1 de 10

Què és un gran incendi forestal (GIF)? I un megaincendi?

Algunes de les denominacions oficials formen part de les estadístiques i altres, com gigaincendis, no estan estandarditzades

L'incendi del Pont de Vilomara ha estat un dels dos GIF a Catalunya del 2022 | ACN
per Arnau Urgell i Vidal, Barcelona | 30 de novembre de 2022 a les 23:59 |
Hi ha diverses maneres de classificar els incendis forestals. Una de les més habituals i fàcils és fer-ho a partir de la superfície afectada. En permet la comparació entre temporades i països, així com entendre l'impacte dels grans focs.

Les estadístiques al nostre país diferencien entre els petits incendis o conats, els convencionals i els grans incendis forestals (GIF), quan superen les 500 hectàrees. En canvi, els incendis extrems, megaincendis o gigaincendis són denominacions encara no estandarditzades.

Com es classifica un incendi segons la seva superfície?

 Conat: foc que afecta menys d'1 hectàrea de superfície. L'any 2022 a Catalunya se'n van produir 538 que només van cremar l'1,1% del total 

 Incendi forestal: foc que afecta entre 1 i 500 hectàrees de superfície. L'any 2022 se'n van produir 76 a Catalunya i van cremar el 31,3% de superfície.

 Gran incendi forestal (GIF): l'estadística catalana i espanyola els considera quan superen les 500 hectàrees. Se'n produeixen molt pocs per campanya, però són els responsables d'un elevadíssim percentatge de superfície cremada –aquest 2022 amb només dos GIF a Catalunya el 67% del total-. En països com França, en canvi, el llindar és de 50 hectàrees. En aquest sentit, els experts adverteixen que incendis de menys de 500 hectàrees poden tenir comportament de GIF.

 Incendis extrems: és una denominació no estandarditzada i que en estudis com els que analitzen la temporada d'incendis 2022 al sud-oest d'Europa –liderat per la UdL- se situa a partir de les 5.000 hectàrees.

 Megaincendis: tampoc és una denominació estandarditzada, però que diversos estudis situen a partir de les 10.000 hectàrees cremades. En un d'aquests treballs la classificació dels megaincendis o Extrem Wildfire Events té tres tipologies: fins a 30.000 hectàrees, entre 30.000 i 100.000 i per sobre de les 100.000. En altres estudis com aquest, que considera que hi ha un consens internacional amb el límit de 10.000 per als megaincendis, propsa usar gigaincendis si se supera la barrera dels 100.000.
 

Què és un incendi de sisena generació?

Una altra manera de classificar els incendis que s'ha popularitzat els darrers anys és a partir de les generacions. En aquest sentit, ha aparegut amb força el debat sobre què és un incendi de sisena generació, sovint vinculat als megaincendis.

Els incendis de sisena generació es caracteritzen per tenir tanta energia que poden modificar les condicions meteorològiques de l'entorn i pel seu comportament erràtic. Els canvis de direcció i acceleracions, la creació de remolins i tempestes de foc així com la seva velocitat, energia i intensitat, superen clarament la capacitat d'extinció –fins i tot la impossibilitat d'atacar-los des de l'aire- i reacció dels operatius forestals. Tot plegat, provoca afectacions de desenes de milers d'hectàrees i un gran potencial de danys humans i materials.

 Primera generació: anys 50-60, període migracions i abandonament rural. Comença el procés de pèrdua de superfície cultivada que feia d'efectiu tallafoc natural i contenia els incendis. Extinció amb aigua.

 Segona generació: entre els anys 70 i 80. L'acumulació de combustible a boscos no gestionats afavoreix incendis més intensos que puntualment poden arribar a cremar entre 5.000 i 10.000 hectàrees. S'introdueix l'ús de mitjans aeris.


 Tercera generació: anys 90. Evolució dels anteriors tipus d'incendi, amb més combustible als boscos, més superfície afectada i, sobretot, major altura i desenvolupament de la columna de fum. Es comença a utilitzar foc tècnic i maquinària pesada.

 Quarta generació: anys 2000. Són els incendis coneguts com a interfase, ja que afecten zones habitades molt a prop d'espais naturals, a causa de l'augment de la superfície urbanitzada i de l'avanç dels terrenys forestals. La prioritat passa a ser defensar béns i persones.


 Cinquena generació: es mantenen tots els riscos vinculats als incendis d'interfase, però se li afegeix el problema de la simultaneïtat. Dos o més incendis amb molt potencial que coincideixen en el temps, obliguen a prioritzar els esforços i posen al límit els operatius forestals.

Patrocina

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació