1 de 10
Dades

Radiografia de l'empleat públic: quants n'hi ha i què fan? En són molts?

Catalunya té 380.000 treballadors de l'administració, però és el territori de l'Estat on n'hi ha menys en relació a la seva població

Els docents són el principal col·lectiu d'empleats de la Generalitat. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona | 14 de gener de 2023 a les 20:30 |
Un cop més, els empleats públics han tornat a ser notícia en diversos moments de l'any. Ja sigui per vagues sectorials a la sanitat i l'educació, l'avenç en el procés d'estabilització dels interins o pel recent anunci conforme els funcionaris estatals seran avaluats anualment. Ara bé, què se'n sap realment dels treballadors de l'administració? Quants en són i què fan? A la resta de l'Estat i d'Europa n'hi ha més o menys? Quin tipus de vincle laboral tenen?

A Catalunya, hi ha uns 380.000 empleats públics, però de perfils n'hi ha de molts tipus. Així, la majoria treballen per la Generalitat (un 60%), mentre que una cinquena part ho fan pels ajuntaments. Molt per darrere, tant l'Estat com les diverses universitats públiques tenen uns 25.000 treballadors cadascun al país, per davant dels consells comarcals i altres òrgans supralocals com mancomunitats o l'Àrea Metropolitana (uns 13.000) i les quatre diputacions (poc més de 6.000).

Quants empleats té cada administració a Catalunya, en quins àmbits i amb quina vinculació?


No hi ha dades de l'administració de l'Estat pel que fa a vinculació laboral


Ara bé, malgrat que a vegades s'utilitza el terme de "funcionari" per fer referència a tots els empleats públics, la realitat és ben diferent, ja que escassament un 40% ho són, uns 140.000 (sense comptar la plantilla de l'administració de l'Estat, d'on no es disposa de dades). En canvi, uns 75.000 són interins, treballadors que ocuparien places reservades per a funcionaris teòricament de forma temporal fins poder convocar les oposicions corresponents. Aquesta temporalitat, però, sovint s'allarga uns quants anys, cosa que ha comportat un revés europeu que ha obligat al procés extraordinari d'estabilització.

A banda, prop d'un altre 40% d'empleats públics té una relació laboral via contracte, com la del sector privat, dels quals prop de dos terços són indefinits i l'altre terç, temporals. Es tracta d'una fórmula molt limitada a la Generalitat estricta, però majoritària a les seves empreses i altre sector públic, així com també afecta a quasi la meitat dels treballadors del món local i a la majoria dels casos a les universitats, si s'hi computa la figura especial del professor associat. Finalment, també hi ha uns 2.700 alts càrrecs i eventuals (càrrecs de confiança), d'elecció sovint més discrecional per part dels governants. La figura del treball per a tota la vida al sector públic després d'una oposició, per tant, no és hegemònica.

De la mateixa manera, sovint l'arquetip que s'imagina a l'hora de pensar en un empleat públic és el de l'administratiu, fins i tot a vegades vinculat pejorativament a la burocràcia. I malgrat que un 44% efectivament es dediquen a l'àmbit de l'administració i serveis, això es deu a que és la tasca que més recursos requereix a ajuntaments, consells comarcals i diputacions. En aquesta categoria, a més, també s'hi inclouen prestadors de serveis com educadors socials, cuidadors de residències, mestres de llars d'infants o el personal del transport públic. Així i tot, a la Generalitat només representen un de cada quatre empleats, ja que la majoria són docents, sanitaris o mossos.

A nivell territorial, quin és el municipi amb més empleats públics? Destaca clarament Sant Esteve Sesrovires, amb 260 per cada 1.000 habitants o, el que és el mateix, un treballador de l'administració (no necessàriament resident al poble) per cada quatre veïns. Com pot ser això? Bàsicament, per la presència dels centres penitenciaris de Brians 1 i 2. Ocorre un fet similar al Catllar, on la presó de Mas d'Enric el catapulta en segon lloc. Per evitar aquests biaixos, és més útil analitzar millor la ràtio d'empleats del mateix ajuntament o, millor encara, els dedicats específicament a l'administració i serveis (alguns tenen policia local, per exemple, i això distorsiona les dades). Es pot fer als següents mapa i taula.

Quants empleats públics hi ha cada municipi? I quants són de l'Ajuntament i de la Generalitat?


No es computen els possibles treballadors de consells comarcals, diputacions o administració de l'Estat


En tot cas, cal tenir en compte que la xifra d'empleats que apareix representa la quantitat de persones que treballen a cada municipi, independentment de la quantitat d'hores que ho facin. Per això, hi ha casos curiosos com el de Savallà del Comtat, un poble de la Conca de Barberà de 52 habitants i amb 5 empleats a l'Ajuntament. Un de cada deu veïns treballa al consistori? No, en realitat és un miratge, ja que, segons indica l'Ajuntament a aquest mitjà, es tracta d'una secretària interventora a un terç de jornada, una administrativa a mitja jornada i tres peons a temps parcial que, entre tots, sumen menys d'una jornada completa. Un d'ells, de fet, només hi dedica dues hores i mitja a la setmana per netejar l'edifici. Compte, doncs, amb les conclusions precipitades.

Pel que a les comarques, les dues amb una ràtio superior de treballadors públics són l'Aran i l'Alta Ribagorça, amb 74 per cada 1.000 habitants (triplicant el Maresme o el Baix Penedès) però per motius diferents. En el primer cas, perquè el Conselh Generau d'Aran ocupa 373 persones, molt més que qualsevol consell comarcal, ja que aquest no ho és, sinó que es tracta d'un òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran, amb competències pròpies i especials. Quant a l'Alta Ribagorça, en canvi, sobretot es tracta d'empleats públics de la Generalitat, no tant perquè en siguin molts (205), sinó perquè la població de la comarca és reduïda i, per tant, la ràtio apareix més alta.

Quants empleats públics hi ha cada comarca? I quants són de l'Ajuntament, el consell comarcal i de la Generalitat?


No es computen els possibles treballadors de diputacions o administració de l'Estat

La Generalitat ocupa la majoria de treballadors públics del país i també és l'administració més transparent pel que fa a la seva plantilla, actualitzant-ne dades detallades mensualment, cosa que permet analitzar millor a quins col·lectius afecta més l'interinatge. Es tracta de dades que no inclouen el sector públic (excepte l'Institut Català de la Salut) i evidencien que, malgrat que quasi la totalitat de mossos, bombers, agents rurals i treballadors de presons són funcionaris, els interins en són més entre sanitaris i administratius i molt presents entre els docents i l'àmbit de la justícia.

Així mateix, pel que fa a grups d'edat, el col·lectiu de sanitaris és el més jove i l'únic en què la majoria de treballadors té menys de 45 anys. S'hi acosten també els docents, mossos i bombers. En canvi, escassament poc més del 15% d'agents rurals té 44 anys o menys, mentre que les plantilles de presons, justícia i administració i serveis estan també més envellides i amb pocs empleats joves.

Quin vincle laboral té cada col·lectiu d'empleats de la Generalitat? I quins grups d'edat són majoritaris a cadascun?


Només s'inclouen els treballadors de la Generalitat, d'ens autònoms i de l'ICS, però no de la resta de sector públic o altres administracions


Tota aquesta quantitat de treballadors públics en són molts o pocs? Una manera de valorar-ho és comparar les xifres amb l'entorn immediat i, a nivell autonòmic, Catalunya és la comunitat on n'hi ha menys, escassament 43 per cada 1.000 habitants, just per sota de les Illes Balears (50) i el País Valencià (51), però és que fins i tot Extremadura duplica la ràtio catalana, amb 86 treballadors públics per cada 1.000 persones. Això es deu a que Catalunya és el territori on proporcionalment hi ha menys empleats de l'administració de l'Estat (es concentren sobretot a Madrid) i la segona on n'hi ha menys del govern autonòmic (malgrat gestionar més competències que la majoria), només per sobre de les Balears. Pel que fa als ajuntaments, els catalans tenen unes plantilles similars a la mitjana estatal.

Aquestes xifres tan baixes responen en bona mesura a que Catalunya presenta un dels nivells més elevats de l'Estat pel que fa a concertació de l'educació i la sanitat amb el sector privat. Això no vol dir necessàriament que menys treballadors s'encarreguin de feina similar, sinó que bona part dels mestres i sanitaris que efectuen el servei públic estan contractats en realitat per una entitat privada que factura a la Generalitat. Així i tot, si es computen només els treballadors estrictes de les conselleries, el govern català encara se situa a la franja baixa d'empleats públics, amb 3,8 per cada 1.000 habitants, essent el País Valencià el més auster (2,5) i, de nou, l'executiu d'Extremadura en té molts més que la Generalitat (12,1), així com els de La Rioja (8,9) o Castella i Lleó (8,3).

Quants empleats públics hi ha a cada comunitat i província i per quines administracions treballen?


Totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada territori


A més, si s'allunya la lupa i s'observen les plantilles de les administracions dels diversos estats europeus, Espanya també se situa entre aquells que en tenen menys. Amb 67 per cada 1.000 habitants, només supera Itàlia, Alemanya, Suïssa i Països Baixos, mentre que els països nòrdics en tenen molts més, duplicant llargament la ràtio espanyola Noruega (159), Dinamarca (142) i Suècia (141). Això es deu sobretot a una major implantació de l'estat del benestar, molt millor dotat que al centre i sud del continent.

De fet, si només es tenen aquells empleats públics dedicats a l'administració i la seguretat, les diferències entre regions europees es redueix molt, tot i que Espanya es manté per sota la mitjana. En definitiva, per tant, Catalunya és el territori amb menys treballadors públics d'un estat que, al seu torn, es troba en la franja baixa del continent. Amb aquestes dades costa afirmar que l'administració catalana tingui molts treballadors.

Quants treballadors públics hi ha a cada estat d'Europa i quants es dediquen a l'administració i defensa?


Totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada territori


Finalment, malgrat que és discutible que la descentralització sigui realment elevada a Espanya a nivell competencial i fiscal, sí que ho és pel que fa a recursos humans. Segons un estudi de l'OCDE, es tracta d'un dels estats en què l'administració central gestiona un percentatge més baix del total d'empleats públics, només per sobre de Suïssa, Alemanya, Bèlgica i Suècia. Espanya i els dos primers estats anteriors, com s'ha assenyalat anteriorment, són també tres dels cinc amb menys plantilla pública d'Europa, fet que podria qüestionar algun tòpic conforme la descentralització comporta més hipertròfia a l'administració.

En concret, l'administració central de l'Estat ocupa el 19% de treballadors públics, mentre que els ajuntaments i altres ens locals disposen del 22% i els governs autonòmics, el 59%. L'excés d'interins, a més, és un problema que afecta sobretot aquestes darreres administracions, mentre els consistoris municipals són els que més contractes laborals firmen. Totes les dades es poden consultar al següen gràfic.

Quants empleats públics treballen per cada nivell de l'administració i amb quina vinculació laboral, a l'Estat?


Les dades concretes apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada requadre

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Arxivat a:
Dades, Política
Participació