El codi penal del PSOE i ERC castigaria un nou 1-O? Preguntes i respostes per entendre la reforma

La reforma del codi penal ja és pràcticament una realitat després de l'aprovació d'aquest dijous al Congrés. A l'espera de la votació al Senat -pendent de què decideixi el Tribunal Constitucional (TC)- i que els jutges, bel·ligerants contra el govern espanyol i els independentistes, interpretin la nova norma, s'obren moltes preguntes sobre com afectarà això a la situació dels dirigents condemnats per l'1-O i la resta de perseguits per la justícia. També sobre com afectarà de cara al futur l'activisme de base -la reforma ha estat durament criticada per entitats com l'ANC, Òmnium, la PAH o el Sindicat de Llogateres- i aquells polítics que vulguin, en algun moment, tornar a organitzar un referèndum unilateral. Aquesta opció, ara com ara, no es preveu.

Anticipar escenaris, en tot cas, és complicat, però sí que és evident que el nou codi penal obligarà a revisar les sentències del judici del procés. Tot apunta que les penes -que ara es mouen entre els nou i els tretze anys de presó i inhabilitació- s'haurien de rebaixar. Què passarà, però, en els judicis que hi haurà de cara a l'any vinent? I amb els exiliats? Un nou referèndum com el de l'1-O continuaria penalitzat? La reforma del codi penal està plena de matisos i permet interpretacions flexibles. Només el temps i l'aplicació que en facin els tribunals espanyols, que ja han verbalitzat que són contraris a rebaixar la pressió contra el procés, dirà si ha estat una millora o no.
 

Facilita l'extradició de Puigdemont?

Segons Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, la reforma del codi penal no facilita l'extradició del president a l'exili. Segons el PSOE, un dels objectius del canvi legislatiu que s'ha fet és, precisament, facilitar l'extradició dels dirigents independentistes que són a Bèlgica. El que és un fet és que la derogació de la sedició situa el codi penal en unes coordenades més properes als codis penals europeus que no pas fins ara. Alhora, els canvis en la malversació, diferenciant entre els casos amb enriquiment personal i els que no, també converteix la nova legislació és més proporcional. Això és el que fa pensar al PSOE que la nova llei espanyola serà més ben vista pels tribunals europeus.

"L'important són els fets, i els fets no són delicte; que facin els canvis que vulguin, no aconseguiran l'extradició", insisteix Boye. Les euroordres es podrien enviar de nou (serien les quartes) adaptades a la nova legislació, però abans s'ha de desbloquejar la situació a la justícia europea. Depèn de les decisions que surtin des de Luxemburg, les euroordres quedaran desactivades i Puigdemont, protegit. Si els jutges europeus donen la raó a Espanya, es podrien reactivar les ordres d'extradició i la immunitat quedaria en dubte. Per això encara falten mesos. En un escenari d'extradició o de retorn a Catalunya sense protecció europea, els exiliats serien jutjats d'acord amb el nou codi penal, amb penes de presó previsiblement més baixes.

 

A qui beneficia la reforma?

A l'hora de parlar de beneficis per aquesta reforma cal remarcar que qui interpretarà el codi penal són els tribunals, que han fet evident que no són favorables a la desjudicialització que, amb més èxit o menys, impulsen el govern espanyol i ERC. Sobre el paper, tot apunta que els principals beneficiats, ara com ara, de la nova legislació seria la direcció política del procés durant l'any 2017. Els condemnats per l'1-O podran demanar la revisió de la sentència, que s'haurà d'adaptar al nou codi penal si el Suprem conclou que els és favorable. A l'espera de veure la interpretació de l'alt tribunal, és probable una rebaixa de les penes d'inhabilitació (les de presó han quedat indultades).

També es redueix l'amenaça de penes altes de presó per als perseguits pels preparatius del referèndum, entre els quals destaquen Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, dirigents d'ERC. En el seu cas, i de desenes d'alts càrrecs més, el risc de presó no desapareix, perquè a banda de la malversació -que sí que veu reduïdes les penes si no hi ha ànim de lucre- se'ls persegueix també per altres delictes que no han estat modificats. Pel que fa als exiliats, en cas d'una extradició -escenari improbable a curt termini- o d'un retorn sense protecció europea, se'ls hauria de jutjar d'acord amb el nou codi penal. No podrien ser condemnats per sedició i, en cas de provar-se la malversació, hauria de ser d'acord amb la nova llei.

Un dels dubtes que planteja la reforma és si pot tenir conseqüències imprevistes, especialment pel que fa al delicte de malversació. PSOE i ERC mantenen que el nou codi penal no beneficiarà corruptes, però no són poques les veus especialitzades que han alertat que això podria passar un cop es comencin a revisar sentències. Sembla clar que casos com els ERO d'Andalusia, la Gürtel o el cas Púnica continuarien penalitzats, perquè són causes en què hi ha lucre personal o de tercers. Són més incerts casos com el que afecta Jorge Fernández Díaz per l'espionatge a Luis Bárcenas amb recursos del Ministeri de l'Interior. De nou, els jutges tindran l'última paraula. 
 

Castigaria un nou referèndum?

De nou, opinions contraposades. ERC assegura que l'1-O no és delicte i que amb el nou codi penal no es podria aplicar ni sedició ni malversació a un futur referèndum com el de fa cinc anys. La resta de l'independentisme sosté que l'aprovació de la nova llei suposa acceptar que l'1-O va ser delicte. El PSOE té clar que un nou referèndum estaria penalitzat i que els canvis en la malversació no deixen l'1-O al marge. Un nou referèndum unilateral, que ara com ara no es planteja, no es podria castigar amb sedició, perquè el delicte desapareix. Si s'hi destinessin diners públics sí que podria ser perseguit per malversació, tot i que amb penes més baixes que no pas ara.

L'interrogant que es planteja és si el delicte de desordres públics agreujats, castigat amb penes que arriben als cinc anys de presó, es podria aplicar als dirigents que van impulsar l'1-O. També si els tribunals trobaran algun altre article del codi penal que, interpretat d'una manera concreta, pot servir per perseguir aquest tipus de conductes impulsades des de les institucions. En una entrevista a El Nacional, el magistrat del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia Miguel Pasquau avisava que, sense la sedició, els jutges podrien veure's temptats a reinterpretar la rebel·lió. Sembla clar que un referèndum unilateral no quedaria impune, però sí que podria ser menys castigat.

Com queda l'activisme de base? 

Aquest és el punt fosc de la reforma, tal com han avisat els moviments socials i també l'ANC i Òmnium. La reforma del delicte de desordres públics té algun element positiu, però també obre la porta a interpretacions que castiguin amb més duresa la protesta. Si bé és cert que la pena màxima pels desordres agreujats baixen (de sis anys de presó a cinc) i que els supòsits en els quals hi ha aquest delicte es redueixen, també ho és que les penes mínimes augmenten (d'un any de presó fins a tres), cosa que fa inevitable l'entrada a presó en cas de condemna. També s'introdueix el concepte d'"intimidació", que permet condemnes encara que no hi hagi violència si es considera provat que hi va haver aquesta intimidació, un element, d'altra banda, poc objectiu.
 

Què passa amb el TC?

Segons el que ha aprovat el Congrés, la modificació de la llei del poder judicial consisteix a canviar les majories necessàries perquè els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) escullin els magistrats del TC que li corresponen. Fins ara calien 3/5 parts del ple i ara caldrà majoria simple. Aquest canvi de sistema és necessari per esquivar el bloqueig que el sector conservador del CGPJ, controlat pel PP, que frena els nomenaments de magistrats per evitar canvis de majories al TC. La reforma també elimina la capacitat del TC de vetar els magistrats proposats pel govern espanyol i permet que l'executiu pugui elegir els seus dos magistrats sense necessitat d'esperar que hi hagi un acord al CGPJ. Tot això, però, està pendent de la decisió que prengui el TC aquest dilluns.