04
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
12:19h
L'evidència de la nova estratègia dels bancs -tancar oficines i arrossegar la clausura dels caixers automàtics- ha empès l'Ajuntament de Barcelona a presentar un pla de ciutat per recuperar aquest servei. Així, l'estratègia municipal ha decidit lligar la denúncia d'alguns barris, especialment els envellits, per falta de punts d'accés a l'efectiu amb la negociació institucional amb les entitats bancàries. D'aquest estira-i-arronsa ha acabat sortint la proposta del govern Colau-Collboni: cedir espai públic a llocs de pas perquè s'hi ubiquin nous terminals i capgirar la tendència a la baixa dels darrers anys.
Això inclou quioscos, estacions de metro i ara també mercats municipals. Les empreses, sigui el banc o les propietàries de caixers independents tipus ATM, podran plantar el seu caixer a espais municipals sense pagar lloguer -com sí que es fa quan es col·loquen a negocis privats-. A canvi, l'Ajuntament no haurà de fer cap inversió i els veïns recuperen punts d'accés a diners en metàl·lic. Així, en total, entre 2022 i 2023 es preveu incorporar 161 caixers nous a la ciutat, segons ha informat el consistori.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat el pla de Barcelona com una resposta a l'escletxa digital present amb la gent gran, que fa que "1 de cada 3 persones de més de 65 anys" no faci ús dels serveis bancaris digitals i que en canvi necessita els caixers físics per retirar diners o fer altres operacions bancàries. Aquesta realitat xoca amb el ritme que ha viscut la ciutat els darrers anys, ja que entre 2018 i 2021 es va passar de 1.214 caixers bancaris a la via pública a només 717, un descens del 40%.
Amb aquest panorama, Collboni ha brandat un temps de negociacions "amb totes les entitats bancàries" per disposar caixers a una prova pilot que implica quatre mercats municipals, els del Besòs, el de Sants, el de La Llibertat i el de Sant Antoni. Malgrat aquestes converses, el representant municipal ha volgut deixar clar que només el Banc Santander s'ha avingut a participar de la prova, que la idea és que en el futur s'estengui a altres mercats. Una implantació que també servirà els paradistes per ingressar diners, ha apuntat Collboni.
Amb tot, l'objectiu del conjunt del pla és que l'any acabi sense que cap barri es quedi sense punt de retirada de metàl·lic. El gruix dels nous caixers tindrà lloc als quioscos -un espai municipal en concessió als paradistes- després d'un acord que es va segellar també amb l'Associació de Venedors de Premsa. Seran 125 nous terminals, i en aquest cas correspondran a empreses de caixers independents. No seran de cap entitat bancària. A més dels quatre nous punts als mercats, també s'arribarà als 32 caixers a la xarxa d'estacions de TMB, sumant-ne 11 als 21 actuals. Les parades de metro on es trobaran aquests terminals són Sant Andreu, Mercat Nou, Pompeu Fabra, Canyelles, Roquetes, Alfons X, Trinitat Nova, Ernest Lluch, Vall d'Hebron, Coll Teixionera i Cornellà Centre.
Sigui com sigui, la proposta barcelonina s'ha presentat com un cavall de batalla pione contra la desertització dels serveis bancaris. "Som l'única gran ciutat d'Espanya que hem fet una cosa similar", ha brandat Jaume Collboni, des del Mercat del Besòs, on la presentació de la mesura ha servit també d'aplec de socialistes. Dels vuit regidors que té la formació a l'Ajuntament, cinc d'ells han format part de la presentació. A més del cap de files, s'hi ha pogut veure Laia Bonet, Joan Ramon Riera, Montserrat Bellerín i David Escudé. Per contra, no hi havia cap representant dels comuns, el soci de govern.
A peu de mercat, les usuàries més veteranes del mercat responien. "Està bé. És un remei casolà. No és per tirar coets, perquè haurem de pagar la comissió cada vegada que l'utilitzem, perquè aquí molt poca gent és del Santander. I perquè no podrem fer moltes operacions del banc. Però almenys pot tenir alguna utilitat", resumia Ana Canillas, veïna del Besòs. "És que no hi ha res de caixers, he de caminar moltíssim", afegia Araceli Salvador.
Això inclou quioscos, estacions de metro i ara també mercats municipals. Les empreses, sigui el banc o les propietàries de caixers independents tipus ATM, podran plantar el seu caixer a espais municipals sense pagar lloguer -com sí que es fa quan es col·loquen a negocis privats-. A canvi, l'Ajuntament no haurà de fer cap inversió i els veïns recuperen punts d'accés a diners en metàl·lic. Així, en total, entre 2022 i 2023 es preveu incorporar 161 caixers nous a la ciutat, segons ha informat el consistori.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat el pla de Barcelona com una resposta a l'escletxa digital present amb la gent gran, que fa que "1 de cada 3 persones de més de 65 anys" no faci ús dels serveis bancaris digitals i que en canvi necessita els caixers físics per retirar diners o fer altres operacions bancàries. Aquesta realitat xoca amb el ritme que ha viscut la ciutat els darrers anys, ja que entre 2018 i 2021 es va passar de 1.214 caixers bancaris a la via pública a només 717, un descens del 40%.
Amb aquest panorama, Collboni ha brandat un temps de negociacions "amb totes les entitats bancàries" per disposar caixers a una prova pilot que implica quatre mercats municipals, els del Besòs, el de Sants, el de La Llibertat i el de Sant Antoni. Malgrat aquestes converses, el representant municipal ha volgut deixar clar que només el Banc Santander s'ha avingut a participar de la prova, que la idea és que en el futur s'estengui a altres mercats. Una implantació que també servirà els paradistes per ingressar diners, ha apuntat Collboni.
Amb tot, l'objectiu del conjunt del pla és que l'any acabi sense que cap barri es quedi sense punt de retirada de metàl·lic. El gruix dels nous caixers tindrà lloc als quioscos -un espai municipal en concessió als paradistes- després d'un acord que es va segellar també amb l'Associació de Venedors de Premsa. Seran 125 nous terminals, i en aquest cas correspondran a empreses de caixers independents. No seran de cap entitat bancària. A més dels quatre nous punts als mercats, també s'arribarà als 32 caixers a la xarxa d'estacions de TMB, sumant-ne 11 als 21 actuals. Les parades de metro on es trobaran aquests terminals són Sant Andreu, Mercat Nou, Pompeu Fabra, Canyelles, Roquetes, Alfons X, Trinitat Nova, Ernest Lluch, Vall d'Hebron, Coll Teixionera i Cornellà Centre.
Sigui com sigui, la proposta barcelonina s'ha presentat com un cavall de batalla pione contra la desertització dels serveis bancaris. "Som l'única gran ciutat d'Espanya que hem fet una cosa similar", ha brandat Jaume Collboni, des del Mercat del Besòs, on la presentació de la mesura ha servit també d'aplec de socialistes. Dels vuit regidors que té la formació a l'Ajuntament, cinc d'ells han format part de la presentació. A més del cap de files, s'hi ha pogut veure Laia Bonet, Joan Ramon Riera, Montserrat Bellerín i David Escudé. Per contra, no hi havia cap representant dels comuns, el soci de govern.
A peu de mercat, les usuàries més veteranes del mercat responien. "Està bé. És un remei casolà. No és per tirar coets, perquè haurem de pagar la comissió cada vegada que l'utilitzem, perquè aquí molt poca gent és del Santander. I perquè no podrem fer moltes operacions del banc. Però almenys pot tenir alguna utilitat", resumia Ana Canillas, veïna del Besòs. "És que no hi ha res de caixers, he de caminar moltíssim", afegia Araceli Salvador.