L'any 2022 diu adeu però els canons continuen retronant a
Ucraïna sense que s'entrevegi, ara per ara, una via de sortida al conflicte. Aquest any serà, per damunt de cap altre fet, el de la invasió russa d'Ucraïna, iniciada el 24 de febrer. Un esdeveniment que n'ha generat d'altres o els ha agreujat, des de la crisi inflacionària als problemes en la cadena de subministraments energètics. Del conflicte a l'est han sorgit també dinàmiques fins ara insospitades, com l'extensió de l'
OTAN, una recuperació del lligam atlàntic i una creixent tensió d'Occident amb Pequín.
Però el 2022 també ha tingut altres focus d'interès, des de la crisi institucional a la radicalització de la dreta en el cas de l'estat espanyol, l'èxit de la pel·lícula Alcarràs, el nou àlbum de
Rosalía o el triomf de l'Argentina en un Mundial celebrat enmig de les crítiques al despòtic emirat de
Qatar. Un any també que ha acomiadat l'"eterna" Elisabet II del Regne Unit i ha vist arribar a l'escena internacional noves estrelles com
Gabriel Boric o
Gustavo Pietro. Aquestes són algunes de les paraules i noms clau d'un 2022 que s'acomiada.
A d'Alcarràs
Finalment, Alcarràs no serà a Hollywood. L'Acadèmia del Cine nord-americana no l'ha inclòs en el llistat final que competirà per les estatuetes dels Oscar, que celebraran la seva edició 95. Però això no vol dir que la pel·lícula dirigida per
Carla Simón no hagi estat un dels fenòmens culturals de l'any. El film, un cant a la terra i a la voluntat de reeixir enmig de les pitjors condicions, protagonitzada en part per actors no professionals, ha estat un èxit de públic i de crítica. Va obtenir l'
Os d'Or al Festival de Berlín i seleccionada en tres categories dels
Premis Europeus de Cinema. Simón ja va excel·lir amb una pel·lícula seva anterior,
Estiu 1993.
B de Boric
L'11 de març va prendre possessió de la presidència de Xile
Gabriel Boric, un polític d'ascendència catalana que va assolir el mandat amb un programa nítidament d'esquerres després d'anys de polítiques neoliberals i molta
convulsió social. Amb Boric entra a la Moneda un dirigent forjat en les lluites socials i aliè a la classe dominant tradicional. Això en un país molt dividit políticament i social. Boric ha iniciat el seu govern amb un to moderat. El rebuig el mes de setembre a un projecte trencador de Constitució mostra a les clares les dificultats que haurà d'afrontar en un context en què amb el retorn de Lula al Brasil i el triomf de
Gustavo Petro a Colòmbia, l'esquerra recupera posicions al continent. De Boric s recorda la condemna que va fer a la repressió policial l'1-O.
C de Casado
La de
Pablo Casado ha estat un dels casos de "desaparició" política més espectaculars dels darrers anys. L'exlíder del PP
es va embolicar amb una pugna ferotge amb
Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid i un dels poders fàctics de l'ala més radical de la dreta espanyola.
L'obertura d'un expedient per part de la direcció del partit per un cas de comissions rebudes pel germà d'Ayuso
va desfermar un autèntic huracà al PP, amb tota la carrosseria del PP madrileny amotinant-se contra un Casado que va anar perdent pistonada per hores. Arraconat a Génova, amb un carrer ocupat per
hooligans d'Ayuso i les editorials del búnquer mediàtic espanyol colpejant de valent Casado, aquest va acabar
llançant la tovallola. En poques setmanes, el PP encetaria l'etapa d'
Alberto Núñez Feijóo.
D de Dalmases
A mitjan juliol,
Nació va informar que l'aleshores vicepresident de Junts i diputat
Francesc de Dalmases havia protagonitzat un
greu incident amb una periodista del programa de TV3 FAQS. El parlamentari va protestar per les preguntes que s'havien fet a Laura Borràs arran del cas de fragmentació de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. En un moment donat, Dalmases va arribar a agafar pel braç la periodista i es va produir una escena de crits i cops. L'episodi va agitar la política catalana. Després d'un informe intern a Junts,
elaborat per l'advocada Magda Oranich, que va demostrar que la periodista es va sentit intimidada, Dalmases va haver de cedir a les pressions i
renunciar a la vicepresidència de Junts. L'episodi va acompanyar el cas de
Laura Borràs, que va ser
suspesa com a presidenta del Parlament quan se li va obrir judici oral per suposada corrucpió.
E d'Elisabet II
Després de 70 anys de regnat,
Elisabet II va morir a Balmoral el setembre d'aquest any. Si el 2022 va ser el seu darrer any de regnat, aquest 2023 serà el primer en dècades que s'haurà d'espavilar sense la reina d'Anglaterra. Una dona, Elisabet II, que va veure la fi de l'imperi, la construcció de l'estat del benestar britànic, la crisi del petroli, el triomf del thatcherisme i un referèndum a Escòcia. Els darrers mesos, va assistir a
la caiguda de Boris Johnsoni al nyap d'un
retorn neoliberal amb Liz Truss. Una lliçó per qui vulgui trobar sentit a les monarquies en el segle XXI.
E d'Elon Musk
La compra per part del propietari de Tesla Elon Musk de Twitter per 44.000 milions de dòlars va venir acompanyada de l'acomiadament de molts dels directius. Amb la seva humilitat característica, el magnat va definir l'operació com un esdeveniment "extremadament important per al futur de la civilització". Però el cert és que des d'aleshores, tot han estat desgràcies per ell. I sembla que a ningú li sap greu. Un dels primers canvis efectuats per Musk va ser posar fi a la política de
bloqueig a comptes basats en la mentida, en una particular manera d'entendre la llibertat d'expressió. Per això va mostrar-se favorable a readmetre Donald Trump a la xarxa. Però les contínues ordres i contraordres, així com la marxa massiva de treballadors, han deixat tocat Musk. Una de les darreres decisions va ser convocar una enquesta sobre la seva continuïtat al capdavant de Twitter, que
van votar foragitar-lo. Aquest desembre
ha estat destronat com el més ric del món pel francès Bernard Arnault. F de Joan Fuster
Aquest 2022 ha estat l'any del
Centenari Fuster. Intel·lectual de referència, no apte per als sectaris de tot color, l'escriptor de Sueca continua interpel·lant-nos. Des dels anys més foscos de la dictadura, Fuster, il·lustrat i heterodox, va abanderar una catalanitat sense complexos des de la pervivència de la idea dels
Països Catalans i va ser un referent de valors cívics i democràtics. Autor prolífic, de la poesia a l'assaig, Fuster deixa un llegat com a historiador de la cultura i com a escriptor al qual cal tornar a revisitar sempre per entendre'ns a nosaltres mateixos. A
Nació hem seguit amb cura un centenari que ha permès recuperar bona part del seu llegat, que els seus aforismes exemplifiquen d'una manera especial.
G de Gorbatxov
Ja feia anys que
Mikhail Gorbatxov (1931-2022) era un home políticament mort.
La seva defunció als 91 anys va agafar el món pendent de la guerra d'Ucraïna, tot un símbol de com han canviat les coses a Rússia. De ser saludat amb simpatia per Occident quan va obrir el règim soviètic amb la
perestroika, Gorbatxov va passar a ser ignorat, si no menystingut per un capitalisme que, després de guanyar la
Guerra Freda, es va afanyar a saquejar l'estat soviètic. La seva alternativa per a Rússia, que volia democràtica i civilitzada, es va enrunar amb ell, primer per donar pas al règim corrupte de Ieltsin i després per inaugurar la llarga era autoritària de Putin. Gorbatxov, que quedarà com un dels líders més transcendentals del segle XX, va personificar la Rússia que Occident no va ser capaç de defensar.
G de Govern
La proposta de Junts d'exigir al president de la Generalitat,
Pere Aragonès, de
sotmetre's a una qüestió de confiança al Parlament, va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència del cap de l'executiu. Formulada en seu parlamentària pel portaveu de Junts,
Albert Batet, en ple debat de política general al setembre, la iniciativa va assenyalar el compte enrere per a la coalició al Govern. Aragonès va fer fora el vicepresident
Jordi Puigneró per no informar-lo de la sorprenent proposta i Junts va convocar una consulta a la militància sobre la continuïtat o no a l'executiu.
Les tesis de Laura Borràs en favor de la sortida es van imposar i van suposar
la fi de la coalició i la formació d'un nou Govern amb ERC i alguns independents com
Carles Campuzano i
Joaquim Nadal. A la creativitat de la política catalana cal apuntar aquest exemple original d'un partit que abandona un govern per voluntat pròpia i a través d'una votació convocada per la direcció.
H de Hu Jintao
Va ser una de les imatges de l'any i una de les més significatives per transmetre els canvis que s'estaven produint en el règim polític xinès. En la sessió de cloenda del
XX congrés del Partit Comunista, l'expresident
Hu Jintaova ser convidat a abandonar la sala de reunions. Tot i que sense violència explícita, la imatge d'un Hu Jintao comminat a sortir de l'escena davant de la mirada indiferent del Xi Jinping, el líder màxim, i enmig del silenci de tothom, va ser rellevant. Encara que no sapiguem encara les claus de tot plegat, l'instant va tenir l'impacte d'icona d'un canvi d'era.
I d'Inflació
Se n'ha anat la
globalització i ha vingut la
inflació? Si més no, l'escenari dibuixat per la deslocalització industrial i la recerca compulsiva de cadenes de valor i producció amb el cost més baix possible va acabar amb brusquedat amb la pandèmia i el bloqueig de les vies de subministrament. El
salt de l'IPC -que
va superar el dramàtic 10% l'estiu passat- va encendre totes les llums d'alarma. Les mesures adoptades pels bancs centrals buscant l'encariment del diner han retocat a la baixa la inflació en els darrers mesos d'any, però l'interrogant sobre com evolucionaran els preus el 2023 és ben obert. Una inflació desbocada no es veia des de feia molts anys i és un indicador que sol acompanyar històricament grans
trasbalsos polítics i socials.
J de Joan Carles I
La fiscalia va decidir el març passat que
tancava la investigació contra el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, i que no hi hauria querella contra l'anterior cap de l'estat. Fins aleshores es mantenien obertes tres diligències per greus irregularitats fiscals. Però o havien prescrit o es van cometre quan el Borbó era al tron, fet que li atorgava inviolabilitat. Les investigacions estaven vinculades a un seguit de
comissions il·legals pel tren de Medina a la Meca, la
fortuna oculta a l'illa de Jersey i l'
ús de targetes opaques. El monarca emèrit ha dut a terme dues regularitzacions fiscals.
L'exrei va viatjar a Espanya al maig, amb motiu d'unes regates a Sanxenxo, però continua residint a
Abu Dhabi. Aquest desembre, la fiscalia britànica li ha atorgat immunitat davant la querella per assetjament presentada per
Corinna Larsen.
K de Kurda
La mort de la jove kurda
Mahsa Amini a mans de la policia iraniana, aquest juliol, es va convertir en la flama que va incendiar els carrers de les principals ciutats de l'Iran i que ha mantingut el règim islamista a la defensiva durant els darrers mesos. Mahsa va ser detinguda per, segons la
policia de la moral, vestia "incorrectament", que vol dir que no duia el cap tapat amb el hijab. Colpejada brutalment, va morir per les ferides rebudes. Des d'aleshores, la protesta s'ha estès pel país i el règim de l'aiatol·là
Ali Khamenei ha respost amb una repressió brutal, que ha inclòs execucions públiques. La sort del futbolista
Amir Nas-Azadani,
condemnat a mort per participar en les protestes, ha mobilitzat sectors de dins i fora del país per intentar salvar-li la vida.
L de Lula
El 30 d'octubre veia el
retorn de l'històric líder sindicalista Luiz Ignacio da Silva, Lula, a la presidència del Brasil. La victòria electoral venia envoltada de simbolisme: després de quatre anys de mandat de
Jair Bolsonaro, exponent de la nova
extrema dreta que emergeix en molts països de tot el planeta, Lula tornava a ser el rostre triomfador del Brasil popular i reivindicatiu. El
Partit dels Treballadors (PT), socialdemòcrata en versió brasilera, recuperava el govern. Però la fotografia que han deixat les eleccions brasileres mostren també signes que conviden a la reflexió: Bolsonaro, desmentint tots els pronòstics, va fregar la victòria i Lula ha hagut de sumar suports del centre i fins i tot de la dreta per poder imposar-se en un país extraordinàriament polaritzat.
M de Messi
Messi ho va tornar a fer. El capità de la selecció argentina va liderar l'equip fins a la victòria en el
Mundial de Qatar després d'un partit d'infart contra França que, després d'un empat a 3 i una pròrroga, es va acabar dirimint per
penals. França, que va anar sempre al darrera durant l'encontre, va oferir poques oportunitats per canviar el signe del partit. Ja ningú posa en qüestió que l'astre argentí i
exjugador del Barça és el millor jugador de la història. El triomf dels blanc-i-blaus, a més, va arribar en un moment de crisi aguda a l'Argentina, que va esclatar en un entusiasme desfermat per rebre els seus herois.
N de Netanyahu
L'any s'acomiada amb el retorn d'un polític a qui molts donaven ja per acabat:
Beniamin Netanyahu va guanyar les darreres eleccions a Israel i ha aconseguit, després de setmanes de negociacions, formar govern a Tel Aviv. El lídr del conservador Likud ha sumat forces amb un seguit de petites formacions, però el més significatiu del nou executiu és la presència de
tres partits ubicats en l'extrema dreta: Poder Jueu, Sionisme Religiós i Noam. La nova coalició arriba amb el propòsit de modificar algunes lleis sensibles que han configurat el sistema democràtic a Israel, qüestionant els drets de la minoria àrab, la laïcitat de l'estat i el poder dels jutges per perseguir la corrupció, que empaita de fa anys el mateix Netanyahu. La situació política i social a Israel pot entrar en zona de convulsió en els propers mesos.
O d'OTAN
La recuperació del
protagonisme de l'OTAN ha estat un dels fets més significatius i sorprenents que ens deixa aquest 2022. A l'inici de l'any, encara l'Aliança Atlàntica vivia enmig d'un debat profund sobre el seu sentit i existència. La invasió d'Ucraïna i la ràpida resposta occidental amb l'OTAN al davant han fet recuperar lideratge a l'organització, que està tenint un paper essencial en el conflicte enfront les vel·leïtats de Rússia. El lligam atlàntic ha recobrat força i la
cimera celebrada a Madrid el mes de juny va assentar les bases per un futur pròxim en el qual les prioritats defensives, amb una despesa militar que busca arribar al
2% del PIB, poden ocupar el centre de les decisions governamentals.
P de Pandèmia
La
pandèmia no s'ha acabat, però es troba a les acaballes. L'únic signe extern de la seva pervivència són les mascaretes encara obligatòries -i amb seguiment desigual- en el transport públic. L'OMS ja va anunciar el mes de setembre que
s'estava en el tram final del coronavirus i gradualment s'han anat eliminant les darreres restriccions. Al setembre es va acabar amb les
limitacions en els centres escolars. La darrera notícia entorn la pandèmia ha estat que Salut ha posat a disposició de tots els ciutadans la
quarta dosi de la vacuna, que no és obligatòria.
Q de Qatar
El 18 de desembre va cloure el
Mundial de Futbol, celebrat a l'emirat de Qatar i que va coronar
l'Argentina com a campiona del món. Més enllà de la celebració esportiva, l'esdeveniment va servir per evidenciar la realitat del país aràbic, amb un règim abocat a blanquejar un estat de coses caracteritzat per la violació sistemàtica dels drets humans i la posició subordinada de la dona. Qatar va censurar diverses manifestacions de solidaritat envers els col·lectius perseguits, com la comunitat homosexual, i va negar les informacions fetes per mitjans com
The Guardian que asseguraven que hi havia hagut fins a
6.500 morts durant la construcció de les infraestructures esportives. El colofó del certamen va ser
l'esclat del Qatargate, un escàndol de suborns al Parlament d'Estrasburg que es va endur la carrera d'alguns eurodiputats.
R de Rosalía
Rosalía Vila Tobella ja és una
popstar i un fenomen de masses. Aquest 2022, la cantant ha llançat un nou àlbum,
Motomami, que ha fet les delícies dels seus nombrosos fans. Temes seus com
Despechá,
Malamente,
Milionària o
Con Altura s'han convertit en èxits clamorosos. Aquests dies, l'artista ha culminat la seva gira Motomami World Tour. Un total de 46 actuacions, de París (on va congregar 20.000 persones) a Amèrica Llatina. Al juliol va fer
dos concerts al Palau Sant Jordi que van ser apoteòsics.
S de Sedició
El Senat
va aprovar el 22 de desembre la reforma del codi penal, una modificació legal fruit dels acords entre Pedro Sánchez i ERC. La derogació de la sedició i la reforma de la malversació ha de millorar la situació judicial dels dirigents independentistes, tot i que han de ser els jutges els qui interpretin la nova legislació. La fi de la sedició, explicada per la Moncloa com una homologació a la llei europea, que no contempla aquest delicte, ha desfermat la caixa dels trons per part de la dreta espanyola, que acusa de "traïció"
Pedro Sánchez. Des de l'executiu espanyol es destaca que el canvi al codi penal és un pas més envers la desjudicialització i la "concòrdia" mentre que
ERC veu avalada la via del diàleg. Des de Junts i sectors independentistes es posa el focus en què l'1-O continuaria sent castigat com a delicte malgrat la reforma.
T de Tribunal Constitucional
L'estat espanyol viu una greu crisi institucional per la decisió del
Tribunal Constitucional d'impedir el debat i votació de dues esmenes al codi penal que establien la
renovació del TC i del CGPJ. Un recurs d'empara presentat pel PP va donar marge al TC per atendre la petició de mesures cautelaríssimes i
impedir que el legislatiu fes la seva feina. El TC va adoptar la decisió completament fracturat i per un resultat ajustadíssim de
6 vots a 5. Es tracta d'una situació inèdita en la història de la democràcia espanyola i sense precedents en els països del nostre entorn. Quan es tracta d'impedir debats democràtics, Espanya continua sent diferent.
U d'Ucraïna
L'"operació especial" llançada per l'exèrcit rus contra Ucraïna el 24 de febrer del 2022 va ser la notícia més transcendental de l'any. Sobre les conseqüències de la
invasió ha girat tot l'any i, deu mesos després, la
guerra continua enfangada a l'est d'Ucraïna, amb un exèrcit rus incapaç d'assolir els seus objectius polítics i militars. Mentrestant, el món es ressenteix d'una crisi energètica i una espiral de preus que el conflicte ha accentuat. La resistència del poble ucraïnès, amb l'ajuda dels països occidentals, és memorable i ha capgirat tots els càlculs geoestratègics que es van fer el febrer. Al concloure l'any no es visualitza a l'horitzó cap inflexió significativa en l'evolució de la guerra.
V de Vladímir Putin
Vladímir Putin ha estat un dels protagonistes de l'any, però segurament no de la manera que ell hagués volgut. La invasió d'Ucraïna que va decidir el febrer ha estat un dels errors de càlcul més greus comesos per una potència mundial. Després d'un llarg plet pel Donbass, i irritat per l'expansió de l'OTAN, Putin s'ha enredat en un conflicte que no es preveu de resolució fàcil. Internament, la guerra va ser saludada per les elits russes i el
control del règim va garantir una gairebé unanimitat de la societat russa entorn Putin. Però a mida que la guerra s'ha complicat i l'exèrcit rus ha acumulat morts i material enfangat, han aparegut
esquerdes en l'opinió russa. La solidesa del règim putinià està sent posada a prova i una allargada de la guerra pot generar divisions dins dels murs del Kremlin. L'única carta de pes que Putin sap jugar és l'
amenaça que el conflicte esdevingui una crisi nuclear. W de Washington
Ucraïna ha permès als Estats Units recobrar paper com a líder del món occidental. En el llegat de
Joe Biden hi pesarà la capacitat d'aplegar els EUA i Europa en un front comú enfront Rússia. En el pla interior, l'Administració Biden ha hagut de regir el país enmig d'un increment de la inflació que feia preveure unes eleccions molt difícils el 8 de novembre, quan es van celebrar les
midterm. Enfront els sondejos, però,
els republicans no van poder conquerir el Senat -l que hagués deixat la Casa Blanca molt limitada- i la majoria a la Cambra de Representants ha estat justíssima i anuncia divisions greus entre els conservadors. A més, molts dels candidats més trumpians a governar estats decisius com Michigan, Arizona o Pennsilvània han estat derrotats.
Donald Trump va anunciar a finals de novembre una
nova candidatura a la presidència, però l'exmandatari afronta un cúmul de batalles judicials i està afeblint-se a les enquetes. Altres candidats republicans, com
Ron DeSantis o
Mike Pence, treuen el cap.
X de Xi Jinping
Si la sortida d'escena de Hu Jintao va ser el símbol d'una fi d'època, la del poder col·legiat a la Xina, la fotografia d'un
Xi Jinping emergint victoriós del darrer congrés del Partit Comunista Xinès mostra a les clares la nova realitat del poder a Pequín. Després de dècades en què el lideratge xinès ha actuat amb prudència i el temor de no caure en els excessos del maoisme, Xi no dissimula pas que controla tots els engranatges en un moment en què la guerra comercial i el pols per l'hegemonia tecnològica amb els EUA arriba al seu punt més àlgid. Pequín, a més, ha deixat ben clar a l'escenari internacional que considera
Taiwan una prioritat estratègica i ja no està disposat a ajornar la "resolució" d'aquest plet. Amb una guerra a Ucraïna en què Xi no ha amagat la proximitat amb el Kremlin, la tensió
Washington-Pequín és el focus principal de la lluita global pel predomini.
Y de Yolanda Díaz
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball,
Yolanda Díaz,
va presentar el mes de juliol el seu projecte polític, Sumar, amb el qual vol concórrer a les eleccions. Una iniciativa que està tenint un creixement difícil, castigat per les contínues tensions amb Podem i amb
Pablo Iglesias, i enganxades amb altres membres de l'executiu, i no precisament els socialistes. Iglesias va etzibar fort contra ella a l'acusar-la de no fer costat a la ministra d'Igualtat,
Irene Montero, després de la controvèrsia entorn la llei del
"només sí és sí". L'escenari d'una fractura entre Sumar i Podem que els fes concórrer per separat a les properes eleccions espanyoles planeja com una amenaça i s'inscriuria en la tradició
autodestructiva de l'esquerra radical.
Z de Zelenski
La figura del president d'Ucraïna,
Volodímir Zelenski, ha estat un dels factors inesperats del conflicte.
La seva voluntat de plantar cara a l'invasor i de mostrar determinació per combatre va ser una càrrega de moral al seu poble i va impactar l'opinió pública internacional.
Actor professional que s'havia fet popular com a còmic, Zelenski va arribar a la presidència com un candidat aliè als corrents més nacionalistes i antirussos del seu país. La seva actitud, però, ha ajudat a cohesionar el país i l'ha convertit en un os dur de rosegar pel Kremlin. La seva visita a Washington d'aquest final de desembre, sent rebut amb tots els honors a la Casa Blanca i al Capitoli, ha estat el símbol de la seva trajectòria davant la guerra i del seu triomf polític.
