1 de 10

Crida a impulsar grans projectes eòlics i solars a Catalunya

"El risc de col·lapse social i econòmic és massa greu per a no emprendre la transició energètica de manera immediata", alerta un manifest signat per personalitats com Enric Sala o Pep Canadell

L'eòlica marina es podria desenvolupar al golf de Roses | Cedida a l'ACN
per Nació, Barcelona | 5 de desembre de 2022 a les 07:21 |
Un manifest signat per científics, empresaris i activistes pel medi ambient reclamen engegar d'una vegada per totes grans projectes d'energia eòlica i solar com a camí per accelerar la transició ecològica.

La magnitud de la crisi climàtica actual fa urgent emprendre la transició energètica de manera immediata i "a gran escala", reclamen els signants de "Renovables, o una Catalunya a la cua". L'explorador de National Geographic Enric Sala o el director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell, són alguns dels integrants d'aquest manifest, des d'on aposten per superar el debat entre petites i grans instal·lacions i apostar per un model energètic "híbrid".

"Malauradament, Catalunya és a la cua d'Europa i d'Espanya en sobirania energètica i energies renovables. Estem molt lluny de països de dimensió similar a la nostra com Bèlgica o Dinamarca, que amb menys sol tenen 6.000 i 8.000 MW de capacitat de producció fotovoltaica instal·lats; aquí en tenim 455 MW", alerta el document. En aquest sentit, es recorda que a l'Estat les energies verdes progressen "molt més ràpidament" i ja el 2021 es va generar un 46,7% de l'electricitat amb fonts renovables.

Segons el manifest, el pes de les renovables a Catalunya és del 17,5%. "Malgrat aquest enorme endarreriment, el Govern de Catalunya s'ha compromès a fer possible una societat neutra en carboni el 2050, reduint el consum d'energia un 41% respecte al 2017 i obtenint un 97,5% de tota l'energia de fonts renovables", apunta el text. Això no obstant, els firmants avisen que per arribar als objectius fixats farà falta multiplicar per 33 la capacitat actual de producció solar i eòlica al país.


El manifest, signat també per noms de l'empresa com la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, assenyala que la "magnitud de la crisi climàtica" és "massa gran" per a restringir la seva resposta el desplegament de les energies renovables a teulades i terrenys "marginals". "El risc de col·lapse social i econòmic és massa greu per a no emprendre la transició energètica de manera immediata i a gran escala. És el nostre deure proveir-nos d'energia amb els recursos renovables a l'abast i deixar d'exportar els impactes de la producció d'energia a altres llocs. Tenim l'obligació de crear un sistema energètic zero emissions en temps rècord", assenyalen els seus impulsors.

Entre els signants també hi ha l'ecòleg marí Kike Ballesteros, l'esportista Kilian Jornet, la meteorològa Maria Carme Llasat, l'economista Mar Reguant, el comunicador ambiental Pere Renom, la biòloga Evelyn Segura, els activistes climàtics Maria Serra i Martí Pardo, i el periodista Jordi Vilardell.

Manifest complet: "Renovables, o una Catalunya a la cua"


Manifest a favor del desplegament de parcs fotovoltaics i parcs eòlics terrestres i marins a Catalunya i per una acceleració col·lectiva de la transició energètica 

A Catalunya cada dia utilitzem l’equivalent a 55.000 barrils de petroli per satisfer les nostres necessitats. Els combustibles fòssils (petroli, gas, carbó, etc.) representen el 69% de tot el nostre consum d’energia primària, aquella que un cop transformada ens permet moure’ns, escalfar-nos, cuinar, operar grans fàbriques i serveis públics, o produir electricitat. 

La crisi climàtica és conseqüència d’aquest ús abusiu de combustibles fòssils. Aquest passat estiu hem experimentat en primera persona els seus efectes amb una onada de calor sense precedents que, combinada amb una sequera prolongada, ha ocasionat greus pèrdues en l’agricultura, secades massives de boscos, risc extrem d’incendis, reserves d’aigua en situació límit, el mar amb temperatures mai vistes i més de 700 morts. 

El Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic reclama reduir anualment un 7,6% les emissions d’efecte hivernacle per evitar la desestabilització profunda del clima i els ecosistemes. Però la realitat és que l’ús de combustibles fòssils està en el seu punt màxim, i que els tímids compromisos internacionals ens aproximen perillosament a punts d’inflexió dels sistemes naturals que regulen el planeta i ens dirigeixen cap a un sobreescalfament global de 2,8ºC. Som en l’etapa preliminar del que pot ser el major repte evolutiu de l’espècie humana i hem de fer molts preparatius. Per una banda, és indispensable el decreixement material i energètic, així com un canvi integral dels estils de vida actuals. Però alhora, no podem posposar més la descarbonització del sistema energètic; per ecologia, per salut, per economia, i per justícia social i intergeneracional (cap als nostres descendents). Hem de fer-ho tot, i a la vegada: decréixer el consum d’energia i canviar radicalment la forma de generar-ne.

Les energies renovables són el nostre principal aliat per fer front a la crisi climàtica, a la crisi de preus de l’energia i a la contaminació atmosfèrica. Malauradament, Catalunya és a la cua d’Europa i d’Espanya en sobirania energètica i energies renovables. Estem molt lluny de països de dimensió similar a la nostra com Bèlgica o Dinamarca, que amb menys sol tenen 6.000 i 8.000 MW de capacitat de producció fotovoltaica instal·lats; aquí en tenim 455 MW. En l’àmbit espanyol, les energies verdes progressen molt més ràpidament i ja el 2021 es va generar un 46,7% de l’electricitat amb fonts renovables. A Catalunya va ser tan sols del 17,5%. 

Malgrat aquest enorme endarreriment, el Govern de Catalunya s’ha compromès a fer possible una societat neutra en carboni el 2050, reduint el consum d’energia un 41% respecte el 2017 i obtenint un 97,5% de tota l’energia de fonts renovables. Una de les solucions proposades és l’autoconsum mitjançant la implementació de mig milió d’instal·lacions fotovoltaiques en cobertes i teulades, però aquestes sols permetran generar un 16% de l’electricitat el 2050. Per arribar als objectius fixats, farà falta multiplicar per 33 la capacitat actual de producció solar i eòlica al país. 

En els darrers deu anys, a Catalunya s’han desestimat projectes de renovables amb una potència d’almenys 1.369 MW que haurien permès estalviar més de 9,5 milions de tones de CO2. Un dels motius principals per la desestimació ha estat l’impacte paisatgístic i ambiental. És innegable que hi ha incerteses sobre els seus impactes en aspectes concrets de la biodiversitat, però tal com alerten Nacions Unides i l’IPCC cada grau compta i les conseqüències de no fer res seran molt més greus. Els impactes han de ser degudament avaluats i regular-ne la seva correcció i seguiment, garantint l’aplicació de les millors tecnologies i coneixements existents. Però no poden esdevenir el pretext per prorrogar encara més la transició energètica. Al ritme actual, en tan sols 9 anys exhaurirem el pressupost de carboni restant per mantenir l’escalfament global en 1,5ºC.

Centrals fotovoltaiques i parcs eòlics —terrestres i marins— han de passar a formar part del nostre paisatge. Són imprescindibles per garantir el subministrament d’energia a centres urbans, indústria o equipaments essencials (com hospitals, depuradores, etc.). Només amb un aprofitament decidit del vent allà on més bufa i del sol allà on més irradia avançarem vers l’ineludible canvi que encarem com a civilització. Ara tenim el coneixement i les capacitats per rebaixar més d’un 90% la mortalitat d’aus i ratpenats en parcs eòlics. Els parcs eòlics i solars poden conviure amb les activitats agrícoles i ramaderes; I els parcs eòlics al mar poden ser compatibles amb el turisme i la conservació de la biodiversitat marina i de la pesca. La implicació —i per què no, el lideratge— local i l’establiment de compensacions entre les àrees proveïdores i receptores d’energia, han d’assegurar que totes les instal·lacions generin externalitats positives al territori, en forma d’inversions, llocs de treball, nous tributs, actuacions de millora ambiental, etc. Es calcula en prop de 10.000 milions d’euros els ingressos per taxes i lloguers que rebran ajuntaments i propietaris de terrenys amb la implantació d’energies renovables fins al 2050.

Les persones que donem suport a aquest manifest demanem a les administracions transparència, participació i l’aplicació de l’interès general en el desenvolupament urgent de les energies renovables, i cridem tota la societat a un canvi cultural en favor d’una ràpida transició energètica.

La magnitud de la crisi climàtica és massa gran com per restringir el desplegament de les energies renovables a teulades i terrenys marginals. El risc de col·lapse social i econòmic és massa greu com per no emprendre la transició energètica de manera immediata i a gran escala. És el nostre deure proveïr-nos d’energia amb els recursos renovables a l’abast i deixar d’exportar els impactes de la producció d’energia a altres llocs. Tenim l’obligació de crear un sistema energètic zero emissions en temps rècord.

La transició energètica no és una dicotomia entre un model centralitzat d’instal·lacions controlades per un oligopoli d’empreses, versus un model distribuït d’illes energètiques de participació comunitària. El futur de l’energia és un model híbrid, on conviuran comunitats energètiques locals amb productors i consumidors que intercanvien energia, amb un mercat energètic de gran abast regional i internacional. Tenim el deure d’accelerar la transició cap a una societat lliure de carboni i alimentar l’esperança envers la capacitat col·lectiva de combatre la crisi climàtica
.

Altres notícies que et poden interessar


​​

Patrocina

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació