19
de gener
del
2023
Actualitzat
el
20
de gener
a les
16:31h
Barcelona com a escenari. Pedro Sánchez i Emmanuel Macron com a protagonistes. L'independentisme institucional com a amfitrió incòmode i el sobiranisme civil com a molèstia perifèrica, reducte molest d'una etapa que es pretén superar. Aquest era el marc que plantejava la Moncloa per celebrar la 27a cimera hispanofrancesa, preparada per transmetre dos missatges centrals: el primer, que les relacions entre Espanya i França s'eleven a un altre rang per la firma del tractat d'amistat entre els dos estats -el ja anomenat Tractat de Barcelona-; i, segon, que a Catalunya s'ha encetat l'etapa del post-procés. Les signatures i les fotos entre el president espanyol i francès han completat el relat cuinat per a la cita. "El més important és que avui la Constitució espanyola es compleix, també a Catalunya", ha expressat Sánchez en la seva principal referència a la carpeta catalana. El seu interès principal era l'amistat amb l'aliat Macron.
El dirigent socialista, però, marxarà de Catalunya amb un missatge clar de l'independentisme institucional i civil, que es resisteix a tancar la carpeta sobiranista oberta en l'última dècada. Des de la Generalitat, per la via de la reclamació del referèndum i, al carrer, amb l'altaveu de la protesta tossuda. La Moncloa hi ha volgut treure transcendència, fins i tot als gestos de Pere Aragonès, que ha participat en la benvinguda oficial però ha marxat abans dels honors a Macron amb els himnes. Sánchez -ha detallat la Moncloa- no s'ha sentit "plantat" pel president català. "M'hauria agradat que Aragonès s'hagués quedat a tota la cerimònia, però li agraeixo [el fet de ser-hi]", ha expressat el president espanyol en la compareixença de premsa conjunta amb el líder francès.
El missatge en clau catalana de Sánchez s'ha cenyit a una exhibició de la domesticació del conflicte català per la via del diàleg. Preguntat per la manifestació independentista de la jornada, el dirigent socialista s'ha referit a l'encaix constitucional de la nova etapa del procés. I ha recordat que l'aposta per la "concòrdia" i la "convivència" que s'ha fet des de Barcelona permet atendre vells greuges econòmics que ha patit Catalunya en la seva relació amb l'Estat. S'ha referit, per exemple, a la inversió recent de la multinacional Cisco a la ciutat. "D'aquí a uns dies hi ha una concentració a Madrid on es reivindicarà tot el contrari del que s'ha fet avui a Barcelona. Entre el que ha passat aquest dijous i el que passarà dissabte a Madrid hi ha la majoria d'aquest país", ha argumentat Sánchez. "El tractat és un missatge de convivència", ha raonat.
En la cimera escenifica al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC),el líder del PSOE ha pogut segellar el pas endavant en les relacions hispanofranceses, que no són menors, perquè França és el primer destí de les exportacions franceses i el tercer proveïdor del mercat comercial espanyol. La rúbrica del tractat d'amistat -a més de diversos acords sectorials en els àmbits de defensa, interior, ensenyament, treball i agricultura, aquest últim amb derivades en la cooperació alimentària amb Ucraïna- certifica el salt en la convivència entre estats fronterers. Fins a una desena de ministres de cada part han participat en la gestació del document principal i dels textos complementaris de la cimera, en una jornada difícil per al govern francès, amb el país aturat per la reforma de les pensions. Macron ha defensat, des de Barcelona, que la seva proposta per als pensionistes és "justa i responsable".
El tractat reflecteix, en essència, un relació més estreta entre els estat francès i espanyol, amb un gest especialment simbòlic que es detalla en l'article 2.4 del primer títol del text: ministres espanyols podran participar en reunions de l'executiu francès, i ministres francesos podran participar en reunions de l'executiu espanyol. Es farà almenys una vegada cada tres mesos i per rotació, segons remarca el document final del tractat d'amistat. Pel que fa al projecte H2Med, que ha d'unir els ports de Barcelona i de Marsella per traslladar-hi hidrogen verd però també gas, el compromís és que el repartiment sigui "equitatiu" entre els dos estats.
"Les parts reafirmen el compromís de desenvolupar els projectes d'interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d'interconnexió energètica i facilitar-ne l'avaluació i el desplegament", assenyala el Tractat de Barcelona en el seu títol sisè. L'H2Med es va acordar entre Espanya, França i Portugal a finals d'octubre, un cop descartat el MidCat.
En les intervencions públiques posteriors a la cimera -centrades en el contingut dels acords-, Sánchez ha detallat el "moment excel·lent" de les relacions entre els dos estats i no s'ha estalviat elogis a Barcelona, convertida en seu del contacte bilateral. El president espanyol ha recalcat que, amb Macron, han dedicat "especial atenció" al projecte H2Med per transportar hidrogen verd, que ha definit com a "sinònim de solidaritat, diversificació i autonomia estratègica" per al sud d'Europa. Macron ha afegit que els dos estats han "accelerat" el seu compromís amb aquesta interconnexió i també amb els projectes ferroviaris transfronterers. "Quan parlem de les interconnexions energètiques o ferroviàries també estem parlant de fer més forta Europa", ha compartit Sánchez. Els dos líders han exhibit proximitat.
Un dels àmbits que han protagonitzat les converses a porta tancada d'aquest dijous al MNAC és l'obertura dels vuit passos transfronterers que continuen tancats entre territori estatal i francès. De moment, això sí, no s'ha arribat a cap acord concret al respecte, tot i la voluntat de la Moncloa de forçar canvis en la posició de França. S'ha validat, en tot cas, que es desplegarà una estratègia concreta de cooperació transfronterera a través d'un comitè consultiu de nova creació. I el document principal de la cimera també fa referència a "preservar" l'esperit de l'espai Schengen i la "llibertat de circulació".
El document validat per Sánchez i Macron dota d'un nou marc jurídic les relacions entre Espanya i França, a un nivell que l'Estat només tenia fins ara amb Portugal, i que els francesos només havien articulat anteriorment amb Itàlia i Alemanya. En el títol quart, per exemple, s'estableixen noves bases per a la lluita antiterrorista i del control del tràfic de drogues, a banda de compromisos amb la gestió de la immigració. En el títol cinquè del tractat d'amistat, dedicat a cultura i educació, se sintetitza el compromís de "promoure" l'aprenentatge mutu, així com el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües francesa i espanyola als dos estats. Cap menció a la realitat plurinacional ni a llengües com la catalana. El tractat també defineix relacions en política exterior, seguretat, defensa, interior, justícia, sanitat, treball, economia, indústria o turisme.
En la prèvia de la cimera, la Moncloa havia minimitzat la distorsió que pogués ocasionar la manifestació convocada pels partits i les entitats sobiranistes. Una unitat en la convocatòria -a la marxa hi han participat representants d'ERC, Junts, CUP, Òmnium, ANC i Consell per la República- que després s'ha esquerdat pels xiulets i crits d'alguns manifestants contra Pere Aragonès i Oriol Junqueras, aquest últim present en la concentració de Montjuïc. Contra el president de la Generalitat i el líder d'ERC s'han sentit acusacions de "traïdor" i "botifler", amb referències a l'estada a la presó. Junqueras havia reivindicat que es podia defensar la democràcia "dins i fora" de la cimera.
La manifestació independentista, que ha reunit diversos milers de persones i s'ha fet sentir -amb ball de xifres entre organitzadors i Guàrdia Urbana-, ha denunciat l'anomalia del conflicte català mentre des del govern espanyol es repeteixen missatges sobre el final del procés, enfocament polític afegit a la cimera amb l'elecció de Barcelona com a seu. De fet, Aragonès ha volgut rebatre el plantejament de la Moncloa. Primer, en la rebuda oficial a Sánchez i Macron a l'esplanada del MNAC. En un breu conversa amb el president espanyol abans de l'arribada de la delegació francesa, en la qual li ha traslladat que el procés "no ha acabat". En els 15 segons de salutació amb el president francès, Aragonès ha exposat a Macron que Catalunya vol ser "un soci europeu". Al seu costat hi havia les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ada Colau i Núria Marín. Colau ha definit a la premsa com a "molt cordial" el contacte entre autoritats.
A diferència de les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet, Aragonès ha marxat del MNAC abans que es completessin els honors a Macron, que incloïen la interpretació dels himnes espanyol i francès. En una compareixença institucional posterior al Palau de la Generalitat, el líder republicà ha justificat aquesta absència per la presència de l'exèrcit: "No li donarem carta de validesa". Aragonès també ha advertit Sánchez que "ignorar" la petició d'un referèndum a Catalunya perpetuarà el conflicte polític. "El Govern defensa la participació en plenitud del país a les institucions comunitàries, com un estat. Volem compartir la nostra sobirania en igualtat de condicions", ha afegit des de Palau, on ha reclamat que en les relacions hispanofranceses s'abordin qüestions de governança com el català a Europa, infraestructures -completar el corredor Mediterrani- i energia.
Aragonès ja havia concretat les seves reclamacions polítiques aquest dijous en un article aLe Monde, gestionat per la Generalitat en el marc de la cimera de Barcelona. "Proposo debatre i pactar un acord de claredat sobre quan Catalunya pot exercir de nou el dret a decidir i que estableixi les bases i les condicions per poder fer un referèndum", havia exposat el president català en el text publicat al rotatiu francès, en el qual insistia que existeix "una majoria sòlida, àmplia i transversal en la societat catalana que vol decidir democràticament". Les reivindicacions sobiranistes -amb l'afegit del malestar al carrer- s'han fet sentir en el marc de la cita hispanofrancesa, que eleva el marc estable de relacions entre Espanya i França.
El dirigent socialista, però, marxarà de Catalunya amb un missatge clar de l'independentisme institucional i civil, que es resisteix a tancar la carpeta sobiranista oberta en l'última dècada. Des de la Generalitat, per la via de la reclamació del referèndum i, al carrer, amb l'altaveu de la protesta tossuda. La Moncloa hi ha volgut treure transcendència, fins i tot als gestos de Pere Aragonès, que ha participat en la benvinguda oficial però ha marxat abans dels honors a Macron amb els himnes. Sánchez -ha detallat la Moncloa- no s'ha sentit "plantat" pel president català. "M'hauria agradat que Aragonès s'hagués quedat a tota la cerimònia, però li agraeixo [el fet de ser-hi]", ha expressat el president espanyol en la compareixença de premsa conjunta amb el líder francès.
El missatge en clau catalana de Sánchez s'ha cenyit a una exhibició de la domesticació del conflicte català per la via del diàleg. Preguntat per la manifestació independentista de la jornada, el dirigent socialista s'ha referit a l'encaix constitucional de la nova etapa del procés. I ha recordat que l'aposta per la "concòrdia" i la "convivència" que s'ha fet des de Barcelona permet atendre vells greuges econòmics que ha patit Catalunya en la seva relació amb l'Estat. S'ha referit, per exemple, a la inversió recent de la multinacional Cisco a la ciutat. "D'aquí a uns dies hi ha una concentració a Madrid on es reivindicarà tot el contrari del que s'ha fet avui a Barcelona. Entre el que ha passat aquest dijous i el que passarà dissabte a Madrid hi ha la majoria d'aquest país", ha argumentat Sánchez. "El tractat és un missatge de convivència", ha raonat.
En la cimera escenifica al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC),el líder del PSOE ha pogut segellar el pas endavant en les relacions hispanofranceses, que no són menors, perquè França és el primer destí de les exportacions franceses i el tercer proveïdor del mercat comercial espanyol. La rúbrica del tractat d'amistat -a més de diversos acords sectorials en els àmbits de defensa, interior, ensenyament, treball i agricultura, aquest últim amb derivades en la cooperació alimentària amb Ucraïna- certifica el salt en la convivència entre estats fronterers. Fins a una desena de ministres de cada part han participat en la gestació del document principal i dels textos complementaris de la cimera, en una jornada difícil per al govern francès, amb el país aturat per la reforma de les pensions. Macron ha defensat, des de Barcelona, que la seva proposta per als pensionistes és "justa i responsable".
L'hidrogen i Barcelona, al centre de la cimera
El tractat reflecteix, en essència, un relació més estreta entre els estat francès i espanyol, amb un gest especialment simbòlic que es detalla en l'article 2.4 del primer títol del text: ministres espanyols podran participar en reunions de l'executiu francès, i ministres francesos podran participar en reunions de l'executiu espanyol. Es farà almenys una vegada cada tres mesos i per rotació, segons remarca el document final del tractat d'amistat. Pel que fa al projecte H2Med, que ha d'unir els ports de Barcelona i de Marsella per traslladar-hi hidrogen verd però també gas, el compromís és que el repartiment sigui "equitatiu" entre els dos estats.
"Les parts reafirmen el compromís de desenvolupar els projectes d'interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d'interconnexió energètica i facilitar-ne l'avaluació i el desplegament", assenyala el Tractat de Barcelona en el seu títol sisè. L'H2Med es va acordar entre Espanya, França i Portugal a finals d'octubre, un cop descartat el MidCat.
En les intervencions públiques posteriors a la cimera -centrades en el contingut dels acords-, Sánchez ha detallat el "moment excel·lent" de les relacions entre els dos estats i no s'ha estalviat elogis a Barcelona, convertida en seu del contacte bilateral. El president espanyol ha recalcat que, amb Macron, han dedicat "especial atenció" al projecte H2Med per transportar hidrogen verd, que ha definit com a "sinònim de solidaritat, diversificació i autonomia estratègica" per al sud d'Europa. Macron ha afegit que els dos estats han "accelerat" el seu compromís amb aquesta interconnexió i també amb els projectes ferroviaris transfronterers. "Quan parlem de les interconnexions energètiques o ferroviàries també estem parlant de fer més forta Europa", ha compartit Sánchez. Els dos líders han exhibit proximitat.
Els passos transfronterers, al marge dels acords
Un dels àmbits que han protagonitzat les converses a porta tancada d'aquest dijous al MNAC és l'obertura dels vuit passos transfronterers que continuen tancats entre territori estatal i francès. De moment, això sí, no s'ha arribat a cap acord concret al respecte, tot i la voluntat de la Moncloa de forçar canvis en la posició de França. S'ha validat, en tot cas, que es desplegarà una estratègia concreta de cooperació transfronterera a través d'un comitè consultiu de nova creació. I el document principal de la cimera també fa referència a "preservar" l'esperit de l'espai Schengen i la "llibertat de circulació".
El document validat per Sánchez i Macron dota d'un nou marc jurídic les relacions entre Espanya i França, a un nivell que l'Estat només tenia fins ara amb Portugal, i que els francesos només havien articulat anteriorment amb Itàlia i Alemanya. En el títol quart, per exemple, s'estableixen noves bases per a la lluita antiterrorista i del control del tràfic de drogues, a banda de compromisos amb la gestió de la immigració. En el títol cinquè del tractat d'amistat, dedicat a cultura i educació, se sintetitza el compromís de "promoure" l'aprenentatge mutu, així com el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües francesa i espanyola als dos estats. Cap menció a la realitat plurinacional ni a llengües com la catalana. El tractat també defineix relacions en política exterior, seguretat, defensa, interior, justícia, sanitat, treball, economia, indústria o turisme.
Missatge d'Aragonès, soroll a Montjuïc
En la prèvia de la cimera, la Moncloa havia minimitzat la distorsió que pogués ocasionar la manifestació convocada pels partits i les entitats sobiranistes. Una unitat en la convocatòria -a la marxa hi han participat representants d'ERC, Junts, CUP, Òmnium, ANC i Consell per la República- que després s'ha esquerdat pels xiulets i crits d'alguns manifestants contra Pere Aragonès i Oriol Junqueras, aquest últim present en la concentració de Montjuïc. Contra el president de la Generalitat i el líder d'ERC s'han sentit acusacions de "traïdor" i "botifler", amb referències a l'estada a la presó. Junqueras havia reivindicat que es podia defensar la democràcia "dins i fora" de la cimera.
La manifestació independentista, que ha reunit diversos milers de persones i s'ha fet sentir -amb ball de xifres entre organitzadors i Guàrdia Urbana-, ha denunciat l'anomalia del conflicte català mentre des del govern espanyol es repeteixen missatges sobre el final del procés, enfocament polític afegit a la cimera amb l'elecció de Barcelona com a seu. De fet, Aragonès ha volgut rebatre el plantejament de la Moncloa. Primer, en la rebuda oficial a Sánchez i Macron a l'esplanada del MNAC. En un breu conversa amb el president espanyol abans de l'arribada de la delegació francesa, en la qual li ha traslladat que el procés "no ha acabat". En els 15 segons de salutació amb el president francès, Aragonès ha exposat a Macron que Catalunya vol ser "un soci europeu". Al seu costat hi havia les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ada Colau i Núria Marín. Colau ha definit a la premsa com a "molt cordial" el contacte entre autoritats.
A diferència de les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet, Aragonès ha marxat del MNAC abans que es completessin els honors a Macron, que incloïen la interpretació dels himnes espanyol i francès. En una compareixença institucional posterior al Palau de la Generalitat, el líder republicà ha justificat aquesta absència per la presència de l'exèrcit: "No li donarem carta de validesa". Aragonès també ha advertit Sánchez que "ignorar" la petició d'un referèndum a Catalunya perpetuarà el conflicte polític. "El Govern defensa la participació en plenitud del país a les institucions comunitàries, com un estat. Volem compartir la nostra sobirania en igualtat de condicions", ha afegit des de Palau, on ha reclamat que en les relacions hispanofranceses s'abordin qüestions de governança com el català a Europa, infraestructures -completar el corredor Mediterrani- i energia.
Aragonès ja havia concretat les seves reclamacions polítiques aquest dijous en un article aLe Monde, gestionat per la Generalitat en el marc de la cimera de Barcelona. "Proposo debatre i pactar un acord de claredat sobre quan Catalunya pot exercir de nou el dret a decidir i que estableixi les bases i les condicions per poder fer un referèndum", havia exposat el president català en el text publicat al rotatiu francès, en el qual insistia que existeix "una majoria sòlida, àmplia i transversal en la societat catalana que vol decidir democràticament". Les reivindicacions sobiranistes -amb l'afegit del malestar al carrer- s'han fet sentir en el marc de la cita hispanofrancesa, que eleva el marc estable de relacions entre Espanya i França.