Joan Fuster d'ací a cent anys

Contra tot pronòstic la commemoració de l'Any Fuster ha vençut fins ara totes les reticències inicials, que no n'eren poques. Reticències perquè l'assagista, a causa del seu vessant polític, continua sent tan incòmode com als anys seixanta, una bête noire tant per a l'espanyolisme com per als guardians de les peculiaritats regionals dels diversos territoris de parla catalana, per dir-ho d'una manera fusteriana.

Es temia l'aigualiment preventiu de la seua figura, però ha pogut més l'entusiasme i la figura de Fuster i de la seua obra s'han acabat per imposar a gairebé totes les susceptibilitats, les manies polítiques. Una prova d'això és que els tres governs dels Països Catalans han declarat la commemoració de l'any i han col·laborat a través de nombroses iniciatives de tota mena. No és una nimietat venint d'on venim. També és veritat que per primera vegada en dècades ni el País Valencià ni les Balears són governats per les seues respectives dretes, àgrafes i anticatalanes fins al moll de l'os.  

L'assagista fou molt més, però, que un agitador de consciències i no només polítiques. Cal tenir present que Fuster és un escriptor europeu d'idees amb molts registres, un estudiós de la cultura i de la llengua, un columnista excel·lent, un investigador social, un poeta tal com han posat en relleu els articles, les desenes de ponents que han abordat –i encara ara– la seua figura en els centenars de conferències, desenes de simpòsiums acadèmics, de clubs de lectura o d’actes organitzats per institucions i entitats de la societat civil d'arreu dels Països Catalans.

El comissari de l'efemèride del centenari, que s'escau el dimecres 23 de novembre, a Catalunya, l'escriptor i professor de la Facultat Blanquerna Enric Sòria, comenta que "cap any de celebració d’un escriptor, llevat potser del de Salvador Espriu, mai no havia suscitat un interès tan gran a tots els territoris de parla catalana on a més d'implicar-se totes les institucions més importants des de la Generalitat passant per la Fundació Pla, el PEN, l'Ateneu Barcelonès o la Xarxa de Biblioteques ho han fet també nombrosíssimes entitats culturals i civils, centre educatius o mitjans de comunicació".
 
Sòria posa en relleu també la gran quantitat de reedicions, llibres i traduccions que se n'han fet i que estan a punt d'eixir. Alguns segons el Comissari de molt rellevants com ara la segona edició del volum d'entrevistes a Fuster De viva veu editat per Afers de l'editor Vicent Olmos en col·laboració amb l'Institut Alfons el Magnànim de la Diputació de València. Un volum que incorpora setze noves entrevistes gràcies al treball de recerca hemerogràfica d'Isidre Crespo. També l'aparició dels volums de l'obra completa IV i V editats per 62 els quals se n'ocupen de la producció en l'àmbit de la crítica literària i que inclouen, subratlla Sòria, l'importantíssim llibre de referència Història de la Literatura Catalana que va ser inicialment publicat per Curial, l'editorial de Max Cahner. O, encara, tots els volums reeditats per editorials com Bromera o Tres i Quatre que acaba de treure el volum 17 de la Correspondència a cura de Faust Ripoll de la Universitat d'Alacant, i que aplega les cartes entre Fuster i els valencianistes de la postguerra.

"L'aprofundiment i la divulgació de l'obra de Fuster ha estat, sense dubte, molt important. Les societats avancen gràcies als escriptors que es deixen llegir i Fuster n'és un d'aquests escriptors, únic. Si la seua posteritat havia de ser de paper, crec que s'ha aconseguit perquè l'autor encara interessa i es continua llegint, rellegint, estudiant i això no s'acabarà ací, en aquesta commemoració", assegura Sòria.

El comissari adjunt de l'Any al País Valencià junt amb Francesc Pérez Moragón i responsable també de L’Espai Fuster a Sueca, Salvador Ortells, coincideix de ple a ple amb Sòria i afegeix que "els actes que s'han celebrat han fet més estrets i enfortit les relacions entre valencians, balears i catalans que, al capdavall, va ser també un dels interessos de Fuster que, a través de la seua obra, continua sent el lligam de tots".

Dues noves biografies 

Tots dos comissaris valencians preparen una biografia de l'autor que publicarà l'Institut Alfons el Magnànim i la qual s'afegirà a la que també està enllestint l'historiador, Antoni Furió. A més, Pérez Moragón i Ortells junt amb Edelmir Galdón han comissariat l'exposició Joan Fuster en el seu temps organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb peces i documents custodiats a l'Espai Fuster. L'exposició s’inaugura la vesprada d'aquest 21 de novembre en el CCC Centre del Carme de València.

A les Balears encara estan en plena activitat atès que el Govern de les Illes no va proclamar l'Any Fuster fins a finals de gener. El comissarien la filòloga menorquina Josefina Salord i l'escriptor, professor universitari i polític, Damià Pons mentre que la Direcció General de Política Lingüística ha estat l'encarregada de l’organització.

Salord valora molt positivament la col·laboració entre els diferents governs i, sobretot, la implicació –com en el cas català i valencià– dels nombrosos actors civils i culturals en la celebració. "Ens plantejàvem un doble objectiu: la divulgació de l'obra i conèixer millor la relació de Fuster amb les Illes que, en realitat, fou molt més del que inicialment pensàvem". Cal ressenyar que entitats com l'Obra Cultural Balear, l'Institut Menorquí d’Estudis, l'Institut d'Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears (UIB) o nombrosos ajuntaments com el de Palma mateix han acudit a la crida.

En la difusió de la relació entre Fuster i els mallorquins han estat d'una notable importància les diferents presentacions que s'han fet fins ara de Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista (Tres i quatre, 2022) de Gabriel Ensenyat, guanyador de la cinquantena edició del premi d'assaig Joan Fuster dels Premis Octubre.

Damià Pons ha volgut posar també en relleu la importància de la presència del filòleg Manuel Sanchis Guarner a Mallorca entre 1943 i 1958 desterrat pel règim franquista de la seua relació amb Fuster durant aquest període. Durant la seua estada a l'illa, el filòleg valencià va col·laborar amb Francesc de Borja Moll en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear, va ser decisiu en la nova generació de poetes mallorquins dels cinquanta i, alhora, va ser un informador de primera mà per a l'assagista sobre tot allò que passava a Mallorca.

Pons comenta a tall d'anècdota que gràcies a Sanchis Guarner el 1954 Fuster va visitar per primera vegada l'illa i per primera vegada, també, va pujar a un avió. "L'assagista va col·laborar amb Raixa, Moll, va publicar molt sobre escriptors balears i la celebració de l'Any només ha fet que evidenciar una relació intensíssima de Fuster amb les Illes", comenta Pons.

"Encara queden molts actes per celebrar des d'ara fins a finals de gener i encara s'han de publicar alguns llibres que serviran de referència futura", explica Salord que remet a la pàgina del Govern balear on s'han aplegat a més de la relació de totes les activitats i informació sobre Fuster, la producció d'articles relacionats amb els lligams de l'autor de Sueca amb les Balears que s'han escrit arran de la commemoració.

Per al vice-president del PEN i editor Manolo Gil, l'Any ha estat decisiu a l'hora de visibilitzar Fuster tot i que "no podem demanar que la commemoració es repari un silenci de dècades". Per a Gil, un dels principals problemes ha estat –i és– la internacionalització de l’obra de l'assagista. "La dimensió de Fuster s'ho val. Vaig participar en la presentació de la traducció al castellà de Sagitari per Maria Rosich en la 46ena Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires i vaig poder comprovar l'interès que suscita encara l'autor".

Donar-li una dimensió internacional

Gil que justament és a punt d'editar Assaig dispers, un aplec d’assajos sobre Europa i la cultura a càrrec de Josep Ballester, creu que cal incidir més en la difusió internacional canviant, però, el punt de vista: "Sovint eixim fora a parlar de Fuster, però només pensant en la recepció que això tindrà a casa nostra. Cal canviar la perspectiva, insistir en les traduccions, implicar les universitats i les editorials, fer que el coneguen fora com un autor amb una rellevància universal".

Precisament l'1 de desembre es presentarà a la City University of New York la traducció de Mary Ann Newman dels Judicis Finals (Final Judgements) que inclou Consells, proverbis i insolències amb un pròleg d'Adam Gopnik escriptor i assagista nord-americà molt conegut per les seues peces al setmanari The New Yorker. L’acte estarà presidit per la presidenta de l'AVL, Veronica Cantó, la directora general del llibre del Ministeri de Cultura María José Gálvez, l'escriptor Kirmen Uribe, la traductora i el prologuista mateix.

Aquest llibre s’afegeix a l'altra única traducció de Fuster a l'anglès: Diccionari per a ociosos (Dictionary for the Idle), traduït el 1992 per diversos autors sota la coordinació de l'anglès Dominic Keown i reeditat el 2006 en col·laboració amb The Anglo-Catalan Society i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València (UV), per l'editorial Five Live Publications. Val a dir que l'Espai Joan Fuster va traduir també a l'anglès ara fa dos anys la seua pàgina web.

L'assoliment d’una projecció internacional com apunta Gil és complexa. El professor de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (UB), Antoni Martí Monterde, autor recentment del volum Joan Fuster. Figura d’assaig. Literatura, crítica, cultura (1948-1992)(Comanegra, 2021), coincideix plenament amb aquest plantejament. Martí ha estat el responsable de l'organització amb l'UB el passat mes de febrer del simposi d'homenatge a Fuster a Barcelona celebrat a Vil·la Joana, les ponències del qual es poden llegir en Joan Fuster. Figura d’un segle (UB, 2022).

També ha comissariat l'exposició Joan Fuster, Josep Pla, una conversa infinita que es pot visitar a Palafrugell, a la Fundació Josep Pla, fins al gener de 2023 i ha estat el responsable del seminari sobre l'assagista celebrat a finals d'octubre passat a la Sorbona de París que va comptar amb conferències d'ell mateix, Annick Allaigre, Fabrice Corrons, Valèria Gaillard, Neus Penalba i Ester Pino.

Amb tot, conscient de les dificultats de la internacionalització de Fuster, Martí Monterde se sent satisfet pels resultats de la commemoració només pel fet que, "les noves edicions que han eixit ens permetran rellegir Fuster en condicions". Ben mirat, l’única manera possiblement de que l'obra d'un autor prevalga.

De la mateixa opinió és el sociòleg Toni Mollà, que ha fet de productor executiu del documental coproduït entre totes les televisions públiques de parla catalana, L'empremta de Joan Fuster dirigit per Jordi Call i que es va preestrenar aquest passat dijous 17 a la Filmoteca Valenciana i que el 22 de novembre, la vigília del seu centenari, emetrà la valenciana À Punt.

Mollà, un bon coneixedor i divulgador de l'obra de Fuster, autor entre d'altres de Joan Fuster. Converses inacabades (Tàndem, 1992), insisteix en la necessitat d'internacionalitzar l'obra de l’assagista:"Les traduccions com la de Newman o les que s'han fet al francès, a l'italià o al castellà recentment per Suso de Toro o Luis García Montero són fonamentals. Cal trencar la lògica local, vull dir de Fuster com un autor local, perquè al capdavall és un Orwell, un Saramago, un Gramsci, un escriptor europeu que casualment va viure a Sueca".

La nostra caixa d'eines

"Fuster és, usant la terminologia de Bourdieu, la nostra caixa d'eines. No podem reduir-lo a un autor de campanar. Estava al cas del que passava al món a través de la lectura de nombroses publicacions estrangeres que cada dilluns li facilitava Vicent Ventura i el que va fer va ser bolcar en els seus escrits una versió valenciana, catalana, de la modernitat, vinculant-se al món de les idees del seu moment. Dit de manera irònica: era un home d'escoltar Cool Porter i no bandes de música", afegeix.

Les universitats també s'han sumat als actes commemoratius amb tota mena d'actes. En febrer la de València a través de la Càtedra Joan Fuster que coordina Ferran Carbó va dedicar tres dies a l'assagista en què van participar, entre d'altres, la doctora Carme Gregori, Roger Friedllein de la Ruhr-Universität Bochum, Jordi Julià de la UB, Joan Ramon Resina de la Universitat de Stanford, la filòloga Teresa Muñoz Lloret, Xavier Antich de la Universitat de Girona o Pere Rosselló de la UIB.

Més recentment, entre el passat mes d'octubre i aquest novembre, el sociòleg Rafael Xambó ha organitzat des de la Facultat de Ciències Socials de la UV les Jornades de Debat, Joan Fuster i les Ciències Socials al País Valencià en què han participat, entre molts d'altres, els sociòlegs Alicia Villar, Josepa Cucó, Vicent Pitarch, Rafael Castelló, Ernest Garcia, Toni Mollà i Francesc Hernández Dobón; l'assagista Gustau Muñoz; les escriptores Isabel Robles i Raquel Ricart; els cantants Xavi Sarrià, Vicent Torrent i Aina Koda; els historiadors Antoni Rico, Laura Peris, Josep Vicent Frechina; la periodista Rosa Solbes o l'economista i exconseller de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler.

"Les jornades han estat molt útils per a destacar la rellevància que va tenir Fuster en el despertar de l'interès per les ciències socials als Països Catalans. No oblidem que molts dels treballs que en aquest àmbit es van fer a demanda del mateix Fuster i que molts de nosaltres, sociòlegs, investigadors, periodistes ho som per l'estímul fusterià", comenta Xambó.

Explicar-lo a Espanya

El sociòleg creu que en termes generals la commemoració ha estat positiva tot i que creu que en l'aspecte de la internacionalització s'hagués pogut fer molt més, implicar actors de nivell internacional a través d'actuacions que només poden estar impulsades per qui té el poder. "Fuster encara no té la dimensió internacional que es mereix. Fins i tot una projecció en Espanya. Per què no explicar-lo en Espanya, posar una pica en Flandes, obrir un debat serè, racional, educat sobre els posicionaments fusterians enfront de la intel·lectualitat espanyola? Parlem-ne amb ells sobre el Fuster del Contra Unamuno y los demás", proposa Xambó.
 
El 2012, en una entrevista que qui signa aquestes línies va fer a l'editor Josep Maria Castellet i en què va mostrar unes galerades de la segona edició de Nosaltres els valencians, va comentar que només un o dos escriptors de cada generació passaven a la posteritat, que això era un fet normal en totes les literatures. La resposta venia justament pel neguit de l'entrevistador davant d'una possible i gradual desaparició de la lectura de l'obra de Fuster en un moment en què el PP valencià practicava l'anticatalanisme més furibund, en un context també de canvis culturals. 

Tot sembla indicar que l'Any Fuster ha revifat l'interès per l'autor tot i que encara és una incògnita si això repercutirà en un augment dels seus lectors, sobretot dels més joves. Com és una incògnita també si serem capaços políticament i socialment de mantenir aquest interès. O, sobretot, d'internacionalitzar la seua figura. I, encara, si serem capaços com a nació –digueu-li si voleu mercat– de repetir la proesa amb altres autors d'una enorme rellevància com ho és el poeta Vicent Andrés Estellés que d'ací a dos anys tindrà el seu centenari.

Superar les barreres interiors

La clau de volta de la nostra supervivència cultural i lingüística passa sens dubte no tan sols per superar les barreres interiors que ens hem autoimposat i contra les quals Fuster va rebel·lar-se sinó ser capaços també d'explicar-nos fora, d'explicar els nostres autors més universals com fan altres nacions europees amb llengües minoritàries.

I una darrera qüestió: Què en serà de l'obra de Joan Fuster d'ací a un segle? Ningú no ho sap, òbviament. De moment, només podem fer que especulacions gratuïtes, del tot ocioses o millor optar pel pragmatisme fusterià i fer bo, una vegada més, un dels seus esmolats, agudíssims aforismes: "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir".