12
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:37h
Acord per reformar la malversació. El PSOE i ERC han pactat una modificació del delicte de malversació per revertir la reforma del PP de l'any 2015. La mesura manté la malversació amb ànim de lucre -la corrupció política- amb penes com les actuals -de dos a dotze anys de presó- i estableix dos nous tipus de delicte. D'una banda, fixa que estarà castigat amb penes de sis mesos a tres anys de presó aquella conducta d'una autoritat que destini a "usos privats" el patrimoni públic. L'acord també modifica l'article 433 i estableix que estarà castigat amb penes d'un a quatre anys de presó l'autoritat que destini el patrimoni públic a finalitats per les quals no estava previst. Aquí entraria l'1-O, segons el PSOE, si bé ERC manté que el referèndum no és delicte.
L'esmena pactada és pràcticament la mateixa que ha proposat el PSOE i que ha transcendit aquest matí, i de la qual Podem s'ha desmarcat. ERC, en roda de premsa, ja havia dit que no hi tancava la porta, i s'emplaçava a negociar fins al darrer minut. Fonts dels republicans insisteixen que el nou tipus de malversació no es pot aplicar a l'1-O. De tota manera, admeten que els tribunals poden "retorçar" el dret per interpretar que el referèndum és resultat de destinar diners públics a una finalitat no prevista. Arribat aquest cas, però, les penes es reduirien. Si fins ara estava castigat amb un màxim de 12 anys per al tipus greu -el que va aplicar el Suprem-, ara seria d'un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació.
L'esmena transaccionada fixa que la malversació amb finalitats lucratives -la corrupció política més coneguda, amb enriquiment personal o de tercers- queda castigada com fins ara, amb penes que en el cas més greu pot arribar als 12 anys de presó. S'introdueix un apartat nou, entès com a malversació d'ús, que penalitza destinar recursos públics a usos privats però sense voluntat d'apropiar-se'ls. Això queda castigat amb penes de sis mesos a tres anys de presó. El tercer tipus és el que, segons el PSOE, podria aplicar-se a l'1-O, tot i que ERC ho nega. Estableix que es castigarà amb penes de fins a quatre anys de presó -sense agreujants- el fet de destinar diners públics a finalitats no previstes causant "dany o entorpiment greu" del servei públic. Si això no passa, la pena és només d'un màxim de tres anys d'inhabilitació i multa.
La reforma de la malversació inclou també una definició de què s'entén com a patrimoni públic, que serà "tot el conjunt de béns i drets, de contingut econòmic-patrimonial, pertinents amb les administracions públiques". L'acord també estableix un apartat nou, en què es diu que si el culpable d'aquests fets ha reparat el dany causat o ha col·laborat de manera activa i efectiva a identificar els altres responsables per esclarir els fets, se'ls aplicarà la pena en menor grau. Paral·lelament, PSOE i Podem han pactat un nou delicte que penalitza l'enriquiment il·lícit d'autoritats públiques amb penes de fins a tres anys de presó si no ho poden justificar. Amb tot plegat, el PSOE vol escenificar el seu compromís en la lluita contra la corrupció.
Tot això s'ha pactat en la ponència que s'ha fet aquest dilluns al Congrés. Dimarts, el debat es traslladarà a la comissió amb l'objectiu de votar la reforma del codi penal dijous al ple i que entri en vigor -un cop hagi passat pel Senat- abans d'acabar l'any. Més enllà dels canvis en la malversació i els desordres públics, la reforma també inclouria la derogació del delicte de sedició, que va servir per condemnar els dirigents polítics per l'1-O.
L'esmena pactada és pràcticament la mateixa que ha proposat el PSOE i que ha transcendit aquest matí, i de la qual Podem s'ha desmarcat. ERC, en roda de premsa, ja havia dit que no hi tancava la porta, i s'emplaçava a negociar fins al darrer minut. Fonts dels republicans insisteixen que el nou tipus de malversació no es pot aplicar a l'1-O. De tota manera, admeten que els tribunals poden "retorçar" el dret per interpretar que el referèndum és resultat de destinar diners públics a una finalitat no prevista. Arribat aquest cas, però, les penes es reduirien. Si fins ara estava castigat amb un màxim de 12 anys per al tipus greu -el que va aplicar el Suprem-, ara seria d'un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació.
L'esmena transaccionada fixa que la malversació amb finalitats lucratives -la corrupció política més coneguda, amb enriquiment personal o de tercers- queda castigada com fins ara, amb penes que en el cas més greu pot arribar als 12 anys de presó. S'introdueix un apartat nou, entès com a malversació d'ús, que penalitza destinar recursos públics a usos privats però sense voluntat d'apropiar-se'ls. Això queda castigat amb penes de sis mesos a tres anys de presó. El tercer tipus és el que, segons el PSOE, podria aplicar-se a l'1-O, tot i que ERC ho nega. Estableix que es castigarà amb penes de fins a quatre anys de presó -sense agreujants- el fet de destinar diners públics a finalitats no previstes causant "dany o entorpiment greu" del servei públic. Si això no passa, la pena és només d'un màxim de tres anys d'inhabilitació i multa.
La reforma de la malversació inclou també una definició de què s'entén com a patrimoni públic, que serà "tot el conjunt de béns i drets, de contingut econòmic-patrimonial, pertinents amb les administracions públiques". L'acord també estableix un apartat nou, en què es diu que si el culpable d'aquests fets ha reparat el dany causat o ha col·laborat de manera activa i efectiva a identificar els altres responsables per esclarir els fets, se'ls aplicarà la pena en menor grau. Paral·lelament, PSOE i Podem han pactat un nou delicte que penalitza l'enriquiment il·lícit d'autoritats públiques amb penes de fins a tres anys de presó si no ho poden justificar. Amb tot plegat, el PSOE vol escenificar el seu compromís en la lluita contra la corrupció.
Canvis als desordres i una interpretació acotada
Els republicans també han anunciat canvis -de mínims- en el redactat del delicte de desordres públics: es fixa un nou requisit per al tipus bàsic dels desordres amb relació a la invasió d'instal·lacions, que fa referència "l'alteració greu del funcionament efectiu d'aquests llocs". Alhora, també s'ha acordat una esmena del PSOE i Podem que fixa quin criteri han de seguir els tribunals a l'hora d'interpretar el delicte de desordres públics, per tal que el tipus agreujat es doni només en casos de "situacions excepcionals". ERC aspirava a modificar el delicte reduint les penes mínimes en el tipus agreujats, eliminant el concepte d'"intimidació" i suprimint el tipus atenuat, però el PSOE no ho ha acceptat.Tot això s'ha pactat en la ponència que s'ha fet aquest dilluns al Congrés. Dimarts, el debat es traslladarà a la comissió amb l'objectiu de votar la reforma del codi penal dijous al ple i que entri en vigor -un cop hagi passat pel Senat- abans d'acabar l'any. Més enllà dels canvis en la malversació i els desordres públics, la reforma també inclouria la derogació del delicte de sedició, que va servir per condemnar els dirigents polítics per l'1-O.