17
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
16:28h
A poc a poc tothom es va posicionant sobre com hauria d'afectar el nou codi penal als fets de 2017. Si la setmana passada el jutge Pablo Llarena sostenia que l'1-O només podia ser castigat amb malversació, la Fiscalia comença a definir un criteri que contradiu el del jutge del Tribunal Suprem. Els fiscals del procés, capitanejats per Javier Zaragoza, han presentat un recurs contra la interlocutòria de Llarena per demanar que la sedició que va servir per condemnar els líders independentistes es converteixi en desordres públics agreujats. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García, avala aquest posicionament, segons han informat diversos mitjans. L'última paraula la tindrà el Suprem, que haurà de revisar la interlocutòria de processament de Llarena.
La Fiscalia del Suprem, concretament, demana que es processi Carles Puigdemont i Toni Comín per malversació i desordres públics, i Clara Ponsatí per desordres públics. La resta de processats -Lluís Puig, per malversació, i Marta Rovira, per desobediència- quedarien igual. Els quatre fiscals de l'1-O avisen que la interlocutòria de Llarena "restringeix el futur judici" als exiliats, en cas que els tribunals europeus acceptin una extradició. Per això, avisen que l'exclusió del delicte de desordres públics "no és ajustada a dret". Si el Suprem deixa sol Llarena i avala la petició de la Fiscalia, això no tindria conseqüències sobretot per a Ponsatí, que passaria d'un processament per un delicte lleu a un processament amb amenaça de presó.
Els fiscals sostenen que la sentència de l'1-O considera provats diversos fets que es poden considerar un delicte de desordres públics agreujats. Avisen, en aquest sentit, que la derogació de la sedició "no equival a una despenalització de tots els fets" que abans implicaven aquest delicte, i tampoc la despenalització dels fets que van motivar la condemna pel procés. La Fiscalia diu que els líders de l'1-O van actuar en grup per atemptar contra la pau pública per executar, com a promotors i utilitzant els ciutadans mobilitzats, "actes de violència i intimidació sobre persones i coses, obstaculitzar les vies públiques i envair instal·lacions o edificis alterant greument el funcionament dels serveis essencials i propiciar enfrontaments dels ciutadans contra la policia", tal com diu el redactat del delicte de desordres públics.
En els casos de Puigdemont i Comín, la situació podria empitjorar, perquè ja se'ls reclama per malversació, castigada amb una pena de fins a 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació i ara s'afegirien els desordres greus, que en tot cas continuen sent més favorables als processats que no pas la sedició (castigada amb penes de fins a 15 anys). Els fiscals avalen els processaments per a Puig, que com va avançar Nació ha decidit canviar d'advocat, i per a Rovira. La Fiscalia comparteix els arguments de Llarena pel que fa a l'aplicació de la malversació més greu per a Puigdemont, Comín i Puig, i descarten que es pugui aplicar la modalitat atenuada als fets de 2017.
El ministeri públic ha estat sempre l'actor més bel·ligerant contra l'independentisme. Durant el judici, els quatre fiscals van demanar fins a última hora una condemna per rebel·lió, cosa que la sala finalment va desestimar, optant per una condemna per sedició. En tot cas, en la sentència del procés, la sala penal també va negar que el referèndum fossin desordres públics. Precisament, en aquesta línia, Llarena va adaptar la interlocutòria de processament contra els exiliats perseguint només per malversació i desobediència, i descartant els desordres greus, amb conseqüències positives per a Ponsatí i Rovira, però desfavorables a Puigdemont i Junqueras, entra d'altres.
La Fiscalia del Suprem, concretament, demana que es processi Carles Puigdemont i Toni Comín per malversació i desordres públics, i Clara Ponsatí per desordres públics. La resta de processats -Lluís Puig, per malversació, i Marta Rovira, per desobediència- quedarien igual. Els quatre fiscals de l'1-O avisen que la interlocutòria de Llarena "restringeix el futur judici" als exiliats, en cas que els tribunals europeus acceptin una extradició. Per això, avisen que l'exclusió del delicte de desordres públics "no és ajustada a dret". Si el Suprem deixa sol Llarena i avala la petició de la Fiscalia, això no tindria conseqüències sobretot per a Ponsatí, que passaria d'un processament per un delicte lleu a un processament amb amenaça de presó.
Els fiscals sostenen que la sentència de l'1-O considera provats diversos fets que es poden considerar un delicte de desordres públics agreujats. Avisen, en aquest sentit, que la derogació de la sedició "no equival a una despenalització de tots els fets" que abans implicaven aquest delicte, i tampoc la despenalització dels fets que van motivar la condemna pel procés. La Fiscalia diu que els líders de l'1-O van actuar en grup per atemptar contra la pau pública per executar, com a promotors i utilitzant els ciutadans mobilitzats, "actes de violència i intimidació sobre persones i coses, obstaculitzar les vies públiques i envair instal·lacions o edificis alterant greument el funcionament dels serveis essencials i propiciar enfrontaments dels ciutadans contra la policia", tal com diu el redactat del delicte de desordres públics.
En els casos de Puigdemont i Comín, la situació podria empitjorar, perquè ja se'ls reclama per malversació, castigada amb una pena de fins a 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació i ara s'afegirien els desordres greus, que en tot cas continuen sent més favorables als processats que no pas la sedició (castigada amb penes de fins a 15 anys). Els fiscals avalen els processaments per a Puig, que com va avançar Nació ha decidit canviar d'advocat, i per a Rovira. La Fiscalia comparteix els arguments de Llarena pel que fa a l'aplicació de la malversació més greu per a Puigdemont, Comín i Puig, i descarten que es pugui aplicar la modalitat atenuada als fets de 2017.
El ministeri públic ha estat sempre l'actor més bel·ligerant contra l'independentisme. Durant el judici, els quatre fiscals van demanar fins a última hora una condemna per rebel·lió, cosa que la sala finalment va desestimar, optant per una condemna per sedició. En tot cas, en la sentència del procés, la sala penal també va negar que el referèndum fossin desordres públics. Precisament, en aquesta línia, Llarena va adaptar la interlocutòria de processament contra els exiliats perseguint només per malversació i desobediència, i descartant els desordres greus, amb conseqüències positives per a Ponsatí i Rovira, però desfavorables a Puigdemont i Junqueras, entra d'altres.