1 de 10
Entrevista

Carme Vidalhuguet i Francesc Viadel: «Joan Fuster encara fa por»

La filòloga i l'escriptor analitzen la vigència de l'obra fusteriana i fan balanç d'un centenari que ha mobilitzat centres acadèmics, entitats i tres governs

Francesc Viadel i Carme Vidalhuguet parlen de Joan Fuster. | Carme Rocamora
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 23 de novembre de 2022 a les 07:00 |
Aquest 23 de novembre fa cent anys del naixement de Joan Fuster, figura referencial de la cultura catalana i una veu encara incòmoda per la seva valentia i heterodòxia. És un bon moment per fer un balanç de l'Any Fuster, una iniciativa que ha servit per redescobrir l'obra i la figura de l'intel·lectual de Sueca, que ha vist reeditada part de la seva producció, com explicava aquí Antoni Furió. Sobre Fuster i la seva vigència, conversem amb dues persones que coneixen bé l'obra fusteriana i són col·laboradors de NacióDigital.

Són Carme Vidalhuguet, filòloga i editora, que ha estat directora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; i Francesc Viadel, periodista valencià, escriptor i doctor en Sociologia, amb una bibliografia útil per entendre la realitat valenciana i que acaba de publicar L'estiu dels brivalls. Tots dos ens han anat desvetllant els millors aforismes de Fuster, una de les maneres d'endinsar-se en l'univers del pensador.


- Quin balanç fan del centenari Fuster?

- Carme Vidal: Ha estat un centenari molt positiu. Tant pel que hem llegit de nou, de reedicions, com de lectors que potser no l'havien llegit mai, Fuster ha entrat en moltes biblioteques particulars. Crec que és un aspecte important a l'hora de fer balanç. Molta gent que a la seva biblioteca no hi tenia Fuster, segurament arran del centenari ara el té.


- Francesc Viadel: Agafant-li la paraula a Enric Sòria, el comissari, deia que des de l'Any Espriu no havia vist que amb motiu de la commemoració d'un escriptor s'hagués produït una mobilització civil, cultural i política com la que hi ha hagut. I hi ha hagut grans implicacions institucionals i d'entitats.

- C.V.: Ja sabem que no hi ha adscripcions territorials per a la literatura. La literatura pertany a la llengua amb què s'ha escrit. A Girona es poden sentir més seu Narcís Comadira, com a Lleida ens podem sentir més nostres Màrius Torres o Vallverdú, i les Illes en Damià Pons. Però dit això, des d'Espriu cap aquí, cap escriptor ha aconseguit unir tres governs amb la força amb què ho ha fet Fuster.


- En això hi ha influït també el fet que en cap dels tres territoris dels Països Catalans hi ha govern del PP, en aquests moments?

- F.V.: És veritat això, que és la primera vegada en dècades que cap govern és en mans del PP. Recordo que l'arribada dels populars al govern del País Valencià, pel que fa al llegat de Fuster, va ser molt conflictiva. Va ser difícil arribar a un consens sobre la seva figura. No sé com hagués anat amb el PP al poder. Fins i tot en algun cas local, el Partit Socialista està cedint a pressions de Vox i PP per retirar el nom de Joan Fuster del nomenclàtor.  


Carme Vidalhuguet: "Amb l'Any Fuster, l'obra fusteriana ha entrat en moltes biblioteques personals"

- C.V.: Fuster és l'arquitecte d'ajudar-nos a pensar els Països Catalans. Que, com diu l'Antoni Furió, és el pas previ per convertir-los en realitat. I hi afegiria una adversativa: no havíem de tenir tres comissaris sinó un per a tres governs. Cadascun ha fet el seu centenari.

- F.V.: La prova de foc serà d'aquí a dos anys, quan tindrem el centenari de Vicent Andrés Estellés, que segons Fuster és el poeta més important dels Països Catalans després d'Ausiàs March. 

- C.V.: Segurament, Estellés farà menys por. Perquè Fuster encara fa por. Perquè se li han adjudicat més implicacions polítiques de les que té la seva obra.  
 

Francesc Viadel: "Una prova de foc serà el centenari d'Estellés, d'aquí a dos anys". Foto: Carme Rocamora


- Quins estereotips pot haver deixat apartats el centenari?

- F.V.: Potser el redescobrir un Fuster menys polític i veure'n tota la dimensió intel·lectual. 

- C.V.: I s'ha redescobert el Fuster poeta. L'autor de Criatura dolcíssima. Hi ha gent que dirà: la cançó de Lluís Llach. Sí, però és un poema de Fuster. Em van preguntar quina obra triaria d'ell, si n'hagués de dir una, i vaig dir que és l'assaig El descrèdit de la realitat, on explica com neix l'art de la pintura i es pot aplicar a totes les arts. L'Any Fuster ha d'aconseguir que aquest sigui reconegut com un dels seus grans assajos. 

- En Francesc Viadel escrivia en un balanç del centenari que restava pendent la internacionalització de l'obra de Fuster. Ha estat poc traduït?

- F.V.: N'hi ha poques. Mary Ann Neumann ha traduït Judicis finals i el presentaran a Nova York properament. Però hi ha poques coses. Està en italià, francès i anglès, però poc.

- I en castellà? 

- F.V.: Suso de Toro i Luis García Montero han traduït dos llibres seus. Manolo Gil comentava que en un acte a la Fira del Llibre de Buenos Aires en què es presentava la traducció del Diccionari per a ociosos, el públic va quedar impactat per l'obra de Fuster. Però crec que a Espanya és molt poc conegut. 

Francec Viadel: "El centenari ha redescobert un Fuster menys polític i ha permès veure'n tota la dimensió intel·lectual"

- C.V.: Si aquí encara fa por, imagina't allí.   

- F.V.: Ell trenca el patró de les quatre províncies, que era el patró del nacionalisme català. És present en quasi tots els fets transcendents que es produeixen. Quan es discuteix el Premi Sant Jordi a Mercè Rodoreda, en el jurat, Josep Pla, que no es va llegir ni un llibre, quan veu el títol que Rodoreda ha posat a la seva novel·la, Colometa, diu que això no pot guanyar perquè té nom de sardana. És Fuster qui, discretament, li suggereix a Joan Sales que canviï el títol de la novel·la. I es publica amb el títol de La plaça del Diamant. Fuster també és present en el projecte d'Edicions 62. M'ho explicava un dia Josep Maria Castellet. L'aixequen Bastardas i Cahner, però és un projecte de Fuster. I el primer llibre és Nosaltres, els valencians.

- C.V.: Hi ha una carta de Fuster a Jordi Pujol on li explica el projecte de 62. 

- F.V.: Fuster fa de connector entre el País Valencià i Balears. Encara és el pal de paller en molts sentits.

- C.V.: Una cosa que em va fer sentir trista i commoguda quan vaig anar la primera vegada a Sueca, a casa seva, quan tenia al cap la imatge de Fuster a la butaca...

- F.V.: Tot això no hi és.

- C.V.: Entrar a casa seva i no poder veure allò més íntim d'ell... No sé com ho viu Sueca.  

- F.V.: Quan parlem de Fuster també hem de tenir en compte que es va haver de mossegar la llengua moltes vegades perquè vivia en una situació de vulnerabilitat. Va tenir una existència econòmica bastant vulnerable fins al final, que a la universitat van arreglar una mica. L'últim atemptat que li fan, que gairebé el maten a ell, a Pérez Montaner i a Vicenç Salvador, crec que també el va minar. 

Carme Vidalhiguet: "Fuster és absolutament vigent. Penso ara en un títol com Ara o mai, quan veiem campanyes com la de Treure la llengua, el que diu Fuster és del tot actual"

- Per què és tan incòmode encara?

- F.V.: Per la dimensió política, sens dubte. 

- Continua sent un dels dimonis de la dreta anticatalana. Però no és també incòmode des de sectors del catalanisme conservador?

- F.V.: És incòmode pels sectors conservadors del País Valencià perquè planteja un marc nacional que supera el marc valencià i, sobretot, l'espanyol. Sectors del valencianisme també se senten incòmodes amb Fuster perquè es mouen en una realitat difícil. Les noves generacions del valencianisme, que són, en part, les que estan ara al poder, van créixer amb un PP governant durant vint anys. Però Fuster també és incòmode a Catalunya quan governava CiU.

- C.V.: El president Pujol hi té molta relació, és un dels fusterians del país, però quan arriba al poder, no vol sentir a parlar de Països Catalans.

- F.V.: Tarradellas ja li va deixar molt clar a Josep Lluís Albinyana: de Països Catalans, ni parlar-ne.

- C.V.: Ell veu com el que passa a Catalunya, amb la industrialització i la Renaixença, no ho viu el País Valencià. Una situació que s'agreuja amb el franquisme. Ell, quan parla dels Països Catalans, ho fa d'identitat. Primer cap assentar la identitat. Després, es podrà fer el pols a l'Estat. 

- F.V.: Fuster és un gran erosionador dels tòpics en els quals es basava la identitat valenciana, de la barraca i la paella. És incòmode a tort i a dret. Trenca l'esquema de les quatre províncies. Diu: senyors, en som molts més. 
 

Carme Vidal: "Per qui es vulgui acostar a Fuster, el millor són els aforismes i el Diccionari per a ociosos". Foto: Carme Rocamora


- La petjada fusteriana a les Balears és també forta?  

- F.V.: Influeix molt en Josep Melià, que implica una influència política per als balears. El que han comentat Salord i Pons, els comissaris, és que han copsat com va influir a les Balears.

- C.V.: L'any passat, jo era al jurat del Premi Joan Fuster d'Assaig, i va guanyar Gabriel Ensenyat amb Fuster i els mallorquins. És un llibre que feia falta.

- Fuster és moltes coses. En algun moment se l'ha definit com un volterià. Un liberal, en el bon sentit del terme. 

- F.V.: No ho sé. L'altre dia, Toni Mollà deia que era més Diderot, perquè era enciclopèdic. Però ell té un punt, que es veu en els aforismes, que és àcrata, irònic. És un heterodox.

- No era un dogmàtic.

- F.V.: En absolut. Tot el contrari. 

- En canvi, hi ha fusterians que potser no ho són tan, d'antidogmàtics.

- F.V.: Però això és una altra cosa. Ho han dit molts, com Pau Viciano, que el fusterianisme és un tema diferent de Fuster. Ell parlava amb tota mena de gent i era obert. Deixa les portes obertes. Nosaltres, els valencians és un llibre que ajuda a pensar, com El descrèdit de la realitat. No vol imposar unes maneres de pensar. La idea d'un Fuster tòtem i ortodox no té sentit. Però això passa amb tots els autors.

Francesc Viadel.: "Fuster és incòmode, ho és per la dreta valenciana, però també per a la Catalunya de CiU, trenca amb el patró de les quatre províncies del catalanisme"

- S'ensenya bé Fuster a les escoles?   

- C.V.: No ho podria dir. Jo tinc moltes ganes de veure què passarà. La gran reflexió és perquè han de servir aquests anys. Hi ha d'haver un objectiu a llarg termini quan s'engega un centenari. Si tu, docent, no has llegit res de Fuster ni l'has llegit, com ho transmetràs als teus alumnes? 

- F.V.: El que he vist com a professor de Periodisme és que els índexs de lectura en general són molt baixos, en una facultat. Alguns professors em consta que donen textos de Fuster per llegir. Però això no vol dir que hi hagi darrere un programa de divulgació de l'obra. 

- C.V.: Aprens a escriure llegint i Fuster aporta una prosa gens artificial que ajuda a escriure. És absolutament vigent. Penso ara en un títol com Ara o mai, que de fet és un pamflet, i quan veiem campanyes com la de Treure la llengua, el que diu Fuster és del tot actual. Als anys seixanta, ell ja diu que la situació de la llengua no és culpa dels qui venen. No tota la culpa és de fora. 

- F.V.: És que podia escriure de tot. És això el que el fa un clàssic. Fins i tot La literatura catalana contemporània, en què s'avança a Molas, és la gran obra de referència. 

- Per un lector que s'hi vulgui acostar per primera vegada, quines lectures recomanaríeu?

- C.V.: El descrèdit de la realitat, segur. I el Diccionari per a ociosos. També el Fuster dels aforismes, el que t'ajuda a pensar. 

- F.V.: Jo el vaig conèixer molt poc. Era molt jovenet. Fuster era molt irònic. A finals dels vuitanta, en un encontre d'escriptors de Galeusca a València, Eliseu Climent va becar un grup de joves escriptors a la gala dels Octubre. Hi havia expectació perquè venia Fuster. Recordo que entra, fumant, amb Montserrat Bayà, i li diu: "Mira, aquí hi ha el futur de la literatura catalana". I ell que diu, amb un to agre: "Enguany, Eliseu ha muntat una guarderia?". Vaig pensar: quina por. Era un personatge divertit, amb moltes anècdotes.

- C.V.: Sí. Jo no el vaig conèixer, però tal i com el veus a l'obra, jo crec que en el tracte devia ser un home tímid. A l'hora d'escriure, es percep una intel·ligència singularment aguda.  

- F.V.: És un anarquista, un àcrata. Tímid, com diu la Carme, però irònic. La socarraneria valenciana havia d'eixir per alguna banda. És com en aquell aforisme on diu que el pitjor de tot és tenir un enemic estúpid. 

- C.V.: Si alguna cosa ens ha donat als lectors és a ser crítics, a pensar, a no consentir per gentilesa el que no faries per convicció. Ara hem de veure l'abast que tindrà l'Any Fuster, quin pòsit ens quedarà. Hem de ser capaços com a Països Catalans de no tornar, pel que fa aintegrar el llegat Fuster, a on érem abans del centenari.

- F.V.: I la internacionalització, que l'han d'impulsar les institucions i les universitats, i veure què passarà d'aquí a dos anys amb el centenari d'Estellés, que és un poeta nacional.    

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació