27
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
01
de desembre
a les
3:04h
Fa 43 anys que treballa al jaciment d'Atapuerca (Burgos), del qual és codirector. El juliol passat, Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) va coronar aquesta recerca amb el descobriment de la cara del primer europeu, de fa 1.400.000 anys. Una troballa que aportarà molta informació sobre l'evolució. Però tot i la rellevància de la seva investigació com a arqueòleg, Carbonell és molt més que això.
Antropòleg i doctor en Història, Carbonell és un pensador i un agitador. Ha rebut el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i el Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. Ho demostra en el seu darrer llibre, El futur de la humanitat(Ara Llibres), un manual utòpic on exposa, des d'un pensament crític i radical, la seva visió sobre una societat que veu atrapada en el col·lapse.
- El punt de partida del llibre és una mica angoixant: o canviem o ens extingim.
- Això és per fer una mica de por. Per conscienciar. Estem en un moment crucial. Però no ens extingirem. Som molt imbècils, però no tant com per provocar una extinció ràpida. Aquest és un llibre d'esperança i parteix de preguntar-se què es pot fer després d'aquest col·lapse que estem passant. La revolució científic-tecnològica s'ha de socialitzar, la globalització no resol tots els problemes que genera i, per tant, tot el sistema està caient a trossos.
- Estem davant d'un col·lapse?
- No estem davant, estem col·lapsant. El que passa és que el col·lapse està esmorteït per una sèrie d'accions i pedaços. Però l'edifici està caient i el llibre està pensat per a després. El que està passant és irreversible perquè no hem pres les mesures estructurals i estratègiques que havíem de prendre. Per això amb aquest llibre jo vull arribar a la gent jove amb conceptes per reflexionar.
- Quin missatge vol llançar?
- El primer és que els vells hem fet les coses malament i els joves no ens han de fer cas. M'adreço a la gent jove i formada, amb consciència crítica d'espècie, que és la que ha de tirar endavant.
- Què vol dir consciència crítica d'espècie, que és un terme que utilitza molt?
- La consciència és la forma d'entendre el que pensem i com actuem. La consciència crítica d'espècie és sotmetre a la lògica i la racionalitat qualsevol acció important que es faci. I parlo d'espècie perquè estem tractant uns problemes que en aquests moments afecten tothom per igual, independentment de la cultura, la llengua o el país on es visqui.
- I enfront de la globalització, defensa la planetarització.
- La globalització és sinònim d'uniformització. I la planetarització ho és de diversificació. Un exemple: un efecte concret de què suposa la globalització és l'Espanya Buidada. La planetarització planteja les coses a l'inrevés, augmentar la diversitat, que els nuclis de l'espai siguin vius i que l'espai/temps de la humanitat torni a tenir força. La globalització ha enfonsat la diversitat, la biològica, però també la social i la cultural.
- Aquesta planetarització implicarà sacrificis, pèrdua de confort, adverteix. La societat està preparada, inclosos aquestes joves generacions formades a les quals apel·la?
- No estan preparats, però el col·lapse que estem vivint els prepararà. Això és molt senzill d'explicar. Recorda el tema de la pesseta? Es deia que ningú s'hi acostumaria.
- En un moment del llibre, proposa l'eliminació de la jerarquia social i dels lideratges. És una crida a l'anarquisme?
- Pot tenir una base en una formació anarquista. Però no m'hi refereixo des d'una ideologia política. El que vull dir en el llibre és que els líders són anacrònics. S'acabaran perquè no tenen cap sentit. Molt més quan s'ha donat el cas que en alguns moments s'ha elegit els més imbècils. No són capaços de solucionar cap problema de fons.
- Però això com es fa? Veu realista que els actuals lideratges facin un pas al costat? Això planteja un tema de poder.
