El Govern assumeix que fins a principis del 2023 no podrà portar els pressupostos al Parlament

Aragonès situa "en les properes setmanes" un acord amb el PSC o Junts pels comptes, que per ara només compten amb el suport dels vuit diputats dels comuns i els 33 d'ERC

Salvador Illa observa Pere Aragonès durant el ple del Parlament d'aquest dimecres.
Salvador Illa observa Pere Aragonès durant el ple del Parlament d'aquest dimecres. | ACN
Carme Rocamora / Oriol March
21 de desembre del 2022
Actualitzat a la 13:27h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assumit aquest dimecres durant la sessió de control al Parlament que no compta amb portar els pressupostos al Parlament fins al mes de gener, en el millor dels escenaris. En resposta a Salvador Illa, cap de files del PSC, ha apuntat que a "principis" del mes vinent es pot produir un acord pels pressupostos, que per ara només compten amb el suport d'En Comú Podem.

Jéssica Albiach, cap de files del comuns, ha celebrat l'acord pressupostari signat la setmana passada amb el Govern, i ha preguntat pel calendari previst per aprovar els comptes. "L'entesa és ambiciosa, hi ha guanys mutus. Li agraeixo la responsabilitat", ha apuntat el president. La voluntat, ha dit, és que els comptes es tramitin "el més aviat possible". "Podem arribar a un gran acord, i que s'aprovin a la cambra", ha destacat el dirigent d'ERC, que ha situat l'entesa en les "properes setmanes". "Cada dia que hi ha pròrroga, el país està al límit", ha argumentat Albiach. "La dicotomia està entre el bloqueig i la utilitat. Nosaltres estem en la utilitat", ha remarcat. Aragonès ha insistit que no es pot "fer esperar" la ciutadania, i que ja es porten set setmanes de negociació durant les quals s'han celebrat "més de trenta trobades conjuntes".

Dimarts, el consell executiu va aprovar els criteris d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2022 per al 2023. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar, com ja ho va fer la setmana anterior, que l'acord entre els negociadors, Junts i PSC, hauria d'arribar en els "propers dies", i va traslladar la responsabilitat amb els partits amb els què s'està negociant, als quals va instar a "no allargar ni jugar amb el calendari", perquè els que perden són "els veïns". Així mateix, no va descartar que el Govern aprovi els pressupostos i els traslladi al Parlament si la negociació dels comptes en aquestes negociacions es dilaten per "tacticisme", tot i que va insistir que la prioritat és aprovar-los amb un acord previ.

En paral·lel, els possibles socis, PSC i Junts, insisiteixen que l'acord encara està lluny perquè hi ha diversos elements amb els quals no es posen d'acord, com són la incorporació de partides pel Hard Rock i l'ampliació del Prat, que demanen socialistes o juntaires i que ERC descarta, o reformes fiscals com abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF, que reclama la formació de Laura Borràs i Jordi Turull. Tot i això, tant la portaveu de l'executiu com la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, insisteixen que no hi ha cap element "prou substancial" ni "esculls insalvables" que impedeixin validar els comptes.

La setmana vinent no hi ha prevista cap reunió del consell executiu, però si així ho vol el Govern, en pot convocar un d'extraordinari. La previsió, a hores d'ara, és que el següent sigui el 3 de gener. En cas que en aquell moment s'hagi arribat a un acord o que l'executiu decideixi aprovar el projecte, el Parlament ja ha posat a disposició els mecanismes necessaris perquè pugui avançar. La mesa, reunida dimarts al matí, va decidir habilitar la segona setmana de gener perquè es puguin fer tramitacions parlamentàries. Amb aquesta activació, es permet que si finalment hi ha acord de pressupostos durant la setmana del 9 de gener, es pugui reunir la mesa i la junta de portaveus per activar les compareixences dels consellers de cada departament a la cambra catalana per explicar detalladament els comptes de la seva àrea.

Està viu el procés?


Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha preguntat sobre els "beneficis tangibles" del procés en la ciutadania. "Ara els polítics d'ERC podran malversar tranquil·lament gràcies a Pedro Sánchez", ha assenyalat Fernández, que ha enumerat una sèrie de dades sobre com -segons ell- ha empitjorat Catalunya en l'última dècada. Aragonès ha optat per respondre amb la taxa d'atur i la xifra de la inflació, menors a la mitjana espanyola, per insistir que "potser no ha anat malament" tot el que ha passat des del 2012. Després, en resposta a Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha remarcat que el procés "no ha acabat", a diferència del que assegura la Moncloa.

Carrizosa també ha estat el primer en posar damunt la taula la crisi institucional que es viu aquests dies a l'Estat amb la renovació fallida del Poder Judicial. "Cal renovar els càrrecs quan toca. No ha passat perquè aquesta renovació està bloquejada per la dreta", ha apuntat el president de la Generalitat. "Ara que no tenen majoria, intenten bloquejar-la. Això només fa que incrementar l'estat precari ide la democràcia espanyola", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha ironitzat amb el fet que Ciutadans desitja que no hi hagi eleccions enlloc per no perdre la representació.