13
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:11h
Òmnium Cultural ha concedit aquest dimarts els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia 2021. El principal premi de la nit, el Sant Jordi de novel·la, ha estat concedit a la periodista i escriptora Gemma Ruiz per l'obra Les nostres mares. El premi Mercè Rodorera de contes i narracions ha estat per a Marc Vintró, per Unes ganes salvatges de cridar, i el Carles Riba de Poesia se l'ha endut Jordi Llavina, per Un llum que crema.
"El jurat ha nomenat una novel·la feminista", ha reivindicat guanyadora Gemma Ruiz, que ha denunciat que "sistemàticament" els premis no es donen a dones. De fet, el Sant Jordi feia 19 anys que no el guanyava una escriptora. "Aquest premi ha viscut de cul a la realitat, una realitat pleníssima d'escriptores", ha remarcat Ruiz. La periodista ha dit que haver guanyat el premi és "una victòria col·lectiva". "Jo soc aquí perquè abans hi ha hagut Rodoreda, Català i tantes altres", ha dit, i ha dedicat el premi a totes les escriptores en llengua catalana.
Durant la nit s'han concedit més premis. Gerard Guix s'ha endut el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món, i la traductora Mare Faye Lenthem ha estat guardonada amb el premi internacional Joan B. Cendrós. El periodista Manel Alías és el premi Muriel Casals de comunicació d'enguany i el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert.
La gala, que s'ha fet al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), ha estat conduïda per l'actor Roger Coma i marcada per les referències a la llengua -de fet, la gala ha estat en vers- que Òmnium ha situat al centre de la seva acció en els darrers mesos i serà important de cara a l'any vinent. De fet, el discurs del president d'Òmnium, Xavier Antich, ha anat en aquesta línia i ha esquivat referències a l'actualitat política, marcada per la reforma del codi penal, que Òmnium veu amb distància.
Antich ha carregat contra l'Estat que va contra la llengua catalana i ha remarcat la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur en llibertat. En plena negociació sobre els pressupostos, Òmnium ha reclamat més inversió en cultura i llengua. "President Aragonès, alcaldessa Colau, l'aposta per la llengua i la cultura no és una despesa, sinó una inversió: volem pa, però també roses, volem justícia i llibertat, però també bellesa, volem els nostres drets, però també una literatura que és brúixola de la grandesa a què aspirem", ha reblat Antich.
Amb referències a la llengua, l'escriptura, el llibre i la lectura, Antich ha defensat la cultura i la literatura com a "memòria col·lectiva". "Llegir és viatjar a la memòria dels altres; en un món de fronteres cruels, el llibre és un passaport a tot arreu", ha dit el president de l'entitat, que ha reivindicat la tradició literària en català, que va d'Ausiàs March fins a Mercè Rodoreda.
Les nostres mares és un homenatge literari a la generació de dones nascudes als anys cinquanta, enmig de la dictadura franquista, que van haver de renunciar a la realització personal perquè les seves filles sí que poguessin viure una vida escollida. A Les nostres mares s’entrellacen deu personatges en un calidoscopi de diverses generacions, orígens i classes socials.
- Unes ganes salvatges de cridar, de Marc Vintró Castells, 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
Unes ganes salvatges de cridar és la ràbia continguda que tenim a dins. El mirall d’aquests nou relats ens dona, estrafeta, la imatge d’un món que ens aclapara: un món que no té marxa enrere, desolat per l’arrogància humana, on hem deixat el bosc per la civilització i les paraules serveixen per enganyar. Un món, malgrat tot, on els personatges no deixen de viure o sobreviure exercint la seva esperança i la seva ràbia.
- Un llum que crema, de Jordi Llavina, 64è Premi Carles Riba de poesia
Després d’uns quants títols que mostraven una clara preferència pel poema llarg, sovint en forma de monòleg dramàtic, Jordi Llavina ens ofereix un llibre fet de peces més breus que es relacionen significativament. A les set parts d’Un llum que crema hi advertim la presència de la memòria —a vegades, d’una manera gairebé acusadora—.
- El 60è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert
El jurat de la 60a edició del Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha decidit declarar deserta l’edició d’aquest any perquè cap original reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura infantil en català.
- Un far a la fi del món, de Gerard Guix, 49è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
Diuen que l’adolescència és l’edat dels descobriments i de l’angoixa. En Max ho sap bé això. Amb catorze anys acaba de veure com la seva vida fa un gir inesperat: al seu pare li han encarregat la reforma d’un far en una illa remota i durant uns mesos tota la família s’instal·larà allà. Just ara que en Max començava a tenir amics a l’institut —tot i que una part de la classe s’havia encarregat de fer-li conèixer una paraula que el tortura, body shaming—, just ara que havia començat una relació especial amb una noia —tot i que encara no li havien posat nom al que sentien l’un per l’altra—, just ara ho ha de deixar tot i començar una nova vida que ningú li ha consultat si volia.
- La traductora Mara Faye Lethem, 36è Premi Internacional Joan B. Cendrós
Nascuda a Nova York i veïna de Barcelona en l’actualitat, és una de les traductores més prolífiques del català a l’anglès. No obstant això, més enllà de la productivitat, és una traductora molt versàtil que se sap adaptar l’estil de l’autor amb elegància, humor, vulgaritat o poesia, segons s’escau. Aquest 2022 ha traduït When I Sing, Mountains Dance, d’Irene Solà, un dels títols en anglès destacats pel diari The Guardian entre els millors llibres de ficció de l’any. Publicat amb Graywolf Press (Estats Units), ha aconseguit també la primera nominació al Warwick Prize for Women in Translation per a una novel·la escrita en català.
- El periodista Manel Alías, Premi Muriel Casals de Comunicació 2022
Manel Alías Tort (Berga, 10 de maig del 1977). És llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UAB (1999) i té un màster en vídeo periodisme de la UPF (2008). Se li atorga el Premi Muriel Casals de Comunicació 2022 per la seva acurada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia a Ucraïna i també una feina de més de 8 anys de pedagogia i informació com a corresponsal a Rússia a través dels mitjans públics i en llibres com Rússia, l’escenari més gran del món (2021) i L’última victòria de l’URSS (2022).
"El jurat ha nomenat una novel·la feminista", ha reivindicat guanyadora Gemma Ruiz, que ha denunciat que "sistemàticament" els premis no es donen a dones. De fet, el Sant Jordi feia 19 anys que no el guanyava una escriptora. "Aquest premi ha viscut de cul a la realitat, una realitat pleníssima d'escriptores", ha remarcat Ruiz. La periodista ha dit que haver guanyat el premi és "una victòria col·lectiva". "Jo soc aquí perquè abans hi ha hagut Rodoreda, Català i tantes altres", ha dit, i ha dedicat el premi a totes les escriptores en llengua catalana.
Durant la nit s'han concedit més premis. Gerard Guix s'ha endut el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món, i la traductora Mare Faye Lenthem ha estat guardonada amb el premi internacional Joan B. Cendrós. El periodista Manel Alías és el premi Muriel Casals de comunicació d'enguany i el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert.
La gala, que s'ha fet al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), ha estat conduïda per l'actor Roger Coma i marcada per les referències a la llengua -de fet, la gala ha estat en vers- que Òmnium ha situat al centre de la seva acció en els darrers mesos i serà important de cara a l'any vinent. De fet, el discurs del president d'Òmnium, Xavier Antich, ha anat en aquesta línia i ha esquivat referències a l'actualitat política, marcada per la reforma del codi penal, que Òmnium veu amb distància.
Antich ha carregat contra l'Estat que va contra la llengua catalana i ha remarcat la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur en llibertat. En plena negociació sobre els pressupostos, Òmnium ha reclamat més inversió en cultura i llengua. "President Aragonès, alcaldessa Colau, l'aposta per la llengua i la cultura no és una despesa, sinó una inversió: volem pa, però també roses, volem justícia i llibertat, però també bellesa, volem els nostres drets, però també una literatura que és brúixola de la grandesa a què aspirem", ha reblat Antich.
Amb referències a la llengua, l'escriptura, el llibre i la lectura, Antich ha defensat la cultura i la literatura com a "memòria col·lectiva". "Llegir és viatjar a la memòria dels altres; en un món de fronteres cruels, el llibre és un passaport a tot arreu", ha dit el president de l'entitat, que ha reivindicat la tradició literària en català, que va d'Ausiàs March fins a Mercè Rodoreda.
Consulta tots els premis
- Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà, 63è Premi Sant Jordi de novel·laLes nostres mares és un homenatge literari a la generació de dones nascudes als anys cinquanta, enmig de la dictadura franquista, que van haver de renunciar a la realització personal perquè les seves filles sí que poguessin viure una vida escollida. A Les nostres mares s’entrellacen deu personatges en un calidoscopi de diverses generacions, orígens i classes socials.
- Unes ganes salvatges de cridar, de Marc Vintró Castells, 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
Unes ganes salvatges de cridar és la ràbia continguda que tenim a dins. El mirall d’aquests nou relats ens dona, estrafeta, la imatge d’un món que ens aclapara: un món que no té marxa enrere, desolat per l’arrogància humana, on hem deixat el bosc per la civilització i les paraules serveixen per enganyar. Un món, malgrat tot, on els personatges no deixen de viure o sobreviure exercint la seva esperança i la seva ràbia.
- Un llum que crema, de Jordi Llavina, 64è Premi Carles Riba de poesia
Després d’uns quants títols que mostraven una clara preferència pel poema llarg, sovint en forma de monòleg dramàtic, Jordi Llavina ens ofereix un llibre fet de peces més breus que es relacionen significativament. A les set parts d’Un llum que crema hi advertim la presència de la memòria —a vegades, d’una manera gairebé acusadora—.
- El 60è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert
El jurat de la 60a edició del Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha decidit declarar deserta l’edició d’aquest any perquè cap original reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura infantil en català.
- Un far a la fi del món, de Gerard Guix, 49è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
Diuen que l’adolescència és l’edat dels descobriments i de l’angoixa. En Max ho sap bé això. Amb catorze anys acaba de veure com la seva vida fa un gir inesperat: al seu pare li han encarregat la reforma d’un far en una illa remota i durant uns mesos tota la família s’instal·larà allà. Just ara que en Max començava a tenir amics a l’institut —tot i que una part de la classe s’havia encarregat de fer-li conèixer una paraula que el tortura, body shaming—, just ara que havia començat una relació especial amb una noia —tot i que encara no li havien posat nom al que sentien l’un per l’altra—, just ara ho ha de deixar tot i començar una nova vida que ningú li ha consultat si volia.
- La traductora Mara Faye Lethem, 36è Premi Internacional Joan B. Cendrós
Nascuda a Nova York i veïna de Barcelona en l’actualitat, és una de les traductores més prolífiques del català a l’anglès. No obstant això, més enllà de la productivitat, és una traductora molt versàtil que se sap adaptar l’estil de l’autor amb elegància, humor, vulgaritat o poesia, segons s’escau. Aquest 2022 ha traduït When I Sing, Mountains Dance, d’Irene Solà, un dels títols en anglès destacats pel diari The Guardian entre els millors llibres de ficció de l’any. Publicat amb Graywolf Press (Estats Units), ha aconseguit també la primera nominació al Warwick Prize for Women in Translation per a una novel·la escrita en català.
- El periodista Manel Alías, Premi Muriel Casals de Comunicació 2022
Manel Alías Tort (Berga, 10 de maig del 1977). És llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UAB (1999) i té un màster en vídeo periodisme de la UPF (2008). Se li atorga el Premi Muriel Casals de Comunicació 2022 per la seva acurada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia a Ucraïna i també una feina de més de 8 anys de pedagogia i informació com a corresponsal a Rússia a través dels mitjans públics i en llibres com Rússia, l’escenari més gran del món (2021) i L’última victòria de l’URSS (2022).