- No s'han de retirar, han de visualitzar la seva incapacitat. Els lideratges s'han d'eliminar per la mateixa dialèctica històrica. Això ja ha passat. Pensem en l'imperi dels maies. Quan els seus dirigents van accelerar el canvi climàtic destruint parts de les zones selvàtiques per fer-hi edificacions, i es va produir una gran fam, els caps -que deien que tenien interlocució amb Déu- van ser completament eliminats. Els van liquidar. Ara, quan parlem d'acabar amb els lideratges, parlem metafòricament. Però aquestes jerarquies socials cauran. El llibre vol plantejar una utopia realitzable o probable, i que doni esperança. Afirmar que una cosa no passarà perquè no ha passat mai? Tampoc havia passat que poguéssim volar. O connectar-se a través de les ones amb els telèfons mòbils. Aquest col·lapse generarà condicions objectives perquè passin coses que no han passat mai.
- Propugna la socialització de la tecnologia. Quan veiem com proliferen personatges com Elon Musk, com es podrà avançar cap a aquesta socialització?
- Aquests personatges són uns incapacitats i no tenen cap mena de desenvolupament social ni de consciència crítica de l'espècie. El mateix sistema els passarà per sobre. Ja els passa per sobre. A més, no tenen cap classe de resistència intel·lectual ni de prestigi.
- Dona el capitalisme per mort.
- Està morint. Però no pas perquè la gent que som de pensament comunista hàgim aconseguit eliminar aquesta aberració que és el capitalisme. Sinó perquè és un sistema que no soluciona tots els problemes que ell mateix està generant. Quan un sistema no resol els problemes que genera es mor. El capitalisme s'està morint de mort natural perquè és un vell.
- Un dels punts del seu decàleg apel·la a la feminització de l'espècie. És important just quan persisteix la violència de gènere i el moviment feminista experimenta una major mobilització.
- Aquest és un aspecte fonamental i en el llibre hi incideixo força. Un element important en el qual també hi entro és en el de la feminització de l'espècie, que és un aspecte molt important. De fet, gràcies a la investigació arqueològica coneixem molt més sobre el paper de la dona en l'evolució. Si les dones haguessin tingut un paper social més rellevant, no estaríem en la situació en què ens trobem. Com dèiem quan parlàvem de lideratges, la feminització de l'espècie ajudarà a trencar amb les jerarquies establertes.
- Espera una societat sense classes. Però això no seria la mort de la història?
- És clar. Seria la mort d'un tipus d'història abans de la deshumanització.
- Vostè ha parlat sovint de la posthumanitat. Impacta una mica.
- Quan dic deshumanitzar vull dir transcendir el que som ara, millorar com a espècie. Fa vint anys, parlava molt d'això en el llibre Encara som humans. Probablement, potser a finals de segle o inicis del proper, serem com fa quaranta mil anys, quatre o cinc espècies, els qui hauran estat modificats genèticament, els robots... La diversitat és el que ens salvarà de l'extinció. Quan ens deshumanitzem, uns viuran a Mart, altres a la lluna. Serà molt ràpid.
- L'equilibri social i ecològic és el punt final i el que sembla la culminació del llibre. El canvi climàtic és el factor més determinant d'aquest col·lapse?
- El sistema Terra i el sistema humà han d'aconseguir un equilibri, una síntesi. Però el canvi climàtic no és el decisiu. És la punta final.
- I on s'està produint el nus del col·lapse?
- En el terreny econòmic i en el social, on es donen comportaments animals que no haurien d'existir en un món on la raó ha de prevaler. Sempre dic que l'atzar ens ha fet homínids i la lògica ens ha de fer humans.
- I no té por que la situació encara empitjori més abans d'arribar a l'horitzó que vostè voldria? Per exemple, que es vagi cap a un escenari d'autoritarisme global o deriva feixista, com hem vist al Brasil?
- Probablement. Però totes aquestes estructures de col·lapse, com han estat Bolsonaro al Brasil, o Trump als Estats Units, si es densifiquen més, explotaran. El mateix sistema genera aquest tipus de solucions. Solucions que no són reals, que deixen a la gent sense nord. Quan no tens uns objectius marcats ni idees estructurades, proliferen aquest tipus de solucions que no existeixen, però que donen certa tranquil·litat a un sector de gent. En cert sentit, interessa que hi hagi aquesta radicalització per accelerar el canvi.
- La seva formació marxista el fa ser optimista? Vostè creu en el progrés.
- Sí. Jo crec en l'evolució responsable i el progrés conscient. Però diferencio molt bé el que és progrés del que és desenvolupament. Evolució responsable i progrés conscient són per mi conceptes molt importants i, de fet, els tinc com a màxima de la Fundació Atapuerca des de fa molts anys.
- Fa 43 anys que treballa a Atapuerca, on ha dirigit recerques rellevants. La darrera és la de la cara de l'europeu més antic.
- La descoberta que hem fet de la cara més vella d'Euràsia és el més rellevant que hem fet en aquests quaranta-tres anys. Li hem posat Pink en honor a Pink Floyd en record d'un tema del grup dels anys setanta, El costat fosc de la cara de la lluna. Diuen que la cara és l'expressió de l'ànima. És una part del crani d'algú que va viure fa 1.400.000 anys a la serra d'Atapuerca i esperem aviat poder publicar coses significatives sobre aquesta recerca i el que això implicarà. Per mi això ha estat un colofó d'aquest projecte de més de quaranta anys. Aquest darrer descobriment ha estat molt impactant per mi, professionalment, i més quan estic a punt de retirar-me i tancaré aquesta etapa.
- En tots aquests anys treballant en el jaciment, què ha après del futur?
- He après que la contemplació del futur és bàsica per entendre el passat. Sembla una paradoxa, però com en els anomenats girs hegelians que va fer Marx, és l'home el que fa la consciència i no la consciència la que fa a l'home.
- La recerca li ha fet canviar d'opinió moltes vegades?
- En les qüestions fonamentals sobre l'evolució humana, no. Però a l'hora d'interpretar-les, sí. En el que canvies és en deixar enrere el component dogmàtic que tens quan ets més jove. Abandones el dogmatisme i aprofundeixes en la realitat.
- I està treballant en altres coses també?
- Sí, fa un temps que treballo en una teoria de l'evolució social. Intento complementar la teoria de l'evolució de Darwin. Ja veu que no m'hi poso per poc.
Antropòleg i doctor en Història, Carbonell és un pensador i un agitador. Ha rebut el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i el Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. Ho demostra en el seu darrer llibre, El futur de la humanitat(Ara Llibres), un manual utòpic on exposa, des d'un pensament crític i radical, la seva visió sobre una societat que veu atrapada en el col·lapse.
- El punt de partida del llibre és una mica angoixant: o canviem o ens extingim.
- Això és per fer una mica de por. Per conscienciar. Estem en un moment crucial. Però no ens extingirem. Som molt imbècils, però no tant com per provocar una extinció ràpida. Aquest és un llibre d'esperança i parteix de preguntar-se què es pot fer després d'aquest col·lapse que estem passant. La revolució científic-tecnològica s'ha de socialitzar, la globalització no resol tots els problemes que genera i, per tant, tot el sistema està caient a trossos.
- Estem davant d'un col·lapse?
- No estem davant, estem col·lapsant. El que passa és que el col·lapse està esmorteït per una sèrie d'accions i pedaços. Però l'edifici està caient i el llibre està pensat per a després. El que està passant és irreversible perquè no hem pres les mesures estructurals i estratègiques que havíem de prendre. Per això amb aquest llibre jo vull arribar a la gent jove amb conceptes per reflexionar.
- Quin missatge vol llançar?
- El primer és que els vells hem fet les coses malament i els joves no ens han de fer cas. M'adreço a la gent jove i formada, amb consciència crítica d'espècie, que és la que ha de tirar endavant.
- Què vol dir consciència crítica d'espècie, que és un terme que utilitza molt?
- La consciència és la forma d'entendre el que pensem i com actuem. La consciència crítica d'espècie és sotmetre a la lògica i la racionalitat qualsevol acció important que es faci. I parlo d'espècie perquè estem tractant uns problemes que en aquests moments afecten tothom per igual, independentment de la cultura, la llengua o el país on es visqui.
"Som molt imbècils, però no tant com per provocar una extinció ràpida"
- I enfront de la globalització, defensa la planetarització.
- La globalització és sinònim d'uniformització. I la planetarització ho és de diversificació. Un exemple: un efecte concret de què suposa la globalització és l'Espanya Buidada. La planetarització planteja les coses a l'inrevés, augmentar la diversitat, que els nuclis de l'espai siguin vius i que l'espai/temps de la humanitat torni a tenir força. La globalització ha enfonsat la diversitat, la biològica, però també la social i la cultural.
El darrer llibre d'Eudald Carbonell és un al·legat per salvar l'ésser humà del col·lapse.. Foto: Susana Santamaría/Fundación Atapuerca
- Aquesta planetarització implicarà sacrificis, pèrdua de confort, adverteix. La societat està preparada, inclosos aquestes joves generacions formades a les quals apel·la?
- No estan preparats, però el col·lapse que estem vivint els prepararà. Això és molt senzill d'explicar. Recorda el tema de la pesseta? Es deia que ningú s'hi acostumaria.
- En un moment del llibre, proposa l'eliminació de la jerarquia social i dels lideratges. És una crida a l'anarquisme?
- Pot tenir una base en una formació anarquista. Però no m'hi refereixo des d'una ideologia política. El que vull dir en el llibre és que els líders són anacrònics. S'acabaran perquè no tenen cap sentit. Molt més quan s'ha donat el cas que en alguns moments s'ha elegit els més imbècils. No són capaços de solucionar cap problema de fons.
- Però això com es fa? Veu realista que els actuals lideratges facin un pas al costat? Això planteja un tema de poder.
- No s'han de retirar, han de visualitzar la seva incapacitat. Els lideratges s'han d'eliminar per la mateixa dialèctica històrica. Això ja ha passat. Pensem en l'imperi dels maies. Quan els seus dirigents van accelerar el canvi climàtic destruint parts de les zones selvàtiques per fer-hi edificacions, i es va produir una gran fam, els caps -que deien que tenien interlocució amb Déu- van ser completament eliminats. Els van liquidar. Ara, quan parlem d'acabar amb els lideratges, parlem metafòricament. Però aquestes jerarquies socials cauran. El llibre vol plantejar una utopia realitzable o probable, i que doni esperança. Afirmar que una cosa no passarà perquè no ha passat mai? Tampoc havia passat que poguéssim volar. O connectar-se a través de les ones amb els telèfons mòbils. Aquest col·lapse generarà condicions objectives perquè passin coses que no han passat mai.
- Propugna la socialització de la tecnologia. Quan veiem com proliferen personatges com Elon Musk, com es podrà avançar cap a aquesta socialització?
- Aquests personatges són uns incapacitats i no tenen cap mena de desenvolupament social ni de consciència crítica de l'espècie. El mateix sistema els passarà per sobre. Ja els passa per sobre. A més, no tenen cap classe de resistència intel·lectual ni de prestigi.
- Dona el capitalisme per mort.
- Està morint. Però no pas perquè la gent que som de pensament comunista hàgim aconseguit eliminar aquesta aberració que és el capitalisme. Sinó perquè és un sistema que no soluciona tots els problemes que ell mateix està generant. Quan un sistema no resol els problemes que genera es mor. El capitalisme s'està morint de mort natural perquè és un vell.
- Un dels punts del seu decàleg apel·la a la feminització de l'espècie. És important just quan persisteix la violència de gènere i el moviment feminista experimenta una major mobilització.
- Aquest és un aspecte fonamental i en el llibre hi incideixo força. Un element important en el qual també hi entro és en el de la feminització de l'espècie, que és un aspecte molt important. De fet, gràcies a la investigació arqueològica coneixem molt més sobre el paper de la dona en l'evolució. Si les dones haguessin tingut un paper social més rellevant, no estaríem en la situació en què ens trobem. Com dèiem quan parlàvem de lideratges, la feminització de l'espècie ajudarà a trencar amb les jerarquies establertes.
Eudald Carbonell fa 43 anys que treballa al jaciment d'Atapuerca. Foto: Susana Santamaría/Fundación Atapuerca
- Espera una societat sense classes. Però això no seria la mort de la història?
- És clar. Seria la mort d'un tipus d'història abans de la deshumanització.
- Vostè ha parlat sovint de la posthumanitat. Impacta una mica.
- Quan dic deshumanitzar vull dir transcendir el que som ara, millorar com a espècie. Fa vint anys, parlava molt d'això en el llibre Encara som humans. Probablement, potser a finals de segle o inicis del proper, serem com fa quaranta mil anys, quatre o cinc espècies, els qui hauran estat modificats genèticament, els robots... La diversitat és el que ens salvarà de l'extinció. Quan ens deshumanitzem, uns viuran a Mart, altres a la lluna. Serà molt ràpid.
- L'equilibri social i ecològic és el punt final i el que sembla la culminació del llibre. El canvi climàtic és el factor més determinant d'aquest col·lapse?
- El sistema Terra i el sistema humà han d'aconseguir un equilibri, una síntesi. Però el canvi climàtic no és el decisiu. És la punta final.
"Estic treballant en una teoria de l'evolució social que complementi la teoria de l'evolució de Darwin. No m'hi poso per poc"
- I on s'està produint el nus del col·lapse?
- En el terreny econòmic i en el social, on es donen comportaments animals que no haurien d'existir en un món on la raó ha de prevaler. Sempre dic que l'atzar ens ha fet homínids i la lògica ens ha de fer humans.
- I no té por que la situació encara empitjori més abans d'arribar a l'horitzó que vostè voldria? Per exemple, que es vagi cap a un escenari d'autoritarisme global o deriva feixista, com hem vist al Brasil?
- Probablement. Però totes aquestes estructures de col·lapse, com han estat Bolsonaro al Brasil, o Trump als Estats Units, si es densifiquen més, explotaran. El mateix sistema genera aquest tipus de solucions. Solucions que no són reals, que deixen a la gent sense nord. Quan no tens uns objectius marcats ni idees estructurades, proliferen aquest tipus de solucions que no existeixen, però que donen certa tranquil·litat a un sector de gent. En cert sentit, interessa que hi hagi aquesta radicalització per accelerar el canvi.
- La seva formació marxista el fa ser optimista? Vostè creu en el progrés.
- Sí. Jo crec en l'evolució responsable i el progrés conscient. Però diferencio molt bé el que és progrés del que és desenvolupament. Evolució responsable i progrés conscient són per mi conceptes molt importants i, de fet, els tinc com a màxima de la Fundació Atapuerca des de fa molts anys.
Eudald Carbonell. Foto: Susana Santamaría/Fundación Atapuerca
- Fa 43 anys que treballa a Atapuerca, on ha dirigit recerques rellevants. La darrera és la de la cara de l'europeu més antic.
- La descoberta que hem fet de la cara més vella d'Euràsia és el més rellevant que hem fet en aquests quaranta-tres anys. Li hem posat Pink en honor a Pink Floyd en record d'un tema del grup dels anys setanta, El costat fosc de la cara de la lluna. Diuen que la cara és l'expressió de l'ànima. És una part del crani d'algú que va viure fa 1.400.000 anys a la serra d'Atapuerca i esperem aviat poder publicar coses significatives sobre aquesta recerca i el que això implicarà. Per mi això ha estat un colofó d'aquest projecte de més de quaranta anys. Aquest darrer descobriment ha estat molt impactant per mi, professionalment, i més quan estic a punt de retirar-me i tancaré aquesta etapa.
- En tots aquests anys treballant en el jaciment, què ha après del futur?
- He après que la contemplació del futur és bàsica per entendre el passat. Sembla una paradoxa, però com en els anomenats girs hegelians que va fer Marx, és l'home el que fa la consciència i no la consciència la que fa a l'home.
- La recerca li ha fet canviar d'opinió moltes vegades?
- En les qüestions fonamentals sobre l'evolució humana, no. Però a l'hora d'interpretar-les, sí. En el que canvies és en deixar enrere el component dogmàtic que tens quan ets més jove. Abandones el dogmatisme i aprofundeixes en la realitat.
- I està treballant en altres coses també?
- Sí, fa un temps que treballo en una teoria de l'evolució social. Intento complementar la teoria de l'evolució de Darwin. Ja veu que no m'hi poso per poc.