11
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:10h
Quan Jordi Sànchez era secretari general de Junts, una de les funcions més discretes -i al mateix temps més crucials- era recórrer el territori per reunir-se amb tots aquells alcaldes, regidors i caps de llista que encara tenen carnet del PDECat i dubten sobre si fer el pas a les sigles fundades per Carles Puigdemont. Sànchez va destinar múltiples esforços a recosir tot l'espai després de la trencadissa de l'estiu del 2020, i tenia emparaulades operacions que permetien a Junts surfejar amb certa tranquil·litat el procés de presentació de candidatures i acabar aixoplugant els alcaldes postconvergents més destacats. Aquesta tasca, que després ha reprès amb intensitat Jordi Turull, successor de Sànchez al capdavant de la maquinària del partit, ha patit una sotragada amb la sortida del Govern, perquè s'han "alentit" operacions que estaven quasi fetes.
En aquests termes s'expressen tant fonts de la direcció de Junts com el PDECat consultades per Nació. "Perdre la repartidora que suposa estar a l'executiu [tenien set conselleries] els ha fet mal", ressalta -sense amagar un punt de satisfacció- un dirigent postconvergent. "Ara ens trobem que hi ha alcaldes de municipis petits i mitjans que no tenen tants incentius per marxar", remarca la mateixa veu consultada dos mesos després que el partit decidís deixar l'executiu de Pere Aragonès. Això no vol dir, però, que tot el fitxatges estrella estiguin aturats: fa tan sols uns dies, Junts va fer oficial que Jordi Masquef, exalcalde de Figueres i vencedor de les últimes eleccions, es presentaria sota el seu paraigua per recuperar l'alcaldia que ERC li va arrabassar gràcies a un pacte amb la CUP i el PSC. El grup municipal a la capital de l'Alt Empordà exemplifica com s'ha disgregat l'espai en els últims anys, perquè hi ha representants de Junts, del PDECat i també del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) fundat per Marta Pascal.
Veus amb responsabilitat dins de Junts, coneixedores de la tasca de Sànchez per captar alcaldes postconvergents que en el seu dia no van fer el salt a la nova marca, sostenen que la sortida del Govern aporta "poca fiabilitat institucional" al relat del partit, i que això pot lesionar l'estratègica de creixement municipal. Tanmateix, la setmana passada David Saldoni, adjunt a la secretaria general comandada per Turull, insistia que l'objectiu continua sent aplegar més de 800 candidatures. Al PDECat, la direcció compta formalitzar-ne fins a 300 sota la marca Ara Pacte Local, que dona molta llibertat a cada cap de llista per adaptar el format. Centrem, la marca que havia de superar la divisió dins del catalanisme pragmàtic, també s'hi ha acabat sumant, i tot indica que serà la llavor -a nivell local- del procés per ressuscitar l'anomenat "espai CiU".
Entre les incògnites que persisteixen hi ha la de Marc Castells, alcalde d'Igualada, que aquesta vegada haurà de competir amb Alba Vergés, exconsellera de Salut i ara vicepresidenta amb funcions de presidenta després de la suspensió de Laura Borràs. Castells encara no ha fet públic cap moviment, però tot indica que acabarà computant com a candidatura de Junts. Amb qui les converses no van arribar a bon port va ser amb Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa, perquè les seves "demandes" -així ho indiquen fonts del partit- no podien ser assumides. Es dona la circumstància, però, que la marca electoral de Roigé serà Junts per Tortosa. La marca, com que ja es va fer servir a les eleccions municipals del 2019, pertany en algunes ciutats al PDECat, que al seu torn és qui disposa dels drets electorals. La complexitat política també és administrativa.
A Junts sempre citen el cas de Reus com a paradigmàtic del que hauria d'haver estat -pels seus interessos- arreu de Catalunya. Es va aconseguir que Carles Pellicer, un dels estendards del PDECat, no optés a la reelecció, i es va situar -després d'unes primàries mogudes- Teresa Pallarès, de Junts, com a candidata. Quan Pellicer va veure que el PDECat presentaria candidatura al marge d'aquesta, va acabar estripant el carnet de la formació. En tot cas, els postconvergents insisteixen que hi ha "molta gent" que no ha volgut fer el salt a Junts i que treballen "no només per retenir, sinó per sumar". Un dels arguments que fan servir per convèncer els caps de llista en capitals de comarca i municipis de més de 10.000 habitants és el "factor desestabilitzador" de Borràs, protagonista de totes les pugnes internes dins de Junts.
Un dels elements que preocupen dins de Junts és el fet que la competència amb el PDECat en algunes ciutats -Lleida, Girona, Tarragona, Vic, Lloret de Mar, entre d'altres- els pugui robar vots i això els dificulti governar. "La divisió entregarà alcaldies a ERC i al PSC", ressalten també dirigents postconvergents consultats. Es donarà la circumstància, com a Mollerussa, en què alcaldes que el 2019 van anar sota la marca de Junts -és el cas de Marc Solsona- ara ho faran amb una marca d'Ara Pacte Local i amb Junts en contra. Tot plegat acabarà de definir, també, l'equilibri en consells comarcals i diputacions. Tots els actors donen per fet que el PSC creixerà arreu del país.
El paisatge complet permet entendre fins a quin punt arriben les conseqüències del trencament entre Puigdemont i el PDECat i, si es tira encara més enrere, de la ruptura entre CDC i Unió poc després de les municipals del 2015. El que abans eren unes sigles unificades, ara és un seguit de sigles, aliances i noms amb especificitats locals que faran dels comicis del 2023 un termòmetre de com queda l'espai nacionalista. A llarg termini, és probable que només quedin dues marques: la de Junts, forta malgrat la sortida de l'executiu i amb un poder local envejable -excepte en el seu forat negre, l'àrea metropolitana de Barcelona-, i la de l'anomenat "espai CiU", que aspira a aglutinar la resta de formacions nascudes de la caiguda de l'antiga CDC. Un repte majúscul.
En aquests termes s'expressen tant fonts de la direcció de Junts com el PDECat consultades per Nació. "Perdre la repartidora que suposa estar a l'executiu [tenien set conselleries] els ha fet mal", ressalta -sense amagar un punt de satisfacció- un dirigent postconvergent. "Ara ens trobem que hi ha alcaldes de municipis petits i mitjans que no tenen tants incentius per marxar", remarca la mateixa veu consultada dos mesos després que el partit decidís deixar l'executiu de Pere Aragonès. Això no vol dir, però, que tot el fitxatges estrella estiguin aturats: fa tan sols uns dies, Junts va fer oficial que Jordi Masquef, exalcalde de Figueres i vencedor de les últimes eleccions, es presentaria sota el seu paraigua per recuperar l'alcaldia que ERC li va arrabassar gràcies a un pacte amb la CUP i el PSC. El grup municipal a la capital de l'Alt Empordà exemplifica com s'ha disgregat l'espai en els últims anys, perquè hi ha representants de Junts, del PDECat i també del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) fundat per Marta Pascal.
Veus amb responsabilitat dins de Junts, coneixedores de la tasca de Sànchez per captar alcaldes postconvergents que en el seu dia no van fer el salt a la nova marca, sostenen que la sortida del Govern aporta "poca fiabilitat institucional" al relat del partit, i que això pot lesionar l'estratègica de creixement municipal. Tanmateix, la setmana passada David Saldoni, adjunt a la secretaria general comandada per Turull, insistia que l'objectiu continua sent aplegar més de 800 candidatures. Al PDECat, la direcció compta formalitzar-ne fins a 300 sota la marca Ara Pacte Local, que dona molta llibertat a cada cap de llista per adaptar el format. Centrem, la marca que havia de superar la divisió dins del catalanisme pragmàtic, també s'hi ha acabat sumant, i tot indica que serà la llavor -a nivell local- del procés per ressuscitar l'anomenat "espai CiU".
Entre les incògnites que persisteixen hi ha la de Marc Castells, alcalde d'Igualada, que aquesta vegada haurà de competir amb Alba Vergés, exconsellera de Salut i ara vicepresidenta amb funcions de presidenta després de la suspensió de Laura Borràs. Castells encara no ha fet públic cap moviment, però tot indica que acabarà computant com a candidatura de Junts. Amb qui les converses no van arribar a bon port va ser amb Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa, perquè les seves "demandes" -així ho indiquen fonts del partit- no podien ser assumides. Es dona la circumstància, però, que la marca electoral de Roigé serà Junts per Tortosa. La marca, com que ja es va fer servir a les eleccions municipals del 2019, pertany en algunes ciutats al PDECat, que al seu torn és qui disposa dels drets electorals. La complexitat política també és administrativa.
A Junts sempre citen el cas de Reus com a paradigmàtic del que hauria d'haver estat -pels seus interessos- arreu de Catalunya. Es va aconseguir que Carles Pellicer, un dels estendards del PDECat, no optés a la reelecció, i es va situar -després d'unes primàries mogudes- Teresa Pallarès, de Junts, com a candidata. Quan Pellicer va veure que el PDECat presentaria candidatura al marge d'aquesta, va acabar estripant el carnet de la formació. En tot cas, els postconvergents insisteixen que hi ha "molta gent" que no ha volgut fer el salt a Junts i que treballen "no només per retenir, sinó per sumar". Un dels arguments que fan servir per convèncer els caps de llista en capitals de comarca i municipis de més de 10.000 habitants és el "factor desestabilitzador" de Borràs, protagonista de totes les pugnes internes dins de Junts.
Un dels elements que preocupen dins de Junts és el fet que la competència amb el PDECat en algunes ciutats -Lleida, Girona, Tarragona, Vic, Lloret de Mar, entre d'altres- els pugui robar vots i això els dificulti governar. "La divisió entregarà alcaldies a ERC i al PSC", ressalten també dirigents postconvergents consultats. Es donarà la circumstància, com a Mollerussa, en què alcaldes que el 2019 van anar sota la marca de Junts -és el cas de Marc Solsona- ara ho faran amb una marca d'Ara Pacte Local i amb Junts en contra. Tot plegat acabarà de definir, també, l'equilibri en consells comarcals i diputacions. Tots els actors donen per fet que el PSC creixerà arreu del país.
Què passarà a Barcelona?
I a Barcelona, com quedarà resolt l'equilibri? Xavier Trias està a punt de presentar la candidatura -es dona per fet que serà entre després del pont i abans de Nadal-, de manera que fins i tot al PDECat insisteixen que no hi ha "candidat més convergent" que ell. Segons diverses fonts consultades, existeixen contactes entre Trias i el president dels postconvergents, David Bonvehí. El missatge que li ha traslladat és que pot utilitzar els drets electorals sempre i quan la marca no sigui la de Junts. Centrem havia pensat en el nom de Sandro Rosell com a cap de cartell a través d'una plataforma, però l'expresident del Barça -que remena enquestes- no vol cap vincle amb cap partit.El paisatge complet permet entendre fins a quin punt arriben les conseqüències del trencament entre Puigdemont i el PDECat i, si es tira encara més enrere, de la ruptura entre CDC i Unió poc després de les municipals del 2015. El que abans eren unes sigles unificades, ara és un seguit de sigles, aliances i noms amb especificitats locals que faran dels comicis del 2023 un termòmetre de com queda l'espai nacionalista. A llarg termini, és probable que només quedin dues marques: la de Junts, forta malgrat la sortida de l'executiu i amb un poder local envejable -excepte en el seu forat negre, l'àrea metropolitana de Barcelona-, i la de l'anomenat "espai CiU", que aspira a aglutinar la resta de formacions nascudes de la caiguda de l'antiga CDC. Un repte majúscul.