14
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
11:51h
Mai com ara havien convergit tant les estratègies d'Esquerra Republicana, el Bloc Nacionalista Gallec i EH Bildu, la força central de l'esquerra abertzale. Aquest és el punt de partida del llibre A la sobirania per l'esquerra (Angle editorial), escrit a quatre mans per Silvio Falcón i Andreu Pujol, i que ha estat guardonat amb el Premi d'Assaig 2022 de la Fundació Irla.
Andreu Pujol (Breda, 1986) és historiador i escriptor. Silvio Falcón (Esplugues de Llobregat, 1989), a qui entrevistem, és professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Tots dos aprofundeixen en els processos que han viscut aquestes tres forces del sobiranisme d'esquerres, de tradicions i històries diferents, però que opten per un camí que inclogui sumar cada vegada més suports, capacitat per governar i alhora no oblidar l'horitzó nacional.
- Què voleu explicar en aquest assaig?
- El que volem exposar és com s'assemblen o estan convergint les estratègies d'Esquerra Republicana, EH Bildu i el BNG, que són tres forces polítiques amb una morfologia diferent, amb una història divergent, però que empren un llenguatge semblant, amb expressions com eixamplar la base per adreçar-se a nous públics, fins i tot en l'àmbit programàtic. Unes noves actituds que comparteixen en una dinàmica que ha anat incrementant-se. I amb una voluntat de conquerir el poder i governar les institucions d'autogovern, que no sempre hi havia estat.
- De fet, però, aquesta sintonia entre ERC, BNG i Bildu no és d'ara.
- S'havia donat parcialment. En el llibre, expliquem la relació entre ERC i Eusko Alkartasuna, considerats partits germans des de mitjans dels vuitanta. Però aquesta relació no s'havia donat tant amb el nacionalisme gallec. Històricament, l'esquerra abertzale havia tingut altres referents a Catalunya, que ara estarien en el món de la CUP. Per tant, els tres extrems d'aquest triangle no sempre han tingut una relació tan natural com ara l'entenem.
- Destaqueu en el llibre que les tres formacions comparteixen un gir cap al possibilisme. El sobiranisme d'esquerra s'ha fet més pragmàtic que el de centredreta?
- El que intentem descriure és que el sobiranisme d'esquerres ha intentat fer un programa estratègic capaç de governar les institucions d'autogovern. I això és una novetat perquè en el passat, no és que no volguessin governar, però si pensem en l'esquerra abertzale, renunciaven a prendre possessió per una posició de màxims. Recordem Herri Batasuna. El BNG també ho havia fet. El cas d'Esquerra és diferent. Però ara els tres espais comparteixen la voluntat de construir un projecte hegemònic i de voler sumar gent més diferent. Amb uns objectius més estratègics que ideològics, on la ideologia no paralitzi. En el cas català, sí que és cert que el centredreta sobiranista ha fet un procés gairebé invers, i ha patit en la darrera dècada un procés d'abandonament de la seva tradició d'intentar sumar perfils molt heterogenis, pròpia del pujolisme.
- No hi ha en aquestes tres forces un cert mimetisme envers què ha fet el PNB i el que va fer Convergència i Unió?
- Possiblement. I es podria dir que la tercera pota també existiria a Galícia, amb Coalició Galega, els anys vuitanta. Però són diferents perquè les tres forces comparteixen el pedigrí nacional, l'aposta pel sobiranisme -tot i que aquí el BNG no és ben bé independentista- i, en canvi, el PNB mai ha apostat per la independència, i l'antiga CiU ho va fer molt al final. Sí que podem veure un paral·lelisme amb tres forces com CiU, PNB i Coalició Galega els anys vuitanta.
- Com és la relació d'aquestes esquerres perifèriques amb les esquerres espanyoles? És una relació de competència, tan sols, o hi ha alguna cosa més?
- Òbviament, en primera instància és de competència. Si agafem l'espai que és Podem, en els darrers anys, junt amb les seves marees, ha tingut un èxit important en els tres països. Les tres forces d'esquerres sobiranistes han apel·lat a aquest electorat. Un votant que fa cinc o sis anys va votar per Xavier Domènech ara potser pot votar ERC. Un votant de les marees a les municipals de fa quatre anys ara potser triarà un candidat del BNG. I fins i tot en el cas d'EH Bildu, un exvotant de Podem veuria amb millors ulls EH Bildu. Les tres forces estan aspirant a una substitució. A Catalunya, amb la tradició d'Iniciativa, és més difícil.
- Les mancances de Podem han donat més oportunitats a les tres forces?
- Sí, s'han trobat les tres en un context idèntic: auge de Podem i els seus aliats, una davallada posterior, i una actitud de les tres forces sobiranistes d'adreçar-se als seus votants per oferir-los una alternativa.
- I la relació amb el món socialista?
- És una relació molt diferent, i ho és en cada país. Ens agrada explicar que no ens imaginem un escenari a Galícia en què no governin BNG i el PSdG si aconsegueixen sumar. Tres de quatre diputacions ja les governa aquesta coalició, encapçalada pels socialistes. En el cas del País Basc, el PSE s'ha dedicat a completar majories amb el PNB i, bàsicament, a reforçar l'establishment. Quan va poder assumir el càrrec de lehendakari, ho va fer amb el PP. Però després no ha tingut problemes per tornar a governar amb el PNB. A Catalunya, el PSC ha estat diferent, però els darrers anys sí que es detecta la voluntat de representar un cert establishment.
- Es podria dir que l'estratègia d'aquests partits passa per enterrar el maximalisme?
- Va en aquesta línia. En la d'abandonament de posicions de màxims, com era no prometre la Constitució, fins i tot, en el cas gallec, s'havien negat a prometre l'Estatut. Recordo Xosé Manuel Beiras parlant els anys vuitanta de "parlamentet de cartó", en al·lusió al legislatiu gallec. L'exemple de l'SNP escocès com a inspirador llunyà existeix, com una força capaç de governar i de dibuixar un escenari nacional practicable.
- He vist que l'Ana Pontón, la líder del BNG que fa el pròleg, fins i tot cita Adenauer: "No es tracta de tenir raó, sinó que el teu país te la doni"...
- Ana Pontón exemplifica aquest viatge, que no vol dir que el BNG renunciï a res, però ha transformat el llenguatge i ha introduït temes nous com l'ecologisme.
-Aquesta Galeusca d'esquerres, fins a quin punt necessita fer política d'estat a Espanya? És possible el seu triomf sense una profunda democratització de l'Estat?
- Aquí és potser on més discrepen les tres formacions. Hem entrevistat els seus dirigents. Arnaldo Otegi potser té una visió més heterodoxa, amb una actitud d'obrir-se a forces com el mateix PNB i Junts, per intentar condicionar majories a l'Estat. El BNG vol preservar la seva autonomia al Congrés per defensar els interessos de Galícia. En el cas d'ERC, uns diuen unes coses i altres unes altres. Hi ha qui diu que en el terreny social les tres forces s'haurien de coordinar més, Gabriel Rufián diu que haurien de ser un grup parlamentari conjunt, però la resta no ho acaba de veure. Tenen una relació similar amb el govern de l'Estat, però negocien de manera independent.
- Amb l'esquerra espanyola, fins a la penúltima parada?
- Quan l'alternativa és Vox i el PP, segurament hi ha un incentiu més gran per intentar arribar a acords concrets amb les forces que governen actualment a l'Estat.
- Parlen del BNG i EH Bildu, però no de les forces properes a la resta dels Països Catalans. És més fàcil per ERC entendre's amb Bildu i BNG que no pas amb Compromís o amb els progressistes balears?
- Hi ha dos casos sobre els quals ens pregunten sovint. Perquè no incloem Compromís i la CUP. En el cas de la CUP, és una qüestió d'orientació programàtica i estratègica: no té voluntat de governar, ni de sumar majories a l'Estat. Es troba còmode amb el seu maximalisme. En el cas de Compromís, a nivell nacional fa una lectura prou divergent per a excloure'l. No fa una proposta nacional que s'apropi a una definició sobiranista. Seria un Podem nacional valencià.
- Ha esmentat l'SNP escocès com a gran referent internacional. Ho seria també el Sinn Fein?
- Això ho podem explicar amb una fotografia. La primera dirigent de fora que va anar a saludar la candidata del Sinn Fein a Irlanda del Nord després de guanyar les eleccions a l'Ulster va ser Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa. I si mirem el programa del Sinn Fein, veiem que destaca el seu programa social per governar. El Sinn Fein ha fet un viatge que l'assimila a l'SNP. Sobre el Partit Nacional Escocès, fem servir el concepte de Marc Sanjaume referit als objectius de l'independentisme democràtic: intentar que cada vegada et voti més gent, intentar governar i alhora avançar en l'horitzó nacional. Aquest triangle que intenta l'SNP és el que volen replicar les tres forces sobiranistes.
- Ana Pontón sembla una figura referencial.
- És una figura clau. L'hem volguda tenir al pròleg perquè a Catalunya no és tan coneguda i representa aquesta renovació en el codi i les propostes del BNG. Pertany a la força majoritària del Bloc, la Unió del Poble Gallec, que és un partit marxista leninista, a diferència de Beiras i Anxo Quintana. El que és una aposta per no perdre la ideologia, i alhora disputar al PP la Xunta amb un programa de polítiques públiques. Ens presentarà el llibre a Vigo a finals de gener.
- Coneix bé la política gallega.
- Soc mig gallec. Jo vaig néixer aquí, però els meus pares són gallecs i als dos anys van tornar. Vaig créixer a Galícia fins als dotze anys. La meva família ve d'Ourense, on hi ha els Baltar [la nissaga de polítics del PP provincial], que és un fenomen especial. El que recordo és el PP de Fraga, que era molt diferent.
- Com ha vist l'aterratge de Feijóo en la política espanyola?
- Feijóo és un fenomen més urbà. Però crec que qualsevol que hagi seguit la política gallega sabia que Feijóo faria això que està fent. Com a president de la Xunta va tenir consellers de perfil baix. Fins al punt que el PP ha hagut de fer un vídeo per donar a conèixer el seu successor a la Xunta. A Galícia, amb tots els mitjans a favor, molts debats no transcendien. Ara ha de competir a camp obert. Però tant ell com abans Mariano Rajoy són producte del Madrid polític.
- Parleu de la Galeusca política. Hi ha un Galeusca d'escriptors. Com funciona el vincle entre intel·lectuals bascos, gallecs i catalans?
- Ara mateix, l'associació existeix, però no crec que passi pel seu millor moment. En un escenari de més normalització de la llengua gallega, segurament tindríem un escenari diferent, però l'associació d'escriptors gallecs, per exemple, ja té prou feina per treballar per la normalització de la llengua. Hi ha experiències, com l'intercanvi d'articles entre mitjans dels tres països, hi ha més traduccions de llibres, fa uns anys va sortir Pa negre en gallec... Però no hi ha un gran flux.
Andreu Pujol (Breda, 1986) és historiador i escriptor. Silvio Falcón (Esplugues de Llobregat, 1989), a qui entrevistem, és professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Tots dos aprofundeixen en els processos que han viscut aquestes tres forces del sobiranisme d'esquerres, de tradicions i històries diferents, però que opten per un camí que inclogui sumar cada vegada més suports, capacitat per governar i alhora no oblidar l'horitzó nacional.
- Què voleu explicar en aquest assaig?
- El que volem exposar és com s'assemblen o estan convergint les estratègies d'Esquerra Republicana, EH Bildu i el BNG, que són tres forces polítiques amb una morfologia diferent, amb una història divergent, però que empren un llenguatge semblant, amb expressions com eixamplar la base per adreçar-se a nous públics, fins i tot en l'àmbit programàtic. Unes noves actituds que comparteixen en una dinàmica que ha anat incrementant-se. I amb una voluntat de conquerir el poder i governar les institucions d'autogovern, que no sempre hi havia estat.
- De fet, però, aquesta sintonia entre ERC, BNG i Bildu no és d'ara.
- S'havia donat parcialment. En el llibre, expliquem la relació entre ERC i Eusko Alkartasuna, considerats partits germans des de mitjans dels vuitanta. Però aquesta relació no s'havia donat tant amb el nacionalisme gallec. Històricament, l'esquerra abertzale havia tingut altres referents a Catalunya, que ara estarien en el món de la CUP. Per tant, els tres extrems d'aquest triangle no sempre han tingut una relació tan natural com ara l'entenem.
"Històricament, l'esquerra abertzale havia tingut altres referents a Catalunya, que ara estarien en el món de la CUP"
- Destaqueu en el llibre que les tres formacions comparteixen un gir cap al possibilisme. El sobiranisme d'esquerra s'ha fet més pragmàtic que el de centredreta?
- El que intentem descriure és que el sobiranisme d'esquerres ha intentat fer un programa estratègic capaç de governar les institucions d'autogovern. I això és una novetat perquè en el passat, no és que no volguessin governar, però si pensem en l'esquerra abertzale, renunciaven a prendre possessió per una posició de màxims. Recordem Herri Batasuna. El BNG també ho havia fet. El cas d'Esquerra és diferent. Però ara els tres espais comparteixen la voluntat de construir un projecte hegemònic i de voler sumar gent més diferent. Amb uns objectius més estratègics que ideològics, on la ideologia no paralitzi. En el cas català, sí que és cert que el centredreta sobiranista ha fet un procés gairebé invers, i ha patit en la darrera dècada un procés d'abandonament de la seva tradició d'intentar sumar perfils molt heterogenis, pròpia del pujolisme.
Silvio Falcón. Foto: Ricard Novella
- No hi ha en aquestes tres forces un cert mimetisme envers què ha fet el PNB i el que va fer Convergència i Unió?
- Possiblement. I es podria dir que la tercera pota també existiria a Galícia, amb Coalició Galega, els anys vuitanta. Però són diferents perquè les tres forces comparteixen el pedigrí nacional, l'aposta pel sobiranisme -tot i que aquí el BNG no és ben bé independentista- i, en canvi, el PNB mai ha apostat per la independència, i l'antiga CiU ho va fer molt al final. Sí que podem veure un paral·lelisme amb tres forces com CiU, PNB i Coalició Galega els anys vuitanta.
- Com és la relació d'aquestes esquerres perifèriques amb les esquerres espanyoles? És una relació de competència, tan sols, o hi ha alguna cosa més?
- Òbviament, en primera instància és de competència. Si agafem l'espai que és Podem, en els darrers anys, junt amb les seves marees, ha tingut un èxit important en els tres països. Les tres forces d'esquerres sobiranistes han apel·lat a aquest electorat. Un votant que fa cinc o sis anys va votar per Xavier Domènech ara potser pot votar ERC. Un votant de les marees a les municipals de fa quatre anys ara potser triarà un candidat del BNG. I fins i tot en el cas d'EH Bildu, un exvotant de Podem veuria amb millors ulls EH Bildu. Les tres forces estan aspirant a una substitució. A Catalunya, amb la tradició d'Iniciativa, és més difícil.
- Les mancances de Podem han donat més oportunitats a les tres forces?
- Sí, s'han trobat les tres en un context idèntic: auge de Podem i els seus aliats, una davallada posterior, i una actitud de les tres forces sobiranistes d'adreçar-se als seus votants per oferir-los una alternativa.
"ERC, EH Bildu i BNG estan replicant el que ha fet l'SNP escocès, que és el gran referent internacional"
- I la relació amb el món socialista?
- És una relació molt diferent, i ho és en cada país. Ens agrada explicar que no ens imaginem un escenari a Galícia en què no governin BNG i el PSdG si aconsegueixen sumar. Tres de quatre diputacions ja les governa aquesta coalició, encapçalada pels socialistes. En el cas del País Basc, el PSE s'ha dedicat a completar majories amb el PNB i, bàsicament, a reforçar l'establishment. Quan va poder assumir el càrrec de lehendakari, ho va fer amb el PP. Però després no ha tingut problemes per tornar a governar amb el PNB. A Catalunya, el PSC ha estat diferent, però els darrers anys sí que es detecta la voluntat de representar un cert establishment.
Silvio Falcón: "Totes tres forces aspiren a construir un projecte hegemònic". Foto: Ricard Novella
- Es podria dir que l'estratègia d'aquests partits passa per enterrar el maximalisme?
- Va en aquesta línia. En la d'abandonament de posicions de màxims, com era no prometre la Constitució, fins i tot, en el cas gallec, s'havien negat a prometre l'Estatut. Recordo Xosé Manuel Beiras parlant els anys vuitanta de "parlamentet de cartó", en al·lusió al legislatiu gallec. L'exemple de l'SNP escocès com a inspirador llunyà existeix, com una força capaç de governar i de dibuixar un escenari nacional practicable.
- He vist que l'Ana Pontón, la líder del BNG que fa el pròleg, fins i tot cita Adenauer: "No es tracta de tenir raó, sinó que el teu país te la doni"...
- Ana Pontón exemplifica aquest viatge, que no vol dir que el BNG renunciï a res, però ha transformat el llenguatge i ha introduït temes nous com l'ecologisme.
-Aquesta Galeusca d'esquerres, fins a quin punt necessita fer política d'estat a Espanya? És possible el seu triomf sense una profunda democratització de l'Estat?
- Aquí és potser on més discrepen les tres formacions. Hem entrevistat els seus dirigents. Arnaldo Otegi potser té una visió més heterodoxa, amb una actitud d'obrir-se a forces com el mateix PNB i Junts, per intentar condicionar majories a l'Estat. El BNG vol preservar la seva autonomia al Congrés per defensar els interessos de Galícia. En el cas d'ERC, uns diuen unes coses i altres unes altres. Hi ha qui diu que en el terreny social les tres forces s'haurien de coordinar més, Gabriel Rufián diu que haurien de ser un grup parlamentari conjunt, però la resta no ho acaba de veure. Tenen una relació similar amb el govern de l'Estat, però negocien de manera independent.
- Amb l'esquerra espanyola, fins a la penúltima parada?
- Quan l'alternativa és Vox i el PP, segurament hi ha un incentiu més gran per intentar arribar a acords concrets amb les forces que governen actualment a l'Estat.
Silvio Falcón durant l'entrevista a Laie. Foto: Ricard Novella
- Parlen del BNG i EH Bildu, però no de les forces properes a la resta dels Països Catalans. És més fàcil per ERC entendre's amb Bildu i BNG que no pas amb Compromís o amb els progressistes balears?
- Hi ha dos casos sobre els quals ens pregunten sovint. Perquè no incloem Compromís i la CUP. En el cas de la CUP, és una qüestió d'orientació programàtica i estratègica: no té voluntat de governar, ni de sumar majories a l'Estat. Es troba còmode amb el seu maximalisme. En el cas de Compromís, a nivell nacional fa una lectura prou divergent per a excloure'l. No fa una proposta nacional que s'apropi a una definició sobiranista. Seria un Podem nacional valencià.
- Ha esmentat l'SNP escocès com a gran referent internacional. Ho seria també el Sinn Fein?
- Això ho podem explicar amb una fotografia. La primera dirigent de fora que va anar a saludar la candidata del Sinn Fein a Irlanda del Nord després de guanyar les eleccions a l'Ulster va ser Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa. I si mirem el programa del Sinn Fein, veiem que destaca el seu programa social per governar. El Sinn Fein ha fet un viatge que l'assimila a l'SNP. Sobre el Partit Nacional Escocès, fem servir el concepte de Marc Sanjaume referit als objectius de l'independentisme democràtic: intentar que cada vegada et voti més gent, intentar governar i alhora avançar en l'horitzó nacional. Aquest triangle que intenta l'SNP és el que volen replicar les tres forces sobiranistes.
"Si mirem el Sinn Fein, veiem que el seu programa destaca les polítiques socials per governar. Ha fet un viatge que l'assimila a l'SNP"
- Ana Pontón sembla una figura referencial.
- És una figura clau. L'hem volguda tenir al pròleg perquè a Catalunya no és tan coneguda i representa aquesta renovació en el codi i les propostes del BNG. Pertany a la força majoritària del Bloc, la Unió del Poble Gallec, que és un partit marxista leninista, a diferència de Beiras i Anxo Quintana. El que és una aposta per no perdre la ideologia, i alhora disputar al PP la Xunta amb un programa de polítiques públiques. Ens presentarà el llibre a Vigo a finals de gener.
- Coneix bé la política gallega.
- Soc mig gallec. Jo vaig néixer aquí, però els meus pares són gallecs i als dos anys van tornar. Vaig créixer a Galícia fins als dotze anys. La meva família ve d'Ourense, on hi ha els Baltar [la nissaga de polítics del PP provincial], que és un fenomen especial. El que recordo és el PP de Fraga, que era molt diferent.
Silvio Falcón: "Ana Pontón és una figura clau". Foto: Ricard Novella
- Com ha vist l'aterratge de Feijóo en la política espanyola?
- Feijóo és un fenomen més urbà. Però crec que qualsevol que hagi seguit la política gallega sabia que Feijóo faria això que està fent. Com a president de la Xunta va tenir consellers de perfil baix. Fins al punt que el PP ha hagut de fer un vídeo per donar a conèixer el seu successor a la Xunta. A Galícia, amb tots els mitjans a favor, molts debats no transcendien. Ara ha de competir a camp obert. Però tant ell com abans Mariano Rajoy són producte del Madrid polític.
- Parleu de la Galeusca política. Hi ha un Galeusca d'escriptors. Com funciona el vincle entre intel·lectuals bascos, gallecs i catalans?
- Ara mateix, l'associació existeix, però no crec que passi pel seu millor moment. En un escenari de més normalització de la llengua gallega, segurament tindríem un escenari diferent, però l'associació d'escriptors gallecs, per exemple, ja té prou feina per treballar per la normalització de la llengua. Hi ha experiències, com l'intercanvi d'articles entre mitjans dels tres països, hi ha més traduccions de llibres, fa uns anys va sortir Pa negre en gallec... Però no hi ha un gran flux.