30
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:11h
La multitudinària manifestació de fa dues setmanes a Madrid en defensa de la sanitat pública ha esperonat els metges catalans per plantejar un pols en forma d'anunci de vaga. En aquest cas, l'impuls ha estat sindical i l'accent de la reivindicació són les condicions laborals dels sanitaris, mentre que, a la capital espanyola, la convocatòria es va originar en moviments socials i defensava sobretot una millora en els recursos cap a l'atenció primària del sistema públic.
Malgrat tot, els professionals catalans defensen que precisament és la seva precarietat el que provoca que molts d'ells acabin buscant feina a l'estranger i això dificulti el relleu generacional, sobrecarregui l'actual plantilla i tot plegat perjudiqui l'atenció al pacient i allargui les llistes d'espera. Quines similituds i diferències hi ha entre la situació a Catalunya, Madrid i la resta de l'Estat? Són realment equiparables? Com ha impactat la Covid al sistema sanitari de cada territori? Deu magnituds permeten calibrar i comparar l'estat de l'atenció primària, les urgències i les llistes d'espera.
El 2020, Catalunya va situar-se per primer per damunt de la mitjana estatal en despesa en atenció primària per habitant. Això sí, només lleugerament per sobre i lluny dels territoris líders, però suficient per superar molt clarament Madrid: els recursos per càpita que hi va destinar la Generalitat van ser un 50% superiors als de l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso, que se situava a la cua. A més, a diferència que a bona part de l'Estat -i en particular Catalunya-, la capital espanyola ha incrementat poc la inversió en atenció primària durant la pandèmia.
Quants recursos destina cada territori a la sanitat i l'atenció primària?
Malgrat tot, aquesta millora dels recursos catalans cap a atenció primària es deu sobretot a que les partides de la Generalitat cap a sanitat pública han estat globalment altes en comparació amb el conjunt de l'Estat -no així a nivell internacional-, i no tant a que en prioritzi aquesta pota en concret. De fet, l'atenció primària, fa dos anys, es va endur tan sols el 13% de la seva despesa en salut, per sota de la mitjana estatal i lluny del 25% reclamat. Tot i això, el pressupost d'aquest 2022 ja preveu destinar-hi el 16,8% de recursos de la sanitat catalana, només per darrere d'Extremadura -d'entre els 12 territoris que ho detallen als comptes- i sis punts més que Madrid. Caldrà veure com en queda l'execució, que sempre es desvia sobretot en l'àmbit de salut, amb forts increments en altres àrees -si s'observa la xifra aprovada, sembla que se'n retalli el pressupost respecte la liquidació del 2020 i segurament això no ocorrerà.
Catalunya també s'imposa a Madrid pel que fa a quantitat de professionals sanitaris en l'atenció primària, si bé, en aquest cas, restant per sota la mitjana estatal. De fet, la comunitat d'Ayuso és la segona amb menys metges de família per habitant i es troba a la cua pel que fa a infermeres. Catalunya, en canvi, seria la tercera amb menys metges de família per habitant, però es trobaria per sobre la mitjana pel que fa a infermeres. En xifres globals, amb 15 sanitaris per cada 10.000 catalans, se situa a la franja baixa, per damunt de Madrid, escassament quatre dècimes per sota la mitjana i lluny dels 19 o més sanitaris de Castella i Lleó, La Rioja i Extremadura.
Segons les dades recopilades pel Ministeri de Sanitat, Catalunya era dels territoris amb una major ràtio de sanitaris en atenció primària abans de la Covid i hauria caigut diverses posicions durant la pandèmia. Unes xifres que no quadren amb les de la Generalitat, que defensa que, entre 2019 i 2021, va sumar 5.177 professionals a l'atenció primària (un increment del 21,4%), a banda de treure càrrega burocràtica a metges i infermeres i incorporar-hi nous perfils com dietistes, dentistes, psicòlegs i fisioterapeutes. Per contra, Metges de Catalunya alerta que, en els propers anys, es preveuen unes 9.000 jubilacions i reclamen mesures per cobrir-les.
Quants sanitaris hi ha a cada territori i com han evolucionat durant la Covid?
Les ràtios que s'ofereixen són de professionals per cada 10.000 habitants
Més enllà de la ràtio de sanitaris, cal valorar igualment quants d'aquests tenen saturació de pacients assignats. En aquest sentit, un 62% dels metges de família catalans en tenen menys de 1.500 per atendre, més o menys com la mitjana estatal, mentre que això només ocorre en un 43% dels casos a Madrid. De fet, quasi el 40% de metges amb més de 2.000 pacients cadascun es troben a la comunitat d'Ayuso, el doble que a Catalunya -si bé, en aquest cas, es concentren quasi tots a Barcelona-. En canvi, pel que fa al pediatres, Catalunya se situa en majors nivells de saturació dels professionals, només una mica millor que Madrid.
Quants pacients tenen assignats els metges de la primària?
Els territoris s'ordenen en relació al percentatge de metges amb menys de 1.500 pacients assignats (o menys de 1.250 pel que fa als pediatres)
Una de les principals queixes que s'han deixat sentir últimament és el temps que es triga a aconseguir una cita a l'atenció primària, per bé que no hi ha dades oficials sobre això. El baròmetre sanitari estatal, però, sí que ho pregunta i, segons el sondeig d'aquest any, dos de cada tres cops, cal esperar més d'un dia i, en un 42% de les ocasions, cinc dies o més.
En aquest sentit, Catalunya se situaria a l'entorn d'aquesta mitjana estatal, malgrat que l'evolució és positiva si es té en compte que el 2019 era el territori on aquestes llargues esperes eren més habituals. L'atenció primària de Madrid, en canvi, fa esperar més de quatre dies la meitat dels cops i, en tres de cada deu ocasions, vuit dies o més. La situació a Catalunya, però, podria haver empitjorat els darrers mesos, segons dades recents facilitades al Parlament pel Departament de Salut.
Quant cal esperar per veure's amb el metge de capçalera?
La xifra al final de cada barra mostra el percentatge dels que, durant l'any anterior, han hagut d'esperar dos o més dies, si bé els territoris s'ordenen en relació al percentatge de cops que s'han necessitat cinc o més dies
L'estona a la sala d'espera d'urgències acostuma a fer-se molt llarga per al malalt -i els acompanyants-. I si bé tampoc no hi ha dades oficials sobre quant dura realment, el baròmetre sanitari sí que demana igualment pel període de temps transcorregut entre l'arribada i la sortida, en l'últim cas de necessitat durant l'any previ. I, segons el sondeig, quasi un terç de les visites a Catalunya dura menys d'una hora i, en tot cas, quasi el 80% es resolen en menys de quatre hores. Unes xifres lleugerament millors a les de la mitjana estatal i sobretot respecte les de Madrid. En aquest cas, Catalunya també millora posicions relatives en comparació amb abans de la Covid.
Quant es triga a resoldre una urgència sanitària, des que arriba el malalt?
Els territoris s'ordenen en relació al percentatge de cops que s'han necessitat quatre o més hores entre l'arribada i la sortida d'urgències
Catalunya no surt tan ben parada a l'hora de fer la comparativa respecte quan es triga a ser atès per un especialista o per a una cirurgia. En el primer cas, és dels territoris on una consulta generalment triga més (82 dies), clarament per sobre de Madrid (51 dies). Ara bé, se situa per sota la mitjana pel que fa al percentatge de casos extrems on cal esperar més de 60 dies, al contrari que la capital espanyola, on això ocorre en un 69% de les ocasions. Catalunya només presenta bones xifres relatives en temps d'espera per a consultes d'oftalmologia (72 dies), però és on un dels territoris on el període és més elevat en ginecologia (61 dies), en otorrinolaringologia (86 dies) i sobretot en urologia (162 dies, quasi el doble que el segon territori).
I, posteriorment, pel que fa a les operacions, la fotografia no és massa millor. Després d'esperar molt per a l'especialista, Catalunya és el territori de l'Estat on es triga més a passar pel quiròfan en casos d'urologia (180 dies) i otorrinolaringologia (165 dies), així com és el segon on cal esperar més per ser operat de varius (177 dies), de cirurgia vascular (167), d'hèrnies (134), en casos de ginecologia (130) o per a extracció d'amígdales (120), entre d'altres. Només se situa en posicions més centrals per a la cirurgia cardíaca i per a les pròtesis de maluc i de genoll.
Quan es triga a ser visitat per un especialista o a passar pel quiròfan?
Escull una d'entre la cinquantena d'opcions pel que fa a consultes o operacions (amb dades de juny de 2022)
Els professionals de l'atenció primària es queixen sovint que no tenen prou temps per atendre els pacients, ja que se'ls acumulen les visites. Ara bé, a quins territoris n'han de fer més? En el cas de Catalunya, tant els metges com les infermeres de la primària se situen per sota de la mitjana estatal de visites anual. Ara bé, el 2019 era el territori de l'Estat on en feien menys i ara la quantitat ha pujat força, més del que ha passat de mitjana a causa de la Covid. A Madrid, en canvi, cada sanitari encara ha de fer més visites, però l'increment de feina dels darrers anys no ha estat tan negatiu i fins i tot ha millorat en posicions relatives. Tot i això, Catalunya continua sent el segon territori on cada pediatre ha de fer menys visites.
Quantes consultes presencials ha de resoldre cada professional en tot l'any?
Una de les claus que explica que els sanitaris de l'atenció primària catalana no hagin de fer tantes visites com a altres territoris, malgrat que la plantilla és de les menys extenses en relació a la població, pot ser que part d'aquesta feina ja es resol per telèfon. De fet, Catalunya és la tercera comunitat on el 112 i el 061 gestionen més consultes sanitàries, clarament per damunt de la mitjana i quasi duplicant Madrid. L'increment durant la pandèmia també ha estat superior al del seu entorn. En aquest sentit, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha reiterat que pretén internalitzar la gestió del 061 quan acabi l'actual licitació.
Quantes atencions sanitàries resolen els telèfons 112 i 061?
Les xifres mostren les consultes anuals per cada 1.000 habitants
Un element més intangible per avaluar un servei públic com el de la salut és la valoració que en fan els ciutadans. I, en general, la satisfacció ha caigut, durant la pandèmia, però ho ha fet menys a Catalunya. Així, les valoracions que feien els madrilenys de l'atenció primària i l'atenció especialitzada eren altes, al baròmetre sanitari del 2019, però aquest 2022 s'han desplomat, molt més que a altres territoris, cosa que ajuda a explicar la massiva manifestació a la capital espanyola. En canvi, Catalunya ha passat de trobar-se per sota la mitjana el 2019 a pujar-hi lleugerament per sobre. En urgències a atenció primària ha ocorregut una cosa similar als dos territoris, però menys exagerada, mentre que Madrid es continua situant una mica per damunt de Catalunya pel que fa a la satisfacció amb els hospitals.
Quin nivell de satisfacció tens amb cadascun d'aquests serveis sanitaris?
Respostes en una escala d'1 a 10
El mateix baròmetre sanitari també pregunta als enquestats si, en cas de poder triar, optarien per anar a la sanitat pública o la privada en cas de requerir un metge de família. I malgrat el sacseig de la pandèmia, el globalitat de les opinions no varia massa, amb prop del 70% de respostes favorables al sistema públic, si bé pugen lleugerament els partidaris de la privada, a costa dels que abans no es mullaven. A Catalunya, de fet, aquests freguen un terç de les respostes, essent un dels territoris on el servei privat té més adeptes -tot i que essent la meitat que els que optarien pel públic-. Curiosament, Madrid és dels pocs casos en que la preferència per l'atenció pública podria millorar posicions -en funció del marge d'error- i supera en vuit punts la de Catalunya.
Si poguessis triar a l'hora d'anar a un metge de capçalera, optaries pel sistema públic o privat?
Malgrat tot, els professionals catalans defensen que precisament és la seva precarietat el que provoca que molts d'ells acabin buscant feina a l'estranger i això dificulti el relleu generacional, sobrecarregui l'actual plantilla i tot plegat perjudiqui l'atenció al pacient i allargui les llistes d'espera. Quines similituds i diferències hi ha entre la situació a Catalunya, Madrid i la resta de l'Estat? Són realment equiparables? Com ha impactat la Covid al sistema sanitari de cada territori? Deu magnituds permeten calibrar i comparar l'estat de l'atenció primària, les urgències i les llistes d'espera.
1. Despesa sanitària en atenció primària
El 2020, Catalunya va situar-se per primer per damunt de la mitjana estatal en despesa en atenció primària per habitant. Això sí, només lleugerament per sobre i lluny dels territoris líders, però suficient per superar molt clarament Madrid: els recursos per càpita que hi va destinar la Generalitat van ser un 50% superiors als de l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso, que se situava a la cua. A més, a diferència que a bona part de l'Estat -i en particular Catalunya-, la capital espanyola ha incrementat poc la inversió en atenció primària durant la pandèmia.
Quants recursos destina cada territori a la sanitat i l'atenció primària?
Malgrat tot, aquesta millora dels recursos catalans cap a atenció primària es deu sobretot a que les partides de la Generalitat cap a sanitat pública han estat globalment altes en comparació amb el conjunt de l'Estat -no així a nivell internacional-, i no tant a que en prioritzi aquesta pota en concret. De fet, l'atenció primària, fa dos anys, es va endur tan sols el 13% de la seva despesa en salut, per sota de la mitjana estatal i lluny del 25% reclamat. Tot i això, el pressupost d'aquest 2022 ja preveu destinar-hi el 16,8% de recursos de la sanitat catalana, només per darrere d'Extremadura -d'entre els 12 territoris que ho detallen als comptes- i sis punts més que Madrid. Caldrà veure com en queda l'execució, que sempre es desvia sobretot en l'àmbit de salut, amb forts increments en altres àrees -si s'observa la xifra aprovada, sembla que se'n retalli el pressupost respecte la liquidació del 2020 i segurament això no ocorrerà.
2. Quantitat de metges i infermeres
Catalunya també s'imposa a Madrid pel que fa a quantitat de professionals sanitaris en l'atenció primària, si bé, en aquest cas, restant per sota la mitjana estatal. De fet, la comunitat d'Ayuso és la segona amb menys metges de família per habitant i es troba a la cua pel que fa a infermeres. Catalunya, en canvi, seria la tercera amb menys metges de família per habitant, però es trobaria per sobre la mitjana pel que fa a infermeres. En xifres globals, amb 15 sanitaris per cada 10.000 catalans, se situa a la franja baixa, per damunt de Madrid, escassament quatre dècimes per sota la mitjana i lluny dels 19 o més sanitaris de Castella i Lleó, La Rioja i Extremadura.
Segons les dades recopilades pel Ministeri de Sanitat, Catalunya era dels territoris amb una major ràtio de sanitaris en atenció primària abans de la Covid i hauria caigut diverses posicions durant la pandèmia. Unes xifres que no quadren amb les de la Generalitat, que defensa que, entre 2019 i 2021, va sumar 5.177 professionals a l'atenció primària (un increment del 21,4%), a banda de treure càrrega burocràtica a metges i infermeres i incorporar-hi nous perfils com dietistes, dentistes, psicòlegs i fisioterapeutes. Per contra, Metges de Catalunya alerta que, en els propers anys, es preveuen unes 9.000 jubilacions i reclamen mesures per cobrir-les.
Quants sanitaris hi ha a cada territori i com han evolucionat durant la Covid?
Les ràtios que s'ofereixen són de professionals per cada 10.000 habitants
3. Sanitaris amb excés de pacients
Més enllà de la ràtio de sanitaris, cal valorar igualment quants d'aquests tenen saturació de pacients assignats. En aquest sentit, un 62% dels metges de família catalans en tenen menys de 1.500 per atendre, més o menys com la mitjana estatal, mentre que això només ocorre en un 43% dels casos a Madrid. De fet, quasi el 40% de metges amb més de 2.000 pacients cadascun es troben a la comunitat d'Ayuso, el doble que a Catalunya -si bé, en aquest cas, es concentren quasi tots a Barcelona-. En canvi, pel que fa al pediatres, Catalunya se situa en majors nivells de saturació dels professionals, només una mica millor que Madrid.
Quants pacients tenen assignats els metges de la primària?
Els territoris s'ordenen en relació al percentatge de metges amb menys de 1.500 pacients assignats (o menys de 1.250 pel que fa als pediatres)
4. Temps d'espera per a una consulta a l'atenció primària
Una de les principals queixes que s'han deixat sentir últimament és el temps que es triga a aconseguir una cita a l'atenció primària, per bé que no hi ha dades oficials sobre això. El baròmetre sanitari estatal, però, sí que ho pregunta i, segons el sondeig d'aquest any, dos de cada tres cops, cal esperar més d'un dia i, en un 42% de les ocasions, cinc dies o més.
En aquest sentit, Catalunya se situaria a l'entorn d'aquesta mitjana estatal, malgrat que l'evolució és positiva si es té en compte que el 2019 era el territori on aquestes llargues esperes eren més habituals. L'atenció primària de Madrid, en canvi, fa esperar més de quatre dies la meitat dels cops i, en tres de cada deu ocasions, vuit dies o més. La situació a Catalunya, però, podria haver empitjorat els darrers mesos, segons dades recents facilitades al Parlament pel Departament de Salut.
Quant cal esperar per veure's amb el metge de capçalera?
La xifra al final de cada barra mostra el percentatge dels que, durant l'any anterior, han hagut d'esperar dos o més dies, si bé els territoris s'ordenen en relació al percentatge de cops que s'han necessitat cinc o més dies
5. Temps d'espera per ser atès a urgències
L'estona a la sala d'espera d'urgències acostuma a fer-se molt llarga per al malalt -i els acompanyants-. I si bé tampoc no hi ha dades oficials sobre quant dura realment, el baròmetre sanitari sí que demana igualment pel període de temps transcorregut entre l'arribada i la sortida, en l'últim cas de necessitat durant l'any previ. I, segons el sondeig, quasi un terç de les visites a Catalunya dura menys d'una hora i, en tot cas, quasi el 80% es resolen en menys de quatre hores. Unes xifres lleugerament millors a les de la mitjana estatal i sobretot respecte les de Madrid. En aquest cas, Catalunya també millora posicions relatives en comparació amb abans de la Covid.
Quant es triga a resoldre una urgència sanitària, des que arriba el malalt?
Els territoris s'ordenen en relació al percentatge de cops que s'han necessitat quatre o més hores entre l'arribada i la sortida d'urgències
6. Temps d'espera fins a visitar un especialista o ser operat
Catalunya no surt tan ben parada a l'hora de fer la comparativa respecte quan es triga a ser atès per un especialista o per a una cirurgia. En el primer cas, és dels territoris on una consulta generalment triga més (82 dies), clarament per sobre de Madrid (51 dies). Ara bé, se situa per sota la mitjana pel que fa al percentatge de casos extrems on cal esperar més de 60 dies, al contrari que la capital espanyola, on això ocorre en un 69% de les ocasions. Catalunya només presenta bones xifres relatives en temps d'espera per a consultes d'oftalmologia (72 dies), però és on un dels territoris on el període és més elevat en ginecologia (61 dies), en otorrinolaringologia (86 dies) i sobretot en urologia (162 dies, quasi el doble que el segon territori).
I, posteriorment, pel que fa a les operacions, la fotografia no és massa millor. Després d'esperar molt per a l'especialista, Catalunya és el territori de l'Estat on es triga més a passar pel quiròfan en casos d'urologia (180 dies) i otorrinolaringologia (165 dies), així com és el segon on cal esperar més per ser operat de varius (177 dies), de cirurgia vascular (167), d'hèrnies (134), en casos de ginecologia (130) o per a extracció d'amígdales (120), entre d'altres. Només se situa en posicions més centrals per a la cirurgia cardíaca i per a les pròtesis de maluc i de genoll.
Quan es triga a ser visitat per un especialista o a passar pel quiròfan?
Escull una d'entre la cinquantena d'opcions pel que fa a consultes o operacions (amb dades de juny de 2022)
7. Quantitat de visites per sanitari
Els professionals de l'atenció primària es queixen sovint que no tenen prou temps per atendre els pacients, ja que se'ls acumulen les visites. Ara bé, a quins territoris n'han de fer més? En el cas de Catalunya, tant els metges com les infermeres de la primària se situen per sota de la mitjana estatal de visites anual. Ara bé, el 2019 era el territori de l'Estat on en feien menys i ara la quantitat ha pujat força, més del que ha passat de mitjana a causa de la Covid. A Madrid, en canvi, cada sanitari encara ha de fer més visites, però l'increment de feina dels darrers anys no ha estat tan negatiu i fins i tot ha millorat en posicions relatives. Tot i això, Catalunya continua sent el segon territori on cada pediatre ha de fer menys visites.
Quantes consultes presencials ha de resoldre cada professional en tot l'any?
8. Consultes sanitàries al 112 i el 061
Una de les claus que explica que els sanitaris de l'atenció primària catalana no hagin de fer tantes visites com a altres territoris, malgrat que la plantilla és de les menys extenses en relació a la població, pot ser que part d'aquesta feina ja es resol per telèfon. De fet, Catalunya és la tercera comunitat on el 112 i el 061 gestionen més consultes sanitàries, clarament per damunt de la mitjana i quasi duplicant Madrid. L'increment durant la pandèmia també ha estat superior al del seu entorn. En aquest sentit, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha reiterat que pretén internalitzar la gestió del 061 quan acabi l'actual licitació.
Quantes atencions sanitàries resolen els telèfons 112 i 061?
Les xifres mostren les consultes anuals per cada 1.000 habitants
9. Valoració per part de la ciutadania
Un element més intangible per avaluar un servei públic com el de la salut és la valoració que en fan els ciutadans. I, en general, la satisfacció ha caigut, durant la pandèmia, però ho ha fet menys a Catalunya. Així, les valoracions que feien els madrilenys de l'atenció primària i l'atenció especialitzada eren altes, al baròmetre sanitari del 2019, però aquest 2022 s'han desplomat, molt més que a altres territoris, cosa que ajuda a explicar la massiva manifestació a la capital espanyola. En canvi, Catalunya ha passat de trobar-se per sota la mitjana el 2019 a pujar-hi lleugerament per sobre. En urgències a atenció primària ha ocorregut una cosa similar als dos territoris, però menys exagerada, mentre que Madrid es continua situant una mica per damunt de Catalunya pel que fa a la satisfacció amb els hospitals.
Quin nivell de satisfacció tens amb cadascun d'aquests serveis sanitaris?
Respostes en una escala d'1 a 10
10. Preferència pel servei públic o privat
El mateix baròmetre sanitari també pregunta als enquestats si, en cas de poder triar, optarien per anar a la sanitat pública o la privada en cas de requerir un metge de família. I malgrat el sacseig de la pandèmia, el globalitat de les opinions no varia massa, amb prop del 70% de respostes favorables al sistema públic, si bé pugen lleugerament els partidaris de la privada, a costa dels que abans no es mullaven. A Catalunya, de fet, aquests freguen un terç de les respostes, essent un dels territoris on el servei privat té més adeptes -tot i que essent la meitat que els que optarien pel públic-. Curiosament, Madrid és dels pocs casos en que la preferència per l'atenció pública podria millorar posicions -en funció del marge d'error- i supera en vuit punts la de Catalunya.
Si poguessis triar a l'hora d'anar a un metge de capçalera, optaries pel sistema públic o privat?