La divisió al TC obliga a ajornar la decisió sobre el veto als canvis al Poder Judicial

Decisió ajornada. La divisió al Tribunal Constitucional (TC) s'ha fet evident aquest matí i ha obligat l'alt tribunal a ajornar la decisió sobre el veto als canvis en el Poder Judicial que impulsa el govern espanyol per tal d'esquivar el bloqueig del PP. El bloc progressista, encapçalat pel vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, han demanat al president, el conservador Pedro González-Trevijano ajornar un posicionament molt complex i que no es pot prendre de manera urgent, com pretenia el PP en el seu recurs contra la mesura de Pedro Sánchez. Així, l'alt tribunal ha acordat ajornar el ple fins dilluns i abordar aleshores si atura dues esmenes sobre la reforma del mecanisme de nomenament dels seus propis magistrats. 

Això té conseqüències. Sense decisió dels jutges, el Congrés podrà votar aquesta tarda la reforma del codi penal i, alhora, la reforma del poder judicial per tal de facilitar la designació per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de dos nous magistrats del TC. El mecanisme ideat pel govern espanyol vol esquivar el bloqueig persistent del sector conservador -controlat pel PP- del CGPJ, que tot i estar caducat frena sistemàticament la designació de nous magistrats a l'alt tribunal. El PP va presentar recurs contra aquestes esmenes i va demanar al TC aturar-les de manera cautelaríssima, cosa que ha indignat els partits de govern. La no-decisió dels jutges permetrà, doncs, que es votin aquesta mateixa tarda. 

El Constitucional havia d'abordar la situació a les 10h, però el ple s'ha ajornat fins al migdia a petició d'alguns magistrats. El PP ha recorregut al TC perquè considera que el govern espanyol i la majoria del Congrés "no respecta l'estat de dret" i "ha furtat el dret dels diputats de discutir el que es vota". El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ho ha dit perquè la reforma es vol fer per la via ràpida, escurçant terminis. "L'oposició ha de garantir la democràcia al nostre país", ha ressaltat aquest mateix dijous. PSOE i Podem han denunciat la maniobra dels conservadors i han exigit al TC que no interfereixi en la tramitació parlamentària.

Els dos partits del govern espanyol s'han mostrat molt crítics amb els moviments del PP. El PSOE denunciat un "salt qualitatiu" en la deriva "radicalment antidemocràtica" del principal grup de l'oposició. Els populars sostenen que els canvis que planteja el PSOE són un intent de "parasitar les institucions", si bé els vocals conservadors del CGPJ -organisme caducat des de l'any 2018- no estan complint amb el mandat constitucional de renovar els magistrats que tenen el mandat caducat al TC, entre els quals el president González-Trevijano i el vicepresident Xiol. 

Unides Podem ha anat un pas més enllà i ha dit que el recurs del PP per frenar l'intent de desbloquejar el TC és "l'amenaça més greu a la democràcia des del 23-F" i ha acusat els jutges de ser "colpistes amb toga". Des de l'independentisme s'ha recordat en les darreres hores que un tribunal intentant torpedinar el normal procediment legislatiu ja ha passat en diverses ocasions a Catalunya. "Això que avui escandalitza molts, ho aplaudien el 2018", ha dit la portaveu de Junts, Míriam Nogueras. En la mateixa línia, Mireia Vehí, de la CUP, ha dit que s'està utilitzant contra el Congrés un procediment que ja es va seguir contra el Parlament.
 

Escrit del TC sobre la renovació de l'alt tribunal by Naciodigital on Scribd

 

Ple del CGPJ la setmana vinent

Amb la pressió dels canvis que vol introduir el PSOE, el Consell General del Poder Judicial ha convocat per dimarts de la setmana que ve un ple extraordinari per debatre la designació dels dos nous magistrats del TC que li corresponen al govern dels jutges. Previsiblement, haurien de ser un magistrat conservador i un de progressista, que juntament amb els dos magistrats nomenats pel govern espanyol -Juan Carlos Campo i Laura Díez- haurien de permetre canviar les majories a l'alt tribunal espanyol i esquivar el bloqueig del PP i el bloc conservador.

Els canvis al codi penal

Malgrat les dures crítiques de les darreres setmanes, el recurs del PP no posa en dubte la reforma del codi penal pel que fa a la derogació de la sedició i els canvis a la malversació i els desordres públics. Ho farà sense el consens de l'independentisme i amb el rebuig frontal de la dreta, que acusa el govern espanyol d'afavorir el retorn dels líders de l'1-O a la política. L'aplicació del codi penal facin els tribunals dirà si millora la situació dels independentistes o bé obre la porta a interpretacions imprevistes. En principi, la reforma de la llei hauria de permetre rebaixar les condemnes contra els líders de l'1-O i afluixar la pressió judicial contra la resta de perseguits pel referèndum, però hi ha més dubtes sobre què passarà amb l'activisme de base.