20
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
18:43h
L'extrema dreta espanta arreu del món. Ha arribat a les institucions de bona part d'Europa i fa camí (cada dia més ferm) per arribar a formar part d'un govern de l'Estat. Però, i a Catalunya? Més enllà del braç català de Vox -enmig de la polèmica per l'entrevista a Macarena Olona el diumenge al prime time de la Sexta-, el paper de l'extrema dreta autòctona és molt limitat, més encara després de la crisi de la Plataforma per Catalunya, que va quedar-se a les portes d'obtenir representació a les eleccions al Parlament del 2010 i el 2019 va acordar dissoldre'ls dins del partit de Santiago Abascal. Però la frustració dins del món independentista en els últims anys, arran de la fi del procés sense la culminació d'una República catalana, ha alimentat moviments d'extrema dreta encara, per ara, molt minoritaris.
Són tan diferents, però, l'extrema dreta espanyolista i la independentista? Si s'agafen els programes de cada banda, el Front Nacional Català (FNC) o Aliança Catalana —forces molt minoritàries dins l'independentisme, però principals dins l'extrema dreta i que han tingut protagonisme en alguns fòrums mentre intenten pouar en el descontentament per fer forat a les institucions— i de Vox, es pot veure com més enllà de la bandera diferent, les propostes polítiques pel que fa a aspectes com la immigració, la seguretat o la identitat no són tan diferents. Què els separa?
La realitat és que el FNC només va aconseguir un regidor el 2019 a l'Ajuntament de Ripoll, amb Sílvia Orriols al capdavant, i a les eleccions al Parlament a les quals s'ha presentat la formació, només ha aconseguit 503 vots el 2019 i 4.976 el 2021. En ambdós casos a una distància enorme d'aconseguir representació a la cambra catalana. La mateixa Orriols va escindir-se del FNC per crear Aliança Catalana, en considerar que la primera formació no era prou agressiva en temes migratoris. De fet, Rius explica que el missatge del FNC és més un "marxem" -d'Espanya- mentre que Aliança Catalana se centra en "fem-los fora" -als immigrants-. En tot cas, el FNC sí que ha intensificat la seva campanya de cara a les municipals i prepara diverses llistes. A Sant Cugat del Vallès, per exemple, té com a cap de llista l'excandidat del Barça Lluís Fernández Alà, que va ser càrrec de confiança d'Unió i va provar sort a Primàries.
Alguns dels dirigents provenen de formacions ultres, però també d'altres espais. El FNC, per exemple, que es va fundar a finals del 90 i es va presentar el 2013 després d'uns anys d'hibernació, usurpava una sigla històrica de l'independentisme que s'havia dissolt el 1990. Entre els que van refundar com a partit d'extrema dreta i xenòfob hi havia un ex dels neonazis de CEDADE i un exdirigent i exregidor de la Plataforma per Catalunya a Olot, però també el seu actual secretari general, Jordi Casacuberta. Aquest havia militat a ERC i a Reagrupament, però també a Estat Català quan el partit estava controlat per elements identitaris i a Unitat Nacional Catalana, que va ser aixopluc de neonazis vinculats als Boixos Nois.
Personalitats vinculades a Junts, l'ANC i el Consell de la República van protagonitzar el passat estiu una trobada amb representants del Front i d'Aliança Catalana per explorar una quarta llista independentista. Aquest és el gran perill. "Coincideixen a defensar que l'única via per arribar a la independència és l'unilateralisme, i per això van a buscar aquests sectors", considera Rius. Per la seva banda, Borràs creu que una part de l'independentisme "no ha vist amb mals ulls" aquestes formacions identitàries, però també recorda que d'altres "l'han intentat sobredimensionar". El FNC va obtenir a les darreres eleccions al Parlament el 0,18% dels vots, però alguns sectors promouen un discurs que encaixa amb la seva oferta. Pot valer d'avís la ràpida evolució de Vox a Espanya. A les eleccions al Congrés de juny de 2016 els ultres van obtenir el 0,2% dels vots al Congrés; a les d'abril de 2019 el 10,2% i 24 escons i a les de novembre d'aquell any el 15,2% i 52 representants.
L'atac al multiculturalisme també es fa evident quan el FNC creu que és un "risc" per a la societat catalana que existeixin "ideologies enfrontades a Occident". Aliança Catalana parla de la "integració" de la immigració a la cultura catalana "perquè els seus fills puguin esdevenir catalans". Per tant, no considera als seus pares catalans, malgrat que visquin i treballin al país o s'hi puguin haver integrat. El desconeixement de la llengua també és un factor de racisme: "Venen que els immigrants no volen parlar el català", apunta Rius.
L'agressivitat contra la immigració, però, assegura Rius que no valdrà a l'extrema dreta per assentar-se a Catalunya. El periodista considera que la societat catalana és "classista, però no racista" i es refereix als atemptats de Barcelona i Cambrils com a mostra d'aquest antiracisme. "Si l'odi a la immigració no va quallar al 17-A, no passarà ara", apunta. Borràs, al seu torn, creu que el discurs antiimmigració no quallarà entre l'independentisme perquè, malgrat que totes les societats tenen el seu punt de racisme, aquest moviment promulga un "nacionalisme inclusiu", i no excloent com el de Vox.
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.
Són tan diferents, però, l'extrema dreta espanyolista i la independentista? Si s'agafen els programes de cada banda, el Front Nacional Català (FNC) o Aliança Catalana —forces molt minoritàries dins l'independentisme, però principals dins l'extrema dreta i que han tingut protagonisme en alguns fòrums mentre intenten pouar en el descontentament per fer forat a les institucions— i de Vox, es pot veure com més enllà de la bandera diferent, les propostes polítiques pel que fa a aspectes com la immigració, la seguretat o la identitat no són tan diferents. Què els separa?
Anecdòtics a Catalunya
Abans de tractar l'extrema dreta independentista, és necessari remarcar que el seu paper és pràcticament anecdòtic a Catalunya. Tant Xavier Rius comJordi Borràs, periodistes experts en l'anàlisi de l'extrema dreta contactats per Nació i col·laboradors del diari, coincideixen en remarcar que no li veuen futur polític: "Estan condemnats a la marginalitat política". "L'extrema dreta a Catalunya es diu Vox i té més 200.000 vots al Parlament", recorda Borràs, que també admet que els partits d'aquesta ideologia han aprofitat el postprocés i el discurs de "traïdors i botiflers" per fer-se veure.La realitat és que el FNC només va aconseguir un regidor el 2019 a l'Ajuntament de Ripoll, amb Sílvia Orriols al capdavant, i a les eleccions al Parlament a les quals s'ha presentat la formació, només ha aconseguit 503 vots el 2019 i 4.976 el 2021. En ambdós casos a una distància enorme d'aconseguir representació a la cambra catalana. La mateixa Orriols va escindir-se del FNC per crear Aliança Catalana, en considerar que la primera formació no era prou agressiva en temes migratoris. De fet, Rius explica que el missatge del FNC és més un "marxem" -d'Espanya- mentre que Aliança Catalana se centra en "fem-los fora" -als immigrants-. En tot cas, el FNC sí que ha intensificat la seva campanya de cara a les municipals i prepara diverses llistes. A Sant Cugat del Vallès, per exemple, té com a cap de llista l'excandidat del Barça Lluís Fernández Alà, que va ser càrrec de confiança d'Unió i va provar sort a Primàries.
Alguns dels dirigents provenen de formacions ultres, però també d'altres espais. El FNC, per exemple, que es va fundar a finals del 90 i es va presentar el 2013 després d'uns anys d'hibernació, usurpava una sigla històrica de l'independentisme que s'havia dissolt el 1990. Entre els que van refundar com a partit d'extrema dreta i xenòfob hi havia un ex dels neonazis de CEDADE i un exdirigent i exregidor de la Plataforma per Catalunya a Olot, però també el seu actual secretari general, Jordi Casacuberta. Aquest havia militat a ERC i a Reagrupament, però també a Estat Català quan el partit estava controlat per elements identitaris i a Unitat Nacional Catalana, que va ser aixopluc de neonazis vinculats als Boixos Nois.
Personalitats vinculades a Junts, l'ANC i el Consell de la República van protagonitzar el passat estiu una trobada amb representants del Front i d'Aliança Catalana per explorar una quarta llista independentista. Aquest és el gran perill. "Coincideixen a defensar que l'única via per arribar a la independència és l'unilateralisme, i per això van a buscar aquests sectors", considera Rius. Per la seva banda, Borràs creu que una part de l'independentisme "no ha vist amb mals ulls" aquestes formacions identitàries, però també recorda que d'altres "l'han intentat sobredimensionar". El FNC va obtenir a les darreres eleccions al Parlament el 0,18% dels vots, però alguns sectors promouen un discurs que encaixa amb la seva oferta. Pot valer d'avís la ràpida evolució de Vox a Espanya. A les eleccions al Congrés de juny de 2016 els ultres van obtenir el 0,2% dels vots al Congrés; a les d'abril de 2019 el 10,2% i 24 escons i a les de novembre d'aquell any el 15,2% i 52 representants.
Nacionalisme inquisitiu
El nacionalisme excloent és, arreu, el pal de paller del discurs de l'extrema dreta. Les formacions independentistes d'aquest ideologia consideren que Catalunya és un territori ocupat per Espanya i França i defensen un estat independent com a via per preservar els costums, les tradicions i la identitat catalanes. Qui no combrega amb aquesta idea, serà acusat de "traïdor". Els territoris històrics també conformen part d'aquest ideari. El FNC planteja en una hipotètica independència, concedir la nacionalitat catalana a ciutadans valencians, balears, aragonesos, de la Catalunya Nord o de l'Alguer. Poc a veure amb la visió moderna i plural que, a partir de la formulació teòrica de Joan Fuster, s'ha donat des dels setanta a la idea dels Països Catalans. "Apel·len a un passat utòpic i d'exaltació de la pàtria", considera Borràs.La immigració, motiu de tots els mals
La immigració com una amenaça és el principi en què l'extrema dreta de tot el món basa el seu discurs, vinculant-ho a la violència. El FNC culpa l'onada migratòria de les últimes dècades d'un teòric "afebliment" de la llengua i el sentiment nacional i afecta el mercat laboral. Els seus perfils a la xarxa amplifiquen els discursos que criminalitzen aquests col·lectius. Proposen restringir l'immigració i només permetre l'entrada de persones qualificades, amb feina i recursos propis. Al seu torn, Aliança Catalana vol retirar-los ajuts públics -que les administracions concedeixen amb criteris de renda i no d'origen- i expulsar-los si es queden sense feina.L'atac al multiculturalisme també es fa evident quan el FNC creu que és un "risc" per a la societat catalana que existeixin "ideologies enfrontades a Occident". Aliança Catalana parla de la "integració" de la immigració a la cultura catalana "perquè els seus fills puguin esdevenir catalans". Per tant, no considera als seus pares catalans, malgrat que visquin i treballin al país o s'hi puguin haver integrat. El desconeixement de la llengua també és un factor de racisme: "Venen que els immigrants no volen parlar el català", apunta Rius.
L'agressivitat contra la immigració, però, assegura Rius que no valdrà a l'extrema dreta per assentar-se a Catalunya. El periodista considera que la societat catalana és "classista, però no racista" i es refereix als atemptats de Barcelona i Cambrils com a mostra d'aquest antiracisme. "Si l'odi a la immigració no va quallar al 17-A, no passarà ara", apunta. Borràs, al seu torn, creu que el discurs antiimmigració no quallarà entre l'independentisme perquè, malgrat que totes les societats tenen el seu punt de racisme, aquest moviment promulga un "nacionalisme inclusiu", i no excloent com el de Vox.
La trampa de la llengua
La llengua és la gran trampa de l'extrema dreta catalana per entrar al debat públic. Tant el Front com Aliança Catalana defensen de manera clara el català com a llengua única, precisament en un moment en què la salut de la llengua es troba pràcticament a l'UCI pel que fa al seu ús social. "Aprofiten un punt feble", assenyala Rius, que critica que aquestes forces defensin blindar-lo a través de decrets i no parlant-ho. Per la seva banda, Borràs apunta el Govern i els partits amb representació parlamentària i considera que l'extrema dreta aprofita la "incompareixença" de l'independentisme institucional en la protecció de la llengua per aixecar-ne la bandera.I el feminisme, què?
Un dels punts en què l'extrema dreta dista més d'altres formacions com Vox és en l'assumpte del feminisme. En els programes del Front o de l'Aliança Catalana no hi ha menció cap aquest moviment i es limiten a parlar del respecte per totes les formes de viure, malgrat defensar el model de família tradicional. Per què a diferència del partit d'Abascal no hi ha un discurs contra el que anomenen ideologia "de gènere"? Borràs torna a referir-se al "nacionalisme no excloent": "L'extrema dreta independentista s'inspira en la dreta radical populista, com Le Pen o Alternativa per Alemanya; i no amb el nacionalcatolicisme de Vox", assenyala.Obsessió per la despesa militar
L'extrema dreta d'aquí i d'allà també troba consens en fer més despesa militar, més encara després de la invasió russa d'Ucraïna. El FNC defensa que un hipotètic estat català hauria de dotar-se d'un exèrcit propi i promulga el dret a la tinença d'armes per part de qualsevol ciutadà. Per què aquesta obsessió militarista? "Defensen la sang i creuen que, si haguéssim tingut exèrcit, no ens haguessin apallissat, Puigdemont hauria abaixat la bandera espanyola de la Generalitat i seríem independents", opina Rius, mentre que Borràs atribueix aquest interès pel fet de "no tenir el monopoli de la força".Com els tractem a Nació?
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.