El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat que la taxa és "pionera a l'Estat i a Europa" i ha defensat que busca "un canvi d'hàbits", desfent l'actual desigualtat entre les grans empreses de missatgeria i el comerç local. Alhora, es vol promoure "que cada vegada més anem a buscar els paquets a punts concrets de la ciutat i evitem tenir la ciutat plagada de cotxes i furgonetes", ha mencionat Collboni.
La mesura arriba després de constatar el gran impacte de les grans plataformes de distribució. De fet, la regidora de Comerç i Hisenda, Montserrat Ballarín, ha detallat que hi ha "26 operadors postals" que quedarien inclosos en les empreses que haurien de pagar la taxa, i "cinc d'aquests operadors concentren el 62% de la facturació". Malgrat que la regidora socialista ha evitat donar els noms d'aquestes companyies, la que lidera el rànquing és Amazon.
Un acord entre el govern de Barcelona en Comú i PSC amb ERC facilitarà que el pròxim febrer s'aprovi la posada en marxa d'aquesta iniciativa, ha calculat Ballarín. Una proposta política promesa durant anys, encallada en el temps i que ha implicat almenys dos estudis, de la Universitat Carlos III i la UB, que han acabat d'orientar la proposta. Així, aquesta proposta només afectarà als operadors que tinguin una facturació pel transport de paquets superior a un milió d'euros a la ciutat de Barcelona. Una idea que parteix de la idea de no afectar els repartidors autònoms i altres empresaris amb un impacte menor al dels gegants del transport.
Els detalls de la taxa
Una de les particularitats de la proposta és que exigirà als gegants de la distribució -que també inclouen empreses com DHL, Seur o UPS- que comuniquin quina és la facturació aconseguida a la ciutat de Barcelona a través de les entregues de paqueteria comercial a pisos o oficines. Al consistori dona per fet que les empreses poden fer aquesta distinció, que tenen les dades d'on s'entrega cada producte i, per tant, podran obtenir les dades amb facilitat. A més, es farà un registre municipal dels punts de recollida. No es gravaran les entregues de paquets entre empreses.
La xifra de 2.590.725 euros que es podria recaptar surt del càlcul municipal de l'aprofitament que fan les grans empreses dels carrers i l'espai públic, per fer la càrrega i descàrrega. Així, un informe econòmic estableix que això suposaria una taxa d'un 1,25% de la facturació que fan aquestes empreses a Barcelona, que volta els 200 milions d'euros. Així, si facturessin més diners i, per tant, la recaptació municipal superés els 2,6 milions d'euros, es retornaria proporcionalment la part excedent.
Mentrestant, aquest nous recursos econòmics que ingressarà l'Ajuntament aniran es destinaran a millorar la digitalització del comerç de proximitat. En aquest sentit, Collboni ha apuntat que la taxa buscar "igualar posicions de competició" entre les botigues de barri i els gegants. També el regidor republicà Jordi Castellana -que ha recordat que ERC ha pressionat des de l'inici del mandat per tirar endavant aquest instrument fiscal- ha fet menció a la necessitat de "regular el comerç de grans operadors" que exerceixen "competència" davant els petits comerciants. Així, ha situat "el comerç de proximitat com a eix vertebrador als barris".
Afectació sobre el ciutadà
Si bé s'ha reivindicat que aquest nou instrument fiscal no afecta al ciutadà de cap manera, davant la possibilitat que els operadors respongui a aquesta taxa apujant el preu del transport i fent que la ciutadania pagui més cara la paqueteria, el regidor de Presidència, Jordi Martí, ha defensat que això tampoc seria una conseqüència dramàtica. "Que acabés sent una mica més car comprar perquè t'ho portin a casa que fer-ho per anar a buscar el paquet a un punt de recollida o anar a la botiga a buscar el producte, és una tendència que seria lògica, raonable i que tothom hauria d'entrar", ha reflexionat la mà dret de l'alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, ha recordat que les activitats com les d'Amazon tenen uns "costos col·lectius i urbans" que les altres opcions, no.
Igualment, s'ha reivindicat que no hi ha una voluntat recaptatòria. De fet, Martí també ha incidit en el fet que si en comptes de recaptar el màxim de 2,6 milions d'euros se n'acabessin captant menys, això seria una bona notícia per al consistori.