1 de 10
Els límits de la tecnologia

L'obsessió de pesar cada dia una mica menys

Els nous casos de trastorns alimentaris en menors es tripliquen en només tres anys mentre també augmenten les operacions d'estètica entre adolescents, en part pel miratge de bellesa de les xarxes socials

L'anorèxia i la bulímia són els principals TCA tant en adolescents com en adults | Núria Garrido
per Irene Montagut / Roger Tugas, Barcelona | 23 de desembre de 2022 a les 18:00 |

"M'agradaria ser com ella", diu l'Aïda [nom fictici] mentre mira per enèsim cop el perfil d'Instagram d'una supermodel internacional de renom. La majoria de fotos són amb roba interior o a la platja, i a totes s'hi veu un cos ple de corbes molt definides. També, però, amb els ossos molt marcats, fins al punt que es poden comptar les costelles. L'Aïda té 20 anys, en fa dos que va deixar el seu poble per anar a la ciutat a estudiar la carrera de química, i, contràriament a allò que els seus pares pensaven, veure una altra realitat no li ha fet canviar els pensaments que té des que va encetar l'adolescència. No li agrada el seu cos, n'està obsessionada i, fins i tot, ha arribat al punt de posar-se els dits després de menjar per no engreixar-se.



Els trastorns de conducta alimentària (TCA) -com l'anorèxia o la bulímia- s'han duplicat entre els adolescents després del confinament per la Covid-19. Així ho demostra un estudi de l'IDIAPJGol que ha analitzat l'impacte de la pandèmia en els diagnòstics de TCA entre adolescents i joves de 10 a 24 anys mitjançant les dades procedents de la històrica clínica electrònica d'Atenció Primària de Catalunya. Són dades de més d'un milió de persones que han permès concloure que els diagnòstics van augmentar substancialment a partir del juliol del 2020, després del període més dur de confinament. Segons el Departament de Salut, però, la realitat és encara més crítica en relació a la situació del 2018, des de quan s'han triplicat els nous casos en menors.

Tot i que l'inici dels TCA sovint és en l'etapa adolescent -entre els 13 i els 18 anys-, la seva evolució és de llarga durada i es prolonga fins a l'edat adulta sense cronificar-se. "Els pacients que ens arriben a la unitat d'adults tenen de mitjana uns 24 anys i ja han estat tractats prèviament en unitats juvenils", detalla el coordinador de la unitat de trastorns alimentaris de l'Hospital de Bellvitge, Fernando Fernández, que recorda que, tot i estar invisibilitzats en aquesta etapa, els TCA també afecten la població adulta. "Tenim pacients d'entre 18 i 60 anys perquè els tractaments tenen una durada d'entre 15 i 25 anys, en molts casos", assegura.

Un dels principals problemes és, de fet, que un cop l'adolescent compleix els 18 anys, acaba abandonant el tractament perquè pensa que ja ho pot controlar per ell mateix. "Aquesta és una de les mancances del nostre sistema de salut: ens cal trobar les fórmules per millorar el traspàs i la transició entre els centres infantojuvenils i les unitats d'adults perquè sigui més continuada", admet el psiquiatre. Des de Bellvitge, on es tracten dones (90%) i homes (10%), intenten evitar aquest abandonament concertant visites amb els centres de salut mental juvenils abans que els joves compleixin els 18 anys: "Així ens coneixen i no som uns desconeguts". 
 

Els TCA, en dades

L'increment dels casos de trastorns de conducta alimentària els darrers anys és evident, especialment des de la pandèmia de Covid i del confinament, i sobretot entre la gent més jove. Segons dades facilitades pel Departament de Salut a Nació, 2.120 catalans van començar-ne un tractament el 2021, un 54% més de nous diagnòstics que l'any anterior i pràcticament el doble que els del 2018. La immensa majoria dels nous malalts segueixen sent noies, les quals són un 93% del total. I aquesta afectació diferencial s'està accentuant encara més, ja que l'increment de casos en dones avança al doble de velocitat que en els homes.

El mateix ocorre pel que fa a l'edat. Un 58% dels 2.120 nous diagnosticats de l'any passat són menors d'edat, però és que l'inici d'aquesta malaltia en adolescents cada cop més joves és cada cop més exagerada. Mentre el nombre d'adults que han començat un tractament per un TCA han augmentat un 39% des del 2018, en els menors s'han triplicat els nous casos.

En total, comptant també els malalts que són atesos per superar el trastorn des d'anys previs, el sistema sanitari català va tractar l'any passat fins a 4.462 persones amb TCA. Es tracta d'un 38% més que durant el 2020 i un 61% més que el 2018. En consonància amb la major acceleració en la incidència entre la gent més jove, també han hagut d'incrementar més l'activitat per fer-hi front. Els centres de salut mental d'infants i joves van atendre l'any passat un 89% més de malalts de TCA que fa quatre anys, mentre que, als centres d'adults, l'augment va ser del 36%.

Com han augmentat des del 2018 els nous casos i el total de persones ateses per TCA, entre menors i adults?


[intext4]

Més operacions estètiques? 

"La imatge s'ha tornat molt important en aquesta època tan visual". La presidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, Ana Margarita Torres, assegura que l'ús massiu de les xarxes socials ha comportat un augment generalitzat del consum de serveis d'estètica, també més enllà de la cirurgia. "Les xarxes socials et proposen com ser 'més maco' amb els filtres, però cal entendre que ningú és perfecte perquè som humans i tenim els nostres defectes", lamenta. De fet, la representant dels cirurgians plàstics explica que sovint es confon la perfecció amb la felicitat, un fet que es deriva de "veure repetidament fotografies d'altra gent".

"Cal ajudar qui realment ho necessita". Entendre aquest clam és imprescindible per comprendre la tasca que té el col·lectiu de cirurgians plàstics, reparadors i estètics, sovint criminalitzat. "Nosaltres ajudem quan els pacients no se senten còmodes amb alguna part del seu cos i volen millorar el seu aspecte", detalla Torres, mentre assegura que és una feina "indispensable" per part de cadascun d'ells entendre qui tenen al davant abans d'executar: "La feina del bon cirurgià plàstic és percebre com és el pacient i si els seus objectius són reals o no per veure si els defectes que esmenta són realment un problema". En aquest sentit, Torres adverteix que, si el pacient està molt afectat per aquest defecte, "fins i tot psicològicament", és necessari "anar alerta". Passa el mateix quan els pacients demanen assemblar-se a un referent que tenen a les xarxes: "Això seria patològic". 

I és que, en alguns casos, els pacients que reben a la consulta ja estan en una fase inicial d'un trastorn de la conducta alimentària. És el cas de les noies que pateixen lipedema, una malaltia que comporta un increment del teixit greixós de les cames i que apareix sobretot en l'adolescència. "Les noies s'obsessionen amb les cames i pot acabar convertint-se amb una anorèxia", assegura Torres, que remarca la "responsabilitat" del metge a l'hora de fer la "valoració psicològica" prèvia per evitar-ho.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació