23
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:41h
El govern municipal liderat per Ada Colau, i en coalició amb la llista socialista de Jaume Collboni, ha aconseguit aprovar oficialment els pressupostos per al 2023 amb una votació en el ple de l'Ajuntament de Barcelona en què ERC s'ha abstingut per facilitar l'avenç dels comptes. La resta de l'oposició ha votat en contra, però l'aritmètica dels grups majoritaris ha permès tenir uns nous comptes. Això suposa acabar el mandat amb un pòquer de pressupostos, ja que el govern municipal ha aconseguit teixir acords per aprovar uns nous comptes anuals les quatre vegades que s'ho ha proposat. "No passava des de feia dos mandats", ha reivindicat el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni. També els ha presentat com "els pressupostos dels acords".
Ara bé, entre els socis de govern també hi ha hagut també una certa ambivalència en la presentació del relat de qui ha fet possible que els pressupostos tirin endavant. Mentre que Collboni ha reivindicat que tots els grups de l'oposició han votat a favor dels comptes municipals en algun moment del mandat (ERC, Junts, Barcelona pel Canvi/Valents i PP) a excepció de Ciutadans, Colau ha reubicat el missatge. "Hem aprovat quatre pressupostos amb Esquerra Republicana" i no amb una "tria variable", ha apuntat. "Tots els que hem seguit de prop la negociació de pressupostos sabem que els continguts s'han aprovat sempre amb Esquerra Republicana", ha afegit.
Al seu torn, a més de recordar que la facilitació als pressupostos l'han fet després d'acordar un pla de xoc social de 100 milions d'euros, el líder d'ERC, Ernest Maragall, ha marcat distàncies amb l'eufòria del govern. Especialment, després que tant Collboni (PSC) com Jordi Martí (comuns) hagin destacat que els nous comptes -que superen els 3.600 milions d'euros- suposen disposar de 1.000 milions d'euros més que l'any 2015. El cap de files dels republicans ha apuntat que si es té en compte la inflació, l'augment de la inversió real queda relativitzada. "Menys cofoismes", ha etzibat Maragall poc després de denunciar que aquesta pujada dels milions dedicats no es veu reflectida en "la valoració que fa la ciutadania de la gestió del govern municipal". Al darrer baròmetre municipal, el 52,7% dels barcelonins creia que la ciutat havia empitjorat i el 28,7% opinava que havia millorat.
També s'ha queixat el regidor de Junts Ferran Mascarell, que ha considerat que existeix una "pressió fiscal inassumible per a moltes famílies i pimes" i que ha aprofitat també per furgar en les divisió del govern municipal, que ja ha expressat posicions contraposades en debats clau "com les superilles". En el seu torn, l'encara portaveu de Ciuadans, Paco Sierra, ha recordat "l'estocada fiscal" que atribueix al govern municipal l'any 2019 i ha denunciat que des de llavors "de mitjans el barcelonins paguen més de 200 euros al mes". També Josep Bou, del PP, ha denunciat que amb la irrupció dels comuns i socialistes hi hagi hagut un "fort augment de l'IBI" o de "la tarifa de l'aigua" o "la taxa del clavegueram".
Ara bé, entre els socis de govern també hi ha hagut també una certa ambivalència en la presentació del relat de qui ha fet possible que els pressupostos tirin endavant. Mentre que Collboni ha reivindicat que tots els grups de l'oposició han votat a favor dels comptes municipals en algun moment del mandat (ERC, Junts, Barcelona pel Canvi/Valents i PP) a excepció de Ciutadans, Colau ha reubicat el missatge. "Hem aprovat quatre pressupostos amb Esquerra Republicana" i no amb una "tria variable", ha apuntat. "Tots els que hem seguit de prop la negociació de pressupostos sabem que els continguts s'han aprovat sempre amb Esquerra Republicana", ha afegit.
Al seu torn, a més de recordar que la facilitació als pressupostos l'han fet després d'acordar un pla de xoc social de 100 milions d'euros, el líder d'ERC, Ernest Maragall, ha marcat distàncies amb l'eufòria del govern. Especialment, després que tant Collboni (PSC) com Jordi Martí (comuns) hagin destacat que els nous comptes -que superen els 3.600 milions d'euros- suposen disposar de 1.000 milions d'euros més que l'any 2015. El cap de files dels republicans ha apuntat que si es té en compte la inflació, l'augment de la inversió real queda relativitzada. "Menys cofoismes", ha etzibat Maragall poc després de denunciar que aquesta pujada dels milions dedicats no es veu reflectida en "la valoració que fa la ciutadania de la gestió del govern municipal". Al darrer baròmetre municipal, el 52,7% dels barcelonins creia que la ciutat havia empitjorat i el 28,7% opinava que havia millorat.
El clam de l'oposició per abaixar impostos
Al marge del sentit del vot d'aquests nous comptes, que ja s'havien anat anunciant o deixant intuir els darrers dies, el debat del consell plenari ha servit per exhibir preocupacions a una banda i l'altra del govern municipal. Així, al marge d'una ERC centrada a denunciar una gestió deficient per part de l'executiu Colau-Collboni, l'oposició ho ha tingut clar: els retrets repetits durant tot el mandat i concentrats en el debat d'aquest divendres han posat el focus sobre els impostos i taxes municipals. Sobretot, per reclamar que es rebaixi la pressió fiscal en moments de crisi. "Ho estan fent a tot Europa", ha exclamat la portaveu del grup Valents, Eva Parera.També s'ha queixat el regidor de Junts Ferran Mascarell, que ha considerat que existeix una "pressió fiscal inassumible per a moltes famílies i pimes" i que ha aprofitat també per furgar en les divisió del govern municipal, que ja ha expressat posicions contraposades en debats clau "com les superilles". En el seu torn, l'encara portaveu de Ciuadans, Paco Sierra, ha recordat "l'estocada fiscal" que atribueix al govern municipal l'any 2019 i ha denunciat que des de llavors "de mitjans el barcelonins paguen més de 200 euros al mes". També Josep Bou, del PP, ha denunciat que amb la irrupció dels comuns i socialistes hi hagi hagut un "fort augment de l'IBI" o de "la tarifa de l'aigua" o "la taxa del clavegueram".
Per contra, ha passat gairebé desapercebuda la proposta de noves ordenances fiscals, que també s'han aprovat i que congelen els gravàmens, incorporen una tarifa plana per pagar de manera prorrogada i manté la bonificació del 75% a la taxa de terrasses. En aquest cas, la pressió d'ERC ha ampliat del 30% al 36% la bonificació de la taxa del sistema de recollida porta a porta.