18
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
12:59h
Els pressupostos participatius, la plataforma Decidim Barcelona o el procés per contribuir en la confecció de les superilles han rebut un reconeixement en l'àmbit europeu. Gràcies a aquestes i altres iniciatives impulsades per l'Ajuntament, Barcelona ha estat escollida la primera capital europea de la democràcia 2023-24. L'organització ha comunicat aquest dimecres el resultat de la votació en un acte a l'edifici de la plaça Sant Jaume, que ha comptat amb la presència del tinent d'alcaldia i regidor de Presidència, Jordi Martí, i del regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra.
La candidatura barcelonina ha estat la més votada entre 13 ciutats europees, per un jurat compost per ciutadania i persones expertes en diferents àmbits. En concret, va ser entre el 2 i el 25 de gener quan més de 2.500 ciutadans membres dels estats que formen el Consell d'Europa van valorar els projectes presentats per les ciutats que van quedar finalistes de les 13 presentades: Barcelona, Braga i Brussel·les. Aquesta decisió ha estat celebrada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que tot i no haver pogut assistir a l'acte, ha manifestat l'orgull que Barcelona esdevingui la primera capital europea en un context global "marcat pel discurs de l'odi i l'autoritarisme". En aquest sentit, ha apostat perquè les ciutats siguin un lloc on treballar "conjuntament amb la ciutadania" per enfortir la democràcia: "Entomem aquest repte com una oportunitat per progressar en la innovació democràtica, per cooperar amb altres ciutats i per assegurar-nos que els veïns tenen un paper actiu en les polítiques públiques".
Segons la valoració feta pública, la capital catalana va convèncer el jurat amb diferents projectes "innovadors", entre els quals es troba la plataforma Decidim Barcelona, desenvolupada l'any 2016 com a eina de participació ciutadana. Barcelona també va presentar el procés participatiu relacionat amb les superilles com a projecte de transformació urbanística que ha comptat amb la participació del veïnat tant pel que fa a la consulta, deliberació, i disseny dels espais. Per últim, Barcelona també va incloure els pressupostos participatius -el procés més participat de la ciutat amb més de 70.000 inscrits per decidir el destí de 30 milions d'euros en inversions als districtes- i les assemblees ciutadanes deliberatives, com el Fòrum Jove i l'Assemblea del Clima.
Durant l'entrega del reconeixement, ha pres la paraula el vicepresident de la Comissió Europea Dubravka Suica, que ha fet valdre aquestes iniciatives en uns moments "incerts per a la democràcia europea", després d'una dècada de crisis i atacs contra els valors europeus. Ha fet una crida a unir forces, lluitar i "connectar les idees innovadores" en democràcia, i a fer-les partícips dels canvis del temps actual. "La Capital Europea de la Democràcia crearà un espai apassionant per a l’intercanvi de les millors pràctiques en democràcia i es podrà experimentar noves formes d’innovació en aquest àmbit”, ha garantit.
Què implica aquest reconeixement? La capitalitat de la democràcia europea -nova d'enguany- suposarà que des de setembre fins a l'agost de 2024 Barcelona aculli un programa d'esdeveniments i activitats dirigides a l'enfortiment de la democràcia a Europa, organitzats conjuntament amb diferents organitzacions ciutadanes europees. El motor de la iniciativa és The Innovation in Politics Institut GmbH, una organització europea que busca promoure la innovació democràtica a Europea i en l'àmbit internacional. Aquesta, al seu temps, compta amb el suport del Consell d'Europa i de la Comissió Europea, i d'actors europeus que busquen aprofundir en la democràcia com RSA o German Marshall Foundation.
La candidatura barcelonina ha estat la més votada entre 13 ciutats europees, per un jurat compost per ciutadania i persones expertes en diferents àmbits. En concret, va ser entre el 2 i el 25 de gener quan més de 2.500 ciutadans membres dels estats que formen el Consell d'Europa van valorar els projectes presentats per les ciutats que van quedar finalistes de les 13 presentades: Barcelona, Braga i Brussel·les. Aquesta decisió ha estat celebrada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que tot i no haver pogut assistir a l'acte, ha manifestat l'orgull que Barcelona esdevingui la primera capital europea en un context global "marcat pel discurs de l'odi i l'autoritarisme". En aquest sentit, ha apostat perquè les ciutats siguin un lloc on treballar "conjuntament amb la ciutadania" per enfortir la democràcia: "Entomem aquest repte com una oportunitat per progressar en la innovació democràtica, per cooperar amb altres ciutats i per assegurar-nos que els veïns tenen un paper actiu en les polítiques públiques".
Segons la valoració feta pública, la capital catalana va convèncer el jurat amb diferents projectes "innovadors", entre els quals es troba la plataforma Decidim Barcelona, desenvolupada l'any 2016 com a eina de participació ciutadana. Barcelona també va presentar el procés participatiu relacionat amb les superilles com a projecte de transformació urbanística que ha comptat amb la participació del veïnat tant pel que fa a la consulta, deliberació, i disseny dels espais. Per últim, Barcelona també va incloure els pressupostos participatius -el procés més participat de la ciutat amb més de 70.000 inscrits per decidir el destí de 30 milions d'euros en inversions als districtes- i les assemblees ciutadanes deliberatives, com el Fòrum Jove i l'Assemblea del Clima.
Durant l'entrega del reconeixement, ha pres la paraula el vicepresident de la Comissió Europea Dubravka Suica, que ha fet valdre aquestes iniciatives en uns moments "incerts per a la democràcia europea", després d'una dècada de crisis i atacs contra els valors europeus. Ha fet una crida a unir forces, lluitar i "connectar les idees innovadores" en democràcia, i a fer-les partícips dels canvis del temps actual. "La Capital Europea de la Democràcia crearà un espai apassionant per a l’intercanvi de les millors pràctiques en democràcia i es podrà experimentar noves formes d’innovació en aquest àmbit”, ha garantit.
Barcelona, seu d'activitats entre setembre i agost
Què implica aquest reconeixement? La capitalitat de la democràcia europea -nova d'enguany- suposarà que des de setembre fins a l'agost de 2024 Barcelona aculli un programa d'esdeveniments i activitats dirigides a l'enfortiment de la democràcia a Europa, organitzats conjuntament amb diferents organitzacions ciutadanes europees. El motor de la iniciativa és The Innovation in Politics Institut GmbH, una organització europea que busca promoure la innovació democràtica a Europea i en l'àmbit internacional. Aquesta, al seu temps, compta amb el suport del Consell d'Europa i de la Comissió Europea, i d'actors europeus que busquen aprofundir en la democràcia com RSA o German Marshall Foundation.