Més de 1.200 detinguts en el fallit intent d’enderrocar Lula al Brasil

La història tornava a repetir-se aquest diumenge al Brasil, en una situació de caos absolut. Milers de seguidors de l'expresident Jair Bolsonaro van assaltar les principals institucions polítiques i jurídiques del país: la seu del Congrés Nacional, el palau presidencial i la seu del Tribunal Suprem Federal. Després de més de set hores en un escenari pràcticament de revolta, la policia ha aconseguit recuperar el control de la cambra estatal.  A hores d'ara ja hi ha més de 1.200 persones detingudes.

Després de l'atac, l'expresident brasiler d'ultradreta ha sortit a negar qualsevol responsabilitat amb el lideratge dels assaltants i ha assegurat que durant el seu mandat "sempre" ha complert amb la Constitució, "respectant i defensant les lleis, la democràcia, la transparència i la sagrada llibertat". Alhora, ha comparat els atacs a les institucions "amb les manifestacions d'esquerres". Per la seva banda. el ministre de Justícia, Flávio Dino, ha afirmat que Bolsonaro és políticament responsable dels atacs a les institucions democràtiques que han tingut lloc després de setmanes d'amenaces.
 

Objectiu: desmantellar els campaments en favor de Bolsonaro 

El Tribunal Suprem del Brasil ha ordenat aquest dilluns a l'exèrcit del país desmantellar tots els "campaments bolsonaristes" que hi ha al país en un termini de 24 hores. El magistrat Alexandre de Moraes ha recalcat així la importància que aquests campaments -situats en territori aliè a l'exèrcit- siguin completament desmantellats a mesura que la policia arresta "tots els manifestants que encara queden al carrer". 

En una ordre judicial, Moraes ha defensat que "res no justifica l'existència de campaments de terroristes, finançats amb la complaença d'autoritats civils i militars de manera totalment subversiva i sense cap respecte a la Constitució". A més a més, ha alertat que els comandants i alts càrrecs de les forces armades, la policia i el Ministeri de Defensa seran portats davant la justícia en cas que aquests campaments continuïn existint.
 

Volen la intervenció de l'exèrcit i la detenció de Lula

Els manifestants ultres de Bolsonaro havien exigit una intervenció militar per fer fora el recentment escollit cap de l'executiu Luiz Inácio Lula da Silva. Els participants en la marxa, que defensen tesis colpistes, van superar les barreres policials aconseguint, d'aquesta manera, accedir a l'interior de les institucions de l'Estat. Els simpatitzants de Bolsonaro van acampar davant de diferents casernes de les Forces Armades brasileres per exigir un cop d'estat per "salvar el Brasil" i fer fora Lula. Les acampades van començar després de confirmar-se la derrota electoral de Bolsonaro.

 

🚨AGORA: Bolsonaristas invadem o Palácio do Planalto, prédio onde o presidente Lula trabalha.
pic.twitter.com/5A3yYmP2Rf

— CHOQUEI (@choquei) January 8, 2023

El president pren el control de la policia a Brasília

Lula da Silva va reaccionar ràpidament als disturbis i va signar un decret perquè el govern federal assumís les competències de seguretat al districte federal de Brasília. Des de l'estat de Sao Paulo, on Lula havia viatjat per supervisar els estralls causats per les inundacions que viu el país, el mandatari va condemnar en una compareixença la violència "sense precedents" de les últimes hores.

També es va voler referir als participants en les protestes com a "vàndals" i va recordar les seves pròpies derrotes electorals. "Els trobarem i els castigarem", va afirmar el president, abans de llegir de viva veu els detalls d'un decret que implica la intervenció sobre les competències que teòricament li competeixen a Brasília, la labor de les quals havia estat posada en dubte després del caos viscut als carrers de la capital.

⚡️🇧🇷 ATAQUE A LA DEMOCRACIA EN BRASIL

Bolsonaristas logran ingresar al Congreso brasileño, su objetivo es tomar ambas cámaras.pic.twitter.com/Qwx0M4hZjS

— Nicolás de León (@salocinuy) January 8, 2023

  

"No s'imposaran"

Justament fa uns dies el ministre de Justícia va dir haver mantingut contactes amb els governadors del país per abordar "actes antidemocràtics" que havien ocorregut, en clara referència a les manifestacions de rebuig a la presa de possessió de Lula. "Volem que la llei prevalgui i no hi hagi crims. Soc a Brasília. Espero que no hi hagi actes violents i que la policia no hagi d'actuar. La presa del poder només pot passar el 2026, després d'unes noves eleccions", ha argumentat. Just després dels incidents, segons ha informat el diari Folha de Sao Paulo, Flávio va advertir que els intents "absurds" de donar un cop d'estat "no s'imposaran". 

El president del Senat, Rodrigo Pacheco, ha criticat les accions dels manifestants i ha advertit que "han de patir amb urgència el rigor de la llei". A les xarxes socials ha penjat una publicació en què ha informat que van estar en contacte "permanent" amb el governador del Districte Federal, Ibaneis Rocha -ara destituït-, que li va dir que "està concentrant els esforços de tot l'aparell policial per controlar la situació". 

Mentrestant, el portaveu del bloc del Govern en el Congrés, Randolfe Rodrigues, ha advocat per la unió dels demòcrates davant aquest atac de "terroristes" i ha afegit que "els antidemòcrates criminals no poden caminar lliurement. No cal tolerar els intolerants. Esperem la dura aplicació de la llei a tots els implicats en les accions", ha apuntat.

Altres notícies que et poden interessar ​



​

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor