El Congrés valida la reforma del codi penal en plena guerra per la renovació del Poder Judicial

La majoria construïda per Sánchez, amb ERC com a actor principal, permet aprovar la derogació de la sedició i els canvis en la malversació després que el TC hagi evitat interrompre la votació d'aquest dijous

El ple del Congrés, aquest dijous
El ple del Congrés, aquest dijous | Congrés
15 de desembre del 2022
Actualitzat a les 21:25h
El Congrés ha aprovat la reforma del codi penal i els canvis en els nomenaments dels jutges del Tribunal Constitucional (TC). En un ple crispat i que ha estat en dubte fins a última hora pels intents de la dreta de torpedinar-lo, el PSOE, Unides Podem, ERC, amb el suport dels grups bascos, han tirat endavant la nova legislació que deroga el delicte de sedició i modifica el de malversació i de desordres públics, un text molt criticat per l'oposició i també per bona part de l'independentisme. També s'ha aprovat el mecanisme del PSOE i Podem per desfer el bloqueig del PP al Poder Judicial, que impedeix el nomenament de magistrats del TC. L'alt tribunal havia de decidir si aturava aquesta qüestió, però finalment ha ajornat el debat fins al dilluns. 

La guerra per la renovació del Poder Judicial ha condicionat un ple que no ha comptat amb la presdència de Vox, que ha abandonat l'hemicicle després de demanar la suspensió de la sessió. Els grups progressistes de la cambra han denunciat un intent del PP i la ultradreta de subvertir les majories del Congrés a través d'un TC amb jutges que tenen el mandat caducat. L'alt tribunal, a petició del sector progressista, ha ajornat el ple per decidir sobre el recurs del PP, que impugna les esmenes que fan referència als canvis al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per modificar el mecanisme de nomenament dels jutges i esquivar així el bloqueig que fa mesos que manté el PP per evitar perdre el control de les principals instàncies judicials espanyoles.

En aquest context s'ha celebrat el ple. Els grups impulsors de la reforma han defensat la millora que suposa la reforma del codi penal, si bé Unides Podem i ERC reconeixen que hi ha marge de millora. Dins del bloc que ha tirat endavant la nova llei s'han fet evidents les diferents interpretacions -per ERC, l'1-O no queda castigat; pel PSOE, es manté penalitzat. L'independentisme ha certificat també la manca de consens respecte d'aquesta reforma, que d'altra banda ha estat críticada per Òmnium, l'ANC i els moviments socials pel que fa a la modificació del delicte de desordres públics. Amb l'aprovació al Congrés, que s'ha fet amb 184 vots a favor, 64 en contra i sense els vots del PP, la nova llei passarà ara al Senat per a la seva votació definitiva i entrada en vigor.

 

PSOE i Podem acusen la dreta de posar en risc la democràcia

El portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, ha afirmat, davant la indignació de la bancada del PP, que la dreta ha intentat parar un ple del Congrés i, si fa anys ho va fer "amb tricornis", ara ho ha intentat fer via Tribunal Constitucional. "No ho han conseguit, perquè la nostra democràcia és forta i sòlida", ha remarcat, i ha retret al PP que utilitzin els tribunals per guanyar el que no poden guanyar a les urnes. Sicilia ha retret als conservadors que bloquegin el Poder Judicial per utilitzar-lo com a últim recurs i revertir les lleis que tira endavant el Congrés. El portaveu socialista ha defensat la reforma del codi penal i ha recordat que el PP també ho va fer el 2015. "Per què vostès poden i nosaltres no?", ha preguntat, i ha avalat també el tràmit utilitzat, que ha estat d'urgència. 

El dirigent del PSOE ha retret al PP que digui que s'està despenalitzant la malversació i ha recordat que els populars tenen diverses sentències per corrupció i algun diputat imputat per prevaricació. "Els molesta que no són vostès els que estan decidint; que som uns altres els que governem i legislem", ha dit Sicilia, que ha avisat que la democràcia només ha estat en perill quan ha governat la dreta. "Va estar en perill el 1936 i el 23-F, i la continua posant en perill amb els discursos d'odi", ha afirmat. En aquest sentit, ha instat al PP a continuar presentant recursos mentre el PSOE "continua presentant lleis per millorar la vida de la gent" i "defensar els interessos d'Espanya a Brussel·les", que és on està ara el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no ha assistit al ple.  

El portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, ha avisat que l'intent del PP d'utilitzar el TC per "substituir la voluntat del poble representada al Congrés" és molt greu. "Han atacat la separació de poders imposant una majoria que va perdre les eleccions", ha denunciat, i ha recordat que els jutges de l'alt tribunal tenen el mandat caducat i no poden ser renovats per culpa del bloqueig ferm del sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), contorlat pel PP. "La democràcia sobreviurà, però l'estigma els perseguirà; estan intentant perforar la democràcia amb un cop silenciós", ha dit, davant la indignació dels diputats populars. "Estan perpetrant un cop", ha etzibat Asens enmig dels crits de la bancada conservadora.

Asens ha dit que adaptar l'ordenament jurídic als estàndards europeus és una qüestió "d'higiene democràtica", i que normalitzar una "injustícia" obre la porta a més injustícies. "La sedició és una espasa de Dàmocles per al dret de manifestació", ha dit. També ha defensat la reforma de la malversació, per revertir la modificació que va introduir el PP l'any 2015. "Allò va ser un nyap", ha afirmat Asens. Tot això, ha afirmat, és necessari per contribuir a resoldre el conflicte català després que el PP trenqués el pacte de la transició amb la impugnació de l'Estatut. Asens ha volgut enviar un missatge als moviments socials, molt crítics amb el canvi de desordres públics: "Ens hem quedat a meitat del camí; el que aprovem és millor del que hi ha, però hem de millorar el text. Marqueu-nos el camí". 

El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha arrencat la seva intervenció avisant que el nou codi penal no pensa "en el passat" sinó en fets presents i futurs. "L'anhel de l'independentisme no desapareixerà i nosaltres proposem que es voti", ha dit Rufián. El dirigent republicà ha insistit que hi ha una gran majoria de catalans que volen votar en un referèndum, també per votar que no a la independència. "També fem política per a ells, perquè som demòcrates", ha remarcat, i ha insistit que mai més s'ha de "subcontractar" als jutges la resolució d'un conflicte polític. "Hem de legislar perquè això no passi mai més; això correspon a la política", ha afirmat. Rufián ha enviat també un missatge al progressista espanyol: "Nosaltres som spoilers, vostès són els següents; posar-se de perfil o no intervenir... Els següents són vostès. Estan anant a per vostès", ha conclòs.  
 

Junts acusa ERC de considerar delicte l'1-O


El portaveu de Junts, Josep Pagès, ha acusat el PSOE de fer un "cop d'Estat" el 2017 amb l'aplicació de l'article 155, i ha dit que la "banda" del TC ho va convalidar i també va impedir la investidura de Puigdemont. "El PSOE va aplaudir i ERC i comuns van obeir", ha criticat Pagès. El diputat de Junts ha retret a Rufián que consideri, d'acord amb la nova llei que s'aprovarà, que ell és un "delinqüent" pel seu paper com a síndic de l'1-O. "Li estan donant la raó a Marchena", ha alertat el diputat independentista. Rufián li ha respost, al seu torn, que ell no és un delinqüent, però Luis Enrique Hellín, el pèrit que va contractar Laura Borràs per a la seva defensa en el cas de les Lletres Catalanes. 

El diputat Pagès també ha retret a Asens, el portaveu ha preguntat si els activistes seran delinqüents per la mera "intimidació" en una manifestació. "Votarem que no al nou codi penal perquè no som delinqüents; l'1-O va ser democràtic i legítim", ha reblat Pagès. El diputat ha retret al PSOE que consideri que l'independentisme "està trencat". "No s'equivoqui, la gent hi és", ha conclòs. Al seu torn, Asens ha respost que Pagès no és un delinqüent, però gent del seu espai polític -"els del 3%"- sí que ho són.

El portaveu del PDECat, Genís Boadella, ha celebrat la derogació de la sedició i els canvis en la malversació, però ha demanat millorar "tècnicament" la redacció dels desordres públics per protegir el dret de manifestació. "El codi penal que queda és millor que l'actual", ha reblat. La portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha alertat que la reforma del delicte de malversació obre la porta a que els jutges puguin condemnar governs si no els agrada en què destinen els diners i ha advertit també que els desordres públics posa en risc el dret de manifestació. "El 2017 no hi va haver un cop d'estat; el cop d'estat hi és quan la divisió de poders es trenca i els jutges manen per davant dels parlaments", ha conclòs.

 

La dreta denuncia una llei "a mida" per als independentistes

Just a l'inici del ple, les tres dretes han demanat l'ajornament del ple fins que el TC es pronunciïn o es resolguin les qüestions de reconsideració plantejades pels grups. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha negat la petició de PP, Vox i Ciutadans. "En defensa de la potestat legislativa continuarem amb el ple i amb l'ordre del dia previst", ha sentenciat Batet davant la indignació de les defenses. El debat ha arrencat amb la intervenció de la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha denunciat que el govern espanyol està repetint el que va fer l'independentisme el 2017. "Aprovaran un codi penal a mida de quatre delinqüents en 48 hores", ha dit, i ha pronosticat que avui serà l'origen de molts dels problemes que tindrà Espanya en el futur. "Hem de frenar Pedro Sánchez, demano a Feijóo una moció de censura", ha reblat.

La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha denunciat que no s'han respectat els procediments legislatius ni s'han respectat els drets de l'oposició. Ha acusat el PSOE d'haver-se "mimetitzat" amb aquells que van fer un cop d'Estat l'any 2017 i ha retret a Pedro Sánchez que no hagi format part de la sessió al Congrés. "Avui és un nou pas en la demolició de l'estat de dret i la igualtat dels espanyols davant la llei", ha alertat la portaveu conservadora. "A partir d'avui hi haurà polítics que estaran per sobre de la llei", ha afirmat, i ha dit que el nou codi penal com un exemple clar de fer una llei a mida per líders de l'1-O. "Derogaran un delicte per a ells i per als que vinguin", ha avisat, i ha deixat clar que l'independentisme "ho tornarà a fer".
 

El TC decidirà dilluns si atura la reforma del poder judicial

La divisió al Tribunal Constitucional (TC) s'ha fet evident aquest matí i ha obligat l'alt tribunal a ajornar la decisió sobre el veto als canvis en el Poder Judicial que impulsa el govern espanyol per tal d'esquivar el bloqueig del PP. El bloc progressista, encapçalat pel vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, han demanat al president, el conservador Pedro González-Trevijano ajornar un posicionament molt complex i que no es pot prendre de manera urgent, com pretenia el PP en el seu recurs contra la mesura de Pedro Sánchez. Així, l'alt tribunal ha acordat ajornar el ple fins dilluns i abordar aleshores si atura dues esmenes sobre la reforma del mecanisme de nomenament dels seus propis magistrats.

Quins són els principals canvis? 

- Dergoació de la sedició: el delicte desapareix.

- Reforma de la malversació: la corrupció es manté amb penes de 2 a 12 anys de presó i es rebaixen les penes per la malversació d'ús i el desviament pressupostari irregular.

- Reforma dels desordres públics: és rellevant el canvi en el tipus agreujat, que augmenta les penes mínimes i rebaixa les màximes, i introdueix el concepte d'"intimidació".

- Nou delicte d'enriquiment il·lícit: delicte que castiga l'enriquiment de més de 250.000 euros de càrrecs públics sense justificar amb penes de fins a tres anys.

- Canvis en la llei del "només sí és sí": modificacions per evitar que els jutges rebaixin les penes dels condemnats per agressió sexual.

- Canvis en la llei del Poder Judicial i el TC: canvis per rebaixar les majories necessàries al CGPJ per nomenar els nous magistrats de l'alt tribunal espanyol.