1 de 10
Salut

Més enllà de la polèmica: radiografia de l'avortament a l'Estat

Catalunya és la comunitat en què més dones decideixen interrompre el seu embaràs i pràcticament l'única en què la majoria d'aquests procediments es fan a la sanitat pública

Amb les mesures antiavortament de Castella i Lleó el que està en joc és la tutela del cos de les dones. | Gemma Aleman
per Maria Rabella Ytarte, Barcelona | 21 de gener de 2023 a les 16:02 |
Avortar és legal a l'Estat des del 1985. Trenta-vuit anys després, els col·lectius feministes alerten que el dret no està blindat i veuen en la proposta de Vox d'obligar les dones de Castella i Lleó que vulguin interrompre el seu embaràs a sotmetre's a un seguit de proves mèdiques un clar retrocés en allò que és més fonamental: la llibertat per decidir per elles mateixes sense coaccions. Les especialistes apunten que aquest podria ser el primer pas cap a una restricció més dura de l'avortament a Espanya si, en un futur, l'extrema dreta aconsegueix tenir una influència notable al govern central

Avui, la legislació vigent a l'Estat és la llei orgànica 2/2010, també coneguda com "la llei de terminis". Va ser impulsada per l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero i atorga el poder a la dona perquè pugui avortar pel motiu que vulgui fins a la setmana 14 de gestació. L'aleshores oposició popular, encapçalada per Mariano Rajoy, va presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) contra el text que s'abordarà, finalment, el pròxim febrer

 

13 anys després, què diuen les dades?

Quan es va impulsar la llei, eren moltes les veus que criticaven que l'ampliació del dret a l'avortament a l'Estat representaria un repunt de les dones que decidien interrompre el seu embaràs. Lluny d'això, més d'una dècada després els avortaments han baixat un 10%. Dels 113.000 que es van realitzar el 2012, el 2021 —l'últim any de què tenim registres— la xifra és de 90.189. Si ens fixem en aquest últim número, veurem que, en veritat, han caigut un 20,5%, però hem de tenir en compte que, aleshores, també va disminuir força la població de dones entre 15 i 55 anys, la franja d'edat que el ministeri de Sanitat fa servir com a referència per elaborar l'estadística. En concret, aquest col·lectiu va baixar de 9,3 milions a 8,4. Per això, la relació d'avortaments respecte a la població femenina ha caigut un 10% en l'última dècada.
 

Més del 90% es fan per petició expressa de la dona

El 2020 va ser l'any en què menys dones van decidir interrompre el seu embaràs de l'última dècada seguit, precisament, del 2021. En el 91% dels casos es va fer per petició expressa de la gestant, en el 5,6% per risc en la vida de la mare, el 3,1% per anomalies greus del fetus i el 0,3% per anomalies incompatibles amb la vida o bé malalties incurables. Uns percentatges que no han variat gaire en l'última dècada.

 

La majoria tenen entre 20 i 24 anys

La franja d'edat en què més avortaments hi ha és entre els 20 i els 24 anys, seguida de molt a prop per les dones de fins a 39. Si ens fixem en la totalitat, de 20 a 39 anys, les dones que avorten representen el 81%. I, abans dels vint, són el 10%. Si anem una mica més enllà, el que ens diuen les dades és que aproximadament l'1,07% de les dones d'entre 15 i 44 d'anys van avortar.
 

Catalunya: la comunitat amb més interrupcions de l'embaràs

En desglossar per comunitats, trobem que aquelles que tenen un percentatge més elevat d'avortaments respecte a la seva població femenina són: Catalunya (1,34), Madrid (1,19) i Balears (1,15). Les que menys: Galícia (0,5), La Rioja (0,6), Extremadura i Castellà i Lleó (0,7%). De tots ells, un 84% es van fer a centres privats i un 16% a la sanitat pública. Xifra que, tot i ser cridanera, ha millorat respecte a fa una dècada, quan només era d'un 7%. Tan sols hi ha dos territoris que reverteixen la tendència: les Illes Balears i Catalunya, tot i les preocupants mancances a Lleida que el Govern intenta rescabalar.

 

Per què és difícil avortar a la sanitat pública?

Hi ha dos grans motius que expliquen el problema. El primer és l'objecció de consciència dels metges que, segons els registres oficials, és generalitzada a gairebé totes les comunitats autònomes. En aquest escenari, el dret dels professionals d'oposar-se a aquesta pràctica topa frontalment amb el dret de les dones a interrompre el seu embaràs perquè no s'obliga els hospitals a tenir un mínim quòrum per atendre-les. És aquí on apareixen les clíniques concertades.

El segon és la manca de centres pròxims a les zones rurals. Encara és ara que hi ha dones que han de recórrer quilòmetres perquè les puguin assistir. El 2021 hi havia una dotzena de províncies espanyoles —cinc a Castellà i Lleó— en què no es podia avortar perquè no hi havia clíniques que ho poguessin fer i no es realitzaven als hospitals públics. A més a més, hi ha embarassades que, tot i tenir-los a prop i estar justificat per raons mèdiques, no els hi practiquen o bé els hi diuen que se n'oblidin mentre hi hagi batec fetal.
 

Una nova legislació en procés

La nova llei de l'avortament, que està a punt d'aprovar-se al Senat, pretén posar fi a aquesta situació blindant el dret a la sanitat pública: propiciarà que les dones puguin exercir-lo en el seu centre més pròxim i crearà un registre d'objectors.
 

Què proposa exactament Vox?

El vicepresident de Castellà i Lleó, l'ultradretà Juan García-Gallardo, va anunciar en roda de premsa que, a partir d'ara, les dones de la regió que volguessin interrompre el seu embaràs abans haurien de tenir una "atenció psicològica preferent", escoltar el batec fetal i veure una ecografia 4D del fetus. Justificava les mesures perquè, tot i que les dades el desmenteixen, assegurava que el nombre d'avortaments al territori era "esfereïdor" i que, a més a més, el foment de la natalitat formava part del pacte de govern segellat amb el PP.

En un principi, va dir que el paquet era d'"obligat compliment" per als metges, però aquesta és una versió que ha anat canviant amb el temps. Els populars majoritàriament han defensat que no havien acordat cap canvi en el protocol de tracte a les embarassades. Vox, en canvi, ha acabat matisant les paraules del vicepresident i afirmant que les mesures, en tot cas, són una "indicació" per als professionals. Sigui com sigui, intentar introduir el paquet és una vulneració de la llei i, per això, la Moncloa els ha amenaçat amb els tribunals si persisteixen en el seu desafiament.

Croada internacional de la dreta més reaccionària

El que passa a Castella i Lleó és important perquè transcendeix partits i, fins i tot, el mateix Estat. La croada contra l'avortament és una ofensiva curosament orquestrada per la ultradreta internacional que s'organitza en centenars d'entitats que fan servir els mateixos termes i propostes arreu per soscavar els drets sexuals, reproductius i LGTBIQ+. En alguns països, ja han aconseguit el seu objectiu, com ara els Estats Units o Hongria. I, ara, intenten influir a Espanya.

Alguns d'aquests lobbies antiavortament estan vinculats a PP i Vox i agrupen membres tan pintorescos com l'exministre de José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, que presideix la Federació Europea One of Us, amb seu a Brussel·les, i la fundació Valors i Societat, instal·lada a Madrid. En els últims anys, Mayor Oreja s'ha reconvertit en tot un referent global de la lluita contra l'avortament i també és al capdavant del moviment NEOS, del qual forma part Josep Miró i Ardèvol, membre fundador d'Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració a Convergència, partit que el va acabar fent conseller d'Agricultura.

Internacionalment, també destaca Political Network for Values, una xarxa de la qual també forma part Mayor Oreja i el senador popular Javier Puente. Un important membre de la junta directiva és Ignacio Arsuaga, president i fundador d'HazteOir, entitat que té un paper més que destacat en la constel·lació d'actors en lluita contra l'avortament. La seva xarxa internacional, CitizenGo, ha estat descrita pel Fòrum Parlamentari Europeu sobre Drets Sexuals i Reproductius (EPF) com "una de les organitzacions més rellevants en l'extrema dreta de l'espectre polític internacional". Arsuaga va arribar a signar un compromís davant de notari per "reduir l'avortament a zero" a l'Estat.

Un altre punt de confluència és la Fundació Villacisneros, on una de les seves integrants més destacades és Esperanza Aguirre; Família i Dignitat Humana, de la qual formen part l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i Rocío Monasterio, i l'Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP), que fa un any va posar en marxa una campanya amb el missatge "resar davant d'una clínica avortista és genial"
 

Què hi ha en joc?

Mentre els diferents actors polítics i socials implicats tracten el tema com si fos una partida d'escacs on el que està en joc són els rèdits electorals i la imposició d'una ideologia, en un segon pla queda la llibertat de les dones. I tot i que hi ha col·lectius, molt presents a xarxes, que pensen que el que passa en una regió d'Espanya els hi queda lluny, el cert és que podria marcar tendència per al conjunt de l'Estat. En definitiva, el que està en joc és, novament, qui té la tutela del cos de les dones, un assumpte pel qual ja van haver de batallar les nostres àvies, mares i ara les noves generacions. És una fatiga històrica.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació