«Pinta'm la cara»: omplir de colors les escoles del Berguedà

Isaac Vilalta és un periodista d'esports de Catalunya Ràdio conegut per les seves cròniques de les voltes ciclistes. Però també és pare, veí del Berguedà, ciclista afeccionat i una persona preocupada pel futur de planeta. La suma de totes aquestes facetes el van portar a desenvolupar i presentar el projecte “Pinta'm la cara” per omplir de colors i pacificar les escoles de la comarca.
 

Un dossier a disposició d'ajuntaments, AFA i entitats

La problemàtica vinculada al trànsit i les escoles –seguretat viària, contaminació i soroll- s'associa molt a les grans ciutats. Tanmateix, també passa als pobles i viles d'arreu del país. “Molts ajuntaments admeten que no saben com solucionar l'embolic del carrer de l'escola”, assenyala Isaac Vilalta en declaracions a Nació. De fet, en aquestes poblacions l'ús del cotxe acostuma a ser superior per distàncies curtes i mitjanes.

“La meva professió em permetia conèixer experiències i projectes interessants en aquest camp”, explica Isaac Vilalta. El periodista berguedà va començar a recollir enllaços i retalls de premsa, una tasca que va acabar amb l'elaboració d'un dossier. El projecte –encara sense nom- el va posar a disposició d'ajuntaments de la comarca, associacions de famílies (AFA) i entitats. “Era tan líquid que va anar evolucionant: primer apostava molt per promocionar l'ús de la bicicleta, però crec que el pas inicial ha de ser tenir espais segurs”, assenyala.


Un regidor interessat amb la idea el va instar a posar-hi nom. I va acabar amb un original: “Pinta'm la cara”, tant pel fet d'omplir de colors l'asfalt com per l'expressió popular de deixar en evidència. “Hem d'actuar, tan pensant en els nostres pobles com en la contribució global”, destaca l'impulsor del projecte.
 

Un espai guanyat per a les famílies

El “Pinta'm la cara” és simple i al mateix temps revolucionari. Pintar de manera comunitària el carrer de l'escola per tal de transformar-lo visualment i que les famílies siguin conscients que és un espai pacificat, on els cotxes només poden circular a velocitat molt reduïda o no fer-ho.
 

S'ha demostrat que la pintura és molt més efectiva que els senyals verticals.

Els colors donen un toc diferent als pobles i, si no funciona, és totalment reversible. “S'ha demostrat que la pintura és molt més efectiva que els senyals verticals”, destaca Isaac Vilalta. Actuar als centres escolars, a més, és un primer pas per tal que la taca d'oli de la pacificació s'estengui al conjunt del poble. Hi coincideix el geògraf i expert en planificació urbana Màrius Navazo: “Les escoles han de ser una excusa per començar a reduir l'ús del cotxe a pobles i ciutats”.
 
“A Casserres hi vam participar un centenar de persones. Moltes de les famílies que van pintar després ja actuen diferent quan porten la canalla”, destaca el periodista. “És un espai guanyat per als infants i les famílies”, afegeix. També s'ha fet a Puig-reig i Gironella, i espera que acabi sent una realitat a Berga. De fet, ha “compartit” el projecte amb l'objectiu que cada municipi se'l pugui fer seu.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor