​L'aigua regenerada ja equival al 50% del consum de Barcelona

La gran sequera del 2006-2008 va obligar a obtenir nous recursos hídrics. La dessalinització, la recuperació d'aqüífers i la regeneració van esdevenir solucions d'urgència. Actualment, en un context similar, l'àrea metropolitana de Barcelona presenta una situació de partida més favorable gràcies a aquests recursos alternatius. En aquest sentit, destaca l'aposta per la reutilització: l'aigua regenerada s'ha multiplicat per 15 en només quatre anys i ja suposa un volum equivalent al 50% del consum de la ciutat de Barcelona.
 

Una aigua d'excel·lent qualitat

El cicle integral de l'aigua consisteix, a grans trets, a captar l'aigua als rius o aqüífers i potabilitzar-la. Distribució, consum i clavegueram són els passos previs a la depuració. A les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) s'hi apliquen els tractaments primari i secundari, que permeten abocar l'aigua al medi sense provocar cap impacte ambiental.
 

L'àrea metropolitana de Barcelona es pot convertir en un referent europeu i mundial en reutilització.

La gran depuradora de l'àrea metropolitana està ubicada al Prat de Llobregat i l'aigua s'envia al mar a través d'un emissari submarí. Poder reaprofitar part d'aquest recurs té gran importància en un territori amb elevada demanda, clima mediterrani i un context d'emergència climàtica amb sequeres recurrents, assenyala Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB.

Per fer-ho possible cal aplicar els denominats tractament terciaris. Uns processos que permeten millorar la qualitat de l'aigua i que en permeten reutilitzar-la per la pràctica totalitat dels usos excepte el consum humà. “Tècnicament seria possible, però ara mateix la legislació ho impedeix”, assenyala Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB. “L'objectiu és estalviar el màxim d'aigua potable i prioritzar-la per a ús de boca”, afegeix.
 

L'ús d'aigua regenerada es multiplica

L'any 2018 el volum d'aigua regenerada a l'àrea metropolitana va ser de 3,8 hm3, dels quals quasi un 70% es destinaven al reg agrícola. Des d'aleshores, la xifra no ha parat d'augmentar i l'any passat es va tancar amb 56 hm3.


Aquest volum representa l'equivalent al 25% del consum del conjunt de l'àrea metropolitana i el 50% de la ciutat de Barcelona. Una xifra que l'AMB vol que continuï augmentant les dècades vinents. En aquest sentit, el pla estratègic del cicle integral de l'aigua identifica que, en el cas de no fer cap actuació, l'any 2050 hi hauria un dèficit de 130 hm3 anual al territori metropolità.

El pla aposta per aprofitar al màxim la potencialitat de l'aigua regenerada i preveu arribar fins als 130 hm3 a mitjan segle. “L'àrea metropolitana es pot convertir en un referent europeu i mundial en reutilització”, destaca Eloi Badia. Per fer-ho possible, s'han previst diverses actuacions en usos ambientals, agrícoles, industrials i domèstics, entre altres, per arribar a aprofitar el 98% del recurs potencial.
   

Garantir el cabal ecològic i el reg del Parc Agrari

Un dels projectes que explica la multiplicació per 15 en quatre anys de l'aigua regenerada és el projecte per garantir el cabal ecològic del Llobregat. L'aigua, després de rebre un tractament terciari, no s'envia cap al mar sinó que es fa remuntar riu amunt i s'aboca just després de la potabilitzadora de Sant Despí. “Podem garantir el cabal ecològic i alliberar el màxim de recurs per al consum domèstic”, assenyala Fernando Cabello.

L'any passat es van destinar 46 hm3 a l'ús ambiental, el 80% del total. Però també s'han fet proves pilot per anar més enllà i enviar l'aigua fins a l'assut de Molins de Rei. D'aquesta manera, l'aigua regenerada s'aboca al riu Llobregat i es dilueix amb el cabal convencional. Aquesta reutilització com a recurs prepotable es realitza amb “dilucions mínimes, garanties de tractament màximes i control analític exhaustiu”, aclareix Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB.
 

Amb la regeneració, l'objectiu és estalviar el màxim d'aigua potable i prioritzar-la per a ús de boca.

El 2022, en plena sequera, també va créixer l'ús agrícola fins als 5,1 hm3. De fet, l'aigua regenerada permet garantir la dotació de 400 l/s als regants de la riba dreta. Les restriccions vinculades al pla de sequera han fet que actualment un 25% de l'aigua que rebin sigui regenerada, un percentatge que podria arribar al 100% si la situació es continua agreujant. En aquest cas, el control analític setmanal ha pogut demostrar la qualitat de l'aigua i ha garantit la satisfacció dels regants del Parc Agrari, expliquen els responsables de l'administració metropolitana.

Un altre ús creixent –malgrat ser un volum de només 1,25 hm3- és el d'injectar aigua regenerada a l'aqüífer profund del delta del Llobregat. És un recurs hídric de gran qualitat, però amb una forta pressió pel consum domèstic i industrial i, sobretot, per la intrusió salina procedent del mar. En aquest cas, l'aigua es pot reutilitzar després d'aplicar-hi un tractament terciari avançat d'osmosi inversa que ajuda a fer de barrera a l'aigua marina.
   

Grans xarxes d'aigua regenerada

El pla estratègic del cicle de l'aigua contempla la redacció d'un pla director on s'identifiquen el potencial de consum d'aigua regenerada al territori metropolità. Unes accions, especialment en usos urbans i industrials, que han de permetre arribar als 88 hm3 l'any 2030 i als 130 a mitjan segle: uns 115 amb les plantes actuals –veure gràfic- i la resta amb la futura instal·lació a la depuradora del Besòs.


En aquest sentit, s'estan planificant les primeres grans xarxes d'aigua regenerada. Destaca el projecte pioner a Catalunya que ha d'abastir les indústries de la Zona Franca i els habitatges del nou barri de la Marina del Prat Vermell. Concretament, es preveu reutilitzar l'aigua per a la descàrrega dels sanitaris en uns 12.000 habitatges –l'únic ús domèstic que permet actualment la llei-, neteja de carrers i el reg de zones verdes. En el cas de les empreses, l'objectiu és que deixin de captar aigua de l'aqüífer: “Ens interessa deixar-la per a ús de boca”, explica Fernando Cabello.

L'aprofitament de recursos hídrics també implica captar-los fora dels límits de l'AMB. És el cas de la depuradora del riu Sec de Sabadell que produeix un volum d'aigua regenerada superior al cabal ecològic requerit. Un projecte ja en redacció preveu aprofitar aquest excedent per destinar-lo a consums de Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès, tant dels nuclis urbans com de la UAB i del Parc de l'Alba i el Sincrotró.