Pere Aragonès no té data per a la reunió de la taula de diàleg que s'havia de celebrar abans d'acabar el 2022. I
Pedro Sánchez,
enredat en la seva pugna pel poder judicial amb el PP,
afirma que
la reforma del codi penal ha "acabat" el procés mentre obvia el conflicte polític de fons. Però per al president no és una situació nova ("es va dir que era impossible derogar la sedició, es va dir que era impossible modificar el delicte de malversació") i sosté que "perseverar és clau per avançar". Insistir en
"el diàleg, la negociació i l'acord" per construir "una via democràtica". I la seva proposta és
l'acord de claredat que permeti votar la independència i al que vol
"donar forma" aquest 2023, si més no Catalunya endins.
Així ho ha afirmat en el
discurs de Nadal, emès la nit de Sant Esteve a través de TV3 i de Catalunya Ràdio i que s'ha gravat des de la sala de llevant de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona. Aragonès ha volgut enviar un
missatge positiu i de "confiança" malgrat el context de debilitat del seu Govern, la negativa de Sánchez a obrir la carpeta del referèndum i
els més que inconvenients que Junts, el PSC i la CUP posen a la seva estratègia, que per ara només troba receptivitat en els comuns.
Els fruits de la taula de diàleg
El seu
optimisme es fonamenta en els precedents. "El diàleg i la negociació per resoldre el conflicte polític amb l'Estat
comença a aportar els seus fruits", ha dit sobre els pactes de la taula de diàleg d'aquest desembre. "Aquests passos endavant milloren la situació del conjunt de represaliats de l'1-O i són un pas imprescindible per avançar cap a
aconseguir els efectes de l'amnistia per posar fi a tota forma de repressió", ha afirmat. L'any passat, també en el discurs de Nadal,
va avisar que si el diàleg amb l'Estat no donava "resultats tangibles" caldria "construir alternatives".
I, malgrat adversitats com ara el
trencament del Govern per la marxa de Junts o l'escàndol d'espionatge amb Pegasus, les contrapartides, per bé que qüestionades per una part de l'independentisme, han arribat. D'aquí que Aragonès afirmi que vol incidir en la via negociada per fer "
un camí ampli per on pugui caminar tothom": "Hi ha un ampli consens sobre resoldre el conflicte votant", ha assegurat. I d'això se'n deriva l'aposta per, aquest 2023, i malgrat el
context electoral amb les municipals primer i les espanyoles després, "impulsar un debat, una gran conversa, amb el conjunt de la societat per donar forma i visualitzar aquest
consens intern sobre quan Catalunya ha de poder tornar a exercir el dret a decidir".
Un exercici que, en tant que acordat amb l'Estat i "malgrat les dificultats que caldrà superar", haurà de ser més exitós i, per tant, vinculant que el del
9-N i l'1-O. Així, ha afirmat que la proposta catalana ha de ser àmplia per poder pressionar de forma efectiva l'Estat i fixar "
en quines condicions s'ha de tornar a votar perquè aquesta vegada totes les parts s'hi sentin incloses i tothom accepti el resultat". Unes mancances dels processos anteriors que assumeix la majoria de l'independentisme però no la seva totalitat. ERC ha proposat un referèndum
amb un mínim de 50% de participació i 55% de sí. L'1-O va votar el 43% del cens.
"Incloent a tothom"
Si el 2021 va ser el de la seva arribada al Govern i els indults; el 2022 ha estat el del trencament amb Junts i la reforma del codi penal; el 2023 ha de ser l'any de
consolidació a la presidència i d'obrir la carpeta del dret a decidir "trobant una
solució a la incapacitat de l'Estat de donar resposta a una àmplia majoria". En el seu cas "per decidir independència", però "incloent a tothom" a través d'un acord de claredat que necessitarà un ampli consens primer a Catalunya i que ha presentat com un "camí ample".
En el mentrestant hi ha
altres urgències. Socials i també polítiques. Les polítiques estan marcades pels
pressupostos, que Aragonès intenta tirar endavant
amb els seus antics socis de Junts o amb el PSC, a qui ERC ja ha facilitat l'aprovació dels comptes de l'Estat i dels de Barcelona. L'executiu
té lligats els vots dels comuns, però és encara lluny de la majoria absoluta necessària. "
Cal que estiguem a l'altura i fem possible el nou pressupost", ha dit fent una crida a un "acord de responsabilitat" que passa per "no demorar més la seva decisió" després que s'hagi activat ja
la pròrroga dels comptes de 2022.
Setmana amb l'agenda neta
El president es reservava aquesta setmana per convocar un
consell executiu extraordinari per aprovar els comptes si aconseguia aviat un preacord amb el PSC o Junts, o per
reunir la taula de diàleg. Cap de les dues convocatòries té, per ara, perspectives de prosperar abans de tancar l'any.
Aragonès ha fet notar que, malgrat que els suports polítics es fan esperar, sí que
té l'aval de sindicats i patronals, del tercer sector social, dels sindicats d'agricultors i de les entitats del món de la cultura. El president s'ha mostrat satisfet per la marxa de l'economia catalana, més encara després d'haver deixat enrere la pandèmia. Com a dades positives ha assenyalat
l'atur, el rècord d'exportacions i l'increment de la inversió estrangera.
Funcionaris sí, però no les vagues
Tot plegat, ha dit, un context que no és fàcil, però que dona elements per "alimentar la
confiança en nosaltres mateixos i estimula a alçar la mirada". Aragonès ha agraït "la dedicació dels servidors públics", però ha obviat les
convocatòries de vagues a la sanitat i a l'educació d'aquest gener. Sí que ha fet esment a mesures socials del seu govern com ara el bo social tèrmic o la gratuïtat de l'antic P2 per a totes les famílies.
Envoltat de vells volums a l'edifici gòtic, Aragonès ha optat més per la prosa que no pas per la lírica i, amb solemnitat, ha volgut
encomanar esperança i exhibir agenda política. Una proposta, la de
l'acord de claredat, que, si bé sap que tindrà enormes dificultats per avançar, s'incardina en una via d'acord que ara és
la que concita més suports ciutadans segons els sondejos.
Discurs de Nadal Sant Esteve 2022 by naciodigital on Scribd
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor