Sense una estratègia ni rumb compartit des de fa cinc anys, són escassos els moments d'èxit col·lectiu de l'independentisme als carrers. Després de manifestacions sense assistència unitària, la d'aquest dijous a la Font Màgica de Montjuïc ha pogut aconseguir la foto que perseguien els impulsors -
ANC, Òmnium i el Consell de la República, entre desenes d'entitats més- amb diversos milers de persones, xifra gens menyspreable tenint en compte que és un matí laborable. El fred i el vent no han impedit que independentistes d'arreu del país arribessin a Barcelona per protestar contra la
cimera hispanofrancesa al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
La precipitació de
Pedro Sánchez convocant la trobada amb
Emmanuel Macron ha permès a l'independentisme reconstruir una unitat carregada de matisos i retrets -diversos manifestants han escridassat la delegació d'ERC, que tornava als carrers després d'absències sonades-, però que ha visibilitzat que el
procés continua viu. Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona han assistit 6.500 persones, mentre que els organitzadors han xifrat els assistents en 30.000. "Aquí no s'ha acabat res, als Països Catalans no hi ha normalitat i es vulneren drets fonamentals", han dit els impulsors.
La unitat després d'anys de picabaralles no ha estat granítica, però la divisió que es podia preveure tampoc ha dominat la concentració. A la manifestació hi ha assistit la plana major d'
ERC, escridassada per alguns dels independentistes que hi passaven a prop. "Botiflers, traïdors", han cridat alguns manifestants al partit d'
Oriol Junqueras, que
ha marxat entre crits un cop han acabat els parlaments. Fonts dels republicans han explicat que tenia un compromís a les 10 del matí. ERC no havia assistit en algunes de les últimes manifestacions independentisme -com ara la darrera Diada-, per les discrepàncies estratègiques amb l'ANC.
Lluny dels republicans, la concentració ha transcorregut amb normalitat amb crits de "
Puigdemont, president", "independència" i proclames contra els estats espanyol i francès. En un independentisme ple de matisos, amb denominadors comuns escassos, reivindicar la vigència del procés ha permès recuperar els carrers. Com desencallar el procés? Aquí és on els camins es bifurquen, com s'ha fet evident amb els missatges enviats pels partits polítics poc abans d'arrencar la manifestació.
El diàleg amb l'estat, al centre del discurs polític
Els líders dels partits independentistes han estat els primers a arribar a la concentració.
Junqueras ha tret pit de la decisió del seu partit, de manifestar-se malgrat que el president de la Generalitat hagi decidit assistir a la recepció de la cimera. En aquest sentit, ha remarcat que els republicans poden
defensar la democràcia "dins i fora" de la cimera, i que no desaprofiten cap oportunitat per fer-ho. Les declaracions de Junqueras han arribat a primera hora, abans de ser escridassat, i en la seva intervenció també ha aprofitat per reivindicar la reforma del codi penal pactada amb Sánchez, tot i reconèixer que no és suficient i que la solució passarà quan el conjunt de la societat "pugui votar".
De la reforma del codi penal i l'estratègia del diàleg n'han parlat Junts i la CUP.
Laura Borràs ha assegurat que no volen "desjudicialització ni humiliacions públiques", i ha titllat la cimera d'una "provocació". També, però, ha celebrat la convocatòria unitària. La presidenta del partit ha assistit a la jornada acompanyada del diputat
Francesc de Dalmases, i també s'ha fotografiat amb diversos manifestants que li han mostrat el seu suport. L'anticapitalista
Carles Riera ha remarcat que el procés continua, i també ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra la reforma dels desordres públics: "Aragonès ha posat una
pista d'aterratge a Sánchez amb la taula de diàleg perquè pugui fer la cimera a Barcelona", ha reblat.
Després de les intervencions polítiques, els organitzadors de la mobilització s'han fet una
fotografia unitària davant del MNAC, amb la pancarta que porta el lema de la manifestació "aquí no s'ha acabat res". Pere Manzanares, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Elna, i Gemma Pera, represaliada per les mobilitzacions de suport a Pablo Hasél, han llegit un manifest en el qual han cridat a la
"mobilització continua i transversal" per defensar les llibertats nacionals i avançar cap a la república catalana malgrat la repressió de l'estat. "Als Països Catalans
no hi ha normalitat, sinó un estat acostumat a tancar els conflictes en fals per preservar la seva unitat. Ara també vol passar pàgina, per això com a independentistes, i com a demòcrates, tenim l'obligació d'impedir-ho", afegeix l'escrit.
Per últim, els representants de les entitats convocants, Òmnium, Consell de la República i l'ANC, davant milers de manifestants, han insistit en la idea que el conflicte no s'ha acabat. "No hi ha solucions personals per resoldre el conflicte, només l'amnistia", ha declarat
Xavier Antich.
Antoni Castellà ha aplaudit l'èxit de la manifestació, per la significació que suposa: "Catalunya diu a Europa que el procés no s'ha acabat".
Dolors Feliu, per la seva banda, ha exigit que es reconegui el dret a l'autodeterminació i ha certificat que el procés "és viu". Tan viu que a dos quarts d'onze, els assistents han protagonitzat una
xiulada sorollosa que s'ha allargat durant més de cinc minuts amb la intenció de fer arribar la molèstia als dos caps d'estat, just en el moment que començava la seva trobada.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor