts. "Parlem de malaltia multisistèmica perquè els símptomes són d'allò més variats en la mateixa persona. No és molt comú veure a dos Lyme igual. He vist molts Lyme i podria dir que no he tingut dos casos iguals fins ara", assenyala l'especialista. Pel que fa als tractaments per a pacients amb Lyme crònic, apunta que "són costosos", ja que "no estan inclosos en la cartera del Sistema Nacional de Salut", ha lamentat Bueno, per després incidir en la importància de "divulgar i formar" sobre la malaltia aconseguir diagnòstics precoços que repercuteixin directament en la curació ràpida de la patologia.

A l'Estat, durant el període comprès entre 2005-2019, s'ha observat que va haver-hi un total de 1.865 pacients hospitalitzats, la qual cosa suposa un augment del 191,8% respecte al període anterior. A més a més, també s'ha experimentat un augment generalitzat en totes les comunitats i s'ha detectat una distribució territorial més alta de la malaltia. Els increments més elevats s'han produït a Navarra (363%), Catalunya (268%), País Basc (232%) i Múrcia (238%).